Bloque B

La informació comptable en l'empresa

La comptabilitat és el llenguatge amb què les empreses es conten a si mateixes i al món què tenen, què deuen i quant han guanyat o perdut. No saber llegir eixe llenguatge és no entendre l'empresa per dins, per bonica que es veja per fora.
profedeeconomia.es01/33
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc B: la informació comptable i el patrimoni.
  • Bloc B: balanç i compte de pèrdues i guanys.
Competències específiques
  • Interpretar la informació comptable per a prendre decisions.
profedeeconomia.es02/33
§1

Les obligacions comptables

Tota empresa està obligada a portar comptabilitat. L'obligació naix del Codi de Comerç de 1885 i es concreta en el PGC des de 2007.
profedeeconomia.es03/33

Tres deures que imposa el Codi de Comerç

  1. Portar comptabilitat ordenada que seguisca cronològicament totes les operacions. No val reconstruir l'exercici al desembre.
  2. Confeccionar els llibres obligatoris: Llibre Diari, Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals i, en societats, Llibre d'Actes.
  3. Formular els comptes en 3 mesos des del tancament, aprovar-los en junta en 6 i depositar-los en el Registre Mercantil 1 mes després.
profedeeconomia.es04/33
Façana de la Reial Casa de la Duana al carrer d'Alcalá de Madrid, seu del Ministeri d'Hisenda.
Qui llig els teus comptes
L'administració tributària és un dels grans destinataris de la informació comptable que tota empresa està obligada a produir.
Foto: Heparina1985, CC BY-SA 4.0
profedeeconomia.es05/33

Què passa si no es complixen

  • Finançament més car o denegat: sense comptes depositats, el banc considera opaca l'empresa.
  • Deduccions fiscals en risc: Hisenda pot rebutjar les que no estiguen suportades en comptabilitat ordenada.
  • Inversió de la càrrega de la prova: en un plet mercantil, qui no té comptabilitat ha de demostrar el que afirma.
  • Concurs culpable, amb responsabilitat personal dels administradors.
profedeeconomia.es06/33
El gràfic

El cicle comptable d'un exercici

El cicle comptable, del fet comptable als comptes anuals Sis passos en cercle: fet comptable, assentament al llibre diari, trasllat al llibre major, balanç de comprovació, ajustos de fi d'exercici i comptes anuals, que donen pas a l'assentament d'obertura de l'exercici següent. Un exercici normalment l'any natural 1 Fet comptable una compra, una venda, una nòmina 2 Llibre diari l'assentament, per data 3 Llibre major el mateix, per compte 4 Balanç de comprovació sumes i saldos: quadra? 5 Ajustos de tancament amortitzacions, existències,periodificació 6 Comptes anuals balanç, PiG, memòria El tancament d'un exercici és l'obertura del següent
profedeeconomia.es07/33
§2

Els cinc comptes anuals

Les pimes poden presentar versions abreujades; ací ens centrem en els dos principals, balanç i compte de pèrdues i guanys.
profedeeconomia.es08/33

El que tota societat formula al tancament

  • Balanç: foto fixa del patrimoni en una data concreta.
  • Compte de pèrdues i guanys: resultat obtingut durant l'exercici.
  • Estat de canvis en el patrimoni net: com ha variat el patrimoni net durant l'any.
  • Estat de fluxos d'efectiu: per on ha entrat i eixit el diner líquid.
  • Memòria: document explicatiu que detalla i comenta els altres quatre.
profedeeconomia.es09/33
§3

El balanç: la foto fixa del patrimoni

Dues columnes que sempre sumen el mateix, repartides en cinc grans masses
profedeeconomia.es10/33

Dos columnes que sempre sumen el mateix

El balanç és un quadre de doble entrada que mostra, a una data concreta (normalment el 31 de desembre), què té l'empresa (actiu) i com ho ha finançat (patrimoni net més passiu). Si té 100.000 € d'actiu, eixe actiu s'ha finançat necessàriament amb 100.000 € entre patrimoni net i passiu. L'actiu s'ordena per liquiditat; el patrimoni net i el passiu, per exigibilitat.

Actiu = Patrimoni net + Passiu. Si no quadra, hi ha un error.

profedeeconomia.es11/33
El gràfic

L'actiu (el que l'empresa té) enfront del patrimoni net més el passiu (com ho ha finançat)

Balanç per masses patrimonials L'actiu de l'empresa, dividit en no corrent i corrent, equilibra exactament amb la suma del patrimoni net i el passiu no corrent i corrent. És la igualtat fonamental Actiu igual a Patrimoni Net més Passiu. ACTIU PATRIMONI NET + PASSIU És l'estructura d'inversió a llarg termini: els diners queden «lligats» en estos béns i es recuperen a poc a poc via amortització. Com més industrial és l'empresa, major sol ser esta massa. Actiu no corrent El que roman més d'un any: · Immobilitzat material (naus, maquinària) · Immobilitzat intangible (patents, programari) · Inversions financeres a llarg termini 120.000 € És l'actiu més líquid: es convertix en diners dins de l'any. Comparat amb el passiu corrent determina si l'empresa pot pagar els seus deutes a curt termini (liquiditat). Actiu corrent El que circula en menys d'un any: · Existències (mercaderies) · Realitzable (clients, deutors) · Disponible (caixa i bancs) 80.000 € És el finançament propi: no cal tornar-lo ni paga interessos. Actua com a matalàs davant de les pèrdues, per això un patrimoni net alt indica una empresa més solvent. Patrimoni net Recursos propis (no exigibles): · Capital social · Reserves · Resultat de l'exercici 90.000 € És deute exigible, però amb marge: es torna en més d'un any. Sol finançar l'actiu no corrent, seguint la regla que les inversions llargues es paguen amb recursos llargs. Passiu no corrent Deutes exigibles a llarg termini: · Préstecs bancaris > 1 any · Emprèstits (obligacions) 70.000 € És el deute més urgent: venç en menys d'un any. Si supera l'actiu corrent, el fons de maniobra és negatiu i l'empresa pot tindre problemes per a pagar a temps. Passiu corrent Deutes exigibles a curt termini: · Proveïdors · Creditors i deutes a < 1 any · Hisenda i Seguretat Social 40.000 € = TOTAL ACTIU = 200.000 € TOTAL PN + PASSIU = 200.000 € ACTIU = PN + PASSIU
profedeeconomia.es12/33
Concepte clau

Les cinc grans masses del balanç

MassaCriteriExemples
Actiu no correntRoman més d'un anyLocal, maquinària, patents
Actiu correntEs fa líquid en menys d'un anyExistències, clients, banc
Patrimoni netNo exigible: és dels socisCapital, reserves, resultat
Passiu no correntExigible a més d'un anyPréstec hipotecari, leasing
Passiu correntExigible a menys d'un anyProveïdors, Hisenda, crèdit

Amb estes cinc xifres ja es detecten els problemes més greus d'un balanç.

profedeeconomia.es13/33
Exercici

Exercici 10.1 · El balanç d'una papereria

Al tancament, una papereria té local (95.000 €), mobiliari (12.000 €), caixa registradora (1.800 €), existències (24.000 €), banc (6.500 €), clients (4.500 €), capital (60.000 €), reserves (18.000 €), benefici (7.800 €), préstec a 12 anys (45.000 €), proveïdors (9.000 €) i Hisenda (4.000 €). Classifica'ls per masses.

  1. Actiu no corrent: local 95.000 + mobiliari 12.000 + caixa registradora 1.800 = 108.800 €.
  2. Actiu corrent: existències 24.000 + banc 6.500 + clients 4.500 = 35.000 €. Total actiu: 143.800 €.
  3. Patrimoni net: capital 60.000 + reserves 18.000 + benefici 7.800 = 85.800 €.
  4. Passiu no corrent 45.000 € (el préstec) i passiu corrent 13.000 € (proveïdors 9.000 + Hisenda 4.000).
  5. Comprovació: 85.800 + 45.000 + 13.000 = 143.800 €. El balanç quadra.
  6. Lectura: el patrimoni net finança el 60 % de l'actiu i el fons de maniobra és positiu (35.000 front a 13.000).
profedeeconomia.es14/33
Comprova el que saps

El préstec hipotecari a 12 anys de la papereria, en quina massa patrimonial es col·loca?

  1. AActiu no corrent
  2. BPassiu no corrent
  3. CPassiu corrent
  4. DPatrimoni net

Solució: B. És un deute amb venciment a més d'un any, així que va al passiu no corrent. L'actiu arreplega el que l'empresa té, no el que deu.

profedeeconomia.es15/33
Pista EBAU · Bloc 3

Tres detalls formals que costen punts

  • Els negatius van entre parèntesis, no amb signe menys: (12.500), mai −12.500. És la convenció del PGC.
  • L'amortització acumulada no és un passiu: resta de l'actiu no corrent, davall de l'immobilitzat.
  • Si una compra o venda està pendent de pagament, va sencera al PiG i l'import pendent al passiu corrent o a clients.
profedeeconomia.es16/33
§4

El compte de pèrdues i guanys

Si el balanç és la foto fixa, el compte de resultats és la pel·lícula de tot l'exercici.
profedeeconomia.es17/33

Dels ingressos al resultat de l'exercici

  • (+) Ingressos d'explotació: vendes, prestacions de servicis i altres ingressos.
  • (−) Gastos d'explotació: aprovisionaments, sous, lloguers, subministraments i amortitzacions.
  • (=) Resultat d'explotació o EBIT: benefici abans d'interessos i impostos.
  • (+/−) Resultat financer: ingressos financers menys gastos financers.
  • (=) Resultat abans d'impostos o BAI.
  • (−) Impost sobre beneficis, i el que queda és el resultat de l'exercici.
profedeeconomia.es18/33
El gràfic

Des dels ingressos es resten els gastos per nivells fins a arribar al benefici net; cada esglaó és un resultat intermedi.

Cascada del compte de Pèrdues i Guanys Des dels ingressos per vendes es resten successivament el cost de les vendes, les despeses d'explotació, les amortitzacions, els interessos i els impostos, obtenint en cada escaló un resultat intermedi: marge brut, EBITDA, EBIT, benefici abans d'impostos i benefici net. 0 20k 40k 60k 80k 100k És la xifra de negoci: vendes de productes i serveis sense IVA. És el punt de partida de tota la cascada; totes les despeses es resten d'ací. 100k Ingressos −40k Cost vendes Ingressos menys cost directe del que s'ha venut. Mesura quant deixa el producte abans de les despeses de l'estructura. Si és baix, el negoci en si a penes és rendible. 60k Marge brut −20k Despeses expl. Benefici abans d'interessos, impostos i amortitzacions. Aproxima la caixa que genera l'activitat pura, sense comptar com es finança ni el desgast comptable dels actius. 40k EBITDA −8k Amortitz. Resultat d'explotació: benefici abans d'interessos i impostos. Mesura si el negoci guanya diners amb la seua activitat, al marge del deute i d'Hisenda. 32k EBIT −4k Interessos Benefici abans d'impostos: l'EBIT menys els interessos del deute. Sobre esta xifra es calcula l'impost de societats. 28k BAI −7k Impostos El que de veritat guanya l'empresa després de pagar-ho tot. D'ací ixen els dividends per als socis i les reserves que es queden en l'empresa per a créixer. 21k Bº net Resultat intermedi Despesa que es resta Ingressos (punt de partida)
profedeeconomia.es19/33
Exercici

Exercici 10.2 · El compte de resultats d'una acadèmia

Una acadèmia d'anglés cobra 145.000 € en quotes i deixa 8.500 € meritats pendents de cobrament. Gasta 6.200 € en material, 78.000 € en sous, 22.500 € en Seguretat Social, 14.400 € de lloguer, 4.300 € en subministraments i 2.500 € d'amortització. Paga 3.800 € d'interessos i 250 € de comissions. El tipus és del 19 %.

  1. Ingressos d'explotació per meritació: 145.000 + 8.500 = 153.500 €.
  2. Despeses d'explotació, amb 250 € de servicis bancaris (compte 626): 6.200 + 78.000 + 22.500 + 14.400 + 4.300 + 2.500 + 250 = 128.150 €.
  3. Resultat d'explotació (EBIT): 153.500 − 128.150 = 25.350 €.
  4. Resultat financer: 0 − 3.800 = −3.800 €. BAI: 25.350 − 3.800 = 21.550 €.
  5. Impost (19 %): 21.550 × 0,19 = 4.094,50 €. Resultat de l'exercici: 17.455,50 €.
  6. Lectura: marge operatiu del 16,5 % i el personal s'emporta el 65 % dels ingressos, l'habitual en servicis.
profedeeconomia.es20/33
Comprova el que saps

En l'acadèmia, els 8.500 € de quotes meritades però encara no cobrades a 31 de desembre, entren en el compte de resultats de l'any?

  1. ANo, perquè el diner encara no ha entrat en caixa
  2. BSí, la meritació les imputa a l'exercici en què es va prestar el servici
  3. CNomés la mitat, per aplicació del principi de prudència
  4. DNo, es porten directament al patrimoni net

Solució: B. La meritació imputa ingressos i gastos a l'exercici en què ocorre l'operació, no quan es cobra o es paga. Per això els ingressos són 153.500 € i no 145.000 €.

profedeeconomia.es21/33
50.000 €
de benefici, zero en tresoreria

Rendible i sense diners alhora

La pime ha venut a crèdit a 90 dies: la venda ja és ingrés meritat, però el diner no ha entrat. Els sous i el lloguer, en canvi, sí que s'han pagat. Rendibilitat i liquiditat no són el mateix.

profedeeconomia.es22/33
§5

Imatge fidel i principis comptables

El PGC exigix que els comptes presenten la imatge fidel del patrimoni i els resultats de l'empresa. Per a això fixa sis principis.
profedeeconomia.es23/33

Principis que ordenen el registre

Empresa en funcionament
S'assumix que l'empresa continuarà operant llevat de prova en contra. Si no és així canvia el criteri de valoració i es valora a preu de liquidació.
Meritació
Les operacions s'imputen a l'exercici en què ocorren, no quan es cobren o es paguen. És el principi que separa benefici comptable de tresoreria.
Uniformitat
Triat un criteri (per exemple, un mètode d'amortització), cal mantindre'l en el temps perquè els exercicis siguen comparables.
Importància relativa
S'admet no aplicar estrictament un principi quan l'efecte és poc significatiu i no altera la imatge fidel.
profedeeconomia.es24/33

Els frens contra el maquillatge comptable

Prudència
Els beneficis només es reconeixen quan estan realitzats; els riscos i les pèrdues, tan bon punt es coneixen. Mai al revés.
No compensació
No es poden compensar partides d'actiu amb partides de passiu, ni ingressos amb gastos. Cada una figura pel seu import.
Imatge fidel
No és un dels sis principis, sinó l'objectiu que tots ells garantixen: els comptes han de representar fidelment el patrimoni, la situació financera i el resultat.
profedeeconomia.es25/33
Retrat de Luca Pacioli amb un alumne, amb compàs, llibres de geometria i un dodecaedre sobre la taula.
El frare que va ordenar els comptes
Luca Pacioli va sistematitzar el 1494 la partida doble que encara utilitzen totes les empreses del món.
Atribuït a Jacopo de' Barbari (c. 1495), domini públic
profedeeconomia.es26/33
Curiositat

La partida doble es va publicar a Venècia el 1494

Luca Pacioli, frare franciscà i amic de Leonardo da Vinci, va publicar la Summa de arithmetica, una enciclopèdia matemàtica la secció De Computis et Scripturis de la qual descriu pas a pas el mètode que els mercaders venecians ja usaven de manera informal. No el va inventar: el va sistematitzar i el va imprimir, i així el va difondre per Europa. Cada apunt té un deure i un haver, i la suma dels dos sempre quadra.

No se'n va al llit el comerciant fins que els seus llibres quadren.

profedeeconomia.es27/33
Portada de la Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità de Luca Pacioli, impresa a Venècia.
Venècia, 1494
La seua secció De Computis et Scripturis és el primer tractat imprés de comptabilitat per partida doble.
Foto: Stockholms Universitetsbibliotek, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es28/33
3.281 M€
de deute financer real

Més del doble del que declarava Pescanova

Factures falses per a aconseguir crèdit, societats controlades fora dels comptes consolidats i deute amagat en societats pantalla. Informe forense de KPMG, 2013.

profedeeconomia.es29/33
Comprova el que saps

Pescanova va unflar vendes amb operacions entre les seues pròpies filials i va ocultar passius. Quins principis comptables va vulnerar de manera més evident?

  1. AUniformitat i empresa en funcionament
  2. BImatge fidel, prudència i no compensació
  3. CNomés el principi de meritació
  4. DCap, perquè era legal encara que poc ètic

Solució: B. Els comptes no representaven la realitat (imatge fidel), anticipaven beneficis inexistents (prudència) i tapaven unes partides amb altres (no compensació).

profedeeconomia.es30/33
Torna al cas

Del frau al maquillatge hi ha un continu

El de Pescanova és l'extrem d'una escala. Moltes empreses, sense arribar al frau, maquillen els seus comptes dins del que permet la norma: comptabilitzen de manera agressiva, allarguen la vida útil dels actius o capitalitzen gastos que haurien d'anar al PiG. Per això saber llegir un balanç i detectar quan les xifres no quadren amb el sentit comú és útil molt més enllà de l'aula.

Els principis comptables són els mecanismes de defensa del sistema contra el frau.

profedeeconomia.es31/33
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries nomenar les obligacions comptables que el Codi de Comerç imposa a l'empresa.
  • Sabries descriure els comptes anuals i, en detall, el balanç i el compte de resultats.
  • Sabries identificar l'estructura del balanç: actiu, passiu i patrimoni net.
  • Sabries interpretar les grans masses patrimonials i comprovar que el balanç quadra.
  • Sabries nomenar els principis comptables que donen validesa als comptes anuals.
profedeeconomia.es32/33

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es33/33