La informació comptable en l'empresa

Temps estimat de lectura: ~25 min · Sabers LOMLOE: B.6, D.3 · Pre-requisits: Unitat 9 (funció financera)

En acabar esta unitat sabràs:

• Identificar les obligacions comptables que el Codi de Comerç imposa a tota empresa.
• Distingir els cinc comptes anuals i descriure els dos principals (balanç i P&G).
• Classificar els elements del balanç en les cinc grans masses (ANC, AC, PN, PNC, PC) i verificar l’equació comptable.
• Construir un compte de pèrdues i guanys fins al resultat de l’exercici.
• Reconéixer els principis comptables que donen validesa als comptes anuals i la diferència entre meritació i caixa.

Totes les empreses, sense excepció, estan obligades a portar comptabilitat i a presentar comptes anuals. L’obligació naix del Codi de Comerç de 1885 —reformat desenes de vegades— i es concreta en el Pla General de Comptabilitat (PGC) vigent des de 2007. La funció comptable no és burocràtica: és la que permet a l’empresa, als seus socis, a l’administració tributària i als seus finançadors tindre una imatge rigorosa de què està passant amb els diners. Esta unitat introduïx el llenguatge bàsic que la Unitat 11 utilitzarà per a analitzar.

Les obligacions comptables

El Codi de Comerç imposa a tot empresari tres obligacions comptables bàsiques:

Conseqüències de l’incompliment

L’incompliment d’estes obligacions té conseqüències serioses i creixents amb el temps:

• Dificulta l’accés al finançament bancari. Sense comptes depositats, els bancs consideren l’empresa opaca i apliquen primes de risc més altes o, directament, deneguen el finançament.
• Limita les deduccions fiscals. Hisenda pot rebutjar deduccions que no estiguen suportades en comptabilitat ordenada.
• Pot invertir la càrrega de la prova en plets. En conflictes mercantils, l’empresa sense comptabilitat ha de demostrar el que afirma; la que la té només necessita aportar-la.
• En casos de fallida, pot convertir la insolvència en culpable, amb responsabilitat personal dels administradors. La diferència entre fallida fortuïta i fallida culpable és la presó evitada en alguns casos.

Els cinc comptes anuals

Els comptes anuals són cinc documents que tota societat ha de formular al tancament de l’exercici:

• Balanç: foto fixa del patrimoni en un moment concret.
• Compte de Pèrdues i Guanys: resultat obtingut durant l’exercici.
• Estat de Canvis en el Patrimoni Net: com ha variat el patrimoni net entre el principi i el final de l’any.
• Estat de Fluxos d’Efectiu: per on ha entrat i eixit els diners líquids.
• Memòria: document explicatiu que detalla i comenta el que els altres quatre presenten.

Les pimes poden presentar versions abreujades i, en alguns casos, ometre l’Estat de Fluxos d’Efectiu. Per a esta unitat ens centrarem en els dos principals: balanç i compte de pèrdues i guanys.

El balanç: la foto fixa del patrimoni

El balanç és un quadre de doble entrada que mostra, a una data concreta (normalment el 31 de desembre), què té l’empresa (actiu) i com s’ha finançat (patrimoni net + passiu). Les dues columnes han de sumar exactament el mateix: si l’empresa té 100.000 € d’actiu, eixe actiu necessàriament s’ha finançat amb 100.000 € entre patrimoni net i passiu. Esta igualtat fonamental és l’equació comptable bàsica:

Activo = Patrimonio neto + Pasivo

L’actiu

L’actiu agrupa els béns i drets de l’empresa, ordenats segons el seu grau de liquiditat (quant costa convertir-los en diners). Es dividix en dues masses:

• Actiu no corrent (o fix): elements que romanen en l’empresa més d’un any. Immobilitzat material (edificis, maquinària, vehicles), immobilitzat intangible (patents, software, marca), inversions financeres a llarg termini.
• Actiu corrent (o circulant): elements que es convertixen en diners en menys d’un any. Existències, deutes de clients, diners en bancs i caixa.

El patrimoni net i el passiu

El patrimoni net i el passiu agrupen les fonts de finançament, ordenades segons el seu grau d’exigibilitat (quan cal tornar-les):

• Patrimoni net: el que pertany als socis. Capital social aportat, reserves (beneficis no distribuïts d’anys anteriors), resultat de l’exercici (benefici o pèrdua de l’any en curs). No és exigible: ningú pot reclamar-lo.
• Passiu no corrent: deutes a més d’un any (préstecs bancaris a llarg termini, leasing, obligacions emeses).
• Passiu corrent: deutes a menys d’un any (proveïdors, creditors, crèdits a curt termini, hisenda i seguretat social pendents).

El compte de pèrdues i guanys

Si el balanç és la foto fixa, el compte de pèrdues i guanys (també anomenat compte de resultats o, en anglés, income statement o P&L) és la pel·lícula de tot l’exercici: quant ha ingressat l’empresa, quant ha gastat i, per tant, quant ha guanyat o perdut durant l’any. La seua estructura habitual en el PGC és:

El compte de pèrdues i guanys no mesura els diners que han entrat i eixit de la caixa —per a això està l’Estat de Fluxos d’Efectiu—, sinó el benefici meritat: ingressos i despeses imputats al període encara que encara no s’hagen cobrat o pagat. La diferència entre benefici comptable i caixa és important i veurem les seues implicacions en la pròxima unitat.

Imatge fidel i principis comptables

El PGC exigix que els comptes anuals presenten la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa. Per a garantir-ho, establix nou principis comptables obligatoris, dels quals convé reconéixer almenys cinc:

1. Empresa en funcionament. S’assumix que l’empresa continuarà operant, excepte prova en contra. Només si això no es complix canvia el criteri de valoració (es valora a preu de liquidació).
2. Meritació. Les operacions s’imputen a l’exercici en què ocorren, no quan es cobra o paga.
3. Uniformitat. Una vegada triat un criteri (p. ex. mètode d’amortització), s’ha de mantindre en el temps.
4. Prudència. Només es reconeixen beneficis al tancament quan són realitzats; els riscos i pèrdues es reconeixen quan són coneguts.
5. No compensació. No es poden compensar partides d’actiu i passiu, ni d’ingressos i despeses.

Complir estos principis no és una formalitat: quan una empresa els infringix sistemàticament —p. ex., avançant el reconeixement d’ingressos per a inflar el benefici— es dóna l’escenari clàssic del frau comptable, que en casos extrems porta a fallides tan cèlebres com la d’Enron en 2001.

Glossari de la unitat

• Comptabilitat: tècnica de registre sistemàtic i ordenat de les operacions econòmiques d’una empresa.
• Comptes anuals: conjunt de documents comptables que l’empresa formula al tancament de l’exercici (balanç, P&G, ECPN, EFE, memòria).
• Balanç: foto fixa del patrimoni en una data concreta. Reflectix actiu, passiu i patrimoni net.
• Compte de Pèrdues i Guanys (P&G): pel·lícula de l’exercici. Ingressos menys despeses = resultat.
• Actiu no corrent (ANC): béns i drets que romanen en l’empresa més d’un any.
• Actiu corrent (AC): béns i drets que es convertixen en diners en menys d’un any.
• Patrimoni net (PN): part del balanç que pertany als socis (capital, reserves, resultat).
• Passiu no corrent (PNC): deutes amb venciment a més d’un any.
• Passiu corrent (PC): deutes amb venciment a menys d’un any.
• Equació comptable bàsica: Actiu = Patrimoni net + Passiu. Sempre quadra.
• EBIT (resultat d’explotació): benefici abans d’interessos i impostos.
• BAI (resultat abans d’impostos): EBIT més/menys resultat financer.
• Meritació: principi que imputa ingressos i despeses a l’exercici en què ocorren, no quan es cobra o paga.
• Imatge fidel: principi rector del PGC. Els comptes han de representar fidelment la situació de l’empresa.
• Partida doble: sistema comptable formalitzat per Pacioli (1494). Cada operació es registra alhora en dos comptes: deure i haver.

Per a aprofundir

• Omeñaca García, J. (2017), Contabilidad general (13a ed.), Deusto. El manual més usat en graus d’ADE i cicles formatius espanyols. Molt accessible per a aprofundir més enllà dels cinc principis bàsics vistos en classe.
• Lainez Gadea, J. A. i Bellostas Pérez-Grueso, A. J. (2020), Contabilidad y normas internacionales, Pirámide. Per a entendre la convergència entre el PGC espanyol i les NIIF internacionals — rellevant per a empreses que volen operar en mercats europeus.
• Documental “Enron: The Smartest Guys in the Room” (Alex Gibney, 2005). Conta el major escàndol comptable de la història i explica de manera divulgativa què passa quan els principis comptables s’infringixen sistemàticament.
• Pàgina de l’ICAC (icac.gob.es), Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. Resolucions, consultes i sancions recents. Útil per a veure casos reals d’incompliment.
• Comptes anuals reals de Mercadona (consultables en el Registre Mercantil). Comparar tres exercicis consecutius ensenya més que deu capítols de manual sobre com es llig un balanç.

Preguntes per a reflexionar

1. La frase atribuïda a Pacioli diu que «no se’n va a dormir el comerciant fins que els seus llibres quadren». En l’era dels fulls de càlcul i els ERP, encara té sentit eixa disciplina diària o és una peça de folklore comptable?
2. El cas Pescanova va mostrar que els principis comptables es poden vulnerar durant anys abans de ser detectats. Quina responsabilitat té l’auditora externa? Per què KPMG va ser sancionada i no inhabilitada?
3. El principi de meritació establix que es comptabilitza quan ocorre l’operació, no quan es cobra. Si fores autònom, preferiries un criteri de caixa (més simple, menys info) o de meritació (més complet, més treball)? Argumenta.