Bloc 1

De la idea a l'oportunitat: creativitat i anàlisi de l'entorn

Tota empresa comença sent una idea, però no tota idea arriba a ser una oportunitat. La diferència la marquen dos coses: la creativitat amb què es genera i l'entorn real en què hauria de viure.
profedeeconomia.es01/27
El cas

Competir amb Netflix sense competir amb Netflix

El 2007, quan Netflix començava a oferir streaming als EUA, tres socis van llançar Filmin a Barcelona amb el suport de diverses distribuïdores independents: cine d'autor, versió original, festivals europeus, catàlegs minoritaris. Sobre el paper era una batalla perduda. Hui continua sent rendible malgrat l'arribada de Netflix, Disney+, HBO Max i Prime Video.

Com es veu una oportunitat de mercat que les plataformes gegants no veuen? I per què no la veuen?

profedeeconomia.es02/27
§1

De la idea a l'oportunitat

L'error més comú en començar és enamorar-se d'una idea abans de comprovar que respon a una necessitat real d'algú.
profedeeconomia.es03/27
Semblen el mateix i no ho són

Idea i oportunitat de negoci

Idea de negoci
Qualsevol ocurrència sobre una cosa que es podria oferir. Moltes idees brillants no arriben enlloc perquè, senzillament, ningú les necessita.
Oportunitat de negoci
Una idea que complix tres condicions alhora: respon a una necessitat real, hi ha qui la pague o la valore, i és realitzable amb els vostres recursos.
profedeeconomia.es04/27
On mirar

Quatre fonts d'oportunitats pròximes

  • Necessitats mal cobertes: productes o servicis que ja existixen però funcionen malament.
  • Canvis socials: envelliment, sostenibilitat, digitalització, nous hàbits de consum.
  • Recursos infrautilitzats de la teua zona: un producte local, un local buit, un saber tradicional.
  • Mancances de la teua localitat que ningú atén perquè el mercat sembla massa xicotet.
  • Eixa última font és el segell de GPE. Una oportunitat ancorada a la teua comunitat té menys competència i un impacte més clar.
profedeeconomia.es05/27
Camp de xufes cultivat a l'Horta Nord de València, amb les plantes alineades en solcs.
Un recurs local amb segles damunt
El quotidià es torna invisible. Un recurs de sempre pot amagar oportunitats que ningú veu precisament per això.
Foto: Juan Emilio Prades Bel, CC BY 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es06/27
El filtre

Cinc preguntes abans de triar la vostra idea

  1. Necessitat real: existix de veritat el problema o només t'ho sembla a tu? A quanta gent li passa?
  2. Demanda: hi hauria persones disposades a pagar per la solució o a valorar-la? Qui exactament?
  3. Viabilitat: ho podeu fer amb els vostres recursos, coneixements i temps, o exigix una cosa fora d'abast?
  4. Diferenciació: aporta alguna cosa distinta, encara que siga xicoteta? Més a prop, més barat, més sostenible.
  5. Encaix amb l'equip: un projecte de curs sencer pesa massa si la idea no us motiva de veritat.
profedeeconomia.es07/27
§2

La creativitat, aplicada

S'assembla més a una habilitat que a un do. Depén de tècniques, hàbits i pràctica, i això és una bona notícia per a vosaltres.
profedeeconomia.es08/27
La regla d'or

Divergir abans de convergir

Tota tècnica creativa separa dos fases que solem barrejar. La divergent produïx moltes idees sense jutjar-les, com més millor, encara que semblen absurdes. La convergent arriba després, per a avaluar i triar. L'error més freqüent és criticar mentre es genera: el primer «això no funcionaria» mata la fluïdesa del grup sencer.

Durant la fase divergent, prohibit criticar. Ja hi haurà temps de descartar, i en descartareu quasi tot.

profedeeconomia.es09/27
Quatre tècniques que funcionen a classe

Com generar idees en equip

  • Brainstorming: el major nombre d'idees en poc de temps, sense valorar-les i construint sobre les dels altres.
  • SCAMPER: substituir, combinar, adaptar, modificar, posar altres usos, eliminar, reordenar. Set verbs sobre una cosa que ja existix.
  • Mapa mental: una necessitat o un recurs local al centre, i ramificar associacions lliures fins a topar amb l'inesperat.
  • Canvi de perspectiva: com ho resoldria algú major, un turista, un llaurador. O com es resol en un altre sector.
profedeeconomia.es10/27
Avís pràctic

La creativitat és un mitjà, no l'objectiu

En esta matèria la creativitat no s'entrena per si mateixa: s'aplica a generar la idea del vostre projecte. No busqueu la idea més original del món, busqueu una que el vostre equip puga desenvolupar de veritat i que responga a una necessitat del vostre entorn.

Una idea senzilla ben executada val més que una genialitat impossible. En un curs, molt més.

profedeeconomia.es11/27
Taulell d'una orxateria tradicional a València, amb gots d'orxata i fartons servits.
Una matèria primera, moltes idees
Sobre la mateixa xufa: orxata artesanal, gelats, beguda vegetal sense lactosa, farina sense gluten. Canvia la necessitat, no el recurs.
Foto: Heather Cowper, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es12/27
§3

Analitzar l'entorn amb PESTEL

Una idea no viu en el buit. Hauria de funcionar en un entorn real amb lleis, modes, tecnologia i economia concretes.
profedeeconomia.es13/27
El gràfic

Sis grups de factors externs que el projecte no pot controlar, només tindre en compte abans de comprometre's.

MACRO entorn P POLÍTIC Governs · aranzels · subvencions E ECONÒMIC Cicle · inflació · tipus · atur S SOCIAL Demografia · valors · hàbits T TECNOLÒGIC IA · automatització · digitalització E ECOLÒGIC Clima · sostenibilitat · recursos L LEGAL Normativa · fiscalitat · protecció
profedeeconomia.es14/27
Què preguntar en cada factor

PESTEL, aplicat al vostre projecte

FactorLa preguntaExemple
PolíticQuines decisions o ajudes públiques l'afecten?Subvencions jóvens, normativa municipal
EconòmicCom està l'economia de la zona?Atur local, turisme de temporada, renda mitjana
SocioculturalQuins hàbits o tendències hi influïxen?Envelliment, consciència ecològica
TecnològicQuina tecnologia la facilita o l'amenaça?Venda en línia, apps de repartiment
Ecològic i legalQuines normes i condicions cal complir?Residus, llicències, sanitat, dades

L'important no és omplir sis caselles, sinó quedar-se amb els dos o tres factors que de veritat condicionen la idea.

profedeeconomia.es15/27
Parada de carxofes al Mercat Central de València, amb el gènere exposat i els preus a la vista.
L'entorn, llegit d'un colp d'ull
En un mercat local es veuen alhora els hàbits de consum, els preus i la competència real de la teua zona.
Foto: Hans Hillewaert, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es16/27
§4

Analitzar el projecte amb DAFO

El PESTEL mira el que és llunyà. El DAFO baixa al terreny concret: el vostre equip, la vostra idea, els vostres competidors.
profedeeconomia.es17/27
El gràfic

Encreua l'intern amb l'extern i el positiu amb el negatiu. De cada parell naix una estratègia distinta.

FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS POSITIU NEGATIU F FORTALESES El que l'empresa fa bé i la diferencia. O OPORTUNITATS Forces externes favorables que convé aprofitar. D DEBILITATS El que l'empresa fa pitjor que els seus competidors. A AMENACES Forces externes adverses que convé anticipar. ENCREUAMENTS ESTRATÈGICS FO Ofensives — aprofitar fortaleses per a capturar oportunitats DO Reorientació — corregir debilitats per a no perdre oportunitats FA Defensives — protegir fortaleses davant de les amenaces DA Supervivència — minimitzar el risc on som vulnerables
profedeeconomia.es18/27
L'error més típic

No confondre les caselles

Intern, depén de vosaltres
  • Fortalesa: un membre de l'equip cuina molt bé
  • Debilitat: teniu poc pressupost i poc de temps
  • Es resumix en què sabeu fer i què us falta
Extern, ve de fora
  • Oportunitat: no hi ha competència a prop
  • Amenaça: un competidor gran abaixa preus
  • Es resumix en què us ajuda i què us complica l'entorn
profedeeconomia.es19/27
Comprova que ho has pillat

El vostre equip anota «l'ajuntament acaba d'aprovar ajudes a projectes juvenils». En quina casella del DAFO va?

  1. AEn Fortaleses, perquè us beneficia directament
  2. BEn Oportunitats, perquè és positiu i ve de l'entorn
  3. CEn Debilitats, perquè depeneu d'una ajuda externa
  4. DEn cap, perquè les ajudes van al PESTEL i no al DAFO

Solució: B. La pregunta no és si és bo o roín, sinó d'on ve. Una decisió de l'ajuntament no depén de vosaltres: és externa. I us afavorix, així que és una oportunitat, no una fortalesa.

profedeeconomia.es20/27
Exercici

Construir el DAFO del vostre projecte

Amb la idea que heu triat i el PESTEL ja fet, muntareu el DAFO del projecte. No és una llista per a entregar: és el diagnòstic del qual eixiran les primeres decisions reals del vostre quadern.

  1. Anàlisi interna, mireu equip i idea. En què sou forts i en què fluixos.
  2. Anàlisi externa, useu el PESTEL. Què hi ha fora que us ajude i què us amenace.
  3. Reviseu cada element i comproveu que està a la casella que li toca.
  4. Encreueu fortaleses amb oportunitats. Què sabeu fer que encaixe amb el que l'entorn oferix.
  5. Encreueu debilitats amb amenaces. A quin risc concret us exposa cada mancança.
profedeeconomia.es21/27
§5

Triar amb sensibilitat social

Un criteri que el currículum de GPE exigix i que no sol aparéixer als manuals d'empresa: no tota idea rendible és desitjable.
profedeeconomia.es22/27
Concepte clau

Les externalitats de la vostra idea

Una externalitat és un efecte d'una activitat econòmica que recau sobre tercers que no hi participen i que el preu no arreplega. Pot ser negativa, com contaminació, soroll o precarització, o positiva, com formar jóvens o revitalitzar un barri. Les negatives solen agreujar desigualtats, perquè les suporten els qui menys es poden defendre.

Si esta idea funcionara, a qui perjudicaria i a qui beneficiaria més enllà dels meus clients? És una pregunta incòmoda i cal fer-se-la.

profedeeconomia.es23/27
Sense fonamentalismes

Conéixer-les, minimitzar-les i compensar-les

No es tracta de renunciar a una idea per qualsevol efecte negatiu, perquè quasi tota activitat en té algun. Es tracta de conéixer-los, reduir-los i, si és possible, compensar-los. Abaratir un servici pagant malament qui el presta genera desigualtat; donar eixida a un producte local o crear ocupació on no n'hi ha genera el contrari.

Una idea que crea desigualtat sense necessitat és una mala oportunitat, per rendible que semble sobre el paper.

profedeeconomia.es24/27
Tornant a Filmin

Troba el teu Filmin abans de somiar amb el teu Netflix

Filmin no va competir amb Netflix: va trobar el buit que Netflix deixava. Els clients existien, tenien un dolor real —no trobar eixe cine a les grans plataformes— i ningú de la grandària de Netflix tenia incentiu per a servir-los. Ser dominant en un segment xicotet és més rendible que ser irrellevant en un de gran.

El que el vostre equip pot fer millor que una gran empresa és exactament el que una gran empresa no veu.

profedeeconomia.es25/27
Pont al quadern

Amb això ja podeu atacar la Fase 1

  • Validareu la vostra idea de negoci contra els cinc criteris del filtre.
  • Fareu el PESTEL de l'entorn, quedant-vos només amb els factors que pesen.
  • Construireu el DAFO del projecte, sense barrejar l'intern amb l'extern.
  • Anotareu les externalitats previsibles i què faríeu per a minimitzar les negatives.
profedeeconomia.es26/27

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es27/27