Creativitat, innovació i iniciativa
75.000 persones apuntades a un producte que encara no existia
El 2007 Drew Houston tenia la idea de Dropbox però cap producte acabat. En lloc de passar mesos programant, va gravar un vídeo de tres minuts ensenyant com seria usar-lo, el va pujar a Hacker News i va convidar a apuntar-se a una llista d'espera. En 24 hores s'hi havien registrat 75.000 persones.
Només llavors va començar a construir el producte. Com pot valdre més un vídeo que el producte real?
L'esperit emprenedor
Esperit emprenedor
Actitud de buscar de forma activa necessitats i oportunitats a l'entorn i d'actuar per a respondre-hi. No exigix muntar una empresa: es manifesta també en projectes socials, al centre educatiu o en la vida personal.
El seu nucli és passar d'observar un problema a voler resoldre'l.
Idea front a oportunitat
- Qualsevol ocurrència que ens passa pel cap.
- No necessita que ningú la reclame.
- Pot ser brillant i no servir-li a ningú.
- Respon a una necessitat real d'algú.
- Hi ha qui està disposat a valorar-la.
- Es pot fer amb els recursos disponibles.
Una molèstia quotidiana convertida en empresa
Wallapop va nàixer a Barcelona el 2013 d'una constatació simple: vendre o comprar coses usades entre particulars era enutjós. No van partir d'una tecnologia enlluernadora, sinó d'una molèstia que molta gent compartia i que ningú havia resolt de forma còmoda des del mòbil.
La pregunta útil no és «què se m'ocorre vendre?», sinó «quin problema veig que ningú ha resolt bé?».
La creativitat s'entrena
Creativitat com a habilitat entrenable
Generar idees noves i útils, normalment combinant de forma original elements que ja existixen. La roda i la maleta van existir per separat durant segles; algú les va ajuntar. Com qualsevol destresa, millora amb la pràctica deliberada.
No és esperar la inspiració, és connectar el conegut d'una manera que ningú havia provat.
Divergir abans de convergir
- Produir moltes idees sense jutjar-les.
- Com més, millor, encara que semblen absurdes.
- Regla quasi sagrada: prohibit criticar.
- Arriba després, mai alhora.
- Avaluar, filtrar i triar.
- Jutjar mentres es genera mata la fluïdesa.
El ritme divergir-convergir es repetix dues vegades: primer per a entendre el problema, després per a trobar la solució.
Quatre tècniques per a generar idees
- Brainstorming: moltes idees en poc temps, sense valorar-les i construint sobre les dels altres.
- SCAMPER: Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Posar altres usos, Eliminar, Reordenar.
- Mapes mentals: partir d'un concepte central i ramificar associacions lliures.
- Canvi de perspectiva: com ho resoldria una criatura, algú d'un altre país o d'un altre sector.
Enmig d'una pluja d'idees, algú proposa una cosa que sona disbaratada. Què toca fer?
- ADescartar-la a l'instant per a no perdre temps.
- BAnotar-la i seguir generant; la crítica arriba després.
- CVotar-la de seguida per a veure si el grup la recolza.
- DDemanar-li que la desenvolupe abans de continuar.
Solució: B. Barrejar generació i avaluació és l'error clàssic. Jutjar mentres es produïx tanca el grup i reduïx el volum d'idees, que és justament el que busca la fase divergent.
El pòsit va nàixer d'un pegament que va fallar
El 1968 Spencer Silver (3M) buscava un adhesiu molt fort i va obtindre el contrari, un que a penes apegava. Anys després Art Fry va recordar aquell «fracàs» perquè li queien els punts de llibre del llibre del cor. Un pegament dèbil més una molèstia personal van donar el pòsit.
Iniciativa i proactivitat
Reactiu front a proactiu
| Tret | Persona reactiva | Persona proactiva |
|---|---|---|
| Quan actua | Quan el problema ja ha esclatat | S'hi anticipa abans que passe |
| Davant d'una orde | Espera instruccions | Comença per iniciativa pròpia |
| Davant la dificultat | Es justifica amb les circumstàncies | Es centra en el que sí que pot canviar |
| Responsabilitat | La delega en l'entorn | L'assumix |
El va popularitzar Stephen Covey: no és fer moltes coses, és actuar sobre el que depén d'un mateix.
La proactivitat s'exercita en les coses xicotetes
No cal muntar una empresa. Proposar una millora a classe en lloc de queixar-se, organitzar una activitat en compte d'esperar que l'organitze un altre, fer el primer pas per a resoldre un conflicte.
Cadascun d'eixos gestos reforça el múscul de la iniciativa.
Creences, por i error
Creences limitants sobre emprendre
| Creença estesa | El que diuen les dades |
|---|---|
| Cal tindre una idea revolucionària | La majoria de projectes milloren alguna cosa que ja existix |
| Es necessiten molts diners per a començar | Molts negocis arranquen amb recursos mínims |
| O es naix emprenedor o no | Les competències emprenedores s'entrenen |
| Emprendre és cosa de joves prodigi | L'edat mitjana de qui funda supera els quaranta |
| Com més risc, millor | Qui encerta assumix riscos calculats |
Dades d'edat i activitat emprenedora: Informe GEM Espanya 2024-2025.
La franja on més s'emprén a Espanya
L'emprenedor de vint anys al garatge és en bona mesura un mite. Emprendre demana coneixement del sector, contactes i certa capacitat d'estalvi, coses que s'acumulen amb els anys. Font: Informe GEM Espanya 2024-2025.
L'error com a aprenentatge
L'error no és un fracàs definitiu, sinó una font d'informació. La clau no està a no equivocar-se, cosa impossible quan es fa alguna cosa nova, sinó a equivocar-se prompte, barat i aprenent, per a corregir a temps.
L'error temut paralitza; l'error gestionat ensenya.
Convertir un error en aprenentatge
- Reconéixer-lo sense dramatitzar. No és «sóc un fracassat», és «això no va funcionar».
- Analitzar la causa. Separar la mala decisió de la mala sort; només la primera ensenya.
- Extraure la lliçó concreta i traduir-la en una regla per a la pròxima vegada.
- Tornar a intentar-ho amb el que s'ha aprés. Un error del qual no s'actua es queda en frustració.
Empreses que van començar sent una altra cosa
Twitch va nàixer com a Justin.tv, un web per a retransmetre la vida del seu fundador; en veure que el que enganxava era la secció de videojocs, van girar. D'un videojoc fallit va eixir Flickr; d'un altre, el xat intern es va convertir en Slack. A eixe gir se li diu pivot.
Pivotar no és rendir-se: és corregir el rumb amb la informació que dóna l'error.
Conéixer-se per a emprendre
DAFO personal
Eina d'autoavaluació que creua dos eixos: l'intern, que depén de tu, front a l'extern, que ve de l'entorn, i el positiu front al negatiu. Debilitats i Fortaleses són internes; Amenaces i Oportunitats, externes.
La mateixa graella que servix per a analitzar una empresa, llegida ací sobre un mateix. A la Unitat 9 tornarà aplicada al negoci.
Què respon cada casella
El teu DAFO personal, amb exemples
Redacta el teu DAFO personal en quatre caselles. Cada fortalesa i cada debilitat ha d'anar amb un exemple real que la demostre; sense exemple, no val.
- No val «sóc creatiu» i prou; millor «se'm donen bé les idees, ho vaig demostrar organitzant el viatge de fi de curs».
- Reconéixer una debilitat no és enfonsar-se, és el primer pas per a compensar-la o associar-te amb qui la cobrisca.
- Creua les caselles. Quina fortalesa aprofita quina oportunitat?, quina debilitat t'exposa a quina amenaça?
- De cada creuament, trau una acció concreta per a este trimestre.
- Si només t'ixen fortaleses i oportunitats, repetix-ho: això és autocomplaença, no un DAFO.
On porta esta unitat
- Unitat 7: la idea es convertix en projecte amb missió i visió, i apareix l'emprenedoria social.
- Unitats 8 a 10: innovar és, al capdavall, creativitat aplicada a l'empresa.
- Unitat 9: el mateix DAFO de quatre caselles, però mirant el negoci en lloc de la persona.
- Conéixer-se un mateix és el primer cas pràctic abans d'analitzar qualsevol organització.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.