Bloc C

L'empresa i la seua activitat

Darrere de cada producte que uses hi ha una empresa, i darrere de cada empresa hi ha persones que la dirigixen, la habiten i la mouen. Esta unitat mira l'empresa no com un organigrama, sinó com una forma d'activitat humana.
profedeeconomia.es01/32
El cas

41.858 M€, 115.000 persones i el 100 % del capital en mans familiars

Mercadona va nàixer del xicotet grup de carnisseries dels pares de Juan Roig a Tavernes Blanques. Hui és la cadena d'alimentació líder a Espanya per facturació, amb 1.672 supermercats a Espanya i Portugal. No cotitza en borsa ni ha acceptat capital extern.

Ha crescut orgànicament amb beneficis retinguts. Com es manté familiar una empresa que creix tant?

profedeeconomia.es02/32
§1

L'empresa com a unitat bàsica

El mercat coordina, però qui produïx de veres, dins del mercat, són les empreses.
profedeeconomia.es03/32
Concepte clau

Empresa

Organització que combina recursos —persones, diners, materials, coneixement, tecnologia— per a produir béns o servicis i oferir-los en un mercat, assumint el risc que isca bé o mal.

No és només una estructura: és un conjunt de persones que coopera.

profedeeconomia.es04/32
Per a què existix

Quatre funcions socials de l'empresa

  • Crea valor: transforma recursos en béns o servicis que la gent vol.
  • Genera ocupació i rendes: paga salaris que sostenen les famílies.
  • Coordina: reunix el treball de molts cap a un objectiu que cap aconseguiria sol.
  • Canalitza la innovació: dins de les empreses la majoria d'idees es tornen productes.
  • I no actua en el buit: clients, treballadors, proveïdors, comunitat i administracions en depenen.
profedeeconomia.es05/32
El gràfic

Les grans àrees d'activitat, coordinades al voltant d'un mateix objectiu. Cultura, talent i lideratge les travessen totes.

LA EMPRESA FUNCIÓ PRODUCTIVA Transformar De matèries primeres, treball i capital al producte final. FUNCIÓ COMERCIAL Enllaçar oferta i demanda Qui compra, a quin preu, per quin canal. FUNCIÓ FINANCERA Captar i gestionar capital Préstecs, ampliacions, reinversió, tresoreria. FUNCIÓ SOCIAL Impacte en l'entorn Ocupació, impostos, RSC, externalitats.
profedeeconomia.es06/32
54,4 %
sense cap assalariat

El teixit empresarial espanyol és menut

Dels 3,31 milions d'empreses actives a 1 de gener del 2025, més de la meitat són autònoms sense empleats i la majoria de les que n'ocupen tenen menys de deu persones. Font: INE, DIRCE 2025.

profedeeconomia.es07/32
§2

La revolució tecnològica

El marc que està redefinint què produïxen les empreses, com ho produïxen i com es relacionen.
profedeeconomia.es08/32
El canvi no és nou

Tres ones, cada volta més ràpides

OnaQuanQuè va canviar
Màquina de vaporSegle XVIIIVa mecanitzar la producció i va crear la fàbrica
Electricitat i cadenaFinals del XIX i segle XXVa fer possible la gran empresa industrial
Revolució digitalDe finals del XX fins huiInformació i dades pesen tant com les màquines

Cada ona no només va crear productes nous, va canviar la manera d'organitzar el treball i de dirigir les persones.

profedeeconomia.es09/32
Les dues cares

Què suposa l'ona actual

Per a les grans
  • La tecnologia és font de poder econòmic.
  • Qui controla una plataforma o unes dades condiciona sectors sencers.
  • Per això les empreses més valuoses del món són tecnològiques.
Per a les xicotetes
  • Ha abaratit el que abans només era per a les grans.
  • Vendre per internet, arribar lluny, automatitzar tasques.
  • Democratitza en part l'activitat empresarial.
profedeeconomia.es10/32
Models de negoci

Maneres de guanyar diners que abans no existien

La tecnologia en va multiplicar les variants: la subscripció (una quota periòdica en lloc de comprar), les plataformes que connecten dos grups sense produir res, o el freemium (servici bàsic gratis, funcions avançades de pagament).

No només canvia els productes, canvia la manera mateixa de fer negoci. La Unitat 9 els reprén.

profedeeconomia.es11/32
§3

La cultura empresarial

Això que es «respira» en entrar i que no apareix en cap organigrama.
profedeeconomia.es12/32
Concepte clau

Cultura empresarial

Conjunt de valors, creences, normes no escrites, símbols i formes de fer que compartixen les persones d'una organització. És la personalitat de l'empresa, i condiciona el seu comportament tant o més que les normes oficials.

No es veu a l'organigrama, però es nota tan bon punt hi entres.

profedeeconomia.es13/32
Elements

De què està feta una cultura

  • Valors i principis: no els declarats, sinó els que es veuen en les decisions difícils.
  • Normes no escrites: si es pot discrepar del cap, si es responen correus de nit.
  • Símbols i llenguatge: l'espai, la forma de vestir, els rituals i les paraules de la casa.
  • Històries i referents: com va començar, quina crisi va superar, qui són els seus herois interns.
profedeeconomia.es14/32
D'on ix

La cultura no es canvia per decret

Naix de l'exemple de qui funda i dirigix, i es reforça amb a qui es contracta, a qui s'ascendix i què es premia. Si una empresa diu que valora la iniciativa però ascendix sempre els obedients, la seua cultura real és l'obediència. I no hi ha una cultura ideal per a tots: un banc necessita rigor; un estudi de videojocs, tolerància a l'assaig.

Es transforma quan els líders canvien de conducta de forma sostinguda, no quan es penja un cartell.

profedeeconomia.es15/32
Cas · Buurtzorg

Una cultura que confia en els seus professionals

Esta organització neerlandesa d'infermeria a domicili organitza les infermeres en equips autogestionats d'unes dotze persones que decidixen elles mateixes com atendre, amb un mínim de personal administratiu. Alta satisfacció de pacients i professionals.

La cultura pot ser un avantatge competitiu tan real com la tecnologia o el capital.

profedeeconomia.es16/32
§4

La gestió del talent

En molts sectors el recurs escàs ja no és el capital, sinó les persones amb habilitats difícils de trobar.
profedeeconomia.es17/32
Tres verbs

Atraure, desenvolupar, retindre

Atraure
Que les persones valuoses vulguen treballar ací i no en un altre lloc. Depén del salari, però també de la cultura i del projecte.
Desenvolupar
Ajudar-les a créixer amb formació, noves responsabilitats i aprenentatge. El talent no és estàtic.
Retindre
Aconseguir que es queden. Perdre algú clau costa més que el seu salari: se'n va amb la seua experiència i els seus contactes.
profedeeconomia.es18/32
Motivació

El salari no ho explica tot

Des dels experiments de Hawthorne se sap que les persones també rendixen per reconeixement, autonomia, sentit i bon ambient. Quan algú valuós se'n va, moltes vegades no és pel sou, sinó pel seu cap o per sentir-se estancat.

Talent, cultura i lideratge són tres cares d'una mateixa realitat: les persones.

profedeeconomia.es19/32
§5

El lideratge

Influir en un grup perquè es moga cap a una meta compartida. Liderar no és el mateix que manar.
profedeeconomia.es20/32
Dues coses distintes

Autoritat formal i lideratge

Autoritat formal
  • El poder que dóna un càrrec.
  • Permet donar ordes perquè el lloc ho permet.
  • Hi ha caps amb càrrec a qui ningú seguix de veres.
Lideratge
  • Que la gent et seguisca perquè vol, no perquè ha de fer-ho.
  • No necessita càrrec per a existir.
  • Hi ha qui lidera sense cap lloc formal.
profedeeconomia.es21/32
Habilitats

Què fa bé qui lidera

  • Comunica una direcció amb claredat, de manera que tots sàpien cap a on van i per què.
  • Escolta, perquè liderar no és parlar més, sinó captar el que l'equip necessita.
  • Practica l'empatia per a detectar tensions abans que esclaten.
  • Dóna exemple. Res erosiona més el lideratge que demanar una cosa i fer la contrària.
  • Adapta l'estil a l'equip i al moment. Els tres estils clàssics es van veure a la Unitat 5.
profedeeconomia.es22/32
Robert Greenleaf, 1970

El lideratge de servici invertix la piràmide

El paper de qui lidera no és que l'equip li servisca, sinó servir l'equip: llevar obstacles, donar recursos, fer créixer les persones perquè el grup funcione millor.

No és qui més mana, és qui fa possible que els altres treballen bé.

profedeeconomia.es23/32
§6

El paper de la dona en l'empresa

A Espanya la llicència marital no va desaparéixer del dret fins al 1975. Eixe passat tan recent encara pesa.
profedeeconomia.es24/32
Concepte clau

Bretxa de gènere i sostre de vidre

La bretxa de gènere augmenta a mesura que es puja en la jerarquia. El sostre de vidre és la barrera invisible que dificulta l'accés a la màxima direcció tot i no existir prohibicions formals: estereotips, xarxes masculines, repartiment desigual de cures i biaixos en la promoció.

profedeeconomia.es25/32
1/3
dels consells de la UE

Un avanç real però incomplet

El 2024 al voltant d'un terç dels consellers de les grans cotitzades de la UE eren dones, front a un 10 % a començaments dels 2000. Continuen sent minoria en presidències i llocs executius. Font: Eurostat i CNMV.

profedeeconomia.es26/32
Retrat de la científica Margarita Salas
Margarita Salas
La seua patent sobre l'enzim del fag phi29 va ser una de les més rendibles del CSIC.
LaMèreVeille, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es27/32
Retrat oficial de Mary Barra
Mary Barra
Primera dona al capdavant de General Motors, un gran fabricant mundial d'automòbils.
Benjamin Applebaum, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es28/32
També econòmicament

Desaprofitar la meitat del talent és una ineficiència

Més enllà de la justícia, que ja seria raó suficient, hi ha un argument econòmic. Els equips directius diversos integren més punts de vista i reduïxen el pensament de grup.

És l'escassetat autoinfligida de la Unitat 1, aplicada al talent.

profedeeconomia.es29/32
Comprova que ho pilles

Dues empreses del mateix sector, amb recursos i organigrama quasi idèntics, rendixen molt distint. On miraries primer?

  1. AEn les seues màquines i la seua tecnologia.
  2. BEn la seua cultura, el seu talent i el seu lideratge.
  3. CEn la mida de la plantilla.
  4. DEn la seua forma jurídica.

Solució: B. És la idea que recorre tota la unitat. Quan els recursos són semblants, la diferència de rendiment quasi mai està en les màquines, sinó en les persones i en com s'organitzen i es dirigixen.

profedeeconomia.es30/32
Fil del curs

On porta esta unitat

  • Obri el bloc d'activitat empresarial mirant l'empresa com a fenomen humà.
  • Unitat 9: estratègia, competitivitat i models de negoci, com competixen i es reinventen.
  • Unitat 10: transformació digital i empresa del futur, com seran el treball i les organitzacions.
  • Una empresa és, al capdavall, persones organitzades per a crear valor.
profedeeconomia.es31/32

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es32/32