Destruirà la IA més ocupació de la que crea?

De què va

Quan es van introduir els telers mecànics, els teixidors ludites els van destrossar per por a perdre el seu treball. Quan van arribar els caixers automàtics, es va predir la fi dels caixers bancaris. En tots dos casos, a llarg termini l’ocupació total va continuar creixent, encara que molts dels treballadors desplaçats no van trobar una faena equivalent. Ocorrerà el mateix amb la intel·ligència artificial? Hi ha qui argumenta que esta vegada és diferent: la IA no sols automatitza tasques físiques repetitives, sinó també tasques cognitives qualificades, i ho fa molt més ràpid que qualsevol revolució tecnològica anterior. Este debat enfronta ambdues lectures de la història i de l’evidència disponible.

Argumentari

A favor: la IA destruirà més ocupació de la que crea

Automatitza tasques qualificades, no sols rutinàries. Les revolucions industrials anteriors van mecanitzar sobretot treball físic repetitiu. Els models actuals d’IA generativa realitzen tasques de redacció, anàlisi, traducció, diagnòstic mèdic assistit i codi informàtic. Ocupacions que abans requerien formació universitària queden exposades a una substitució parcial o total.
La velocitat del canvi supera la capacitat d’adaptació. En el passat, una revolució tecnològica tardava dècades a desplegar-se, donant temps perquè els treballadors es reconvertiren. La difusió de ferramentes d’IA a gran escala s’ha produït en pocs anys. La formació contínua i els sistemes educatius no poden recalificar-se al mateix ritme que avança la tecnologia.
Polarització de l’ocupació: els llocs de treball intermedis són els més vulnerables. L’evidència de dècades d’automatització mostra que els llocs de treball de qualificació i salari mitjans — treball administratiu, comptabilitat bàsica, atenció al client estandarditzada — són els més afectats. El resultat és una estructura laboral polaritzada: llocs de treball molt qualificats ben pagats i llocs de treball de baixa qualificació mal pagats, amb menys espai per a la classe mitjana treballadora.
No tot lloc de treball destruït ha de ser reemplaçat necessàriament. Assumir que la tecnologia sempre crea tants llocs de treball com en destruïx és una fe, no una llei econòmica. Si la IA augmenta la productivitat d’una empresa sense que esta contracte a ningú més, el benefici va al capital, no al treball. La redistribució d’estos guanys no és automàtica.

En contra: la IA crearà més ocupació de la que destruïx

La història tecnològica no avala l’apocalipsi laboral. Des de la màquina de vapor fins a la informàtica, cada onada tecnològica ha destruït llocs de treball concrets i n’ha creat altres que abans no existien. El nombre de llocs de treball en l’economia global ha crescut de forma sostinguda durant dos segles d’automatització creixent. Rebutjar este patró històric requerix argumentar per què esta vegada és estructuralment diferent.
La IA augmenta la productivitat i genera demanda de treball. Quan la tecnologia fa més productiu un treballador o una empresa, el cost de produir baixa, els preus poden caure o els ingressos pujar, i això allibera renda per a gastar en altres béns i servicis — generant ocupació en nous sectors. L’economia no té un nombre fix de llocs de treball a repartir.
La IA complementa el treballador humà més del que el substituïx. En molts contextos, la IA és una ferramenta que amplifica les capacitats humanes: el metge amb IA de suport diagnostica millor, el dissenyador amb generació d’imatges produïx més, l’advocat amb assistent d’investigació atén més casos. La complementarietat és la norma en sectors on la creativitat, l’empatia o el judici contextual són essencials.
Nous llocs de treball i sectors emergiran per la mateixa IA. El desenvolupament, la supervisió, el manteniment i l’auditoria ètica de sistemes d’IA ja estan creant perfils professionals que no existien fa deu anys. Com va ocórrer amb internet, la nova tecnologia generarà un ecosistema d’ocupació que hui no som capaços d’anticipar.

Com es desenvolupa

Preparació en equips12 min

Cada equip rep la seua postura, prepara 3 arguments i anticipa els del rival. Es pot assignar un argument per persona.
Torns d'obertura8 min

Un portaveu per equip exposa la posició (4 min cada un), sense interrupcions.
Rèplica12 min

Torns alterns per a refutar el rival. Es valora respondre a l'argument concret, no repetir els propis.
Torn del públic8 min

L'alumnat no assignat a cap equip dirigix preguntes a tots dos.
Tancament6 min

Cada equip resumix el seu millor argument en 2 minuts, incorporant el que ha aprés.
Debrief8 min

El profe desfà el rol: distingix curt i llarg termini, substitució enfront de complementarietat, i pregunta quines condicions determinarien quina postura acaba sent correcta.

Per al debrief Què diu l'evidència

Exposició no és destrucció. L’FMI calcula que quasi el 40 % de l’ocupació mundial està exposada a la IA, i el 60 % en les economies avançades; d’eixes ocupacions, aproximadament la meitat podria eixir-ne guanyant perquè la IA complementa el seu treball (FMI, 2024). L’OIT situa en el 25 % les ocupacions amb alguna exposició a la IA generativa, però només el 3,3 % en el nivell més alt: el més probable és que canvien les tasques, no que desaparega el lloc de treball (OIT, 2025).
Dins de l’empresa, la IA ajuda més a qui comença. En un servici d’atenció al client amb 5.172 agents, un assistent d’IA va augmentar un 14 % les consultes resoltes per hora; la millora va ser gran en els nouvinguts i mínima en els més experts, perquè la ferramenta difon el que ja feien els millors (Brynjolfsson, Li i Raymond, Quarterly Journal of Economics, 2025).
Les primeres dades del mercat de treball apunten en dos direccions. A Dinamarca, amb 25.000 treballadors d’11 ocupacions exposades, els xatbots no van canviar ni els salaris ni les hores, i estalviaven de mitjana un 3 % del temps (Humlum i Vestergaard, NBER, 2025). Als Estats Units, l’ocupació dels joves de 22 a 25 anys en les ocupacions més exposades estava el juny de 2026 un 19 % per davall de la dels seus iguals en ocupacions menys exposades, sobretot perquè se’ls contracta menys; on la IA complementa, l’ocupació es manté o creix (Brynjolfsson, Chandar i Chen, Universitat de Stanford, 2026).
El que diu la història. La major part de l’ocupació dels Estats Units el 2018 estava en especialitats que no existien el 1940 (Autor, Chin, Salomons i Seegmiller, Quarterly Journal of Economics, 2024). Però la transició no és gratis per a qui la patix: en les zones dels Estats Units més exposades als robots industrials van baixar l’ocupació i els salaris (Acemoglu i Restrepo, Journal of Political Economy, 2020).
Espanya, adopció ràpida. El 21,1 % de les empreses de 10 o més empleats usava IA a principis de 2025, 8,7 punts més que un any abans (INE, 2025); en el conjunt de la UE, el 20 % (Eurostat, 2025). L’adopció va de pressa, i els seus efectes sobre l’ocupació a penes comencen a mesurar-se.

Per a tancar: les dos postures poden encertar alhora, en terminis distints: l’ocupació total pot continuar creixent mentre un grup concret, com els joves que busquen la primera faena en ocupacions exposades, ho passa malament ara. Pregunteu quina dada dels pròxims anys faria canviar de postura cada equip.

Fitxa de l'alumne

Dossier de dades

Xifres amb font per a preparar els arguments

Quasi el 40 % de l’ocupació mundial està exposada a la IA; en les economies avançades, el 60 % (FMI, 2024).
El 25 % dels treballadors del món té una ocupació amb alguna exposició a la IA generativa, però només el 3,3 % en el nivell més alt (OIT, 2025).
El 21,1 % de les empreses espanyoles de 10 o més empleats usava IA a principis de 2025, 8,7 punts més que un any abans (INE, 2025).
Un 14 % més de consultes resoltes per hora amb un assistent d’IA en un servici d’atenció al client (Brynjolfsson, Li i Raymond, 2025).
Un 19 % per davall: ocupació dels joves de 22 a 25 anys en les ocupacions més exposades dels Estats Units, comparada amb la de les menys exposades (Universitat de Stanford, 2026).

Criteri	Què es valora	Competència
Qualitat dels arguments	Els arguments són pertinents, clars i connecten amb conceptes del mercat de treball i la tecnologia.	CC
Ús d'evidències	Recolza les afirmacions amb referències històriques, exemples de sectors o comparatives, sense inventar dades.	CCL · CD
Capacitat de refutació	Respon als arguments de l'equip rival en compte de repetir els propis.	CCL · CC
Expressió oral i torns	S'expressa amb claredat, respecta els temps i el torn de paraula.	CCL

Destruirà la IA més ocupació de la que crea?

La moció

Objectius

De què va

Argumentari

Com es desenvolupa

Dossier de dades

Preparo la meua postura

Rúbrica d'avaluació

Qualitat dels arguments

Ús d'evidències

Capacitat de refutació

Expressió oral i torns

Competències que es treballen