Bloque C

Models de negoci: concepte i evolució

Una empresa descriu què fa; un model de negoci descriu com crea, entrega i captura valor. La diferència pareix xicoteta fins que intentes explicar a algú per què Spotify ven el mateix que venia una botiga de discos però guanya diners d'una altra manera.
profedeeconomia.es01/33
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc C: concepte i evolució dels models de negoci.
  • Bloc C: el Business Model Canvas.
Competències específiques
  • Dissenyar i validar models de negoci sostenibles i viables.
profedeeconomia.es02/33
El cas

1.750 M$ i sis mesos de vida

Quibi es va llançar l'abril de 2020: sèries de 5-10 minuts amb estàndards de Hollywood, només en mòbil i per subscripció, sense versió gratuïta. Katzenberg i Meg Whitman al capdavant. Va tancar a l'octubre.

  • 1.750 M$ darrere: Disney, Sony, NBCUniversal, Alibaba.
  • 5 $/mes per vídeo curt, gratis a YouTube i TikTok.
  • No es podia veure al televisor.

La preguntaTenien diners, marca, contingut i talent. Què els faltava?

profedeeconomia.es03/33
§1

Empresa enfront de model de negoci

Un forn descriu què fa; una subscripció mensual de pa artesà a domicili descriu com ho fa.
profedeeconomia.es04/33

Crear, entregar i capturar valor

Un model de negoci descriu com una empresa crea valor —produïx alguna cosa útil—, l'entrega —aconseguix que arribe al client— i el captura —obté a canvi una contrapartida que cobrix els seus costos amb marge—. Les tres accions han d'estar alineades. Spotify i l'antiga botiga de discos venen música, però la lògica per la qual guanyen diners no s'assembla en res.

Una empresa que crea molt de valor però no el captura és una organització benèfica, no una empresa.

profedeeconomia.es05/33

Què descriu cada un

L'empresa
  • S'identifica per la seua activitat: sector, productes, geografia, plantilla.
  • Consta en el cens d'Hisenda, el codi CNAE i el Registre Mercantil.
  • Dues empreses amb el mateix codi d'activitat poden operar amb models oposats.
El model de negoci
  • Descriu a qui servix, què li oferix, com li ho entrega i com li ho cobra.
  • No apareix en cap registre: es reconstruïx observant què fa l'empresa.
  • Condiciona quins perfils contracta i quines decisions de gestió pren cada dia.
profedeeconomia.es06/33
§2

El Business Model Canvas

Osterwalder i Pigneur, 2010: nou àrees sobre un sol full, per a obligar a sintetitzar.
profedeeconomia.es07/33
El gràfic

Una proposta de valor sense recurs clau que la sostinga és màrqueting; un recurs clau sense proposta que l'aprofite és cost.

EL QUE FA L'EMPRESA L'OFERIMENT EL QUE EXPERIMENTA EL CLIENT 08 Associacions clau Qui són els aliats estratègics sense els quals el model no funcionaria? 07 Activitats clau Què fem cada dia que no podem delegar? 06 Recursos clau Quins recursos crítics necessitem? 02 Proposta de valor Quin problema resolem o quina necessitat cobrim? Per què som diferents de les alternatives? 04 Relacions amb clients Quin tipus de relació mantenim amb cada un? 03 Canals Per quins canals arriba la nostra proposta? 01 Segments de clients Per a qui creem valor? Qui són els nostres clients més importants? 09 Estructura de costos En què gasta l'empresa? Quins costos són fixos i quins variables? Hi ha economies d'escala? 05 Fonts d'ingressos Com i per què ens paguen els clients? És venda unitària, subscripció, comissió, llicència? Quin pes té cada font sobre el total? INTERN · EL QUE GASTEM CLIENT · EL QUE COBREM Les 9 àrees es distribuïxen en una pàgina: cinc àrees miren al client (dreta) i quatre a l'interior (esquerra). La proposta de valor (centre) és el que les connecta.
profedeeconomia.es08/33

Nou blocs, dues mirades

Cinc miren al client
  • Segments de clients: per a qui creem valor.
  • Proposta de valor: quin problema resolem i per què som distints.
  • Canals: per on arriba la proposta, físics o digitals.
  • Relacions: de l'autoservei d'Amazon a l'assistència de la banca privada.
  • Fonts d'ingressos: com i per què ens paguen els clients.
Quatre miren cap a dins
  • Recursos clau: físics, intel·lectuals, humans o financers.
  • Activitats clau: el que no podem delegar sense perdre la proposta.
  • Associacions clau: els aliats sense els quals el model es trenca.
  • Estructura de costos: en què gasta l'empresa i amb quina lògica.
profedeeconomia.es09/33

Quatre blocs amb lletra xicoteta

Proposta de valor
El bloc central del llenç. Resol un problema real, el resol millor que les alternatives i es pot comunicar en una sola frase.
Segments de clients
Per a qui creem valor. Sense segment clar els altres huit blocs perden coherència: «venem a tot el món» no és un segment.
Fonts d'ingressos
Sis de bàsiques: venda unitària, subscripció, pagament per ús, comissió, publicitat i llicència. Cada combinació canvia marges i previsibilitat.
Estructura de costos
Cost-driven si competix per costos baixos (Mercadona, Ryanair); value-driven si gasta el necessari per a diferenciar-se (Apple, Hermès).
profedeeconomia.es10/33
Retrat d'Alexander Osterwalder parlant a la Lift Conference de Ginebra el 2011.
Alexander Osterwalder
El llenç va nàixer com la seua tesi doctoral a Lausana (2004). El llibre va arribar sis anys després i ha venut més d'un milió de còpies.
Foto: Ivo Näpflin, CC BY 2.0
profedeeconomia.es11/33
Comprova el que saps

Netflix produïx contingut propi des del 2013 per a no dependre de les llicències dels grans estudis. En quin bloc del Canvas encaixa eixe catàleg?

  1. ARecursos clau
  2. BCanals
  3. CSegments de clients
  4. DEstructura de costos

Solució: A. És un recurs intel·lectual crític. La pregunta pràctica del bloc ho confirma: si els el llevaren, el model deixaria de funcionar tal com està.

profedeeconomia.es12/33
§3

Tradicional, innovador o híbrid

La frontera no està en el sector: hi ha restaurants trencadors i startups amb models de tota la vida.
profedeeconomia.es13/33

Tres preguntes per a classificar un model

  1. La proposta de valor depén d'una escala digital que era impossible fa vint anys?
  2. Els ingressos són recurrents? Deu euros al mes durant cinc anys són 600 €; una compra única de 100 €, la sisena part.
  3. Els canals estan automatitzats, sense cost marginal per client addicional?
profedeeconomia.es14/33

Els híbrids són la norma, no l'excepció

Tres sís són un model innovador; un o dos, un híbrid, la situació més comuna en la pime espanyola. Una llibreria independent ven llibres en botiga i cobra una subscripció a un club de lectura en línia; un bufet factura per hores i oferix assessoria continuada. L'híbrid junta l'estabilitat d'un amb l'escalabilitat de l'altre, i coordinar-los és el difícil: demanen equips, mètriques i eines distintes.

profedeeconomia.es15/33
§4

Cinc patrons recurrents

Cobrixen la majoria de casos reals. Reconéixer-los estalvia reinventar la roda en cada projecte.
profedeeconomia.es16/33

Els cinc patrons, d'una ullada

PatróCom captura valorExemples
Long tailMoltes referències amb poca demanda cada unaAmazon, Spotify, Netflix
FreemiumUna minoria paga la versió completaDropbox, Canva, LinkedIn
MultiplataformaConnecta dos grups que es necessiten entre siVisa, YouTube, Tinder
SubscripcióPagament periòdic per accés continuNetflix, Adobe, gimnasos
MarketplaceComissió per transacció, sense inventariWallapop, Etsy, Airbnb

El patró no el decidix el sector, el decidixen la manera de cobrar i la manera d'entregar.

profedeeconomia.es17/33
Cas real

Filmin: la cua llarga del cine en espanyol

Quan els gegants del streaming van aterrar a Espanya, els analistes van donar per morta Filmin, nascuda a Barcelona el 2007. No va competir pels grans estrenes —impossible sense pressupost—, sinó per la cua llarga del catàleg: més de 10.000 títols de cine d'autor i documental que els grans a penes llicencien. El 2025 va facturar un rècord de 30,6 M€ i va estrenar el seu primer llargmetratge original, Ruido.

A internet, la suma del rar pot ser tan gran com el centre del mercat.

profedeeconomia.es18/33
2-5 %
usuaris gratuïts que paguen

L'aritmètica del freemium

Eixa minoria sosté tota l'operació. La faena està en la línia que separa el gratis del de pagament: una versió lliure massa generosa no convertix; una massa limitada no enganxa.

profedeeconomia.es19/33
Edifici de la seu central de Spotify a Estocolm, fotografiat des del carrer.
El freemium convertit en estàndard
Spotify va tancar el 2024 amb més de 260 milions de subscriptors premium i 675 milions d'usuaris actius al mes.
Foto: Goombah, CC0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es20/33

L'ou, la gallina i la liquiditat

Una plataforma de dos costats només crea valor si hi són els dos alhora, i sense compradors no hi ha venedors ni al revés. Per això llançar un marketplace des de zero obliga a subsidiar un costat —comptes premium regalats als creadors, comissions baixes a les primeres botigues— fins a arribar a massa crítica. Sense eixa liquiditat no hi ha negoci, i molts esgoten el capital abans dels tres anys.

profedeeconomia.es21/33
Vista panoràmica de l'edifici 888 Brannan Street a San Francisco, seu central d'Airbnb.
Una plataforma sense ni un apartament
Airbnb no posseïx cap dels allotjaments que ven: connecta amfitrions amb hostes i cobra comissió per estada.
Foto: Dllu, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es22/33
Cas real

Cabify: regular-se com a avantatge defensiu

  1. 2011Cabify es funda a MadridTreballa només amb conductors llicenciats, assumint més cost.
  2. 2014Uber arriba a EspanyaOpera amb VTC sense llicència: menys cost, més risc regulatori.
  3. 2018-2019Les protestes del taxi endurixen la regulacióUber es replega i Cabify recupera quota.
  4. 2024759 M € facturatsLa decisió cara —regular-se— es va tornar avantatge defensiu en canviar l'entorn.
profedeeconomia.es23/33

Altres quatre patrons que convé reconéixer

  • Esquer i ham: regalar la màquina i cobrar el consumible. Impressores i tinta, cafeteres i càpsules.
  • Open source comercial: programari lliure i cobrament per serveis o versió empresarial. Red Hat, GitLab.
  • Aggregator: agrupar oferta dispersa en una experiència única. Booking, Idealista, Trivago.
  • Direct-to-consumer: vendre sense distribuïdor per a guanyar marge i dades. Nike, Tesla.
profedeeconomia.es24/33
§5

Com evoluciona un model de negoci

Pocs models sobreviuen inalterats a una dècada. Els projectes que duren s'ajusten diverses vegades.
profedeeconomia.es25/33

Iterar o pivotar

Iteració
  • Ajustos xicotets dins del mateix model.
  • Millorar la proposta de valor, canviar un canal, afegir un ingrés secundari.
  • El nucli es manté. Són saludables i constants.
Pivot
  • Canvi d'hipòtesi en un o diversos blocs del Canvas.
  • Wallapop va passar de caixa física a app; YouTube, de plataforma de cites a vídeo.
  • Traumàtic i costós, però a vegades és l'única via per a sobreviure.
profedeeconomia.es26/33
Edifici d'oficines de Netflix a 101 Albright Way, Los Gatos, Califòrnia.
Netflix va mutar dues vegades
DVD per correu el 1997, subscripció en streaming cap al 2007 i productora pròpia des del 2013. Blockbuster va fer fallida amb el mateix producte.
Foto: Coolcaesar, CC BY-SA 4.0
profedeeconomia.es27/33

Tres senyals que toca canviar de model

  • El creixement s'ha estancat i els ajustos operatius ja no el reactiven.
  • Un competidor amb un altre model guanya quota de pressa: la pregunta no és si és millor, sinó si ens obligarà a moure'ns.
  • Un canvi extern de regulació, tecnologia o hàbits altera el que feia viable el model. Esperar a veure-ho clar sol ser tard.
profedeeconomia.es28/33
A l'EBAU

Una empresa connecta amfitrions amb hostes, no posseïx ni un apartament i cobra un percentatge de cada estada. Davant de quin patró estem?

  1. ALong tail, perquè oferix una varietat enorme d'allotjaments
  2. BFreemium, perquè buscar allotjament no costa res
  3. CMarketplace, perquè media la transacció i captura comissió
  4. DSubscripció, perquè els amfitrions paguen per estar a la plataforma

Solució: C. El que definix el patró és com captura valor: comissió per transacció i zero inventari. És la variant de multiplataforma en què l'empresa media la transacció.

profedeeconomia.es29/33
Exercici

El BMC v1 d'una idea de negoci

Aplica el Business Model Canvas a la teua idea: un llenç en una pàgina amb dos o tres elements en cada un dels nou blocs. Marca amb [H] almenys una hipòtesi per bloc que encara no pugues provar amb dades, del tipus «els estudiants pagarien 7 €/mes per això». Sense hipòtesis marcades no és un BMC: és una descripció.

  1. Segments de client i proposta de valor: a qui servixes i quin problema li resols.
  2. Canals i relacions amb clients: per on arriba i quin contacte mantens.
  3. Fonts d'ingressos: com es materialitza la captura de valor.
  4. Activitats, recursos i socis clau: què cal fer, tindre i pactar.
  5. Estructura de costos: comprova que encaixa amb els ingressos previstos.
  6. Classifica el model segons els cinc patrons i assenyala dues hipòtesis crítiques.
profedeeconomia.es30/33
Torna al cas

Quibi no va fallar de producte, va fallar de model

Quatre blocs del seu Canvas es contradeien: la proposta de valor (premium curt en mòbil) no encaixava amb el segment real (gent que veu premium al sofà), els canals (només mòbil) eren massa estrets i les fonts d'ingressos (subscripció sense versió gratuïta) xocaven amb competidors gratuïts. Dibuixar el llenç sencer ensenya les incoherències abans de gastar els diners.

Ningú de la sala va dibuixar el Canvas complet abans de llançar.

profedeeconomia.es31/33
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries separar el concepte d'empresa del concepte de model de negoci.
  • Sabries nomenar les nou àrees del Business Model Canvas i descriure'n el contingut.
  • Sabries comparar models tradicionals amb els innovadors de les últimes dues dècades.
  • Sabries reconéixer long tail, freemium, multiplataforma, subscripció i marketplace.
  • Sabries representar el model d'un projecte concret en un BMC.
profedeeconomia.es32/33

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es33/33