Bloc C

Estratègia, competitivitat i models de negoci

Dos empreses poden vendre el mateix i tindre resultats oposats. La diferència rarament està en el producte: està en com decidixen competir, a qui servixen i, cada volta més, en com guanyen diners. Això és l'estratègia.
profedeeconomia.es01/32
El cas

Dues cadenes, el mateix client, estructures oposades

El 2025 Mercadona va facturar 41.858 M€ amb 1.672 supermercats de barri, 8.000 referències dominades per marca pròpia, preus estables i publicitat quasi nul·la. Carrefour Espanya va facturar 11.903 M€ (IVA inclòs) amb uns 1.600 establiments de diversos formats, fins a 60.000 referències, promocions setmanals i comunicació massiva.

Les dues venen alimentació al mateix país i competixen per la mateixa butxaca. Quina estratègia guanya?

profedeeconomia.es02/32
§1

El mercat i els clients

Cap estratègia comença pel producte. Comença per entendre a qui s'adreça i on competix.
profedeeconomia.es03/32
Concepte clau

Mercat

Conjunt de persones o organitzacions amb una necessitat, amb capacitat de compra i amb disposició a comprar el que l'empresa oferix. Delimitar-lo bé —geogràfic, de producte, de client— és el punt de partida de tota estratègia.

Qui no coneix el seu client competix a cegues, i quasi sempre per preu.

profedeeconomia.es04/32
Segmentació

No tots els clients són iguals

Segmentar és dividir el mercat en grups amb necessitats semblants per a adreçar-se a cadascun com toca. Els criteris habituals: demogràfics, geogràfics, de comportament i d'estil de vida.

Triar a quin segment servixes millor és una decisió estratègica de fons.

profedeeconomia.es05/32
Màrqueting digital

Del monòleg al diàleg mesurat

TretMàrqueting tradicionalMàrqueting digital
AbastUn missatge igual per a totsUn missatge distint per perfil
MesuramentDifícil saber què va funcionarVisites, clics i compres comptades
RelacióEn una sola direccióEl client respon i opina en públic
DadesA penes es recollienCada clic i cada busca es registren

Dóna poder a l'empresa i també al client. D'ací els debats sobre privacitat que reprén la Unitat 10.

profedeeconomia.es06/32
§2

Els nous models de negoci

Com guanya diners una empresa ha deixat de tindre una resposta òbvia.
profedeeconomia.es07/32
Concepte clau

Model de negoci

Forma en què una empresa crea valor per als seus clients i el captura per a si. Respon a tres preguntes: què oferix i a qui, com li ho entrega i com guanya diners amb això.

Dues empreses poden vendre el mateix amb models distints, i això decidix quina triomfa.

profedeeconomia.es08/32
Quatre formes actuals

Els models més estesos

Subscripció
Una quota recurrent per accés continuat. L'empresa guanya previsibilitat; el client canvia propietat per accés.
Freemium
Versió bàsica gratuïta per a atraure molts i cobrament només a qui vol funcions avançades o llevar anuncis.
Plataforma
No ven producte propi, connecta dos grups que es necessiten i cobra comissió per la trobada.
Publicitat
Servici gratuït que guanya diners venent l'atenció dels seus usuaris als anunciants.
profedeeconomia.es09/32
290 M
subscriptors premium

Spotify va tancar el 2025 amb esta mida

Front a 263 milions al tancament del 2024, a més de centenars de milions a la capa gratuïta. No va canviar la música: va canviar com es paga, del disc en propietat a l'accés per quota. Font: informes de Spotify a la SEC.

profedeeconomia.es10/32
Edifici de la seu central de Spotify a Estocolm, amb el rètol a la façana
Seu de Spotify a Estocolm
Va nàixer a Suècia el 2006 i va popularitzar pagar una quota mensual per a accedir a la música.
Goombah, CC0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es11/32
Efecte de xarxa

Airbnb no posseïx ni un sol immoble

Connecta amfitrions amb hostes i cobra comissió per reserva. Com més amfitrions hi ha, més opcions té el viatger; com més viatgers, més interessa oferir espai. Eixe cercle explica el seu creixement.

Es pot dominar un sector sense posseir el seu actiu principal. El model industrial clàssic no ho contemplava.

profedeeconomia.es12/32
Atri interior de la seu central d'Airbnb a San Francisco, amb plantes i espais de treball oberts
Seu d'Airbnb a San Francisco
El seu actiu principal no són els edificis, sinó la xarxa que connecta amfitrions i hostes.
Steve Jurvetson, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es13/32
Maquineta d'afaitar Gillette al costat d'un paquet de fulles de recanvi de la marca
La maquineta i les seues fulles
King C. Gillette la venia quasi a pèrdua i guanyava amb les fulles. Hui, impressores barates amb cartutxos cars.
Joe Haupt, CC BY-SA 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es14/32
§3

Estratègia i avantatge competitiu

No són les tasques del dia a dia, sinó la direcció de fons: on ser, a qui servir, en què ser millor.
profedeeconomia.es15/32
Michael Porter

Dos tipus d'avantatge competitiu

Lideratge en costos
  • Produir i vendre més barat mantenint marge.
  • Funciona amb clients molt sensibles al preu.
  • Exigix grans volums i processos optimitzats.
Diferenciació
  • Oferir alguna cosa percebuda com a única, i cobrar-la.
  • Qualitat, disseny, marca, servici, experiència.
  • Funciona si l'oferta és difícil d'imitar.
profedeeconomia.es16/32
Concepte clau

Avantatge competitiu

Allò que permet a una empresa superar de forma sostinguda els seus competidors. La tercera estratègia genèrica és l'enfocament, que consistix a concentrar-se en un nínxol i servir-lo millor que ningú, per costos o per diferenciació.

Si tots poden copiar-lo de seguida, deixa de ser avantatge.

profedeeconomia.es17/32
El gràfic

Rivalitat al centre, condicionada per clients, proveïdors, nous entrants i substitutius.

3 · AMENAÇA Nous entrants Barreres d'entrada al sector 4 · AMENAÇA Productes substitutius Alternatives que cobrixen la mateixa funció 2 · PODER DE Proveïdors Si són pocs i crítics, imposen condicions. 1 · PODER DE Clients Si poden comparar i canviar, pressionen els preus. 5 · RIVALITAT en el sector
profedeeconomia.es18/32
Comprova que ho pilles

Una cadena vol ser alhora la més barata del país i la més exclusiva. Què li passarà probablement?

  1. AGuanyarà els dos segments alhora.
  2. BNo serà ben percebuda en cap de les dues coses.
  3. CBaixarà costos automàticament.
  4. DEs convertirà en líder per diferenciació.

Solució: B. Una estratègia clara obliga a triar i a renunciar. Voler servir bé segments amb expectatives oposades sol acabar en una proposta confusa que no convenç cap dels dos.

profedeeconomia.es19/32
§4

Transformació digital i innovació

Cap estratègia és per sempre. L'entorn canvia i qui no s'adapta perd el seu avantatge.
profedeeconomia.es20/32
Més que tindre un web

Transformació digital

Incorporar les tecnologies digitals a totes les àrees, canviant com es treballa i com s'aporta valor. Vendre en línia, automatitzar tasques, usar les dades per a decidir, comunicar-se d'una altra manera amb clients i proveïdors.

Qui la ignora es queda arrere front a competidors nadius digitals.

profedeeconomia.es21/32
Dues velocitats

Innovació incremental i disruptiva

Incremental
  • Xicotetes millores contínues sobre el que ja es fa.
  • És com innova la majoria de les empreses.
  • Risc baix, efecte acumulatiu.
Disruptiva
  • Trenca les regles del sector.
  • Pot desplaçar els líders establits.
  • Menys freqüent, però transforma mercats sencers.
profedeeconomia.es22/32
Cas · Kodak

Va inventar la càmera digital i la va guardar en un calaix

El 1975 l'enginyer Steven Sasson va construir la primera càmera digital dins de Kodak. L'empresa va témer canibalitzar el seu rendibilíssim negoci de carrets i no hi va apostar. Es va declarar en fallida el 2012.

No va fracassar per falta de tecnologia, la tenia abans que ningú, sinó per protegir el negoci d'ahir.

profedeeconomia.es23/32
§5

Sostenibilitat, RSC i stakeholders

L'estratègia ja no es jutja només pels seus resultats econòmics.
profedeeconomia.es24/32
Amb esperit crític

Responsabilitat social corporativa

Compromís voluntari d'anar més enllà de l'obligació legal per a contribuir al benestar social i ambiental. No és filantropia: reputació, confiança i capacitat d'atraure talent en depenen. Quan és només reclam, se'n diu greenwashing.

profedeeconomia.es25/32
Edward Freeman

Stakeholders o grups d'interés

Tots els grups afectats per l'activitat de l'empresa o que la poden afectar: accionistes, treballadors, clients, proveïdors, comunitat, administracions i medi ambient. Una estratègia sostenible els té en compte tots.

És la base conceptual de la sostenibilitat empresarial i connecta amb els ODS.

profedeeconomia.es26/32
Un debat viu

Accionista o grups d'interés?

PosturaTesi
Friedman, 1970La seua única responsabilitat és augmentar el benefici legalment
Business Roundtable, 2019Ha de servir treballadors, clients, comunitat i planeta

El ROE continua sent l'indicador més vigilat, però els criteris ESG ja condicionen milers de milions d'inversió.

profedeeconomia.es27/32
Concepte clau

DAFO empresarial

Debilitats i Fortaleses són internes i ixen de l'anàlisi interna: recursos, marca, costos, equip front a la competència. Amenaces i Oportunitats són externes i ixen de l'anàlisi externa: mercat, tecnologia, regulació, tendències.

La mateixa lògica del DAFO personal de la Unitat 6, aplicada a una organització.

profedeeconomia.es28/32
El gràfic

Davall de la matriu, els creuaments estratègics. Combinar cada casella amb una altra convertix el diagnòstic en propostes d'acció.

FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS POSITIU NEGATIU F FORTALESES El que l'empresa fa bé i la diferencia. O OPORTUNITATS Forces externes favorables que convé aprofitar. D DEBILITATS El que l'empresa fa pitjor que els seus competidors. A AMENACES Forces externes adverses que convé anticipar. ENCREUAMENTS ESTRATÈGICS FO Ofensives — aprofitar fortaleses per a capturar oportunitats DO Reorientació — corregir debilitats per a no perdre oportunitats FA Defensives — protegir fortaleses davant de les amenaces DA Supervivència — minimitzar el risc on som vulnerables
profedeeconomia.es29/32
Exercici

Un DAFO empresarial amb fets, no impressions

Tria una empresa de la qual pugues trobar dades públiques i construïx el seu DAFO. Cada casella s'ha de recolzar en una dada del cas.

  1. Anàlisi interna. Recursos, productes, marca, costos i equip, sempre comparats amb la competència.
  2. Anàlisi externa. Mercat, clients, competidors, tecnologia i regulació.
  3. «Marca reconeguda» val si hi ha evidència; «bona empresa» no diu res.
  4. Creua les caselles i proposa dues estratègies, una ofensiva i una defensiva.
  5. L'error clàssic és confondre l'intern amb l'extern. Si depén de l'empresa, és intern.
profedeeconomia.es30/32
Fil del curs

On porta esta unitat

  • La Unitat 8 va mirar l'empresa per dins; esta l'ha situada al seu mercat i a la societat.
  • Unitat 10: com la tecnologia està redefinint el treball i l'empresa que ve.
  • Sostenibilitat i stakeholders connecten directament amb els ODS de la Unitat 3.
  • De l'autoconeixement personal a l'anàlisi de qualsevol empresa: el mateix DAFO.
profedeeconomia.es31/32

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es32/32