Transformació digital i l'empresa del futur
El 20 % de les empreses europees usa IA, però les pimes només el 12 %
Chatbots, anàlisi predictiva, generació de contingut, automatització de processos. Al voltant del 40 % de les grans empreses ja la fa servir front a un escàs 12 % de les pimes. Espanya se situa prop de la mitjana europea, amb el mateix biaix per mida.
Es pot quedar arrere una pime que no adopta IA?
La revolució tecnològica
Quatre revolucions industrials
| Quan | Què va portar |
|---|---|
| Finals del segle XVIII | La màquina de vapor i la fàbrica |
| Finals del segle XIX | Electricitat, combustió i producció en cadena |
| Anys setanta del segle XX | Electrònica, ordinadors i automatització |
| Dels 2000 fins hui | Connexió total i màquines que aprenen de les dades |
Cap es va limitar a oferir màquines noves. Cadascuna va reorganitzar el treball, les empreses i la societat senceres.
Cada revolució torna barat el que era car
El vapor va abaratir l'energia mecànica; l'ordinador, el càlcul; internet, la comunicació. La IA abarateix la predicció i la generació de contingut, tasques que abans demanaven molt de temps o molta formació.
La pregunta no és «què fa?», sinó «què es torna barat, i què es podrà fer llavors?».
Digitalitzar no és transformar-se
La diferència, amb un exemple
- Omplir en un programa les mateixes fitxes d'abans.
- Fa el mateix, amb una eina nova.
- Necessari, però no suficient.
- El client reserva des del mòbil sense passar pel taulell.
- Les dades de viatges previs permeten recomanar destinacions.
- El seu valor ja no és vendre bitllets, és assessorar el complex.
Digitalització front a transformació digital
Digitalitzar és usar tecnologia per a fer el mateix més ràpid. La transformació digital replanteja el negoci sencer —què s'oferix, com s'organitza el treball i com es guanyen diners— aprofitant el que la tecnologia permet.
La primera canvia les eines; la segona canvia l'empresa.
No és un problema tècnic, és de persones
La majoria de transformacions que fracassen no ho fan per falta de tecnologia, sinó per resistència al canvi. Una organització amb por de l'error i amb caps que controlen en lloc de confiar no es transforma per molt programari que compre.
S'adapten millor les cultures obertes a provar, equivocar-se i aprendre. Les del Bloc B.
Un sector que es va transformar de veres
Les sucursals a Espanya s'han reduït a menys de la meitat respecte al màxim del 2008. L'app va deixar de ser complement i va passar a ser el centre del negoci. El revers: va deixar arrere majors i zones rurals. Font: BdE.
Intel·ligència artificial i ocupació
Què fa i què no fa la IA
No «entén» com una persona ni «vol» res: és un sistema estadístic que aprén patrons d'enormes quantitats de dades. Excel·lent en tasques repetitives i predictibles, fluixa en el que exigix criteri, context, responsabilitat o tracte humà.
Eixa frontera és justament la que decidix el seu impacte sobre l'ocupació.
Com afecta l'automatització l'ocupació
- Destruïx alguns llocs: tasques molt repetitives i predictibles que la màquina fa més barat.
- Transforma molts més: el radiòleg no desapareix, es concentra a interpretar i decidir.
- Crea ocupacions noves: qui entrena, supervisa i dissenya l'ús dels sistemes.
- «Gestor de xarxes socials» no existia fa vint anys; tornarà a passar.
L'ocupació total no es va enfonsar, però el trànsit va ser dur
La por que les màquines deixaren tothom sense faena ve del segle XIX i no s'ha complit. El que canvia no és tant la quantitat d'ocupació com quines habilitats es valoren.
Les més fora de perill són les que la màquina fa pitjor. No per casualitat, les de tot este curs.
La IA va entrar en un sol any a una velocitat sense precedents
Front al 13,5 % del 2024 i al voltant del 8 % del 2023. Dinamarca encapçala amb el 42 %. Entre les grans empreses supera el 55 %, entre les xicotetes és molt menor. Font: Eurostat, dades del 2025.
La por a les màquines té dos-cents anys
El 1811 grups d'artesans tèxtils anglesos destruïen els telers mecànics. La seua por era raonable, molts van perdre la seua manera de guanyar-se la vida. La seua predicció de fons, que les màquines deixarien la societat sencera sense faena, no es va complir.
La transició importa tant com el resultat final.
El lloc de treball està canviant
El teletreball es va estabilitzar, ni va tornar arrere ni es va quedar dalt
Abans de la pandèmia era un 4-5 %; al segon trimestre del 2020 va superar el 16 %. Espanya queda per davall de la mitjana de la UE. El que es va consolidar va ser el treball híbrid. Font: INE (EPA) i Eurostat.
Què canvia el teletreball i què no resol
- Estalvi de temps i diners en desplaçaments.
- Més flexibilitat per a conciliar.
- Accés a talent que viu lluny.
- Costa mantindre la cultura i el sentit d'equip.
- El treball envaïx la vida personal.
- Obliga a mesurar per resultats i no per hores.
- Només funciona on hi ha confiança: xoca amb qui necessita veure la gent asseguda.
- D'ací el dret a la desconnexió digital, reconegut en la llei espanyola.
El que estudies ara és un punt de partida, no una destinació
Formar-se de jove i aplicar-ho tota la vida s'ha acabat. Quan eines, oficis i sectors canvien cada pocs anys, el valuós és saber aprendre coses noves: reskilling (un ofici nou) i upskilling (millorar el que ja es té).
Per a l'empresa, formar deixa de ser una despesa opcional i passa a ser inversió estratègica.
La sostenibilitat com a estratègia
Tres raons molt concretes
- Els consumidors, i sobretot les generacions joves, premien les empreses responsables.
- La regulació és cada vegada més exigent en petjada de carboni, residus i informació obligatòria.
- Ser eficient amb l'energia i els materials sol, a més, estalviar diners.
- Qui la ignora no arrisca només la seua reputació, arrisca el seu futur.
Mirar un residu i veure un recurs
Front a l'«usar i tirar» —extraure, produir, consumir, rebutjar—, tancar el cicle: que els residus d'un procés siguen recursos d'un altre i que els productes es dissenyen per a durar, reparar-se i reciclar-se.
Cada material que es reutilitza és un material que no cal comprar.
No tot el que es presenta com a sostenible ho és
El greenwashing —fingir compromís ambiental sense canviar de fons— continua sent freqüent. L'empresa del futur no serà la que més parle de sostenibilitat, sinó la que la integre i ho demostre amb dades verificables.
Distingir el compromís real de la pose és una competència ciutadana, no només empresarial.
L'empresa del futur
Quatre forces vistes al curs. La paradoxa final: com més avança la tecnologia, més valen les qualitats humanes.
Les empreses més valuoses quasi no tenen fàbriques
Coordinen milions d'usuaris, conductors, amfitrions o creadors sense ser propietàries dels cotxes, els pisos ni els vídeos. El que posseïxen és una plataforma, una marca, les dades dels seus usuaris i una xarxa que creix sola.
L'empresa del futur pesarà menys en tones i més en connexions.
El camí recorregut
- Unitats 1 a 4: l'escassetat, com decidim de veres, l'ètica i l'entorn econòmic.
- Unitats 5 a 7: el perfil emprenedor, la creativitat i el pas de la idea al projecte.
- Unitats 8 a 10: l'empresa per dins, la seua estratègia i el seu futur.
- L'economia no és una força aliena que ens passa per damunt, és el resultat de decisions humanes.
- La tecnologia canvia les eines; qui decidix per a què i per a qui continua sent una persona.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.