Arribeu a la fase que separa les idees que «sonen bé» de les que realment poden funcionar. Fins ara heu definit el problema, dissenyat la solució, validat amb persones reals i pensat en com arribar al client. Tot això val molt. Però ara toca respondre la pregunta que ningú pot ignorar: ix a compte?
No cal un full de càlcul de vint pestanyes. Cal claredat: què costa posar en marxa, què costa produir cada unitat, a quin preu ho veneu i a partir de quantes vendes deixeu de perdre diners. Amb això ja sabeu si el projecte viu en el món real o només en el paper.
Costos fixos i costos variables: la distinció clau
Un cost fix és el que pagueu sí o sí, vengueu una unitat o mil. El lloguer del local, el domini web, l’assegurança, la quota de la plataforma… No depenen de quant produïu.
Un cost variable canvia amb cada unitat que produïu o veneu. El material per a fabricar el producte, l’embalatge, la comissió de pagament en línia, els ingredients si feu alguna cosa comestible… Com més veneu, més pagueu en costos variables.
Confondre els dos és l’error més comú en esta fase. Si tracteu el lloguer com a variable o el material com a fix, els càlculs ixen malament des del principi.
Com es calcula el punt mort
La fórmula és senzilla:
Punt mort = Costos fixos ÷ (Preu − Cost variable unitari)
La part entre parèntesis s’anomena marge de contribució: el que guanya l’empresa per cada unitat venuda, una vegada cobert el que va costar produir-la. Cada unitat venuda «contribuïx» a pagar els costos fixos.
Exemple amb números
Imagineu que llanceu una agenda d’estudi personalitzada:
| Concepte | Valor |
|---|---|
| Costos fixos mensuals (domini, disseny amortitzat, etc.) | 150 € |
| Cost variable per agenda (impressió + enviament) | 4 € |
| Preu de venda per agenda | 14 € |
| Marge de contribució per unitat (14 − 4) | 10 € |
| Punt mort (150 ÷ 10) | 15 agendes/mes |
Amb 15 agendes venudes al mes cobriu exactament els costos. A partir de la número 16 comenceu a guanyar diners. És assolible? Això ho sabeu vosaltres: heu validat amb usuaris reals, teniu una idea del canal i de l’abast. Ara podeu jutjar.
Què fareu
Del cost al punt mort
- Feu una llista dels costos fixos del primer mes d’activitat. Només els reals, no els imaginaris.
- Calculeu el cost variable per unitat — tot el que varia amb cada venda.
- Fixeu-vos en el preu que heu definit en la fase de model de negoci i comproveu que és coherent amb el que us van dir en la validació.
- Apliqueu la fórmula: punt mort = costos fixos ÷ (preu − cost variable unitari).
- Jutgeu si és assolible: compareu eixe número amb la demanda real que vau observar al validar i raoneu la resposta.
L’entregable
Un compte de viabilitat: una taula amb els vostres costos fixos mensuals, el cost variable per unitat, el preu de venda, el marge de contribució i el punt mort calculat. Al final, un paràgraf breu on jutgeu si eixa xifra és assolible i per què — recolzant-vos en el que vau aprendre al validar.
Per a avaluar esta fase
| Criteri | Insuficient | Adequat | Excel·lent |
|---|---|---|---|
| Costos | No es distingix entre fixos i variables, o falten conceptes evidents | Costos ben classificats, encara que algun és discutible | Classificació completa i justificada; cap cost inventat ni oblidat |
| Punt mort | No es calcula o la fórmula és incorrecta | Es calcula correctament amb les dades del projecte | Càlcul correcte, amb taula clara i marge de contribució explicitat |
| Judici | S’ignora si la xifra és assolible | Es comenta breument si pareix viable | Es contrasta el punt mort amb les dades de validació i es raona amb criteri |