Bloc 1

Emprendre i innovar: la persona emprenedora

Esta matèria no va d'estudiar empreses alienes, sinó de posar en marxa un projecte propi. I tot projecte comença per una pregunta incòmoda: què podem fer nosaltres, ací, que millore alguna cosa del que tenim a prop?
profedeeconomia.es01/28
El cas

D'un forn casolà al pati a cent països

El 1953, a Almàssera, tres germans van començar a fer figures de porcellana en un forn de mufla muntat al pati de casa. No tenien capital, ni formació tècnica més enllà d'Arts i Oficis, ni un sol contacte comercial. Setanta anys després Lladró ven en més de cent països i factura prop de 90 M€ a l'any.

Com es passa de l'artesania domèstica a una marca internacional sense capital inicial? I sobretot, què van inventar exactament?

profedeeconomia.es02/28
§1

La innovació com a motor

La primera de les dos idees que sostenen el curs. Sense ella, un projecte que no aporta res distint rarament ix avant.
profedeeconomia.es03/28
No són sinònims

Inventar i innovar

Inventar
Crear una cosa que abans no existia. Una idea genial tancada en un calaix és un invent, però no canvia res mentre continue ací dins.
Innovar
Introduir una novetat que arriba al mercat o a la societat i genera valor. Es posa en ús i produïx un efecte real, encara que siga xicotet.
profedeeconomia.es04/28
Schumpeter

Per què innovar crea ocupació

Schumpeter va anomenar destrucció creativa el procés pel qual les novetats desplacen el vell i, en fer-ho, empenyen el creixement. Quan una empresa millora el seu producte, el seu procés o la seua forma d'organitzar-se, guanya competitivitat, sol necessitar més gent i arrossega les altres a millorar. No es creix repetint el mateix.

La innovació és una de les fonts principals del desenvolupament econòmic d'un territori i de la creació d'ocupació.

profedeeconomia.es05/28
El gràfic

La 3a edició del Manual d'Oslo (OCDE) els ordenava en quatre. No cal inventar un producte nou per a innovar.

Els quatre tipus d'innovació La innovació pot ser de producte, de procés, d'organització o de màrqueting. No cal inventar un producte nou per a innovar. Manual d'Oslo Els quatre tipus d'innovació No cal inventar un producte nou: es pot innovar en el procés, l'organització o el màrqueting. De producte Un bé o servei nou o millorat. Ex.: un envàs de suc que es conserva sense fred. De procés Una forma nova de produir o distribuir. Ex.: demanar per app i arreplegar en taquilla. D'organització Una nova forma d'organitzar el treball o l'empresa. Ex.: equips autònoms sense caps intermedis. De màrqueting Un nou disseny, envàs, canal o forma de vendre. Ex.: vendre només en línia amb subscripció.
profedeeconomia.es06/28
Manual d'Oslo, OCDE

Els quatre tipus, amb exemple quotidià

TipusEn què consistixExemple
De producteUn bé o servici nou o milloratUna beguda amb menys sucre
De procésUna forma nova o millor de produirUn forn que pasta de nit
De màrquetingUn altre disseny, envàs o forma de vendreVendre per xarxes en lloc de a la botiga
D'organitzacióUn canvi en com s'organitza el treballTeletreball o equips autogestionats

El teu projecte pot innovar en qualsevol dels quatre. Sovint la millor idea no és un producte nou.

profedeeconomia.es07/28
Taronger carregat de fruits en un camp de València, amb les taronges madures entre el fullatge.
La innovació que cap en una caixa
El producte a penes ha canviat en un segle. El que va transformar el sector va ser l'embalatge, la marca i la cooperativa.
Foto: Steven Lek, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es08/28
Avís pràctic

No cal que inventes res

Molts projectes viables innoven en el procés, fent-lo més barat o més sostenible; en el màrqueting, arribant a qui ningú atén; o en l'organització, amb un model cooperatiu. Quan busqueu la vostra oportunitat en la Fase 1, repasseu els quatre tipus abans de descartar una idea per poc espectacular.

El que se vos demana no és inventar la roda. És aportar una cosa útil i distinta a un problema concret del vostre voltant.

profedeeconomia.es09/28
Comprova que ho has pillat

Una botiga de barri comença a vendre per Instagram i a repartir a domicili, amb els mateixos productes de sempre. Quin tipus d'innovació és?

  1. ADe producte, perquè els clients reben una cosa distinta
  2. BDe màrqueting, perquè canvia la forma de vendre i d'arribar al client
  3. CD'organització, perquè cal reorganitzar el repartiment
  4. DNo és innovació, perquè no ha inventat res

Solució: B. El producte és el mateix; el que canvia és el canal i la forma d'arribar al client. Que no hi haja invent no ho descarta: hi ha innovació quan la novetat es posa en ús i genera valor.

profedeeconomia.es10/28
Sense idealitzar

Innovar també és arriscar

Provar una cosa nova pot eixir malament, costar diners i temps, i a vegades senzillament no funciona. Eixe risc és inseparable d'emprendre, i gestionar-lo, no evitar-lo a tota costa, és part de l'ofici. Un equip que només copia no arrisca, però tampoc aporta. El vostre projecte viurà en eixa tensió sana.

I un projecte que crea ocupació destruint el seu entorn no és un bon projecte. El progrés que busquem és econòmic, social i sostenible alhora.

profedeeconomia.es11/28
§2

El procés emprenedor

Si la innovació és el què, això és el com. I les seues fases són, quasi una a una, les fases del quadern que anireu completant.
profedeeconomia.es12/28
El full de ruta del curs

Cinc fases, de la idea vaga al projecte en marxa

  1. Autoconeixement i equip: abans que la idea, les persones. Què sap fer cadascú. És la Fase 0.
  2. Detecció de l'oportunitat: observar l'entorn i trobar una necessitat real sense cobrir, sobretot local.
  3. Generació i selecció de la idea: produir-ne moltes, contrastar-les amb la realitat i quedar-se amb la viable.
  4. Disseny del model i decisions d'arrancada: com crearà valor, amb quina forma, on i amb quins recursos.
  5. Posada en marxa i comunicació: organitzar, prototipar, comprovar viabilitat i defendre el projecte.
profedeeconomia.es13/28
El gràfic

No tota necessitat genera un problema, i no tot problema genera una oportunitat. L'embut filtra sense pietat.

De la necessitat a la oportunitat Embut de tres etapes que s'estreny: la necessitat és universal i àmplia, el problema és la dificultat concreta a cobrir-la i l'oportunitat, molt més estreta, només apareix quan coincidixen una necessitat real, un problema mal resolt i una solució viable. Exemple: desplaçar-se per la ciutat, embussos i contaminació, i BlaBlaCar o el patinet elèctric de lloguer. L'EMBUT QUE SEPARA UNA INTUÏCIÓ D'UN NEGOCI És la banda més ampla perquè les necessitats són moltes i comunes a quasi tots. Per si sola no és negoci: tot el món les té, però ningú paga per la necessitat en abstracte. Necessitat Alguna cosa que les persones requerixen per a viure. És universal i quasi no canvia. Exemple: desplaçar-se per la ciutat per a anar a la faena o a l'institut. Ací s'estreny l'embut: no tota necessitat genera un problema sense resoldre. Com que els problemes canvien amb la tecnologia i la societat, sorgixen oportunitats noves constantment. Problema La dificultat concreta a cobrir eixa necessitat. Sí que canvia amb el temps. Exemple: embussos, contaminació, aparcament impossible, taxi car. La banda més estreta: només uns pocs problemes es poden resoldre de manera viable i rendible. Ací és on de veritat naix una idea de negoci. Oportunitat Forma nova, millor o més barata de resoldre el problema. Exemple: BlaBlaCar, Valenbisi, patinet elèctric de lloguer. L'oportunitat només existix on coincidixen necessitat real + problema mal resolt + solució viable. Si no saps descriure la necessitat i el problema amb frases senceres, tens una intuïció, no una oportunitat.
profedeeconomia.es14/28
La fase que més costa

Una oportunitat no és qualsevol idea

Detectar l'oportunitat és el que més distingix un projecte sòlid d'una simple ocurrència. Apareix només quan es donen tres coses alhora: una necessitat real de les persones, un problema mal resolt, i una forma viable de resoldre'l. Si en falta qualsevol de les tres, no hi ha oportunitat, hi ha una intuïció.

La majoria de les intuïcions es queden pel camí, i això no és un fracàs: és el filtre funcionant.

profedeeconomia.es15/28
Estació de bicicletes compartides Valenbisi en un carrer de València, amb diverses bicicletes ancorades als seus llocs.
L'embut, aplicat
Necessitat universal, moure's per la ciutat. Problema concret, embussos i aparcament. Solució viable, la bici compartida.
Foto: Steven Lek, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es16/28
Les tres actituds del procés

Iniciativa, perseverança, flexibilitat

Iniciativa
Fer el primer pas sense esperar que un altre el faça. Sense ella els projectes ni tan sols arranquen.
Perseverança
No abandonar al primer obstacle. Sense ella els projectes moren en el primer no que reben.
Flexibilitat
Canviar de pla quan els fets ho aconsellen. Sense ella els projectes es trenquen en topar amb la realitat.
profedeeconomia.es17/28
§3

La persona emprenedora

La part més personal de la unitat. Per a construir una cosa en equip, primer cal mirar-se a un mateix sense adorns.
profedeeconomia.es18/28
Ni do ni vocació romàntica

No es naix emprenedor, s'entrena

Persona emprenedora és qui detecta una oportunitat, decidix actuar-hi, organitza recursos i assumix el risc que no isca. Els estudis repetixen sempre les mateixes actituds: iniciativa, creativitat, tolerància a la incertesa, capacitat de treballar amb altres i perseverança davant l'error. Cap no et definix per sempre.

Si hui et costa parlar en públic o encaixar que una cosa isca malament, són coses que pots entrenar durant el curs. El projecte està pensat en part per a això.

profedeeconomia.es19/28
En un bon equip en conviuen diversos

Quatre perfils i què els mou

PerfilQuè el mou
Per oportunitatDetecta una necessitat sense cobrir i decidix aprofitar-la
Per necessitatEmprén davant la falta d'altres eixides, sobretot laborals
IntraemprenedoraExercix la iniciativa dins d'una organització aliena
SocialBusca abans de res resoldre un problema social o ambiental
profedeeconomia.es20/28
Concepte clau

Emprenedoria social, o l'ordre dels factors

Consistix a posar en marxa projectes econòmicament viables la finalitat principal dels quals és generar impacte social o ambiental positiu, no només benefici. No és una ONG que viu de donacions: l'empresa social genera ingressos propis i els reinvertix en la seua missió. El benefici és el mitjà per a sostindre el fi, no el fi.

És terreny fèrtil per als vostres projectes, perquè connecta directament amb la necessitat local i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

profedeeconomia.es21/28
Edifici d'una cooperativa agrícola a Utiel, a la província de València, amb la seua nau i les seues instal·lacions.
Un model amb arrels ací
Les cooperatives agrícoles valencianes combinen des de fa un segle activitat econòmica viable amb un fi col·lectiu i local.
Foto: Rodelar, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es22/28
La Fageda, Garrotxa, 1982

Primer la missió, després el iogurt

La finalitat
  • Donar treball digne a persones amb discapacitat o trastorn mental
  • Traure-les de tallers ocupacionals sense eixida real
  • El psicòleg Cristóbal Colón la va fundar amb eixe objectiu, no amb un pla de negoci
El mitjà
  • Produir iogurts i postres lactis de qualitat
  • Hui és una marca reconeguda a tot Catalunya
  • L'activitat econòmica sosté la missió, i no a l'inrevés
profedeeconomia.es23/28
§4

El teu autodiagnòstic

No és un test que diga si vals per a emprendre. Eixa pregunta no té sentit, perquè les actituds s'entrenen.
profedeeconomia.es24/28
El gràfic

La mateixa matriu que analitza empreses, aplicada a una persona. Fortaleses i debilitats dins; oportunitats i amenaces fora.

FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS POSITIU NEGATIU F FORTALESES El que l'empresa fa bé i la diferencia. O OPORTUNITATS Forces externes favorables que convé aprofitar. D DEBILITATS El que l'empresa fa pitjor que els seus competidors. A AMENACES Forces externes adverses que convé anticipar. ENCREUAMENTS ESTRATÈGICS FO Ofensives — aprofitar fortaleses per a capturar oportunitats DO Reorientació — corregir debilitats per a no perdre oportunitats FA Defensives — protegir fortaleses davant de les amenaces DA Supervivència — minimitzar el risc on som vulnerables
profedeeconomia.es25/28
Exercici

Fer un autodiagnòstic que servisca d'alguna cosa

Et puntuaràs en sis actituds: iniciativa, perseverança, creativitat, treball en equip, tolerància a l'error i flexibilitat. L'objectiu no és eixir bé a la foto, sinó tindre un punt de partida honest sobre el qual treballar durant tot el curs.

  1. Puntua't en cada actitud i justifica la nota amb un fet concret, no amb una intuïció.
  2. Demana a un company que et valore en les mateixes sis actituds.
  3. Compara les dos llistes. La distància entre com et veus i com et veuen és la informació més valuosa.
  4. Tria una sola actitud per a entrenar este curs i fixa't un primer pas xicotet.
  5. Posa-ho en comú amb el teu equip i repartiu tasques segons el que ha eixit.
profedeeconomia.es26/28
On acaba la teoria

Això és literalment la Fase 0 del teu quadern

En la Fase 0 construireu un DAFO personal de cada membre de l'equip i triareu el repte o la necessitat local sobre la qual treballareu tot el curs. Conéixer les fortaleses i les debilitats de cadascú permet repartir tasques amb criteri en lloc de a l'atzar, que és com es reparteixen quan ningú s'ha parat a mirar.

Els germans Lladró no van inventar la porcellana. Van combinar de forma nova coses que ja estaven allí. Això és el que se vos demana.

profedeeconomia.es27/28

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es28/28