Bloc II · Empresa i emprenedoria

Emprendre: persona emprenedora, habilitats i idees

Emprendre no és un do ni una loteria: és una manera de mirar el que t'envolta, unes habilitats que s'entrenen i un mètode per a convertir una molèstia quotidiana en alguna cosa que algú voldria pagar. Esta unitat desmunta els mites amb dades i et dona les ferramentes per a començar.
profedeeconomia.es01/32
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Què és emprendre i les seues formes: autoemprenedoria, intraemprenedoria i social.
  • Perfil i habilitats de la persona emprenedora: socials, cognitives i mentalitat.
  • Creativitat i generació d'idees: brainstorming i SCAMPER.
  • Anàlisi de l'entorn amb PESTEL i detecció d'oportunitats.
  • Ètica, sostenibilitat i emprenedoria social.
Competències específiques
  • Reconéixer les habilitats de la persona emprenedora i valorar que s'entrenen.
  • Generar idees amb creativitat i analitzar l'entorn per a detectar oportunitats.
  • Valorar la dimensió ètica, social i ambiental d'un projecte emprenedor.
profedeeconomia.es02/32
Cas d'obertura

Nude Project: dels mercadets a 50 milions

El 2018 Bruno Casanovas i Alex Benlloch, dos estudiants de Barcelona, van començar a estampar dessuadores i a vendre-les en mercadets i per Instagram. Sense diners, sense contactes ni formació empresarial, contant cada dia el que feien.

  • Facturació al voltant de 50 milions d'euros el 2024, segons l'empresa.
  • Botigues pròpies a Barcelona, Madrid i Ciutat de Mèxic, entre altres.
  • La major part de la seua clientela té entre 16 i 24 anys.

La preguntaQuè tenen Bruno i Alex que no tinga la resta de l'alumnat del teu institut?

profedeeconomia.es03/32
§1

Què significa emprendre?

Més ample que muntar una empresa: tres ingredients i tres formes de fer-ho.
profedeeconomia.es04/32
Concepte clau

Iniciativa, recursos i risc

Emprendre és posar en marxa alguna cosa nova assumint el risc que isca malament. Pot ser una botiga o una app, però també una associació, un podcast o un projecte nou dins de l'empresa on treballes. Si falta un dels tres ingredients no hi ha emprenedoria: fer el que et manen no és iniciativa, una idea sense moure un dit no organitza res i un resultat segur no té risc.

El que ho definix no és el resultat, sinó la combinació d'iniciativa, recursos i risc.

profedeeconomia.es05/32

Tres formes d'emprendre

Autoemprenedoria
Crees el teu projecte, normalment com a autònom o xicoteta societat. Assumixes quasi tot el risc i et quedes quasi tot l'excedent. Internxt, València, 2020.
Intraemprenedoria
Treballes per compte d'altri i lideres projectes nous dins de la teua organització. El risc és professional, no financer. El programa Zuritanken de Ferrovial.
Emprenedoria social
La finalitat principal és resoldre un problema social o ambiental i l'excedent es reinvertix en la missió. La Fageda, Garrotxa, 1982.
profedeeconomia.es06/32
§2

Quatre mites, amb dades

El que es conta en xarxes i pel·lícules enfront del que mostren els estudis.
profedeeconomia.es07/32

El mite i el que diuen les dades

El miteLa realitat
L'heroi solitariDe dos a quatre fundadors i mentors externs
Tot comença en un garatgeHabitacions, pisos compartits, coworkings i cafeteries
Són jóvens genisEdat mitjana de qui funda amb èxit: 45 anys
Amen el riscNo l'amen: el calculen i limiten la pèrdua assumible

Nude Project són dos fundadors, van començar amb el que tenien i van limitar el que podien perdre.

profedeeconomia.es08/32
45 anys
edat mitjana de qui funda amb èxit

L'estudi d'Azoulay i altres (MIT, 2018)

Registres de 2,7 milions de fundadors als Estats Units: un fundador de 50 anys té quasi el doble de probabilitats d'èxit que un de 30. Amancio Ortega va obrir la primera botiga Zara als 39.

profedeeconomia.es09/32
Comprova que ho pilles

Abans d'invertir els seus estalvis en una idea, una persona es pregunta «quant em puc permetre perdre si ix malament?» i no hi posa més. Què descriu això?

  1. AQue ama el risc, com tot emprenedor
  2. BLa pèrdua assumible: risc calculat, no evitat
  3. CMentalitat fixa davant del fracàs
  4. DFalta d'iniciativa

Solució: B. Qui emprén amb èxit no ama el risc: el calcula. Sarasvathy va anomenar pèrdua assumible decidir per endavant quant es pot perdre i no apostar més que això.

profedeeconomia.es10/32
§3

Conéixer-se: el perfil i les habilitats

No existix l'emprenedor ideal. Existixen habilitats, i totes s'entrenen.
profedeeconomia.es11/32

Habilitats socials i habilitats cognitives

Amb altres persones davant
  • Comunicació efectiva: titular, explicació i exemple, en eixe ordre.
  • Escolta activa: reformular el que l'altre va dir abans de respondre.
  • Treball en equip: rols clars i manera acordada de resoldre conflictes.
Dins del teu cap
  • Creativitat: combinar el que ja existix d'una forma nova.
  • Pensament crític: hi ha dades o només intuïció?, qui ho diu?
  • Gestió emocional: sentir por i tot i així parlar bé.
profedeeconomia.es12/32
Retrat fotogràfic de Carol Dweck, psicòloga de la Universitat de Stanford, durant una entrevista el 2015.
Carol Dweck, Universitat de Stanford
Dècades d'investigació mostraren que la manera d'interpretar l'esforç i l'error prediu més que el quocient intel·lectual.
Foto: Satheesh Gopalan, CC BY-SA 3.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es13/32
El gràfic

Mentalitat fixa i mentalitat de creixement: la diferència cap en una paraula, «encara».

Mentalitat fixa enfront de mentalitat de creixement Comparació entre la mentalitat fixa (la intel·ligència és innata, l'error defineix) i la mentalitat de creixement (les capacitats s'entrenen, l'error ensenya), segons Carol Dweck. Mentalitat fixa · La intel·ligència és una cosa amb què es naix · Evite els reptes per por a fallar · Si falle, és que no valc · Les crítiques m'enfonsen · L'esforç és per als que no tenen talent Mentalitat de creixement → La intel·ligència s' entrena amb esforç → Busque els reptes com a oportunitat d'aprendre → Si falle, aprenc i torne a intentar-ho → Les crítiques em ajuden a millorar → L'esforç és el camí per a millorar No naixes emprenedor: t'entrenes per a ser-ho.
profedeeconomia.es14/32
Resiliència

El fracàs és informació, no veredicte

Fracassar fa mal i costa diners, però en emprendre és estadísticament probable. Tres estratègies: separar la persona del projecte, escriure què esperàvem, què va passar i què faríem diferent, i reduir el cost del següent intent amb proves menudes. Edison ho resumia en una frase: «no he fracassat, he trobat 10.000 formes que no funcionen».

El pare de Sara Blakely preguntava en el sopar: «en què heu fracassat esta setmana?».

profedeeconomia.es15/32
§4

Tindre idees: creativitat amb mètode

Primer divergir per a tindre d'on triar; després convergir per a triar bé.
profedeeconomia.es16/32
Osborn, 1953

Brainstorming: les quatre regles que quasi ningú respecta

  • Quantitat sobre qualitat: s'apunta tot, el brillant i l'absurd. Seleccionar ve després.
  • Prohibit criticar mentre es generen idees: el «això no funcionaria» frena i autocensura.
  • Les idees esbojarrades són benvingudes: és més fàcil domesticar una de disparatada que animar-ne una de tímida.
  • Construir sobre les idees dels altres: millorar-les, combinar-les o portar-les en una altra direcció.
  • Vint minuts ben fets donen entre 40 i 100 idees. Tres o quatre valdran, i això basta.
profedeeconomia.es17/32
Eberle, 1971

SCAMPER aplicat a l'entrepà del pati

Canviar, unir, portar, ajustar
  • Substituir: el pa per un wrap; el plàstic per paper.
  • Combinar: entrepà, fruita i aigua en un pack a preu tancat.
  • Adaptar: comanda per avançat des del mòbil, com a les estacions.
  • Modificar: versió mini per a picar; versió calenta a l'hivern.
Reutilitzar, llevar, reordenar
  • Posar altres usos: berenar per als entrenaments, amb repartiment al poliesportiu.
  • Eliminar: la cua, si s'ha demanat abans es recull en una safata amb nom.
  • Reorganitzar: preparar per encàrrec i entregar a l'aula abans del pati.
profedeeconomia.es18/32
Exercici

Exercici 11.1: SCAMPER aplicat a la botella d'aigua reutilitzable

Un equip vol presentar un producte a la fira de l'institut i parteix de la botella d'aigua reutilitzable. Genereu una idea per lletra de SCAMPER i trieu la millor amb dos criteris: resol una molèstia real? i es prototipa sense un pressupost gran?

  1. Substituir i combinar: acer perquè no agafe sabor; marques d'hores per a saber quant has begut.
  2. Adaptar i modificar: boqueta de ciclisme que s'obri amb les dents; botella plegable de silicona.
  3. Altres usos, eliminar i reorganitzar: termos per a sopa; tap unit per una anella; obrir per la base per a netejar.
  4. Elecció: el tap unit resol una molèstia que tothom reconeix i es prototipa amb una brida.
  5. Descartada la plegable: exigix motles de silicona i un proveïdor. Parany habitual: triar la més espectacular.
profedeeconomia.es19/32
Comprova que ho pilles

En plena pluja d'idees algú proposa alguna cosa rara i una altra persona contesta «això no funcionaria perquè…». Quina regla s'ha saltat?

  1. AQuantitat sobre qualitat
  2. BProhibit criticar durant la generació
  3. CConstruir sobre les idees dels altres
  4. DFixar la pregunta abans de començar

Solució: B. Criticar mentre es generen idees frena la velocitat i fa que la gent s'autocensure. Per a criticar està la fase de convergència, que ve després.

profedeeconomia.es20/32
§5

Mirar l'entorn: de la necessitat a l'oportunitat

Les idees no cauen del cel: naixen de creuar el que saps fer amb el que passa ahí fora.
profedeeconomia.es21/32
El gràfic

Sis finestres per a mirar l'entorn: Política, Econòmica, Social, Tecnològica, Ecològica i Legal.

MACRO entorn P POLÍTIC Governs · aranzels · subvencions E ECONÒMIC Cicle · inflació · tipus · atur S SOCIAL Demografia · valors · hàbits T TECNOLÒGIC IA · automatització · digitalització E ECOLÒGIC Clima · sostenibilitat · recursos L LEGAL Normativa · fiscalitat · protecció
profedeeconomia.es22/32
El gràfic

L'embut s'estreny: una oportunitat exigix necessitat real, problema mal resolt i solució possible.

De la necessitat a la oportunitat Embut de tres etapes que s'estreny: la necessitat és universal i àmplia, el problema és la dificultat concreta a cobrir-la i l'oportunitat, molt més estreta, només apareix quan coincidixen una necessitat real, un problema mal resolt i una solució viable. Exemple: desplaçar-se per la ciutat, embussos i contaminació, i BlaBlaCar o el patinet elèctric de lloguer. L'EMBUT QUE SEPARA UNA INTUÏCIÓ D'UN NEGOCI És la banda més ampla perquè les necessitats són moltes i comunes a quasi tots. Per si sola no és negoci: tot el món les té, però ningú paga per la necessitat en abstracte. Necessitat Alguna cosa que les persones requerixen per a viure. És universal i quasi no canvia. Exemple: desplaçar-se per la ciutat per a anar a la faena o a l'institut. Ací s'estreny l'embut: no tota necessitat genera un problema sense resoldre. Com que els problemes canvien amb la tecnologia i la societat, sorgixen oportunitats noves constantment. Problema La dificultat concreta a cobrir eixa necessitat. Sí que canvia amb el temps. Exemple: embussos, contaminació, aparcament impossible, taxi car. La banda més estreta: només uns pocs problemes es poden resoldre de manera viable i rendible. Ací és on de veritat naix una idea de negoci. Oportunitat Forma nova, millor o més barata de resoldre el problema. Exemple: BlaBlaCar, Valenbisi, patinet elèctric de lloguer. L'oportunitat només existix on coincidixen necessitat real + problema mal resolt + solució viable. Si no saps descriure la necessitat i el problema amb frases senceres, tens una intuïció, no una oportunitat.
profedeeconomia.es23/32

Tres línies del diari de molèsties

SituacióQuè va molestarPossible solució
Parada del bus, 7:45Arriba 15 minuts tard i l'app no avisaAvís automàtic si el retard passa de 5 minuts
Menjador de l'institutCua de 20 minuts i de vegades s'acaba el menúReserva del menú per torns a primera hora
Casa de ma güelaNo s'aclarix amb l'app del banc sense oficinaTaller de banca digital al centre de majors

Anota sense filtrar durant una setmana i filtra el diumenge. Entre un 10 i un 20 % tenen potencial real.

profedeeconomia.es24/32
Usuària utilitzant l'aplicació mòbil de Wallapop a la pantalla d'un telèfon intel·ligent.
Wallapop, Barcelona, 2013
Una necessitat antiga (vendre el que està usat), un problema mal resolt i una tecnologia nova a totes les butxaques.
Foto: Magn 1234, CC BY-SA 4.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es25/32

El mapa d'empatia: la güela de Marina, 78 anys

Què veu, sent, pensa i sent
  • Veu icones menudes, una pantalla que no es llig al sol i un caixer a dotze quilòmetres.
  • Sent «mare, no polses ahí» i notícies sobre estafes per telèfon a majors.
  • Sent vergonya per no saber i por que li buiden el compte.
Què diu i fa, què li fa mal, què guanya
  • Diu que no ho necessita, però guarda els diners a casa i espera al dissabte.
  • Li fa mal dependre d'altres i sentir-se tractada com un problema.
  • Guanya autonomia i tranquil·litat si algú l'acompanya fins que isca a soles.
profedeeconomia.es26/32
§6

Emprendre amb ètica

Tota empresa deixa una petjada, encara que no s'ho propose. Emprendre bé és decidir quina des del primer dia.
profedeeconomia.es27/32
Manifestació multitudinària de la Marxa pel Clima a Madrid durant la cimera COP25, amb milers de persones i pancartes per l'acció climàtica.
Els ODS com a brúixola
Marxa pel Clima, Madrid, COP25 (2019). Un projecte tria de tres a cinc ODS amb un indicador cada un, no els dèsset.
John Englart (Takver), CC BY-SA 2.0 vía Wikimedia Commons
profedeeconomia.es28/32

Quatre senyals per a detectar el greenwashing

  1. Xifres concretes i verificades per tercers, no adjectius com eco, natural o conscient.
  2. Certificacions reconegudes amb certificadora identificada: B Corp, Fairtrade, FSC, EU Ecolabel.
  3. Coherència entre el missatge i el negoci principal: un detall verd no compensa una activitat que contamina.
  4. Transparència sobre el que no es complix: les memòries creïbles inclouen objectius no assolits.
  5. Des de 2026 la Directiva (UE) 2024/825 prohibix les afirmacions ambientals genèriques sense proves.
profedeeconomia.es29/32
Comprova que ho pilles

La Fageda ven iogurts competint amb Danone i reinvertix l'excedent a donar ocupació a persones amb malaltia mental. Què la definix millor?

  1. AUna ONG que finança la seua activitat venent productes
  2. BUna empresa social: ven al mercat i la seua missió principal és social
  3. CUna empresa normal amb un bon programa de donacions
  4. DUn cas de greenwashing

Solució: B. Competix venent iogurts i, alhora, el seu fi principal és l'ocupació digna. El propòsit no és un capítol a banda: és el model de negoci, la figura que reconeix la Ley 5/2011.

profedeeconomia.es30/32
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries definir què és emprendre i posar un exemple espanyol de cada una de les tres formes.
  • Sabries desmuntar amb dades els mites de l'heroi solitari, el garatge, el jove geni i l'amant del risc.
  • Sabries distingir mentalitat fixa i de creixement i citar tres estratègies davant del fracàs.
  • Sabries aplicar el brainstorming i SCAMPER a un producte o servici del teu entorn.
  • Sabries usar PESTEL, el diari de molèsties i el mapa d'empatia per a passar d'una molèstia a una oportunitat.
  • Sabries reconéixer una empresa social, triar tres ODS amb indicador i detectar el greenwashing.
profedeeconomia.es31/32

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es32/32