L'empresa: tipus, formes jurídiques i organització
El marc de la unitat
- L'empresa com a unitat que crea valor: objectius, ingressos, costos i benefici.
- Funcions de l'empresa i classes d'empreses; el teixit empresarial espanyol.
- Formes jurídiques, responsabilitat i tràmits de constitució.
- Organització, equips, rols i motivació.
- Responsabilitat social i economia social.
- Comprendre aspectes bàsics de l'economia: l'empresa, les seues funcions i els seus resultats.
- Reconéixer els recursos i les formes jurídiques necessaris per a posar en marxa un projecte.
- Treballar en equip repartint rols i gestionant els conflictes amb mètode.
Mercadona: de huit botigues a Tavernes Blanques a 115.000 empleats
El 1977 la família Roig, amb unes carnisseries a Tavernes Blanques (València), va obrir les seues primeres botigues de queviures. El 1981 Juan Roig i la seua família van comprar l'empresa: tenia huit botigues d'uns 300 metres quadrats.
- Vendes de 41.858 milions d'euros i benefici de 1.729 milions el 2025.
- 1.672 supermercats a Espanya i Portugal.
- 115.000 persones en plantilla (Memoria anual 2025).
- Societat anònima de propietat familiar que no cotitza en Borsa.
La preguntaQuines decisions convertixen una carnisseria familiar en la primera empresa de distribució del país, i per què no cotitza en Borsa?
Què és una empresa i per a què servix?
Una organització que combina factors i crea valor
L'empresa aconseguix treball, capital i recursos naturals, els combina amb un mètode i ven el resultat a un preu. El bar de la cantonada i Inditex fan el mateix a escales distintes. El que la distingix d'un hospital públic o d'una ONG és que espera cobrar més del que gasta: si no afig valor durant molt de temps, desapareix.
Perseguix benefici, però també sobreviure, créixer i tindre impacte. Dirigir és decidir quin mana en cada moment.
El compte que cap en una línia
Exercici 10.1 · Una parada de creps a la fira
Llogar la parada costa 300 € i la planxa 60 €, es venga el que es venga. Cada crep costa 1,20 € d'ingredients i es ven a 4 €. Quant guanyen amb 300 creps? I amb 100? Quants en necessiten vendre per a no perdre?
- Costos fixos: 300 + 60 = 360 €. Marge per crep: 4 − 1,20 = 2,80 €.
- Amb 300 creps: ingressos 1.200 €, costos variables 360 €, costos totals 720 €. Benefici: 480 €.
- Amb 100 creps: ingressos 400 €, costos totals 480 €. Pèrdua de 80 €.
- Punt mort: 360 / 2,80 = 128,6. Cal vendre 129 creps per a no perdre.
- La pregunta que ho decidix tot: és realista vendre 129 creps en tres dies de fira?
Una fleca amb 3.000 € de costos fixos, barra a 1,50 € i cost variable de 0,50 €: punt mort en 3.000 barres.
Les funcions de l'empresa
Producció, comercial, financera i recursos humans giren al voltant d'una organització; la social mira cap a fora.
Una fleca i una marca de roba, funció a funció
| Funció | Fleca | Marca de roba |
|---|---|---|
| Producció | L'obrador: pastar, enfornar, controlar qualitat | Disseny, patronatge i fàbrica pròpia o subcontractada |
| Comercial | Quin pa, a quin preu, aparador i repartiment | Instagram, botiga en línia, preu i col·leccions |
| Financera | Préstec del forn, pagar la farina, tresoreria | Finançar l'estoc abans de cobrar les vendes |
| Recursos humans | Contractar, quadrant de torns, formar | Seleccionar, organitzar equips, motivar |
Quan les àrees deixen de parlar-se es ven el que no es pot fabricar o es fabrica el que no es ven.
Classes d'empreses
La grandària segons la Unió Europea
| Categoria | Persones ocupades | Facturació anual |
|---|---|---|
| Microempresa | Menys de 10 | Fins a 2 milions d'euros |
| Xicoteta | De 10 a 49 | Fins a 10 milions d'euros |
| Mitjana | De 50 a 249 | Fins a 50 milions d'euros |
| Gran | 250 o més | Més de 50 milions d'euros |
Pime és qualsevol de les tres primeres: menys de 250 persones. El criteri de l'ocupació mana.
El teixit empresarial segons el DIRCE (INE, 1 de gener de 2024)
Al voltant de 3,4 milions d'empreses actives. El 94,2 % són microempreses de menys de deu persones i més de la meitat no té assalariats. Només unes 5.000 superen les 250 persones.
Una empresa de Castelló fabrica rajoles amb 320 persones i factura 30 milions d'euros a l'any. Com la classificaries?
- ASector secundari, mitjana empresa, perquè factura menys de 50 milions
- BSector secundari, gran empresa, perquè supera les 250 persones
- CSector terciari, gran empresa
- DSector primari, mitjana empresa
Solució: B. Fabricar és transformar matèries primeres: sector secundari. I el criteri de l'ocupació mana: amb 250 persones o més és gran empresa encara que facture menys de 50 milions.
Formes jurídiques: qui respon i amb què?
Quatre vestits legals
| Autònom | Societat limitada | Cooperativa | |
|---|---|---|---|
| Qui respon | La persona, amb tot el seu patrimoni | Els socis, només amb el que aporten | Els socis, amb la seua aportació |
| Capital mínim | Cap | 1 € (Ley 18/2022 «Crea y Crece») | El que fixen els estatuts |
| Impost | IRPF, progressiu | Societats, 25 % (15 % en començar) | Societats, 20 % si està protegida |
| Qui decidix | La persona | Els socis, segons participacions | Una persona, un vot |
| Socis mínims | 1 | 1 | 3 (2 en algunes comunitats) |
La societat anònima exigix 60.000 € de capital, el dividix en accions i és l'única que pot cotitzar en Borsa.
Un de cada sis treballadors a Espanya cotitza al RETA
Segons la Seguretat Social. La quota de 2025 va per trams de rendiments nets: de 200 € al mes per davall de 670 € a 590 € per damunt de 6.000 €, amb tarifa plana de 80 € el primer any.
En solitari i amb poc risc de deutes, autònom; per a limitar la responsabilitat, SL; si el projecte és col·lectiu, cooperativa.
Com es posa en marxa una empresa
- Triar la forma jurídica; els Puntos de Atención al Emprendedor (PAE) informen gratis i tramiten per internet amb CIRCE.
- Autònom: alta censal a Hisenda (model 036) i alta al RETA abans de començar l'activitat.
- Societat: nom al Registro Mercantil Central, capital al banc, escriptura davant de notari i inscripció.
- Obtindre el NIF i donar-se d'alta a l'Impost d'Activitats Econòmiques (exempt de pagament per davall d'un milió de facturació).
- Si es contracta, inscriure l'empresa a la Seguretat Social; si hi ha local, demanar la llicència d'obertura a l'ajuntament.
Una SL amb 3.000 € de capital tanca devent 40.000 € a un banc, sense aval personal del soci. Què pot reclamar el banc?
- ATot el patrimoni del soci, inclosos el seu cotxe i el seu compte personal
- BNomés el que quede a la societat: el soci perd com a màxim els seus 3.000 €
- CRes, perquè la societat ja ha tancat
- DEls 40.000 € al soci, però només si és autònom a més de soci
Solució: B. La responsabilitat és limitada: el deute és de la societat i el banc només pot anar contra el que esta tinga. Per això els bancs solen demanar un aval personal, que torna el soci a la situació de l'autònom.
Organitzar persones: equips, rols i lideratge
Grup no és el mateix que equip
Cinc rols que cal cobrir (Belbin simplificat)
- Cervell: proposa idees noves i desencalla. Risc: enamorar-se d'idees inviables.
- Coordinador: veu el conjunt, repartix tasques i marca terminis. Risc: controlar-ho tot.
- Implementador: convertix decisions en treball fet. Risc: resistir-se a canviar el pla.
- Avaluador: mira les idees amb lupa i detecta problemes. Risc: paréixer negatiu i frenar.
- Cohesionador: cuida el clima i nota qui s'ha quedat callat. Risc: evitar conflictes necessaris.
- No són tipus de persona sinó coses que cal fer: l'important és que cap no quede buit.
Què ens motiva de veres
«Portes tres setmanes sense aparéixer per les reunions, eres un desastre.» Quin tipus de conflicte és i què toca fer?
- AConstructiu: és una crítica sobre la tasca i millora el compromís
- BDestructiu: ataca la persona; toca missatge-jo i, si el to puja, pausa de 24 hores
- CDestructiu, però convé ignorar-lo fins a l'entrega
- DConstructiu, perquè l'implementador té raó
Solució: B. El retret ja no parla de la tasca sinó de qui és l'altra persona. Reformular en missatge-jo («m'agobia que faltes») i, en calent, parar 24 hores.
L'empresa i la societat
La responsabilitat social en tres nivells
- Complir: pagar impostos, respectar el conveni i la normativa ambiental, no enganyar. És el terra, no un mèrit.
- Anar més enllà: pagar per damunt del conveni, comprar local, reduir emissions més del que s'exigix i publicar-ho (Ley 11/2018).
- Posar el propòsit al centre: el problema social o ambiental és la raó de ser. Economia social i empreses B Corp.
- En llegir qualsevol campanya d'«empresa compromesa», pregunta't en quin escaló està.
Volkswagen i el que costa perdre la confiança
El 2015 es va descobrir que milions de cotxes dièsel del grup portaven un programa que només reduïa les emissions al banc de proves. Uns 11 milions de vehicles afectats, més de 680.000 a Espanya; les accions van perdre prop d'un terç en dos dies i el president va dimitir. Entre multes, recompres i indemnitzacions, el grup ha xifrat el cost en més de 30.000 milions d'euros.
La reputació es construïx amb milers de decisions xicotetes i es perd amb una de gran.
Abans de tancar la unitat
- Sabries explicar què és una empresa, quins objectius perseguix i calcular el seu benefici i el seu punt mort.
- Sabries classificar una empresa per sector, grandària, propietat i àmbit, i descriure el teixit espanyol amb el DIRCE.
- Sabries comparar autònom, SL, SA i cooperativa per qui respon, capital i impostos, i llistar els tràmits.
- Sabries distingir un equip d'un grup, nomenar els cinc rols i organitzar un sprint de dos setmanes.
- Sabries explicar els tres nivells de la responsabilitat social i per què la reputació és un actiu.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.