Bloque A

La persona emprenedora i l'esperit empresarial

Comencem per la base: què és exactament una empresa, què fa algú quan decidix emprendre i per què a la majoria de qui ho intenta li ix malament.
profedeeconomia.es01/33
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc A: esperit emprenedor i la persona emprenedora.
  • Bloc A: l'empresa com a agent econòmic i social.
Competències específiques
  • Comprendre l'empresa com a agent econòmic i social i el paper emprenedor.
profedeeconomia.es02/33
§1

Què és una empresa?

Organització, risc i excedent: les tres condicions que separen una empresa de qualsevol altra activitat econòmica.
profedeeconomia.es03/33

La definició que cal saber

Una empresa és una unitat econòmica que organitza factors productius —treball, capital i recursos— per a generar béns o servicis destinats a un mercat, assumint el risc associat i perseguint un excedent que puga reinvertir-se, distribuir-se o destinar-se a un fi social. Qui la posa en marxa assumix que eixa combinació valdrà per a algú més del que costen els ingredients.

Sense risc no hi ha empresa; hi ha gestió d'un servici públic, una nòmina o una transferència.

profedeeconomia.es04/33

Les tres condicions, i les tres alhora

  • Organització deliberada: combinar treball, capital, materials i informació de manera planificada, no improvisada.
  • Assumpció de risc: el resultat no està garantit i part de l'esforç i del capital pot no recuperar-se.
  • Cerca d'un excedent: el valor generat supera el consumit, siga en benefici econòmic o en impacte social.
profedeeconomia.es05/33

Les fronteres del concepte

L'autònom
Empresa unipersonal a efectes econòmics: organitza recursos, assumix risc i busca excedent. A Espanya n'hi ha uns 3,42 milions registrats al tancament de 2025.
ONG i associacions
Queden fora: organitzen recursos i assumixen cert risc, però no busquen excedent. Moltes es gestionen com a empreses; la diferència és el destí del marge.
Les cooperatives
Són empreses plenes. L'excedent es repartix segons el treball o l'ús dels socis, no segons el capital aportat: una altra lògica de propietat, no una no-empresa.
profedeeconomia.es06/33
Interior del Mercat de la Boqueria a Barcelona, amb parades de fruita, verdura i embotits ateses per comerciants.
Mercat de la Boqueria, Barcelona
Cada parada és una microempresa: algú compra gènere al matí i el ven durant el dia esperant un excedent en tancar la caixa.
Foto: Nicholas Gemini, CC BY-SA 4.0
profedeeconomia.es07/33
§2

Les funcions de l'empresa

Productiva, comercial, financera i social. Les quatre ocorren alhora i es condicionen les unes a les altres.
profedeeconomia.es08/33
El gràfic

Les quatre funcions de l'empresa i la coordinació interna que les articula.

LA EMPRESA FUNCIÓ PRODUCTIVA Transformar De matèries primeres, treball i capital al producte final. FUNCIÓ COMERCIAL Enllaçar oferta i demanda Qui compra, a quin preu, per quin canal. FUNCIÓ FINANCERA Captar i gestionar capital Préstecs, ampliacions, reinversió, tresoreria. FUNCIÓ SOCIAL Impacte en l'entorn Ocupació, impostos, RSC, externalitats.
profedeeconomia.es09/33

Quatre funcions, un sol sistema

Productiva
Transforma els inputs en outputs. Respon a què produir, com produir-ho i en quines quantitats. Es treballa a fons a la Unitat 7.
Comercial
Connecta oferta i demanda: a qui venem, a quin preu i per quin canal. Inclou facturació, terminis de cobrament, postvenda i reclamacions.
Financera
Capta i gestiona els recursos: préstecs, ampliacions de capital, autofinançament. Una empresa fa fallida sense liquiditat, no per perdre diners.
Social
Ocupació, impostos, renda i externalitats. Gestionar-la conscientment és la responsabilitat social corporativa: Mercadona va repartir 780 M€ en incentius el 2025.
profedeeconomia.es10/33
Interior d'un supermercat Mercadona a Finestrat, amb passadissos amplis i seccions de fruiteria i forn.
Les quatre funcions, en una sola empresa
Mercadona a Finestrat (Alacant): 115.000 persones en plantilla i un model que posa la funció social al nivell de la productiva.
Foto: Carloss, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es11/33
§3

Com classificar una empresa

Cinc criteris que el currículum LOMLOE demana reconéixer i que reapareixen als informes oficials (INE, Eurostat, OCDE).
profedeeconomia.es12/33

Cinc criteris de classificació

  1. Per sector: primari (3 % del PIB), secundari (20 %), terciari (74 %) i quaternari, l'economia del coneixement.
  2. Per grandària: micro, xicoteta, mitjana i gran, segons la Recomanació europea 2003/361/CE.
  3. Per forma jurídica: autònom, SL, SA, cooperativa i SLU. Canvien responsabilitat, capital mínim i fiscalitat.
  4. Per àmbit geogràfic: local, nacional o multinacional. Cada salt exigix equips i gestió distints.
  5. Per propietat: privada, pública (RTVE, Renfe, Correus) o mixta, amb capital públic i privat.
profedeeconomia.es13/33

Trams europeus de grandària

TipusPlantillaFacturació anualBalanç anual
Microempresa< 10 persones≤ 2 M €≤ 2 M €
Xicoteta< 50 persones≤ 10 M €≤ 10 M €
Mitjana< 250 persones≤ 50 M €≤ 43 M €
Gran≥ 250 persones> 50 M €> 43 M €

Doble condició: plantilla i, a més, un dels criteris financers. A Espanya el 94 % de les empreses són microempreses.

profedeeconomia.es14/33
Exercici

Exercici 1.1 · En quin tram europeu entra cada empresa?

Una empresa de programari valenciana tanca 2024 amb 45 persones de plantilla, 12,4 M € de facturació i 8,1 M € de balanç. Una segona, de servicis industrials, té 210 persones, 47 M € de facturació i 45 M € de balanç. Classifica les dues aplicant la regla de la doble condició.

  1. Comença per la plantilla: 45 persones situen la primera al tram de xicoteta; 210, la segona al de mitjana.
  2. Programari: la facturació (12,4 M €) supera el límit de xicoteta, però el balanç (8,1 M €) el complix. Basta amb un.
  3. Servicis industrials: el balanç (45 M €) passa de 43, però la facturació (47 M €) no arriba a 50. També basta.
  4. Resultat: la de programari és xicoteta; la industrial, mitjana. Exigir els dos criteris financers és l'error típic.
profedeeconomia.es15/33
§4

La persona emprenedora

Dues mirades teòriques, diverses raons per a fer el pas i un ofici que s'aprén.
profedeeconomia.es16/33
Retrat fotogràfic en blanc i negre de Joseph Schumpeter, economista austríac, amb vestit i corbata.
Joseph Schumpeter (1883-1950)
Per a ell, l'emprenedor no és l'inversor ni el gestor, sinó qui trenca l'equilibri del mercat introduint combinacions noves.
Foto: autor desconegut, domini públic
profedeeconomia.es17/33
Israel Kirzner impartint una conferència a la Foundation for Economic Education el 2006, gesticulant davant d'un faristol.
Israel Kirzner (1930-2025)
Enfront de la grandiloqüència schumpeteriana, el seu emprenedor és més prosaic: el que veu una oportunitat que altres no van vore.
Foto: Felix Ling, CC BY-SA 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es18/33

Dues mirades sobre el que fa un emprenedor

Schumpeter: l'innovador
  • Introduïx combinacions noves: producte, mètode, mercat, matèria primera o organització.
  • Desplaça les empreses menys eficients i allibera recursos. A eixe procés el va anomenar destrucció creativa.
  • Ford, Amancio Ortega o Steve Jobs encaixen en esta tradició.
  • És l'excepció estadística, no la norma de l'emprenedoria real.
Kirzner: el descobridor
  • No inventa res radicalment nou: descobrix oportunitats que el mercat havia deixat passar.
  • La seua virtut és l'alerta empresarial: detectar preus, demandes o necessitats que altres no veuen.
  • La papereria del barri nou o la importació d'un producte ja conegut.
  • Explica la major part de l'emprenedoria real, que és adaptativa i no disruptiva.
profedeeconomia.es19/33
Comprova el que saps

Algú obri una papereria en un barri nou on no n'hi havia cap. Com descriu la teoria eixe moviment?

  1. AEmprenedoria kirzneriana: ocupa un buit desatés
  2. BEmprenedoria schumpeteriana: trenca l'equilibri amb una innovació
  3. CIntraemprenedoria: mentalitat emprenedora en una empresa aliena
  4. DNo és emprendre: no hi ha innovació de producte

Solució: A. No crea res radicalment nou, però ajusta l'assignació de recursos: això és l'alerta empresarial. La major part del valor econòmic real la generen emprenedors kirznerians.

profedeeconomia.es20/33

Tres etiquetes que no signifiquen el mateix

Emprenedoria per oportunitat
Algú detecta una possibilitat de mercat i la perseguix encara que tinga alternatives professionals raonables. És el patró dominant a Espanya.
Emprenedoria per necessitat
No hi ha ocupació assalariada i la persona s'autoempra com a única eixida. Sobreviu menys: la motivació no sempre coincidix amb una oportunitat real de mercat.
Intraemprenedoria
Exercir la mentalitat emprenedora dins d'una empresa establida, sense eixir-ne. 3M, Google o BBVA tenen programes formals.
profedeeconomia.es21/33

La Teoria del Comportament Planificat (Ajzen)

  • Actitud cap a l'emprenedoria: la veu com alguna cosa desitjable o l'associa a risc, fracàs i estrés?
  • Normes subjectives: què opinen la família, els amics i el professorat sobre que eixa persona emprenga.
  • Control percebut: si es sent capaç, amb les habilitats, els recursos i la xarxa necessaris.
  • Una assignatura com esta incidix en els tres factors: millora l'actitud, canvia l'entorn i dona eines concretes.
profedeeconomia.es22/33
§5

El perfil, els mites i les dades

Els trets clàssics, el que diuen les metaanàlisis, els mites que convé desmuntar i les dades d'Espanya.
profedeeconomia.es23/33

Els sis trets de la llista clàssica

  • Creativitat: combinar elements existents de maneres no òbvies, més que inventar des de zero.
  • Lideratge: convéncer altres persones d'una visió que encara no existix. Més venedor que jeràrquic.
  • Tolerància a la incertesa: decidir sense tindre tota la informació, sabent que hi haurà errors.
  • Resiliència: continuar després d'un fracàs que és, estadísticament, la situació més probable.
  • Visió a llarg termini: reinvertir i diferir la gratificació; la rendibilitat real sol arribar el segon o el tercer any.
  • Ètica del treball: acceptar jornades llargues en les primeres fases, sense mèrit moral afegit.
profedeeconomia.es24/33
A l'EBAU

Una fàbrica produïx més unitats per hora que la seua competència, però guanya menys per cada euro invertit. Què ocorre?

  1. AÉs més productiva, però menys rendible
  2. BÉs més rendible, però menys productiva
  3. CProductivitat i rendibilitat són el mateix mesurat d'una altra manera
  4. DNo pot ocórrer, perquè produir més implica guanyar més

Solució: A. La productivitat és un concepte tècnic (output per unitat d'input) i la rendibilitat, un de financer (benefici per unitat de capital). Es pot produir molt i rendir poc si es ven barat.

profedeeconomia.es25/33

Cap d'eixos trets és innat ni exclusiu

Les metaanàlisis recents troben diferències de personalitat molt xicotetes entre qui emprén amb èxit i qui no emprén. El que sí que marca la diferència és més prosaic: capital social, un mentor pròxim, família amb experiència empresarial, poder permetre's perdre diners un any, formació en gestió i sort. Per això els fills d'empresaris emprenen aproximadament el doble a Espanya.

L'emprenedoria és un ofici que s'aprén, no un do amb què es naix.

profedeeconomia.es26/33
El cas de la unitat

A Steve Jobs el van fer fora d'Apple i va tornar onze anys després

  1. 1985El consell d'Apple l'acomiadaDesprés del fracàs comercial del primer Macintosh.
  2. 1985-1996Funda NeXTMai va assolir massa crítica de mercat.
  3. 1996Apple el recupera en comprar NeXTL'empresa estava a la vora de la fallida.
  4. 1997Torna a ser CEOEls trets eren els mateixos; van canviar el context i el que havia aprés pel camí.
profedeeconomia.es27/33

Quatre mites que convé desmuntar

  • «Emprendre és cosa de joves»: l'edat mitjana de qui funda una empresa d'èxit és de 45 anys, no de 25.
  • «Amb una bona idea basta»: la idea és la part fàcil; el difícil és executar, finançar i ajustar el model.
  • «Fracassar és bo»: fracassar fa mal i costa diners. S'aprén del fracàs, però no és desitjable en si mateix.
  • «Emprendre és treballar en llibertat»: es canvia un cap per diversos —clients, proveïdors, bancs, Hisenda—.
profedeeconomia.es28/33
“
El garatge és una mica un mite. Vam fer algun treball allí, però la major part del disseny la vaig fer al meu cubicle de Hewlett-Packard, i l'assemblatge es va traslladar prompte a una oficina llogada.
profedeeconomia.es29/33
7,2 %
taxa d'activitat emprenedora

L'emprenedoria a Espanya, en una dada

Adults que creen o gestionen una empresa de menys de 42 mesos (GEM Espanya 2024-2025). Predomina la via de l'oportunitat, l'edat d'entrada cau al rang 35-44 anys i l'escletxa de gènere s'estreny: 6,8 % elles, 7,6 % ells.

profedeeconomia.es30/33
Del llibre al projecte

Per a què servix tot això durant el curs

El RD 243/2022 situa la cultura emprenedora com una de les dues finalitats de l'assignatura. No es tracta que cada alumne munte una empresa, sinó d'entrenar en baix risc habilitats que servixen igual en una gran corporació: identificar oportunitats, organitzar recursos, comunicar una proposta i gestionar la incertesa. Cada unitat les entrena amb casos reals i activitats.

Emprendre és un ofici que s'aprén, no un tret amb què es naix.

profedeeconomia.es31/33
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries definir què és una empresa, quines funcions complix i amb quins criteris es classifica.
  • Sabries nomenar els trets del perfil emprenedor i separar els que s'aprenen dels que no.
  • Sabries defendre que èxit i fracàs són fases del mateix procés, no pols oposats.
  • Sabries situar l'emprenedoria a Espanya amb dades reals i explicar què és la cultura emprenedora.
profedeeconomia.es32/33

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es33/33