De la idea a l'oportunitat: creativitat i anàlisi de l'entorn

Temps estimat de lectura: ~20 min · Sabers (Decret 108/2022): B1.3.1, B1.3.2, B1.3.3, B1.3.4 · Prerequisits: Unitat 1 (la persona emprenedora i el procés emprenedor).

En acabar esta unitat sabràs:

• Diferenciar una idea d’una oportunitat i avaluar oportunitats per al teu projecte.
• Generar idees en equip amb tècniques de creativitat concretes i reproduïbles.
• Analitzar l’entorn general del teu projecte amb l’eina PESTEL.
• Construir un DAFO del projecte i del seu entorn, sense confondre l’intern amb l’extern.
• Detectar les externalitats del teu projecte i triar la idea amb sensibilitat social.

En la Unitat 1 vas veure que emprendre comença per una actitud: mirar l’entorn buscant necessitats sense cobrir. Ara toca fer el pas decisiu d’este curs, el que posa en marxa el teu projecte: convertir eixa mirada en una idea concreta i comprovar que eixa idea és de veritat una oportunitat. A partir d’ací, tot el que faràs en el quadern —el model de negoci, els tràmits, el màrqueting, la viabilitat— es construïx sobre la idea que tries en esta fase.

Convé avisar d’una cosa des del principi: esta unitat no va de tindre una ocurrència genial. Va d’un mètode. Primer, generar moltes idees amb tècniques que qualsevol pot aplicar. Segon, mirar l’entorn real amb dos eines —PESTEL i DAFO— per a veure si eixes idees tenen lloc. I tercer, triar amb criteri, incloent-hi un criteri que sovint s’oblida: l’impacte que el teu projecte tindria sobre la gent i sobre el lloc on vius.

El currículum valencià de GPE (Decret 108/2022) situa estos continguts en els sabers B1.3.1 a B1.3.4: la detecció i avaluació d’oportunitats, els mètodes de creativitat, les eines d’anàlisi de l’entorn i la sensibilitat davant de les externalitats que generen desigualtats. Tot aplicat, no en abstracte, a la idea que el teu equip va a desenvolupar durant el curs.

De la idea a l’oportunitat

La majoria de projectes no naixen d’un invent revolucionari, sinó d’una molèstia concreta que algú decidix resoldre. L’error més comú en començar és enamorar-se d’una idea abans de comprovar que respon a una necessitat real. Per això, el primer és separar dos coses que semblen el mateix i no ho són.

Detectar oportunitats en l’entorn pròxim

Les oportunitats solen amagar-se en el que ens irrita, en el que fem amb esforç o en el que falta en el nostre entorn immediat. Per al teu projecte, convé fixar-se en fonts concretes d’oportunitats: necessitats mal cobertes (productes o serveis que existixen però funcionen malament), canvis en la societat (envelliment, sostenibilitat, digitalització), recursos infrautilitzats de la teua zona (un producte local, un local buit, un saber tradicional) i mancances específiques de la teua localitat que ningú atén perquè el mercat és xicotet.

Eixa última font —les necessitats locals— és el segell de GPE. El curs busca que el teu projecte aporte alguna cosa al lloc on vius, no que copie una startup global. Una oportunitat ancorada en la teua comunitat sol tindre menys competència i un impacte més clar.

Avaluar una oportunitat

No totes les oportunitats detectades mereixen convertir-se en el teu projecte. Abans de triar, convé passar cada idea per un filtre ràpid per a descartar les inviables i quedar-se amb la més prometedora.

La creativitat aplicada a generar la idea

Hi ha la creença que la creativitat és un do amb què es naix. La investigació diu una altra cosa: s’assembla més a una habilitat que a un do. Depén de tècniques, d’hàbits i de pràctica. Per al teu projecte, això és una bona notícia: encara que ara penseu que “no se’ns ocorre res”, aplicant un mètode eixiran idees.

Divergir abans de convergir

La clau pràctica de qualsevol tècnica creativa és separar dos fases que solem barrejar. La fase divergent servix per a produir moltes idees sense jutjar-les: com més, millor, encara que semblen absurdes. La fase convergent arriba després i servix per a avaluar i triar. L’error més freqüent és criticar mentre es generen idees: el primer “això no funcionaria” mata la fluïdesa del grup. Per això la regla d’or durant la fase divergent és prohibit criticar.

Analitzar l’entorn: PESTEL

Una idea no viu en el buit: hauria de funcionar en un entorn real, amb lleis, modes, tecnologia i condicions econòmiques concretes. Abans de comprometre el curs sencer amb una idea, convé mirar eixe entorn amb un mètode. L’eina clàssica per a l’entorn general és l’anàlisi PESTEL.

PESTEL examina sis grups de factors externs que afecten qualsevol projecte i que l’empresa no pot controlar, només tindre en compte. Per al teu projecte, es tracta de preguntar-se, en cada factor, què hi ha en l’entorn que puga ajudar o dificultar la idea.

Analitzar el projecte i el seu entorn: DAFO

El PESTEL mira l’entorn general, el més llunyà. El DAFO baixa al terreny concret del teu projecte: creua el que ve de dins (el que depén del teu equip i la teua idea) amb el que ve de fora (el mercat, els competidors, l’entorn), i el positiu amb el negatiu.

Convé no confondre les caselles, que és l’error més típic. Una fortalesa és una cosa que vosaltres teniu (un membre que cuina molt bé); una oportunitat és una cosa de l’entorn que podeu aprofitar (no hi ha competència a prop). Una debilitat depén de vosaltres (poc pressupost); una amenaça ve de fora (un competidor gran abaixa preus).

Externalitats: triar la idea amb sensibilitat social

Hi ha un criteri d’elecció que el currículum de GPE exigix i que no sol aparéixer en els manuals d’empresa a l’ús: l’impacte que el teu projecte tindria sobre la gent i sobre l’entorn. No tota idea rendible és desitjable. Abans de tancar l’elecció, cal mirar les seues externalitats.

Aplicat al teu projecte, la pregunta és honesta i concreta: si esta idea funcionara, a qui perjudicaria i a qui beneficiaria més enllà dels meus clients? Un projecte que abarateix un servei a base de pagar malament a qui el presta genera una externalitat negativa que es traduïx en desigualtat. Un que, al contrari, dóna eixida a un producte local o crea ocupació en una zona deprimida genera una externalitat positiva. Triar la idea amb esta sensibilitat és coherent amb l’enfocament d’emprenedoria sostenible que vertebra tot el curs, i connecta amb la fase d’impacte que treballareu més avant en el quadern.

No es tracta de renunciar a una idea per qualsevol efecte negatiu —quasi tota activitat en té algun—, sinó de conéixer-los, minimitzar-los i, si és possible, compensar-los. Una idea que crea desigualtat sense necessitat és una mala oportunitat, per rendible que semble.

Glossari

• Idea de negoci: ocurrència sobre un producte o servei que es podria oferir, encara sense comprovar si respon a una necessitat real.
• Oportunitat de negoci: idea que respon a una necessitat real, és valorada per algú disposat a pagar i és realitzable amb els recursos disponibles.
• Creativitat aplicada: habilitat entrenable de generar idees noves i útils combinant elements existents, orientada ací a generar la idea del projecte.
• Fase divergent i fase convergent: la divergent produïx moltes idees sense jutjar-les; la convergent les avalua i tria. Barrejar-les frena la generació.
• Brainstorming: tècnica de generació d’idees basada en la quantitat, l’absència de crítica i la construcció sobre les idees dels altres.
• SCAMPER: tècnica creativa que aplica els verbs Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Posar altres usos, Eliminar i Reordenar per a forçar variacions.
• PESTEL: eina d’anàlisi de l’entorn general en sis factors —Polític, Econòmic, Sociocultural, Tecnològic, Ecològic i Legal—.
• DAFO: matriu de quatre caselles que creua intern (Debilitats, Fortaleses) i extern (Amenaces, Oportunitats) per a diagnosticar la situació del projecte.
• Externalitat: efecte d’una activitat econòmica sobre tercers que no participen en ella i que no es reflectix en el preu; pot ser positiva o negativa.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací van alguns recursos per a anar més enllà. No cal dominar-los per a seguir el curs, però amplien la mirada:

• Generació de models de negoci, d’Alexander Osterwalder i Yves Pigneur (Deusto, 2011). Per què encaixa: explica com passar d’una idea a una proposta de valor que respon a necessitats reals, base de l’oportunitat. Ho reprendreu en la fase de model de negoci.
• El mètode Lean Startup, d’Eric Ries (Deusto, 2012). Per què encaixa: defén validar la idea amb clients reals com més prompte millor en lloc d’enamorar-se d’ella, just el risc que adverteix esta unitat.
• Portal de l’IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial), secció d’emprenedoria. Per què encaixa: recull ajudes, recursos i dades de l’entorn valencià útils per al factor econòmic i polític d’un PESTEL real.
• Informe GEM Comunitat Valenciana, edició anual. Per què encaixa: aporta dades de l’entorn emprenedor valencià —oportunitats percebudes, sectors, motivacions— per a fonamentar l’anàlisi de l’entorn amb evidència.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o per a pensar en tancar la unitat:

1. Pensa en una molèstia que visques sovint a la teua localitat. Amaga una oportunitat? És només teua o li passa a molta gent?
2. Creus de veritat que la creativitat s’entrena? Després de les tècniques de la unitat, ha canviat la teua resposta?
3. Dels sis factors PESTEL, quins pesarien més en la idea del teu equip i per què els altres importen menys?
4. Se t’ocorre una idea rendible que descartaries per les externalitats negatives que generaria? On posaries el límit?