Emprendre i innovar: la persona emprenedora

Temps estimat de lectura: ~18 min · Sabers (Decret 108/2022): B1.1.1–B1.1.4, B1.2.1–B1.2.3 · Prerequisits: cap (primera unitat).

En acabar esta unitat sabràs:

• Per què la innovació impulsa el desenvolupament econòmic, l’ocupació i el progrés sostenible.
• Diferenciar els quatre tipus d’innovació i reconéixer-los en el teu entorn.
• Les fases del procés emprenedor, que seran el guió del teu projecte.
• Fer un autodiagnòstic de les teues actituds emprenedores sense enganyar-te.
• Què caracteritza la persona emprenedora i què és l’emprenedoria social.

Benvingut a una matèria diferent. En la majoria d’assignatures s’estudia una cosa que ja existix i que altres van fer; ací aneu a fer una cosa vosaltres. El curs sencer gira al voltant d’un projecte d’emprenedoria propi —en equip— que haurà de respondre a una necessitat real del vostre entorn pròxim i que anireu construint fase a fase en el quadern de projecte. Esta primera unitat no és teoria per a examinar: és l’equipament mínim per a arrancar amb criteri.

Per això comencem per les dos idees que sostenen tota la resta. La primera és la innovació: per què fer les coses d’una manera nova crea valor, ocupació i progrés, i per què un projecte que no aporta res diferent poques vegades ix avant. La segona és la persona emprenedora: no com un personatge de pel·lícula, sinó com un conjunt d’actituds que s’entrenen i que tu i el teu equip necessiteu conéixer en vosaltres mateixos abans de decidir res. Al final de la unitat faràs un autodiagnòstic que és, literalment, el primer pas de la Fase 0 del quadern.

La innovació com a motor del desenvolupament

Innovar no és el mateix que inventar. Inventar és crear una cosa que abans no existia; innovar és introduir una novetat que arriba al mercat o a la societat i genera valor. Una idea genial tancada en un calaix no és innovació: ho és quan algú la posa en ús i canvia alguna cosa, encara que siga xicoteta. Per al vostre projecte, esta distinció és decisiva: no se vos demana inventar la roda, se vos demana aportar una cosa útil i diferent a un problema concret del vostre voltant.

Per què innovar genera desenvolupament i ocupació

L’economista Joseph Schumpeter va anomenar destrucció creativa el procés pel qual les novetats desplacen el que és vell i, en fer-ho, impulsen el creixement. Quan una empresa introduïx un producte, un procés o una forma d’organitzar-se millor, guanya competitivitat, sol necessitar més persones i arrossega altres a millorar. Així, la innovació és una de les fonts principals del desenvolupament econòmic d’un territori i de la creació d’ocupació: no es creix repetint sempre el mateix, sinó trobant maneres noves de fer i de servir.

Innovació, progrés social i sostenibilitat

La innovació no servix només per a vendre més. Bona part de les innovacions més valuoses resolen problemes socials o ambientals: una forma de reaprofitar residus, un servei que acosta la cultura a un poble xicotet, un envàs que contamina menys. Ací apareix una idea que recorre tota la matèria: el progrés que busquem no és només econòmic, sinó social i sostenible. Un projecte que crea ocupació destruint el seu entorn no és un bon projecte. Per això, des del primer dia, vos demanarem que penseu la vostra innovació en clau d’impacte positiu en la comunitat, en línia amb l’Agenda 2030.

Innovar també és arriscar

Convé no idealitzar. Innovar implica risc: provar una cosa nova pot eixir malament, costar diners i temps, i de vegades no funciona. Eixe risc és inseparable de la cultura emprenedora, i gestionar-lo —no evitar-lo a tota costa— és part de l’ofici. Un equip que només copia el que ja existix no arrisca, però tampoc aporta res. El vostre projecte viurà en eixa tensió sana: atrevir-se a fer una cosa diferent sabent que podria no eixir, i preparar-se per a aprendre’n.

Els quatre tipus d’innovació

No tota innovació és un producte nou. El Manual d’Oslo (OCDE), referència internacional per a mesurar la innovació, va popularitzar en la seua 3a edició una classificació en quatre tipus. Convé conéixer-los perquè el vostre projecte pot innovar en qualsevol d’ells, no només llançant un producte inèdit.

El procés emprenedor: el full de ruta del teu projecte

Si la innovació és el què, el procés emprenedor és el com. Emprendre no és una espurna d’inspiració, sinó una seqüència ordenada de passos que va d’una idea vaga a un projecte en marxa. Conéixer eixes fases des del principi vos dóna un avantatge: sabreu en cada moment en quin punt esteu i què ve després. De fet, les fases del procés emprenedor són, quasi una a una, les fases del quadern que anireu completant.

De totes estes fases, la segona —detectar l’oportunitat— és la que més costa i la que més distingix un projecte sòlid d’una simple ocurrència. Una oportunitat no és qualsevol idea: apareix només quan una necessitat real de les persones es topa amb un problema mal resolt i existix una forma viable de resoldre’l. L’embut següent mostra eixe filtre i per què la majoria d’intuïcions es queden pel camí.

No és una línia recta perfecta: sovint cal tornar arrere, descartar una idea i començar de nou. Eixa capacitat de refer sense frustrar-se forma part de l’ofici i connecta amb tres actituds que el currículum subratlla de manera explícita: perseverança (no abandonar al primer obstacle), iniciativa (donar el primer pas sense esperar que un altre el done) i flexibilitat (canviar de pla quan els fets ho aconsellen). Sense perseverança, els projectes moren al primer “no”; sense iniciativa, no arranquen; sense flexibilitat, es trenquen en xocar amb la realitat.

La persona emprenedora: comença per tu

Ací arriba la part més personal de la unitat. Per a construir un projecte en equip, primer cal mirar-se a un mateix: quines actituds tens, què se’t dóna bé, què et costa. No per a etiquetar-te, sinó per a repartir tasques amb cap i per a saber què vols entrenar este curs.

Característiques de la persona emprenedora

Una persona emprenedora és qui detecta una oportunitat o una necessitat i decidix actuar sobre ella, organitzant recursos i assumint el risc que no isca. No és un do amb què es naix: és un conjunt d’actituds que es cultiven amb la pràctica. Entre les que més es repetixen en els estudis destaquen la iniciativa, la creativitat, la tolerància a la incertesa, la capacitat de treballar amb altres i la perseverança davant de l’error.

El que és important per a esta matèria és pràctic: cap d’eixes actituds et definix per sempre. Si hui et costa parlar en públic o tolerar que una cosa isca malament, són coses que pots entrenar durant el curs. El projecte està pensat, en part, per a això.

Tipus de persona emprenedora

No tothom emprén igual ni pel mateix. Convé reconéixer diversos perfils, perquè en un bon equip solen conviure-hi diversos:

L’últim perfil mereix secció pròpia, perquè és el que millor encaixa amb l’esperit d’esta matèria.

L’emprenedoria social

L’emprenedoria social consistix a posar en marxa projectes l’objectiu principal dels quals no és maximitzar el benefici, sinó resoldre un problema social o ambiental de manera sostenible en el temps. No és el mateix que una ONG que viu de donacions: l’empresa social genera ingressos propis, però els reinvertix en la seua missió. És un terreny especialment fèrtil per als vostres projectes, perquè connecta directament amb la necessitat local i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

El teu autodiagnòstic: el primer pas real

Abans de tancar la unitat, toca aplicar tot l’anterior a vosaltres mateixos. L’autodiagnòstic d’actituds emprenedores no és un test que diga si “vals” per a emprendre —eixa pregunta no té sentit, perquè les actituds s’entrenen—, sinó una foto honesta del punt de partida de cada membre de l’equip.

Una bona manera d’ordenar eixe autodiagnòstic és el DAFO: la mateixa matriu que s’usa per a analitzar empreses, aplicada esta vegada a una persona. Les teues debilitats i fortaleses són els factors interns (el que ja tens), mentre que les amenaces i oportunitats són l’extern (el que l’entorn i l’equip t’oferixen o et posen difícil). Creuar les quatre caselles et diu no només com estàs, sinó quina estratègia seguir.

Este exercici és, literalment, la primera tasca de la Fase 0 del quadern de projecte, on construireu un DAFO personal de cada membre i triareu el repte o necessitat local sobre el qual treballareu tot el curs. La teoria d’esta unitat acaba, per tant, on comença el vostre projecte.

Glossari

• Innovació: introducció d’una novetat —en producte, procés, màrqueting o organització— que arriba al mercat o a la societat i genera valor. Diferent de la invenció, que només crea una cosa nova sense posar-la necessàriament en ús.
• Destrucció creativa: procés, descrit per Schumpeter, pel qual les innovacions desplacen el que és vell i impulsen el creixement econòmic.
• Tipus d’innovació: de producte, de procés, de màrqueting i d’organització (classificació del Manual d’Oslo de l’OCDE).
• Procés emprenedor: seqüència de fases que va de l’autoconeixement i la detecció d’una oportunitat fins a la posada en marxa i comunicació d’un projecte.
• Perseverança, iniciativa i flexibilitat: actituds que sostenen la presa de decisions al llarg del procés emprenedor; totes s’entrenen.
• Persona emprenedora: qui detecta una oportunitat o necessitat i actua sobre ella organitzant recursos i assumint risc, dins o fora d’una empresa.
• Intraemprenedoria: exercici de l’actitud emprenedora dins d’una organització aliena, sense fundar res propi.
• Emprenedoria social: creació de projectes econòmicament viables la finalitat principal dels quals és generar impacte social o ambiental positiu.
• Autodiagnòstic d’actituds emprenedores: avaluació honesta del punt de partida de cada persona en les actituds emprenedores, base del repartiment de tasques en l’equip.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací van alguns recursos per a anar més enllà. No cal dominar-los per a seguir el curs, però amplien la mirada:

• Manual d’Oslo (OCDE/Eurostat, 4a edició, 2018). Per què encaixa: és la referència internacional que definix els quatre tipus d’innovació; n’hi ha prou de consultar el resum per a entendre que innovar va molt més enllà de llançar productes nous.
• Web de l’IVACE+i (Innovació, Generalitat Valenciana). Per què encaixa: mostra què es considera innovació en el teixit empresarial valencià i quines ajudes hi ha, útil per a aterrar el concepte en l’entorn local del projecte.
• L’empresa social, materials divulgatius de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. Per què encaixa: explica amb casos pròxims com un projecte pot ser viable i social alhora, just l’enfocament d’esta matèria.
• Capitalisme, socialisme i democràcia, de Joseph Schumpeter (1942), capítol sobre la destrucció creativa. Per què encaixa: la font original de la idea que la innovació és el motor del canvi econòmic, en un text que continua sent llegible.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o per a pensar en tancar la unitat, ja amb la mirada posada en el vostre projecte:

1. Pensa en una cosa que use molta gent del teu poble o barri i que funcione malament o es puga millorar. En quin dels quatre tipus d’innovació encaixaria una millora? Seria un producte nou o més aïna un procés o una forma de vendre’l?
2. La matèria distingix emprendre per oportunitat d’emprendre per necessitat. Creus que el motiu influïx en el resultat del projecte? Per què?
3. La Fageda posa la finalitat social per davant del benefici. Quin problema social o ambiental del teu entorn t’agradaria que abordara el teu projecte este curs?
4. De les actituds emprenedores (iniciativa, perseverança, creativitat, flexibilitat, treball en equip), quina creus que és el teu punt fort i quina t’agradaria entrenar? Quin primer pas xicotet podries fer ja?