Dinàmiques per a fer a classe.
Role-plays, simulacions de mercat, jocs i debats llestos per a portar a l'aula. Cada un amb la seua guia per al profe, materials per a repartir i imprimir, i el mapa d'en quines unitats de quines assignatures encaixa.
Mercat de treball
Entrevistes, selecció i negociació salarial.
L'entrevista de treball
Role-play d'una entrevista de selecció, amb entrevistador, candidat i observadors que avaluen amb rúbrica.
Mercat de treballLa dinàmica de grup
Selecció grupal: l'alumnat resol un cas en equip mentres un panell observa i avalua amb rúbrica qui destaca i com.
Mercat de treballNegociació salarial
Candidat i empresa negocien sou i condicions amb informació asimètrica: cada part té el seu marge secret i el seu punt de ruptura.
Mercat de treballEl procés de selecció complet
Una simulació per estacions que recorre el procés sencer: cribratge de CV, prova, entrevista i decisió final del comité, amb els seus biaixos inclosos.
Mercats i preus
Com es formen els preus: competència, monopoli i càrtel.
La doble subhasta
Compradors i venedors amb valors i costos secrets negocien en un mercat obert; el preu d'equilibri emergix sol, sense que ningú l'impose.
Mercats i preusEl monopolista
Un únic venedor controla tot el mercat i fixa el preu. L'alumnat descobrix el poder de mercat i per què el monopoli reduïx la quantitat i perjudica el consumidor.
Mercats i preusEl càrtel
Diversos productors intenten posar-se d'acord per a pujar el preu… però cada un té la temptació de trair la resta i vendre més barat a amagatons.
Distribució i producció
Qui es queda quin valor en una cadena de producció.
La cadena de plusvàlues
Una cadena de producció transforma matèria primera en producte final. En cada baula s'afig valor… i cal decidir qui es queda amb quina part: treball, capital i intermediaris.
Distribució i produccióEl joc de l'ultimàtum
Una parella repartix una quantitat de diners: un proposa el repartiment i l'altre només pot acceptar o rebutjar. Si rebutja, cap dels dos guanya res. Mana la lògica o la justícia?
Distribució i produccióLa cadena de muntatge
Dos equips fabriquen el mateix producte: un en cadena, amb cada persona en una tasca; un altre de manera artesanal, cadascú el fa sencer. Es cronometra i es debat la divisió del treball.
Distribució i produccióEl repartiment del pastís fiscal
La classe és un municipi amb un pressupost limitat i moltes necessitats. En assemblea, els grups defenen les seues prioritats i han de decidir junts com repartir la despesa i d'on traure els impostos.
Decisions i béns comuns
Cooperar o aprofitar-se: béns comuns, béns públics i comerç.
La tragèdia dels comuns
Un recurs compartit —una pesquera, una pastura— pertany a tots. Cada grup decidix quant explotar pensant en el seu benefici… i entre tots poden esgotar-lo. Se salvarà el recurs?
Decisions i béns comunsEl joc dels béns públics
Cada persona decidix en secret quant aporta a un fons comú que després es multiplica i es repartix entre tots per igual. Contribuiràs… o t'aprofitaràs de l'esforç dels altres?
Decisions i béns comunsEl dilema del presoner (repetit)
Dos jugadors trien en secret cooperar o trair, ronda rere ronda. Trair tempta sempre, però si tots dos ho fan perden els dos. Sorgirà la cooperació a la llarga?
Decisions i béns comunsAvantatge comparatiu
Dos «països» produïxen dos béns amb distinta eficiència. Primer produïxen aïllats; després s'especialitzen i comercien. L'alumnat comprova amb números que tots dos guanyen amb el comerç.
Sistemes econòmics i debats
Mercat, Estat i els grans debats, amb rols i torns.
Mercat contra planificació
La classe es dividix: una mitat assigna recursos per mercat (preus i lliure intercanvi), l'altra per un comité central que decidix què es produïx. Al final es comparen resultats, cues i satisfacció.
Sistemes econòmics i debatsMés Estat o més mercat?
Un debat estructurat amb rols, evidència i torns sobre el paper de l'Estat en l'economia. No es tracta de guanyar, sinó d'argumentar amb dades i escoltar l'altre.
Sistemes econòmics i debatsL'assemblea de pressupostos participatius
L'alumnat és la ciutadania d'un municipi que ha de decidir, en assemblea i amb un pressupost real, en quins projectes s'invertix. Propostes, debat i votació.
Sistemes econòmics i debatsRenda bàsica: el debat (peixera)
Un debat de peixera (fishbowl): uns pocs discutixen al centre mentres la resta observa i va rellevant. Tema: hauria d'existir una renda bàsica universal? Amb dades i arguments d'ambdós costats.
Empresa i organització
Decidir en equip: juntes, cooperatives i cadenes de subministrament.
La junta directiva
Una empresa està en crisi i el comité de direcció —direcció general, finances, màrqueting i RRHH— ha de decidir en una reunió què fer. Cada càrrec té les seues prioritats i les seues dades.
Empresa i organitzacióFundar una cooperativa
El grup crea una cooperativa: repartix rols, decidix com es prenen les decisions (una persona, un vot?) i com es repartixen els beneficis. Democràcia econòmica en directe.
Empresa i organitzacióEl joc de la cervesa (cadena de subministrament)
Quatre baules —fàbrica, distribuïdor, majorista i botiga— gestionen estoc sense parlar entre elles, només passant comandes. Un xicotet canvi en la demanda provoca el caos: l'efecte fuet.
Empresa i organitzacióNegociació amb proveïdors
Una empresa i el seu proveïdor negocien preu, terminis i condicions d'una comanda gran. Cada part té objectius i límits secrets. Acabarà en un tracte win-win o en un pols?
Teoria de jocs
Jocs clàssics i subhastes per a veure l'estratègia en acció.
Laboratori de teoria de jocs
Un circuit d'estacions amb diversos jocs clàssics —gallina, falcó-colom, batalla dels sexes, centpeus i coordinació—. En cada un, una matriu de pagaments real i un debat sobre la millor estratègia.
Teoria de jocsTipus de subhasta
L'alumnat puja en els quatre formats de subhasta —anglesa, holandesa, sobre tancat a primer preu i Vickrey (segon preu)— i descobrix com canvia la seua estratègia i per què de vegades guanya… però paga de més.