Comptabilitat, fiscalitat i finançament del projecte
Va guanyar 50.000 € i no tenia amb què pagar els proveïdors
Una pime valenciana del sector ceràmic, amb 18 treballadors, tanca l'exercici amb 50.000 € de benefici, facturació creixent i la cartera de comandes plena. Però el dia 28 de cada mes el gerent mira el compte del banc i no hi ha diners per a pagar els proveïdors, que ja comencen a queixar-se. El gestor li diu que és un problema de tresoreria, no de benefici.
Com pot una empresa estar guanyant diners i ser insolvent alhora? La pregunta del gerent és raonable.
La fiscalitat com a responsabilitat
La quota de pertinença a una societat que cuida
Els impostos són el que ciutadans i empreses aporten a l'Estat per a finançar els servicis públics dels quals tots ens beneficiem: sanitat, educació, pensions, carreteres, seguretat, atur. Eixe conjunt s'anomena Estat del benestar. Cada persona aporta segons la seua capacitat i rep segons la seua necessitat: això és la progressivitat.
Quan algú fa servir un hospital públic, una beca o una pensió, gaudix d'una cosa finançada amb els impostos de tots, els seus inclosos.
Els impostos no només recapten, orienten
La fiscalitat verda és el conjunt de tributs dissenyats per a desincentivar el que danya el medi ambient i premiar el que el cuida. Si una activitat genera un cost per al planeta, el seu preu hauria de reflectir-ho. A Espanya hi ha l'impost sobre gasos fluorats, el d'envasos de plàstic no reutilitzables des del 2023 i bonificacions al vehicle elèctric.
Per al vostre projecte hi ha lectura directa: menys plàstic, materials reciclats i proximitat no només reduïxen impacte, també poden tindre avantatge fiscal.
El costat fosc, en euros
Els Tècnics d'Hisenda estimen uns 330.000 milions a l'any que no arriben a les arques públiques. Cada euro no declarat és un euro menys per a sanitat, educació o pensions, i obliga qui complix a suportar més càrrega.
Jugar net també és una decisió de disseny
Declarar els ingressos, emetre factura i donar d'alta qui treballe amb vosaltres no és només complir la llei: és coherència amb un projecte que vol impacte positiu al seu entorn. Un projecte que evadix impostos està debilitant justament els servicis públics de la seua pròpia comunitat local.
No és un delicte sense víctimes. Les víctimes són l'institut, el centre de salut i la biblioteca del barri on aneu a vendre.
Què pagaria el vostre projecte si funcionara de veritat
L'IVA d'un trimestre de samarretes
Un equip ven 150 samarretes serigrafiades a 12 € sense IVA i compra material per 900 € sense IVA, tot al 21 %. Quant d'IVA cobra, quant en paga i quant ingressa a Hisenda?
- Calculeu les vendes sense IVA i apliqueu-los el 21 %. Eixe és l'IVA repercutit.
- Apliqueu el 21 % a les compres. Eixe és l'IVA suportat.
- Resteu-los. La diferència és el que s'ingressa a Hisenda cada trimestre.
- Expliqueu per què eixos diners no són una despesa del projecte.
- Digueu quin impost gravaria el benefici si foren una SL i si el portara una persona autònoma.
La comptabilitat del vostre projecte
Actiu = Patrimoni net + Passiu
El balanç és una fotografia del patrimoni en un moment concret, amb dos costats que sempre sumen el mateix. L'actiu és el que l'empresa té i el que li deuen. El patrimoni net i el passiu són d'on ha eixit: diners propis o diners d'altres que caldrà tornar. Si els dos costats no quadren, hi ha un error.
Llegir un balanç és saber respondre a tres preguntes: què tinc?, què dec?, quant és realment meu?
El balanç més senzill possible
| Actiu | Import | Patrimoni net i passiu | Import |
|---|---|---|---|
| Equip i maquinària | 1.200 € | Aportacions de l'equip | 1.000 € |
| Existències | 400 € | Préstec a tornar | 800 € |
| Caixa i banc | 600 € | Deutes amb proveïdors | 400 € |
| Total actiu | 2.200 € | Total net més passiu | 2.200 € |
Que els dos costats sumen 2.200 € no és casualitat. És la igualtat del balanç, i es complix sempre.
Equilibri financer, o quan preocupar-se
Un projecte està en equilibri financer quan pot fer front als seus deutes sense ofegar-se. Hi ha un senyal senzill que convé vigilar: si quasi tot l'actiu està finançat amb deute i molt poc amb recursos propis, el projecte és fràgil encara que el negoci funcione.
Una mescla sana combina aportacions pròpies amb finançament aliè prudent. Ni tot prestat, ni renunciar a créixer per por.
Si el balanç és una foto, això és la pel·lícula
| Concepte | Import |
|---|---|
| Ingressos per vendes | 3.000 € |
| Cost de les matèries primeres | −1.100 € |
| Altres despeses, envasos i transport | −400 € |
| Comunicació i màrqueting | −300 € |
| Resultat del període | 1.200 € |
Llegir-lo diu molt més que el número final: ensenya en què se'n van els diners i on es pot ajustar.
Voleu saber quants diners té ara mateix el projecte i quant deu a proveïdors. Quin document mireu?
- AEl compte de resultats, perquè arreplega tots els moviments
- BEl balanç, perquè és la foto del patrimoni en un moment concret
- CEl pressupost, perquè preveu ingressos i despeses
- DEl punt mort, perquè marca la frontera entre guanyar i perdre
Solució: B. El compte de resultats cobrix un període i diu si es guanya o es perd. El balanç és la foto d'un instant: què hi ha, què es deu i quant és propi. Per a saber el que hi ha hui en caixa, el balanç.
La viabilitat
Inversió inicial i despeses corrents
Muntar el pressupost sense morir en l'intent
- Llisteu la inversió inicial. Tot el que cal comprar una sola vegada per a començar, i el seu cost.
- Estimeu les despeses corrents d'un període. Quant costa funcionar cada mes o cada cicle de venda.
- Preveu els ingressos del mateix període. Quantes unitats vendreu i a quin preu, amb prudència.
- Comproveu l'encaix. Si ix negatiu, ajusteu preus, costos o volum abans de seguir avant.
Costos fixos i costos variables
On es creuen la recta d'ingressos i la de costos totals. A l'esquerra hi ha pèrdua; a la dreta, benefici.
El punt mort i el marge de contribució
El punt mort són les unitats que cal vendre per a no perdre ni guanyar. Es calcula dividint els costos fixos entre el preu de venda menys el cost variable unitari. Eixe parèntesi és el marge de contribució: el que cada unitat venuda aporta a cobrir els costos fixos del projecte.
Conéixer el vostre punt mort és saber quin és l'objectiu mínim de vendes per a no perdre diners. És el número que cal vigilar cada setmana.
Calcular el punt mort de la melmelada
Un equip vendrà melmelada artesana de taronja valenciana. L'obrador compartit i les assegurances sumen 600 € de costos fixos per al curs. Cada pot costa 2 € entre matèria primera i envàs, i es vendrà a 5 €. Esperen vendre'n 400.
- Calculeu el marge de contribució per pot restant el cost variable al preu.
- Dividiu els costos fixos entre eixe marge per a obtindre el punt mort en unitats.
- Interpreteu la xifra. A partir de quin pot comença l'equip a guanyar diners.
- Munteu el compte de resultats previsional amb els 400 pots previstos.
- Compareu vendes previstes i punt mort. Quant marge d'error teniu.
El termini de recuperació basta
Durant el projecte sorgiran decisions d'inversió: una màquina millor, un local, una web. Avaluar-les ací significa fer-se tres preguntes honestes. Quant costa. Quins ingressos o estalvis generarà. En quant de temps es recupera el que s'hi ha invertit. Si una màquina costa 1.000 € i estalvia 250 € al mes, es recupera en quatre.
Com abans recupereu la inversió, menys risc assumiu. No calen tècniques més complexes per a decidir bé en un projecte d'aula.
Les fonts de finançament
Dos famílies, i el sa és combinar-les
- Diners que no cal tornar perquè són del propi projecte
- Aportacions dels socis i beneficis reinvertits
- Dona independència, però sol ser limitat
- Diners de tercers que cal tornar, normalment amb interessos
- Préstecs i ajudes reemborsables
- Permet fer més, però genera obligacions
Sis vies a l'abast d'un projecte emprenedor
| Font | Què és | Per a què encaixa |
|---|---|---|
| Aportacions de l'equip | Diners propis dels socis | L'arrancada de quasi qualsevol projecte |
| Préstec bancari | Diners del banc, amb interés | Inversió inicial quan hi ha garanties |
| ENISA | Préstec participatiu públic | Projectes innovadors sense avals |
| Ajudes IVACE | Subvencions autonòmiques valencianes | Impuls local amb suport públic |
| Crowdfunding | Moltes aportacions xicotetes | Productes amb comunitat darrere |
ENISA presta des del 1982 sense exigir avals: aposta per la viabilitat del projecte, no pel patrimoni de qui firma.
Meritació i caixa no són el mateix
El desfasament és entre quan es registra comptablement un ingrés i quan entren els diners al banc. Si la pime ven amb pagament a 90 dies i paga els proveïdors a 30, està finançant amb la seua pròpia caixa l'activitat del seu client. El benefici és real, però els diners encara no han arribat. Els comptes diuen veritat i el banc també.
Confondre'ls és una causa molt freqüent de tancament de pimes els seus tres primers anys. No per mal negoci, sinó per mal càlcul del flux de caixa.
Amb això ja podeu atacar la Fase 4
- Muntar el pressupost del projecte separant inversió inicial de despeses corrents.
- Calcular el punt mort i comprovar quant marge deixen les vendes previstes.
- Fer un compte de resultats previsional i veure en què se'n van els diners.
- Triar i combinar fonts de finançament segons cost, termini, risc i coherència.
- I una comprovació final: no només si guanyareu diners, sinó quan entraran.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.