Transformació digital i l'empresa del futur

Temps estimat de lectura: ~26 min · Sabers LOMLOE: C.1, C.4, C.5 · Prerequisits: Unitat 8 (l’empresa, la seua cultura i el talent) i Unitat 9 (estratègia, competitivitat i models de negoci). Convé també recordar la sostenibilitat i els ODS de la Unitat 3.

En acabar esta unitat sabràs:

• Explicar què és la revolució tecnològica i per què transforma la manera de treballar i de competir, no només les ferramentes.
• Distingir la digitalització de la transformació digital i reconéixer per què moltes empreses confonen ambdós.
• Analitzar l’efecte de la intel·ligència artificial i l’automatització sobre l’ocupació sense caure ni en el catastrofisme ni en la ingenuïtat.
• Descriure les tendències que estan canviant el lloc de treball a partir de dades reals de teletreball a Espanya i Europa.
• Entendre la sostenibilitat com a estratègia de futur i connectar innovació, economia circular i responsabilitat amb els grups d’interés.

Arribem a l’última unitat de la matèria, i convé mirar cap avant. Fins ací hem estudiat l’empresa més o menys com és: la seua activitat i la seua cultura (Unitat 8), la seua estratègia i els seus models de negoci (Unitat 9). Però l’empresa no és una fotografia fixa. Està canviant, i de pressa, empesa per una onada tecnològica que en pocs anys ha passat de ser ciència-ficció a ser una ferramenta més en la taula de treball. Una persona que comença hui batxillerat treballarà dins d’unes empreses que encara no existixen, amb ferramentes que encara s’estan inventant i en formes d’organització que els seus pares no van conéixer.

Esta unitat no pretén endevinar el futur —ningú sap exactament com serà—, sinó entendre les forces que l’estan empenyent: la revolució tecnològica i, dins d’ella, la intel·ligència artificial; els canvis en el lloc de treball, com el teletreball; i una sostenibilitat que ha deixat de ser un eslògan per a convertir-se en una qüestió estratègica de la qual depén, cada volta més, la mateixa supervivència de l’empresa. El RD 243/2022 situa estos continguts en els sabers C.1 (la revolució tecnològica i el poder de la tecnologia), C.4 (el lloc de treball, l’empresa del futur i les tendències) i C.5 (estratègia, transformació digital, innovació i sostenibilitat).

És, a més, el tancament del curs. Per això al final no només recapitularem la unitat, sinó que lligarem els fils de tota la matèria: l’escassetat, la decisió, la sostenibilitat, el perfil emprenedor i l’empresa convergixen ací, en una pregunta que esta generació haurà de respondre amb fets: com volem que siga l’empresa del futur?

La revolució tecnològica

Les grans transformacions de l’economia no han sigut graduals: han arribat en onades que van canviar d’arrel com es produïa i com es treballava. Entendre que estem vivint una d’eixes onades ajuda a no perdre’s en la novetat de cada gadget i a fixar-se en el que de veritat canvia.

Una més en una llarga sèrie de revolucions

Els historiadors econòmics solen parlar de diverses revolucions industrials. La primera (finals del segle XVIII) va portar la màquina de vapor i la fàbrica. La segona (finals del XIX) va portar l’electricitat, el motor de combustió i la producció en cadena. La tercera (anys setanta del segle XX) va portar l’electrònica, els ordinadors i l’automatització. I la que molts anomenen quarta revolució industrial o revolució digital porta la connexió total —internet, dispositius mòbils, sensors— i, sobretot, màquines capaces d’aprendre de les dades.

L’important per a esta matèria no és memoritzar les quatre fases, sinó captar un patró que es repetix: cada revolució no es limita a oferir màquines noves, sinó que reorganitza el treball, les empreses i la societat senceres. La màquina de vapor no només movia telers: va crear la fàbrica, la ciutat industrial i una nova classe treballadora. De la mateixa manera, la revolució digital no només ens dóna mòbils més ràpids: està reorganitzant què fan les persones, on ho fan i quines empreses guanyen i perden.

El poder de la tecnologia: el que fa barat l’abundant

Hi ha una idea que ajuda a entendre per què la tecnologia transforma tant: cada revolució tecnològica torna barat i abundant una cosa que abans era cara i escassa, i això ho canvia tot. La màquina de vapor va abaratir l’energia mecànica; l’ordinador va abaratir el càlcul; internet va abaratir la comunicació i la distribució d’informació. La intel·ligència artificial està abaratint una cosa nova: la predicció i la generació de contingut, tasques que abans només podien fer persones amb molt de temps o molta formació.

Quan una cosa es torna molt barata, no només s’usa més: s’usa per a coses que abans ni es plantejaven. Quan la llum elèctrica va abaratir la il·luminació, no només va enllumenar les cases que ja tenien candeles; va permetre fàbriques a tres torns, comerços nocturns i ciutats que no dormien. La pregunta interessant davant de qualsevol tecnologia no és només «què fa?», sinó «què es torna barat gràcies a ella, i quines coses noves es podran fer quan això siga barat?». Eixa és la clau per a anticipar el seu impacte sobre les empreses.

Digitalització no és transformació digital

Ací convé desactivar una confusió molt estesa, perquè està en el cor del saber C.5. Molta gent creu que una empresa «s’ha transformat digitalment» perquè ha comprat ordinadors, té pàgina web i usa el correu electrònic. Això és digitalització, i és necessari, però no és el mateix que transformació digital.

La diferència, amb un exemple

Imagina una agència de viatges que, durant anys, atenia el client al taulell omplint fitxes a mà. Si compra ordinadors i comença a omplir eixes mateixes fitxes en un programa, s’ha digitalitzat: fa el mateix d’abans, però amb una ferramenta nova. La transformació digital seria una altra cosa: replantejar el mateix negoci a partir del que la tecnologia permet. Potser descobrix que el client ja no necessita anar al taulell, que pot reservar sol des del mòbil, que les dades dels seus viatges anteriors permeten recomanar-li destinacions, i que el seu vertader valor ja no és vendre bitllets —això ho fa qualsevol web— sinó assessorar viatges complexos que un algoritme no resol. Això ja no és usar una ferramenta nova per al de sempre: és canviar el que l’empresa és i com guanya diners.

Per què fracassen moltes transformacions

Si transformar-se fóra només qüestió de comprar tecnologia, ho faria qualsevol amb pressupost. La realitat és que la majoria de les transformacions digitals que fracassen no ho fan per falta de tecnologia, sinó per resistència al canvi dins de la mateixa empresa. Ací reapareix la cultura empresarial que vas estudiar en la Unitat 8: una organització amb por a l’error, amb direccions que controlen en compte de confiar i amb persones que veuen la tecnologia com una amenaça al seu lloc, no es transforma per molt programari que compre. La transformació digital és, abans que un problema tècnic, un problema de persones i de cultura. Per això les empreses que millor s’adapten no sempre són les que més invertixen en màquines, sinó les que tenen una cultura oberta a provar, a equivocar-se i a aprendre —exactament les actituds emprenedores del Bloc B.

Intel·ligència artificial i ocupació: la gran pregunta

Cap tecnologia actual genera més esperança i més por alhora que la intel·ligència artificial. Convé tractar-la amb cap fred, perquè al voltant d’ella circula molt catastrofisme i molta ingenuïtat, i la matèria demana precisament anàlisi crítica, no consignes.

Què fa (i què no fa) la IA

La intel·ligència artificial és, en termes senzills, un conjunt de programes capaços de realitzar tasques que fins fa poc requerien intel·ligència humana: reconéixer imatges, traduir, redactar textos, fer prediccions, respondre preguntes. La generació que més ha sorprés —la IA generativa, capaç de crear textos, imatges o codi— es va popularitzar a partir de finals de 2022 i ha entrat en les empreses a una velocitat sense precedents.

Convé llevar-li l’aura màgica: la IA no «entén» com una persona ni «vol» res; és un sistema estadístic molt potent que aprén patrons d’enormes quantitats de dades. Per això és excel·lent en tasques repetitives i predictibles, i molt més fluixa en el que exigix criteri, context, responsabilitat o tracte humà genuí. Eixa frontera —el que automatitza bé enfront del que no— és just la que decidix el seu impacte sobre l’ocupació.

Destruir, transformar i crear ocupació

El debat públic sol plantejar-se malament, com si l’única pregunta fóra «la IA destruirà ocupacions?». La resposta seriosa distingix tres efectes simultanis:

La lliçó històrica és prudent però no ingènua: en revolucions anteriors, l’ocupació total no es va enfonsar —la por que les màquines deixaren tothom sense treball ve del segle XIX i no s’ha complit—, però el trànsit va ser dur per a qui tenia els oficis que desapareixien. El que canvia no és tant la quantitat total d’ocupació com quines habilitats es valoren. I d’ací es deduïx la millor recomanació per a qui estudia hui: les habilitats més a resguard són justament les que la màquina fa pitjor —pensament crític, creativitat, tracte amb persones, capacitat d’aprendre coses noves—, que són, no per casualitat, les competències transversals que esta matèria ha treballat tot el curs. Per a l’anàlisi detallada de l’impacte de l’automatització i la IA sobre l’organització del treball i la gestió de persones dins de l’empresa, vegeu EDMN 2BACH (Unitat 8).

El lloc de treball està canviant

La tecnologia no només canvia què es fa, sinó on i com es treballa. El saber C.4 demana mirar precisament les tendències que estan redibuixant el lloc de treball, i la més visible de totes ha sigut el teletreball.

El teletreball: d’excepció a tendència

Abans de 2020, treballar des de casa era una raresa reservada a uns pocs. La pandèmia de la covid-19 va obligar, de la nit al matí, milions de persones a teletreballar, i va demostrar que moltes tasques que es creien impossibles fora de l’oficina podien fer-se perfectament des d’un ordinador a casa. Quan va passar l’emergència, una part d’eixe canvi es va quedar: no tothom va tornar a l’oficina cinc dies a la setmana, i es va consolidar el treball híbrid —combinar dies a casa i dies a l’oficina— com la fórmula més estesa.

Convé mirar les dades amb cura, perquè és fàcil exagerar en un sentit o en un altre:

El que el teletreball canvia (i el que no resol)

El treball a distància porta avantatges evidents —estalvi de temps i diners en desplaçaments, més flexibilitat per a conciliar, accés a talent que viu lluny— però també planteja problemes nous que les empreses estan aprenent a gestionar: la dificultat de mantindre la cultura i el sentit d’equip quan la gent no es veu, el risc que el treball envaïsca la vida personal (d’ací l’anomenat dret a la desconnexió digital, reconegut en la legislació espanyola), i la necessitat de mesurar el treball per resultats i no per hores de presència. Això últim connecta de nou amb la cultura de la Unitat 8: el teletreball només funciona bé on hi ha confiança; en una empresa que necessita veure la gent asseguda per a creure que treballa, xoca de front amb la seua manera d’entendre el control.

Noves formes d’organitzar el treball

Més enllà d’on es treballa, està canviant com s’organitzen les empreses. Apareixen estructures més planes, amb menys jerarquia i més autonomia dels equips; formes de treball per projectes en compte de per departaments estancs; i un pes creixent del treball flexible i autònom (el que s’ha anomenat economia de plataformes o gig economy, no exempta de polèmica sobre els drets de qui treballa així). No hi ha un únic model guanyador, i moltes d’estes tendències conviuen i es discutixen. El que sí que està clar és la direcció general: el lloc de treball del futur serà més flexible, més digital i més exigent amb la capacitat de les persones per a autoorganitzar-se i continuar aprenent.

Aprendre tota la vida: l’habilitat que no caduca

Hi ha una tendència que mereix capítol a banda perquè afecta directament qui ara estudia. Durant el segle XX, l’habitual era formar-se en la joventut i aplicar eixa formació durant tota la vida laboral, quasi sense canvis. Això s’ha acabat. En un món on les ferramentes, els oficis i fins i tot els sectors canvien cada pocs anys, l’habilitat més valuosa ja no és saber molt d’una cosa concreta, sinó ser capaç d’aprendre coses noves contínuament. A això se li diu aprenentatge al llarg de la vida (o lifelong learning), i a l’actualització constant de competències per a no quedar-se arrere se la coneix amb els termes reskilling (aprendre un ofici nou) i upskilling (millorar el que ja es té).

Per a les empreses, això significa que formar la seua gent deixa de ser una despesa opcional per a convertir-se en una inversió estratègica: una plantilla que no actualitza les seues competències envellix tan de pressa com la tecnologia que usa. I per a una persona jove, la lliçó és directa i una mica incòmoda: el que estudies ara és un punt de partida, no una destinació. El que de veritat et protegirà en el món laboral que ve no serà un títol concret, sinó el costum de continuar aprenent —exactament la mentalitat de curiositat i millora contínua que esta matèria ha intentat cultivar.

La sostenibilitat com a estratègia de futur

Arribem a l’última peça del saber C.5, i potser la més important per a entendre l’empresa del futur: la sostenibilitat. Ací esta unitat reprén la mirada ètica i ambiental que vas obrir en la Unitat 3, però la mira ara des de dins de l’empresa i com a decisió estratègica, no com un afegit de màrqueting.

D’adorn a estratègia

Durant molt de temps, la sostenibilitat s’entenia en les empreses com una despesa: una cosa que es feia per a quedar bé, finançada amb els guanys del negoci «de veritat». Eixa visió està quedant obsoleta. Cada volta més, la sostenibilitat s’entén com una qüestió estratègica de la qual depén la mateixa supervivència de l’empresa, per tres raons molt concretes: perquè els consumidors —i especialment les generacions joves— premien les empreses responsables i castiguen les que no ho són; perquè la regulació és cada volta més exigent (petjada de carboni, residus, informació obligatòria sobre sostenibilitat); i perquè ser eficient amb l’energia i els materials sol, a més, estalviar diners. L’empresa que ignora la sostenibilitat no només arrisca la seua reputació: arrisca el seu futur.

Economia circular: el residu com a recurs

Una de les idees més potents per a l’empresa del futur és l’economia circular, que ja va assomar en la Unitat 3. Enfront del model tradicional —«usar i tirar», en què s’extrau, es produïx, es consumix i es rebutja—, l’economia circular proposa tancar el cicle: que els residus d’un procés es convertisquen en recursos d’un altre, que els productes es dissenyen per a durar, reparar-se i reciclar-se. Per a una empresa, això no és només ecologia: és negoci, perquè cada material que es reutilitza és un material que no cal comprar. L’empresa del futur mirarà un residu i veurà un recurs que està tirant, igual que una persona emprenedora mira un problema i veu una oportunitat.

Stakeholders: l’empresa no rendix comptes només als seus amos

Connectat amb la sostenibilitat hi ha un canvi de fons en com s’entén a qui servix una empresa. Vam definir els stakeholders i la responsabilitat social corporativa (RSC) en la Unitat 9, on els vam analitzar com a dimensió estratègica de la competitivitat; no els repetim ací. El que afig esta unitat és l’angle de futur: l’empresa que no atén tots els seus grups d’interés —treballadors, clients, proveïdors, comunitat, medi ambient— no només arrisca la seua reputació, sinó la seua capacitat de sobreviure en un entorn on la regulació, els consumidors i els inversors exigixen cada volta més eixe compromís.

Ací convé mantindre l’esperit crític que esta matèria ha cultivat tot el curs. No tot el que es presenta com a sostenible ho és de veritat: el greenwashing —fingir compromís ambiental per a millorar la imatge sense canviar de fons— continua sent freqüent, com vas veure en la Unitat 3. L’empresa del futur no serà la que més parle de sostenibilitat, sinó la que la integre de veritat en la seua estratègia i ho demostre amb dades verificables. Distingir el compromís real de la pose és una de les competències ciutadanes més útils que t’endús d’esta matèria.

L’empresa del futur: lligant els fils del curs

Com serà, aleshores, l’empresa del futur? Ningú ho sap amb exactitud, però les forces que hem estudiat permeten dibuixar un retrat raonable, i fer-ho és la millor manera de tancar el curs, perquè en eixe retrat apareix, ordenat, quasi tot el que has aprés.

Serà una empresa més tecnològica, que automatitzarà el repetitiu i decidirà recolzant-se en dades, però que descobrirà —si és llesta— que el seu major valor està justament en el que la màquina no fa: el criteri, la creativitat i el tracte humà (Unitats 8 i 10). Serà més flexible en com i on treballa la gent, amb formes híbrides i estructures més planes (C.4). Serà més sostenible, no per moda sinó per estratègia i per supervivència (Unitat 3 i C.5). I continuarà necessitant, més que mai, persones amb perfil emprenedor: capaces de veure oportunitats, de provar i equivocar-se, d’aprendre contínuament i de treballar amb altres (tot el Bloc B). La paradoxa final és bonica i convé subratllar-la: com més avança la tecnologia, més valuoses es tornen les qualitats més humanes.

Tancament del curs

I amb això tanquem no només la unitat, sinó tota la matèria. Convé mirar arrere un moment per a veure el camí recorregut. Vam començar amb l’escassetat (Unitat 1), el problema que dóna origen a l’economia: recursos limitats enfront de necessitats quasi infinites. Vam veure que les persones decidim no sempre de manera racional (Unitat 2) i que l’economia no pot separar-se de l’ètica i la sostenibilitat (Unitat 3), ni de l’entorn econòmic i financer en què vivim (Unitat 4). Vam conéixer després la persona emprenedora —el seu perfil, la seua creativitat, la seua manera de convertir una idea en un projecte amb propòsit— al llarg de tot el Bloc B (Unitats 5 a 7). I vam entrar finalment en l’empresa: la seua activitat i la seua cultura (Unitat 8), la seua estratègia i els seus models de negoci (Unitat 9) i, en esta última unitat, la seua transformació i el seu futur.

Si haguérem de quedar-nos amb una sola idea de tot el curs, seria esta: l’economia i l’empresa no són forces alienes que ens passen per damunt, sinó el resultat de milions de decisions humanes —incloses les teues—. La tecnologia canviarà les ferramentes, però qui decidix què fer amb elles, per a què i per a qui, continua sent una persona. Esta matèria ha volgut donar-te conceptes per a entendre eixe món i, sobretot, actitud per a participar-hi: amb criteri, amb iniciativa i amb responsabilitat. El futur de l’empresa no està escrit en cap lloc: l’escriuran, en bona part, qui ara està acabant este curs.

Glossari

• Revolució tecnològica: transformació profunda que canvia la manera de produir, treballar i organitzar la societat, no només les ferramentes disponibles.
• Revolució digital (quarta revolució industrial): onada tecnològica actual basada en la connexió total (internet, mòbils, sensors) i en màquines capaces d’aprendre de les dades.
• Digitalització: ús de tecnologia per a fer el mateix d’abans de manera més ràpida o còmoda, sense canviar l’essència del negoci.
• Transformació digital: replantejament del negoci sencer —què s’oferix, com s’organitza el treball i com es guanya diners— aprofitant el que la tecnologia fa possible.
• Intel·ligència artificial (IA): conjunt de programes capaços de realitzar tasques que abans requerien intel·ligència humana (reconéixer, traduir, predir, generar contingut) aprenent patrons de grans quantitats de dades.
• IA generativa: tipus d’intel·ligència artificial capaç de crear contingut nou —textos, imatges, codi—, popularitzada a partir de finals de 2022.
• Automatització: substitució de tasques humanes per màquines o programes, sobretot en treballs repetitius i predictibles.
• Teletreball: realització del treball a distància, fora del centre de l’empresa, gràcies a les tecnologies de la comunicació.
• Treball híbrid: fórmula que combina dies de treball presencial en l’empresa amb dies de treball a distància.
• Dret a la desconnexió digital: dret del treballador a no atendre comunicacions laborals fora de la seua jornada, reconegut en la legislació espanyola.
• Aprenentatge al llarg de la vida (lifelong learning): actitud i pràctica de continuar formant-se i actualitzant competències durant tota la vida laboral, enfront del model de formar-se només en la joventut. L’actualització de competències es coneix com a reskilling (aprendre un ofici nou) i upskilling (millorar el que ja es té).
• Economia circular: model productiu que tanca el cicle dels materials —reutilitzar, reparar, reciclar— perquè els residus d’un procés siguen recursos d’un altre, enfront del model lineal d’«usar i tirar».
• Sostenibilitat (empresarial): capacitat d’una empresa de generar valor a llarg termini cuidant alhora el resultat econòmic, l’impacte ambiental i l’efecte social.
• Grups d’interés (stakeholders) i responsabilitat social corporativa (RSC): vegeu les definicions de la Unitat 9, on es van introduir en el context de l’estratègia empresarial.
• Greenwashing: estratègia de fingir compromís ambiental per a millorar la imatge sense canviar de fons l’activitat.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací van alguns recursos per a anar més enllà. No fan falta per a seguir el curs, però amplien la mirada:

• Informe sobre el futur de l’ocupació — Fòrum Econòmic Mundial, Future of Jobs Report 2025 (gener 2025). Per què encaixa: estima quines ocupacions creixeran i quines decauran amb l’automatització i la IA, i quines habilitats seran més demandades; ideal per a discutir a classe què estudiar.
• El portal d’Eurostat sobre economia i societat digital (ec.europa.eu/eurostat). Per què encaixa: oferix dades comparables i actualitzades sobre ús de la IA, teletreball i digitalització en les empreses europees, perfectes per a activitats amb dades reals.
• Vida 3.0 — Max Tegmark (2017). Per què encaixa: una reflexió accessible i equilibrada sobre com la intel·ligència artificial podria transformar el treball, l’economia i la societat, sense caure ni en l’optimisme ni en el catastrofisme.
• La Fundació Ellen MacArthur, secció d’economia circular (ellenmacarthurfoundation.org). Per què encaixa: la referència internacional sobre economia circular, amb casos reals d’empreses que han convertit el residu en recurs i model de negoci.
• El Pacte Mundial de Nacions Unides a Espanya (pactomundial.org). Per què encaixa: reunix empreses compromeses amb la sostenibilitat i els ODS, amb exemples pròxims per a contrastar el compromís real enfront del greenwashing.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o per a pensar en tancar el curs:

1. Es diu que cada revolució tecnològica torna barata una cosa que abans era cara. La IA està abaratint la predicció i la creació de contingut. Quines coses noves creus que es podran fer quan això siga molt barat, i a quins oficis afectarà més?
2. Moltes empreses creuen que s’han transformat digitalment només per comprar tecnologia. Coneixes algun cas, pròxim o famós, d’empresa que s’haja digitalitzat però no transformat de veritat? Què li va faltar?
3. Davant de l’automatització, les habilitats més a resguard són les que la màquina fa pitjor. Quines habilitats creus que hauries de cultivar tu per al món laboral que ve, i quines d’elles ha treballat esta matèria?
4. El teletreball porta avantatges i problemes. Si pogueres triar, preferiries una ocupació totalment presencial, totalment a distància o híbrida? Per què? Canvia la teua resposta segons el tipus de treball?
5. La sostenibilitat ha passat d’adorn a estratègia. Creus que les empreses l’adopten per convicció, per pressió dels consumidors i la llei, o perquè els estalvia diners? Importa el motiu si el resultat és positiu?
6. En tancar el curs: quina idea de tota la matèria et pareix més útil per a entendre el món i per al teu propi futur, i per què?