Bloque D

Anàlisi i interpretació dels estats financers

Qualsevol pot llegir un balanç. El difícil és entendre què diu sobre la salut real d'una empresa, quins riscos amaga i quines decisions de gestió revela. Això és anàlisi financera.
profedeeconomia.es01/34
A què respon esta unitat

El marc de la unitat

Sabers bàsics
  • Bloc D: anàlisi i interpretació d'estats financers.
  • Bloc D: ràtios, fons de maniobra i viabilitat.
Competències específiques
  • Interpretar els estats financers per a prendre decisions.
profedeeconomia.es02/34
Cas d'obertura

DIA: cinc anys de ràtios avisant

  1. 2014-2018L'endeutament puja del 60 % al 85 %La rendibilitat econòmica cau del 6 % a l'1 % i el període de maduració s'allarga.
  2. 2015Les ràtios ja eren públiquesQualsevol podia llegir el balanç; llegir-lo bé era una altra cosa.
  3. 2019L'acció toca 0,06 €Venia de 5-6 € en 2014. Ix de l'IBEX 35 i tanca botigues en massa.
profedeeconomia.es03/34
§1

El fons de maniobra

El primer diagnòstic de qualsevol balanç: sobra actiu corrent després de cobrir el que venç a curt termini?
profedeeconomia.es04/34

La regla bàsica de l'equilibri financer

Les inversions a llarg termini s'han de finançar amb recursos a llarg termini. Si es complix, el fons de maniobra és positiu. Dos fórmules equivalents el mesuren: actiu corrent menys passiu corrent, mirant la part de baix del balanç; o patrimoni net més passiu no corrent menys actiu no corrent, mirant la de dalt. La mateixa magnitud llegida des de dos costats.

Els recursos permanents cobrixen tot l'actiu fix i, a més, un tros del circulant.

profedeeconomia.es05/34
El gràfic

L'excés d'actiu corrent sobre el passiu corrent és el coixí de liquiditat de l'empresa

Fons de maniobra L'actiu corrent supera el passiu corrent; eixa diferència és el fons de maniobra positiu, que indica que part de l'actiu a curt termini es finança amb recursos permanents (patrimoni net i passiu no corrent). És senyal d'equilibri financer. ACTIU PATRIMONI NET + PASSIU Béns i drets que es convertixen en diners en menys d'un any. És la part de l'actiu amb què l'empresa fa front als seus pagaments més immediats. Actiu corrent Existències · Realitzable Disponible 110.000 € Inversions que romanen en l'empresa més d'un any. Pel seu caràcter estable, han de finançar-se amb recursos també permanents, no amb deute a curt termini. Actiu no corrent Immobilitzat material i intangible 90.000 € Deutes que vencen en menys d'un any. Que l'actiu corrent siga major que esta massa és el que garantix que l'empresa puga pagar sense angoixes. Passiu corrent Proveïdors · Creditors Deutes a curt termini 70.000 € Patrimoni net més passiu no corrent: el finançament estable de l'empresa. Quan supera l'actiu no corrent, el sobrant finança part del corrent i crea el fons de maniobra. Recursos permanents Patrimoni net + Passiu no corrent 130.000 € FONS DE MANIOBRA 40.000 € FM = Actiu corrent − Passiu corrent = 110.000 − 70.000 = 40.000 € FM > 0 · l'empresa té un matalàs financer a curt termini
profedeeconomia.es06/34

Tres lectures del fons de maniobra

  • Positiu: equilibri. Hi ha marge per a absorbir un imprevist a curt termini.
  • Zero: situació fràgil. Un retard en els cobraments ja genera tensions de tresoreria.
  • Negatiu: part de l'actiu fix es finança amb deute a curt. Alarma, llevat de sectors que cobren al comptat.
profedeeconomia.es07/34
§2

Ràtios: liquiditat, solvència i endeutament

Comprimixen el balanç en xifres comparables entre empreses i en el temps. En l'EBAU, calcular val la mitat; interpretar, l'altra mitat.
profedeeconomia.es08/34

Les tres ràtios de liquiditat

Liquiditat general
Actiu corrent / passiu corrent. Mesura si l'actiu a curt termini cobrix els deutes a curt termini. Rang sa: entre 1,5 i 2.
Tresoreria (acid test)
(Actiu corrent − existències) / passiu corrent. Descompta l'estoc, que no sempre es ven quan fa falta. Rang sa: al voltant d'1.
Disponibilitat
Disponible (caixa i bancs) / passiu corrent. El que es pot pagar hui mateix. Rang sa: entre 0,1 i 0,3.
profedeeconomia.es09/34

Solvència i endeutament

Solvència o garantia
Actiu total / passiu total. Per davall d'1 l'empresa està en fallida tècnica: els seus actius no cobrixen els seus deutes. Sa: per damunt d'1,5.
Endeutament total
Passiu / (patrimoni net + passiu). Quina part del balanç és deute alié. Rang genèric sa: 0,4-0,6, molt dependent del sector.
Autonomia financera
Patrimoni net / passiu. És la inversa de passiu / patrimoni net: quant de patrimoni propi avala cada euro de deute.
profedeeconomia.es10/34

Dos fusteries del mateix sector, dos diagnòstics

Empresa AEmpresa B
Liquiditat general0,863,50
Acid test0,432,50
Solvència1,312,30
Endeutament0,760,43
DiagnòsticRisc greuSobreliquiditat

Mateix sector, balanços oposats. El diagnòstic no ix d'una ràtio solta, sinó de llegir-les juntes.

profedeeconomia.es11/34
Concepte clau

Cap ràtio és bona o dolenta en abstracte

L'empresa A no cobrix amb l'actiu corrent el que deu a curt i arrossega un 76 % de deute: un retard de cobrament la deixa en suspensió de pagaments. La B té ràtios còmodes, però 30.000 € parats en caixa tenen cost d'oportunitat. Poca liquiditat mata; massa llastra la rendibilitat.

Una ràtio aïllada diu poc: informen la comparació amb el sector i la tendència de tres exercicis.

profedeeconomia.es12/34
§3

Rendibilitats: ROA, ROE i palanquejament

El balanç diu com està estructurada l'empresa; el compte de resultats, quant guanya.
profedeeconomia.es13/34

Les dos rendibilitats i el benefici que les separa

ROA — rendibilitat econòmica (RE)
BAII / actiu total × 100. Què rendix l'actiu, amb independència de com es finance. Un 8 % significa 8 € de benefici operatiu per cada 100 € d'actiu.
ROE — rendibilitat financera (RF)
Benefici net / patrimoni net × 100. Què guanya el diner dels socis. Un 15 % significa 15 € nets a l'any per cada 100 € aportats.
BAII (EBIT)
Benefici abans d'interessos i impostos. És el resultat d'explotar el negoci, abans que el deute i Hisenda s'emporten la seua part.
profedeeconomia.es14/34

El palanquejament funciona en els dos sentits

Si l'empresa s'endeuta a un cost menor del que rendixen els seus actius, cada euro prestat deixa un marge que es queden els socis: la seua rendibilitat abans d'impostos puja per damunt del ROA. Quan el ROA cau per davall del cost del deute, la palanca s'invertix i eixa rendibilitat cau per davall del ROA, de vegades fins a donar pèrdues. Les grans fallides d'empreses rendibles solen començar ací.

Si la RE supera el cost del deute, palanquejament positiu; si no hi arriba, negatiu. Compara amb la RF abans d'impostos.

profedeeconomia.es15/34
Exercici

Exercici 11.2 · ROA, ROE i efecte del palanquejament

Una empresa d'arts gràfiques té un actiu total de 500.000 €, patrimoni net de 200.000 € i passiu de 300.000 € amb un cost mitjà del 5 %. El BAII de l'exercici és de 60.000 € i l'Impost de Societats, del 25 %. Calcula ROA i ROE i explica si el palanquejament aporta valor als accionistes.

  1. ROA = 60.000 / 500.000 × 100 = 12 %.
  2. Interessos = 5 % × 300.000 = 15.000 €. BAI = 60.000 − 15.000 = 45.000 €.
  3. Impost = 25 % × 45.000 = 11.250 €. Benefici net = 33.750 €.
  4. ROE = 33.750 / 200.000 × 100 = 16,9 %.
  5. ROA (12 %) per damunt del cost del deute (5 %): la RF abans d'impostos arriba al 22,5 %. El palanquejament suma 10,5 punts; l'impost en resta 5,6.
  6. Si el ROA caiguera al 4 %, quedaria per davall del 5 % del deute i la RF abans d'impostos (2,5 %), per davall del ROA: la palanca, en contra.
profedeeconomia.es16/34
El gràfic

El ROE es descompon en marge, rotació i palanquejament: tres palanques distintes per al mateix resultat

Descomposició de DuPont del ROE La rendibilitat financera o ROE es descompon en el producte de tres factors: el marge sobre vendes, la rotació de l'actiu i el palanquejament financer. Cada factor mostra una palanca diferent per a millorar la rendibilitat dels recursos propis. ROE = Benefici net / Patrimoni net. La gràcia de DuPont és que dues empreses amb el mateix ROE poden aconseguir-lo de formes molt diferents: una amb marge i una altra amb deute. ROE · Rendibilitat financera Quant guanya l'accionista per cada euro de recursos propis invertits? × × Mesura l'eficiència comercial. El pugen les empreses que venen car o controlen costos (luxe, marca). Ex.: per cada 100 € venuts, quants en queden de benefici? Marge sobre vendes Benefici net Vendes Rendibilitat de cada euro venut Mesura l'eficiència operativa. La pugen els negocis de molta venda i poc marge (supermercats): venen poc car però fan girar l'actiu moltes vegades a l'any. Rotació de l'actiu Vendes Actiu total Vendes que genera cada euro d'actiu Mesura quant actiu es mou amb cada euro propi. Més deute eleva el ROE, però també el risc: si les coses van malament, els interessos es paguen igual i multipliquen les pèrdues. Palanquejament Actiu total Patrimoni net Pes del finançament aliè ROE = Marge × Rotació × Palanquejament Tres palanques diferents per a millorar la rendibilitat dels recursos propis: vendre amb més marge, rotar més l'actiu o finançar-se amb més deute.
profedeeconomia.es17/34
Edifici de la seu de Lehman Brothers a Times Square, Nova York, fotografiat el 2007.
Lehman Brothers, 2007
Un any després feia fallida amb un palanquejament de més de 30 vegades el seu patrimoni. La palanca amplifica les pèrdues igual que els beneficis.
Foto: David Shankbone, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es18/34
Cas real

Abengoa: créixer amb deute fins que la palanca gira

La sevillana Abengoa, present en desenes de països, va finançar amb deute agressiu plantes solars, biocombustibles i infraestructures hídriques. Mentres els projectes van rendir més que el cost del deute, l'acció va passar d'1 a 4 € entre 2010 i 2014. Quan el bioetanol dels Estats Units i les solars del Brasil van rendir menys del previst i el seu deute es va encarir, la palanca va girar en contra seua.

profedeeconomia.es19/34
Campus Palmas Altas a Sevilla, antiga seu central d'Abengoa, amb edificis de vidre i estructures roges.
Palmas Altas, la seu que va sobreviure a l'empresa
Inaugurada en 2009 amb el primer LEED Platinum d'Europa, es va vendre a la Junta en 2021, després de la caiguda d'Abengoa.
Foto: Arup, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es20/34
20.000 M€
de deute amb bancs i proveïdors el 2015

A un pas de la fallida més gran d'Espanya

Abengoa va entrar en preconcurs el novembre de 2015 i el va superar amb una reestructuració, però no va remuntar. La matriu va demanar el concurs el 2021 i va entrar en liquidació el 2022.

profedeeconomia.es21/34
§4

El període mitjà de maduració

Quant tarda l'empresa a recuperar el diner que fica en el cicle d'explotació.
profedeeconomia.es22/34

PMM econòmic i PMM financer

PMM econòmic
  • Dies de magatzem de matèries primeres
  • Dies de fabricació
  • Dies de magatzem de producte acabat
  • Dies de cobrament a clients
PMM financer
  • PMM econòmic menys el període mitjà de pagament a proveïdors
  • És el que l'empresa finança amb diner propi o amb deute
  • Curt (cobrar prompte, pagar tard): menys necessitat de finançament
  • Llarg: pressió de tresoreria, causa estructural de mortalitat en les pimes
profedeeconomia.es23/34
Exercici

Exercici 11.3 · El PMM a partir de les rotacions

Una fàbrica de mobles consumix 146.000 € de matèries primeres (existències mitjanes, 10.000 €), produïx i ven a un cost de 365.000 € (en curs, 10.000 €; acabats, 25.000 €), ven per 511.000 € (clients, 70.000 €) i compra 146.000 € (proveïdors, 20.000 €). Calcula el PMM econòmic i el financer.

  1. Rotació = flux anual / saldo mitjà; dies = 365 / rotació.
  2. Matèries primeres: 146.000 / 10.000 = 14,6 → 25 dies. Fabricació: 365.000 / 10.000 = 36,5 → 10 dies.
  3. Venda: 365.000 / 25.000 = 14,6 → 25 dies. Cobrament: 511.000 / 70.000 = 7,3 → 50 dies.
  4. Pagament: 146.000 / 20.000 = 7,3 → 50 dies.
  5. PMM econòmic = 25 + 10 + 25 + 50 = 110 dies. PMM financer = 110 − 50 = 60 dies.
  6. Cobrar en 25 dies deixaria el PMM financer en 35 dies i alliberaria 35.000 € de caixa: 25 dies × 1.400 € de vendes diàries.
profedeeconomia.es24/34
Exemple pràctic

Per què la gran distribució viu amb fons de maniobra negatiu

Mercadona cobra al comptat en caixa i paga els seus proveïdors a 30 o 60 dies, el màxim legal. Cada dia té en el seu compte el diner de vendes de setmanes que encara no ha pagat. El seu passiu corrent és enorme i el seu fons de maniobra, negatiu, sense cap problema de liquiditat: és un PMM financer negatiu, i així finança gratis el seu creixement.

Les regles d'equilibri financer, com quasi tot en finances, depenen del sector.

profedeeconomia.es25/34
Pantalla d'un terminal Bloomberg mostrant cotitzacions, gràfics i notícies de mercat en temps real.
La ferramenta canònica de l'anàlisi
Un terminal Bloomberg integra balanços, comptes de resultats, ratios sectorials i dades de mercat en una sola pantalla.
Foto: Amin, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es26/34
§5

L'anàlisi financera, pas a pas

Reunir les ferramentes anteriors en un procés ordenat.
profedeeconomia.es27/34

Com diagnosticar la salut financera d'una empresa

  1. Reunir els comptes anuals dels dos o tres últims exercicis (Registre Mercantil, eInforma, web de l'empresa si cotitza).
  2. Llegir el balanç en cinc grans masses: actiu fix o circulant?, passiu endeutat o capitalitzat?
  3. Calcular el fons de maniobra i les tres ràtios de liquiditat: general, acid test i disponibilitat.
  4. Calcular solvència i endeutament i comparar-los amb el rang del sector, no amb la regla genèrica.
  5. Calcular ROA, ROE i cost del deute: el palanquejament es jutja comparant la RE amb el cost del deute.
  6. Calcular el PMM, encreuar-lo amb la liquiditat i comparar l'evolució de tres exercicis seguits.
profedeeconomia.es28/34
Edifici Edison de Madrid, seu de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
D'on ixen els números
La CNMV obliga les societats cotitzades a publicar comptes auditats. Els seus arxius són la font principal de l'anàlisi comparada.
Foto: Zarateman, CC0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es29/34
Comprova el que saps

Una empresa té 120.000 € d'actiu corrent i 140.000 € de passiu corrent. Quin diagnòstic correspon?

  1. AFons de maniobra negatiu: part de l'actiu fix es finança amb deute a curt termini
  2. BFons de maniobra positiu, amb coixí de liquiditat suficient
  3. CFallida tècnica, perquè l'actiu total no cobrix el passiu total
  4. DPalanquejament financer positiu

Solució: A. 120.000 − 140.000 = −20.000 €. La fallida tècnica es mesura amb la ràtio de solvència (actiu total / passiu total), no amb el fons de maniobra.

profedeeconomia.es30/34
Nivell EBAU

Una empresa presenta un ROA del 7 % i paga pel seu deute un cost mitjà del 9 %. Què li ocorre al ROE?

  1. AQueda per davall del ROA: el palanquejament juga en contra
  2. BQueda per damunt del ROA, perquè el deute sempre multiplica la rendibilitat
  3. CCoincidix amb el ROA, perquè els interessos no afecten el benefici net
  4. DNo es pot saber sense conéixer el marge sobre vendes

Solució: A. Els actius rendixen un 7 % i el deute costa un 9 %: cada euro prestat resta rendibilitat als socis. Amb el ROA per davall del cost del deute, el ROE cau per davall del ROA.

profedeeconomia.es31/34
Torna al cas

Les ràtios són fiables si es lligen amb sentit crític

En DIA els números estaven publicats des de 2015 i el mercat va tardar anys a reaccionar. Explicacions possibles: analistes que treballen per a bancs que fan negoci amb l'empresa, una marca històrica que tranquil·litza i una comptabilitat agressiva que el 2018 va acabar en comptes reexpressats. Comparar amb el sector, mirar la tendència i desconfiar de la narrativa massa neta.

Saber llegir un balanç no garantix vore el problema; però no saber-ne ho garantix.

profedeeconomia.es32/34
Repassa

Abans de tancar la unitat

  • Sabries calcular el fons de maniobra i diagnosticar l'equilibri patrimonial.
  • Sabries interpretar les ràtios de liquiditat, solvència i endeutament.
  • Sabries calcular la rendibilitat econòmica (ROA) i la financera (ROE).
  • Sabries explicar com el palanquejament financer canvia la rendibilitat.
  • Sabries calcular el període mitjà de maduració i el seu impacte en la tresoreria.
profedeeconomia.es33/34

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es34/34