Temps estimat de lectura: ~20 min · Sabers (Decret 108/2022): B3.4.1, B3.4.2, B3.4.3, B3.5.1, B3.5.2, B3.5.3 · Fase del quadern: alimenta la Fase 4 — Viabilitat: comptabilitat, fiscalitat i impacte.
En acabar esta unitat sabràs:
- Per què pagar impostos és una responsabilitat ciutadana i què és la fiscalitat verda.
- Quin dany fa l’economia submergida als servicis públics que uses cada dia.
- Llegir un balanç i un compte de resultats bàsics sense perdre’t.
- Fer un pressupost senzill del teu projecte i calcular el seu punt mort.
- Triar, entre les opcions reals, d’on traure els diners per arrancar.
El teu equip ja té un projecte que funciona: una idea validada, unes decisions d’arrancada i unes àrees internes en marxa. Esta unitat respon a la pregunta més pràctica de totes: ix a compte? I una altra que l’acompanya: d’on traiem els diners per començar? És la unitat més quantitativa del llibre, però no t’espantes: en GPE no fem comptabilitat com a tècnica, sinó el just per llegir els números del teu projecte i prendre decisions amb ells.
Hi ha a més un segon fil que recorre tota la unitat i que en GPE pesa tant com els números: la fiscalitat entesa com a responsabilitat ciutadana. Pagar impostos no és només una obligació legal; és la forma en què entre tots sostenim la sanitat, l’educació o les pensions. Per això esta unitat mira la fiscalitat des de la ciutadania —fiscalitat verda, economia submergida, Estat del benestar— i no com un manual de declaracions tributàries.
Una advertència de mètode: això no és un capítol de comptabilitat financera. No calcularem ràtios complexos, ni aplicarem el Pla General Comptable, ni estudiarem la rendibilitat d’una inversió amb tècniques avançades. Això pertany a altres matèries. Ací hi ha el just perquè entengues els números del teu projecte i els uses.
La fiscalitat com a responsabilitat ciutadana
Abans de parlar dels números de la teua empresa, convé situar per a què servixen els impostos. Un projecte emprenedor responsable no busca pagar el mínim a tota costa: entén que contribuir és part de jugar net.
Per a què servixen els impostos: l’Estat del benestar
Els impostos són les quantitats que ciutadans i empreses aporten a l’Estat per finançar els servicis públics dels quals tots ens beneficiem. Amb eixa recaptació es paguen la sanitat pública, l’educació, les pensions, les carreteres, la seguretat o les prestacions per desocupació. Eixe conjunt de servicis i prestacions que protegeixen la ciutadania s’anomena Estat del benestar.
La idea de fons és senzilla: cada persona aporta segons la seua capacitat i rep segons la seua necessitat. Qui més guanya, més contribuïx (és el que s’anomena progressivitat del sistema fiscal). Quan algú usa un hospital públic, una beca o una pensió, està gaudint d’una cosa que s’ha finançat amb els impostos de tots, inclosos els seus.
La fiscalitat verda
Els impostos no només recapten: també orienten comportaments. La fiscalitat verda (o fiscalitat ambiental) és el conjunt de tributs dissenyats per desincentivar les activitats que danyen el medi ambient i premiar les que el cuiden. La lògica és la de «qui contamina, paga»: si una activitat genera un cost per al planeta, el seu preu hauria de reflectir-lo.
Exemples reals a Espanya són l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle, l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables (en vigor des de 2023) o les bonificacions fiscals als vehicles elèctrics. Per al teu projecte, això té una lectura directa: les decisions sostenibles —menys plàstic, materials reciclats, proximitat— no només reduïxen el teu impacte ambiental, també poden tindre avantatges fiscals i encaixen amb un model d’empresa responsable.
L’economia submergida: el costat fosc
La cara oposada de la responsabilitat fiscal és l’economia submergida: el conjunt d’activitats econòmiques que s’oculten a Hisenda per no pagar impostos (treball «en negre», vendes sense factura, ingressos no declarats). No és un delicte sense víctimes: cada euro que no es declara és un euro menys per a la sanitat, l’educació o les pensions, i obliga qui sí que complix a suportar una càrrega major.
La comptabilitat del teu projecte
La comptabilitat és el sistema que registra de forma ordenada tot el que entra i ix d’una empresa, per saber en cada moment què té, què deu i si guanya o perd. En GPE no l’estudiem com a tècnica: en tenim prou de llegir dos documents bàsics aplicats al teu projecte: el balanç i el compte de resultats.
El balanç: una foto del patrimoni
El balanç és una fotografia del patrimoni de l’empresa en un moment concret. Té dos costats que sempre sumen el mateix. L’actiu és el que l’empresa té (el que posseïx i el que li deuen). El patrimoni net i el passiu són d’on ha eixit això (recursos propis i deutes). La idea central és una igualtat bàsica:
Actiu = Patrimoni net + Passiu
És a dir: tot el que l’empresa té s’ha finançat o bé amb diners propis (patrimoni net) o bé amb diners d’altres que caldrà tornar (passiu). Vegem-ho amb un balanç molt senzill d’un projecte d’aula:
| Actiu (el que té) | Import | Patrimoni net i passiu (d’on ix) | Import |
|---|---|---|---|
| Equip i maquinària | 1.200 € | Aportacions de l’equip (capital) | 1.000 € |
| Existències (matèria primera) | 400 € | Préstec a tornar | 800 € |
| Diners en caixa i banc | 600 € | Deutes amb proveïdors | 400 € |
| Total actiu | 2.200 € | Total patrimoni net + passiu | 2.200 € |
Els dos costats sumen 2.200 €: no és casualitat, és la igualtat del balanç. Si no quadren, hi ha un error. Per al teu projecte, llegir un balanç significa saber respondre a tres preguntes: què tinc?, què dec?, quant és realment meu?
El compte de resultats: guanyes o perds?
Si el balanç és una foto, el compte de resultats (o compte de pèrdues i guanys) és una pel·lícula: recull els ingressos i les despeses d’un període (un trimestre, un curs, un any) i diu si el resultat final és benefici o pèrdua. La fórmula bàsica no pot ser més intuïtiva:
Resultat = Ingressos − Despeses
Si els ingressos superen les despeses, hi ha benefici; si les despeses superen els ingressos, hi ha pèrdua. Un compte de resultats senzill d’un projecte d’aula podria ser així:
| Concepte | Import |
|---|---|
| Ingressos per vendes | 3.000 € |
| − Cost de les matèries primeres | −1.100 € |
| − Altres despeses (envasos, transport) | −400 € |
| − Despeses de comunicació i màrqueting | −300 € |
| = Resultat del període (benefici) | 1.200 € |
Llegir este compte et diu molt més que un número final: et mostra en què se’n van els diners i on pots ajustar. Si les matèries primeres es mengen la major part dels ingressos, potser convé renegociar amb proveïdors; si el màrqueting no genera vendes, potser sobra despesa ahí.
La viabilitat: pressupost, punt mort i inversió
Amb el balanç i el compte de resultats ja saps llegir els números d’un projecte que funciona. Però abans d’arrancar necessites preveure eixos números: quant costa començar, quant necessites vendre per no perdre i quines inversions valen la pena. Això és estudiar la viabilitat.
El pressupost del projecte
El pressupost és la previsió ordenada de tots els diners que vas a necessitar i d’on van a eixir. Convé separar dos tipus de necessitats:
- La inversió inicial: el que necessites per arrancar i que dura en el temps (maquinària, equips, primer estoc, web). Es paga una vegada al principi.
- Les despeses corrents: el que es repetix cada període perquè el projecte funcione (matèries primeres, lloguer, subministraments, comunicació). Es paguen de forma recurrent.
Muntar el pressupost del teu projecte, pas a pas
- Llista la inversió inicial. Apunta tot el que necessites comprar una sola vegada per començar i suma el seu cost.
- Estima les despeses corrents d’un període. Calcula quant et costa funcionar cada mes (o cada cicle de venda).
- Preveu els ingressos del mateix període. Estima quantes unitats vendràs i a quin preu, amb prudència.
- Comprova l’encaix. Resta despeses als ingressos: si ix negatiu, ajusta preus, costos o volum abans de continuar.
El punt mort: la frontera entre guanyar i perdre
El punt mort (o llindar de rendibilitat) és el nombre d’unitats que has de vendre per no perdre ni guanyar: el punt en què els ingressos cobrixen exactament totes les despeses. Per davall, perds; per damunt, comences a guanyar. Per calcular-lo se separen les despeses en dos tipus:
- Costos fixos: no depenen de quant produïsques (lloguer, assegurances, una web). Existixen encara que no vengues res.
- Costos variables: depenen de cada unitat produïda (matèria primera, envàs de cada producte).
La fórmula del punt mort en unitats és:
Punt mort = Costos fixos ÷ (Preu de venda − Cost variable unitari)
El parèntesi és el marge de contribució: el que aporta cada unitat venuda a cobrir els costos fixos. Conéixer el teu punt mort és saber quin és el teu objectiu mínim de vendes per no perdre diners: una de les xifres més útils que pot tindre un projecte.
Visualment, el punt mort és on es creuen la recta d’ingressos totals (que ix de l’origen amb pendent igual al preu) i la de costos totals (que parteix de l’altura dels costos fixos i puja segons el cost variable). A l’esquerra del creuament hi ha pèrdua; a la dreta, benefici.
Punt mort i compte de resultats previsional d'un projecte
Enunciat
Un equip de GPE va a vendre melmelada artesana de taronja valenciana. Han reunit estes dades per al curs: lloguer d’un xicotet obrador compartit i assegurances per 600 € (costos fixos); cada pot li costa en matèria primera i envàs 2 € (cost variable unitari) i el vendran a 5 €. Calcula el punt mort i, suposant que esperen vendre 400 pots, fes un compte de resultats previsional senzill.
Dades
- Costos fixos: 600 €
- Preu de venda: 5 € per pot
- Cost variable unitari: 2 € per pot
- Vendes previstes: 400 pots
Solució
- Marge de contribució per pot = Preu − Cost variable = 5 − 2 = 3 € per pot. Cada pot venut aporta 3 € a cobrir els costos fixos.
- Punt mort = Costos fixos ÷ Marge de contribució = 600 ÷ 3 = 200 pots. L’equip necessita vendre 200 pots només per no perdre diners. A partir del pot 201 comença a guanyar.
- Compte de resultats previsional (amb 400 pots venuts):
| Concepte | Càlcul | Import |
|---|---|---|
| Ingressos per vendes | 400 × 5 € | 2.000 € |
| − Costos variables | 400 × 2 € | −800 € |
| − Costos fixos | — | −600 € |
| = Resultat previst (benefici) | 600 € |
Conclusió: el projecte és viable. Amb 400 pots venen el doble del seu punt mort (200) i preveuen un benefici de 600 €. Si les vendes reals baixaren de 200 pots, entrarien en pèrdues: eixe és el número que l’equip ha de vigilar.
Prova-ho tu mateix: introduïx els costos fixos, el preu de venda i el cost variable unitari del teu propi projecte i la calculadora calcula automàticament el punt mort i representa la gràfica d’ingressos i costos totals.
Cómo se calcula
Margen de contribución unitario = P − CVu = 1,50 € − 0,50 € = 1,00 €
Punto muerto = CF / (P − CVu) = 3000,00 € / 1,00 € = 3000 unidades
El margen de seguridad indica cuánto puede caer la demanda antes de entrar en pérdidas. En este caso: sobran 1000 unidades para llegar al punto muerto.
↗ Herramienta interactiva disponible en la versión digital del libro (profedeeconomia.es).
L’avaluació d’inversions (en clau de projecte)
Durant el projecte poden sorgir decisions d’inversió: comprar una màquina millor, llogar un local, invertir en una web. Avaluar una inversió, en GPE, significa fer-se preguntes senzilles i honestes: quant costa?, quins ingressos o estalvis em generarà?, en quant de temps recupere el que he invertit? Eixa última idea —el termini de recuperació— és suficient per al teu projecte: si una màquina costa 1.000 € i t’estalvia 250 € al mes, la recuperes en 4 mesos. Com més prompte recuperes la inversió, menys risc assumeixes. No necessites tècniques més complexes per decidir bé en un projecte d’aula.
Les fonts de finançament
Fet el pressupost, queda la pregunta dels diners: d’on ixen? Les fonts de finançament són les distintes vies per aconseguir els recursos que el projecte necessita. S’agrupen en dues grans famílies.
- Finançament propi: diners que no cal tornar perquè són del propi projecte (aportacions dels socis, beneficis reinvertits). Dóna independència, però sol ser limitada.
- Finançament aliè: diners de tercers que cal tornar, normalment amb interessos (préstecs, ajudes reemborsables). Permet fer més, però genera obligacions.
Opcions reals per a un projecte emprenedor
Per a un projecte emprenedor real a Espanya i a la Comunitat Valenciana existixen vies concretes que convé conéixer:
| Font | Què és | Per a què encaixa |
|---|---|---|
| Aportacions de l’equip | Diners propis dels socis | L’arrancada de quasi qualsevol projecte |
| Préstec bancari | Diners del banc a tornar amb interés | Inversió inicial quan hi ha garanties |
| ENISA | Préstecs participatius públics per a jóvens emprenedors i pimes | Projectes innovadors sense avals |
| Ajudes IVACE / Generalitat | Subvencions i ajudes autonòmiques a emprenedors a la CV | Impuls local amb suport públic |
| Crowdfunding | Xicotetes aportacions de moltes persones via plataforma | Productes amb comunitat darrere |
| FFF (family, friends, fools) | Aportacions d’entorn pròxim | Primeres fases, imports xicotets |
Com triar la font adequada
No hi ha una font «millor» en abstracte: hi ha una de més adequada per a cada projecte i cada moment. Per triar, el teu equip hauria de sospesar el cost (cal pagar interessos?), el termini de devolució, el risc (compromet béns personals?) i la coherència amb el projecte (un projecte d’impacte local pot preferir ajudes públiques o crowdfunding abans que un préstec car). El més habitual i el més sa és combinar diverses fonts: una mica de capital propi i un finançament aliè prudent.
Connexió amb el teu projecte
Tota esta unitat convergix en una sola pregunta per al teu equip: és viable el nostre projecte i com el financem? En la Fase 4 del quadern de projecte — Viabilitat: comptabilitat, fiscalitat i impacte ho aplicaràs de cap a peus: muntaràs el pressupost del projecte, calcularàs el seu punt mort, faràs un compte de resultats previsional, triaràs les fonts de finançament més adequades i revisaràs que el teu projecte juga net amb Hisenda i amb el medi ambient. Esta unitat et dóna les ferramentes; el quadern és on comproves, amb números, si la teua idea se sosté.
Glossari
- Impostos: quantitats que ciutadans i empreses aporten a l’Estat per finançar els servicis públics de l’Estat del benestar.
- Estat del benestar: conjunt de servicis i prestacions públiques —sanitat, educació, pensions, dependència, desocupació— finançats amb els impostos de tots.
- Progressivitat fiscal: principi pel qual qui més guanya contribuïx amb un percentatge major; és la base de l’IRPF a Espanya.
- Fiscalitat verda (fiscalitat ambiental): conjunt de tributs dissenyats per encarir les activitats que danyen el medi ambient i premiar les sostenibles, amb la lògica de «qui contamina, paga».
- Economia submergida: activitats econòmiques que s’oculten a Hisenda per no tributar (treball en negre, ingressos no declarats); resta recursos als servicis públics de tots.
- Comptabilitat: sistema que registra de forma ordenada tot el que entra i ix d’una empresa, per saber què té, què deu i si guanya o perd.
- Balanç: document que mostra el patrimoni de l’empresa en un moment concret; es basa en la igualtat Actiu = Patrimoni net + Passiu.
- Actiu: tot el que l’empresa posseïx i el que li deuen (béns, drets de cobrament).
- Patrimoni net: part de l’actiu finançada amb recursos propis; és el que realment «és» de l’empresa sense comptar els deutes.
- Passiu: deutes i obligacions de l’empresa amb tercers (préstecs, deutes amb proveïdors).
- Compte de resultats: document que recull els ingressos i les despeses d’un període i determina si el resultat és benefici o pèrdua (Resultat = Ingressos − Despeses).
- Inversió inicial: recursos que es necessiten per arrancar el projecte i que duren en el temps (maquinària, equips, primer estoc, web); es paguen una sola vegada al principi.
- Despeses corrents: costos que es repeteixen cada període perquè el projecte funcione (matèries primeres, lloguer, subministraments).
- Costos fixos: despeses que existixen independentment de quant es produïsca (lloguer, assegurances); no varien amb el volum.
- Costos variables: despeses que depenen directament de cada unitat produïda o venuda (matèria primera, envàs per unitat).
- Marge de contribució: diferència entre el preu de venda i el cost variable unitari; és el que aporta cada unitat venuda a cobrir els costos fixos.
- Punt mort (llindar de rendibilitat): nombre d’unitats que cal vendre perquè els ingressos cobrisquen exactament totes les despeses; fórmula: Costos fixos ÷ Marge de contribució.
- Termini de recuperació: temps que tarda un projecte a recuperar el que ha invertit amb els beneficis o estalvis que genera la inversió.
- Finançament propi: recursos que no cal tornar perquè són del propi projecte (aportacions dels socis, beneficis reinvertits).
- Finançament aliè: recursos de tercers que cal tornar, normalment amb interessos (préstecs bancaris, ajudes reemborsables).
- ENISA: Empresa Nacional d’Innovació; entitat pública que concedix préstecs participatius a emprenedors sense exigir avals, apostant per la viabilitat del projecte.
- Crowdfunding: via de finançament en la qual moltes persones aporten quantitats xicotetes a través d’una plataforma per finançar un projecte o producte.
Per aprofundir
Si esta unitat t’ha interessat, ací van alguns recursos per aprofundir en els números i la fiscalitat del projecte:
- AEAT, portal d’educació cívic-tributària (agenciatributaria.es/ciutadania). Per què encaixa: l’Agència Tributària oferix recursos didàctics sobre per a què servixen els impostos, l’IRPF, l’IVA i la declaració; és la font oficial més accessible sobre fiscalitat bàsica.
- ENISA, línies de finançament per a emprenedors (enisa.es). Per què encaixa: explica les seues línies de préstecs participatius per a jóvens i pimes sense aval; és el punt de partida si l’equip vol explorar finançament públic més enllà de les ajudes directes.
- GESTHA (Sindicat de Tècnics d’Hisenda), informes sobre economia submergida (gestha.es). Per què encaixa: és la font de les dades sobre el pes de l’economia submergida a Espanya citades en la unitat; els seus informes anuals expliquen el mètode d’estimació i les conseqüències concretes sobre els servicis públics.
- IVACE+i, àrea d’ajudes a emprenedors (ivace.es). Per què encaixa: recull les subvencions i ajudes de la Generalitat Valenciana disponibles per a nous projectes a la Comunitat; és la primera parada per buscar finançament públic local.
Preguntes per reflexionar
Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per debatre a classe o per pensar en tancar la unitat i en preparar la Fase 4:
- Calculeu el punt mort del vostre projecte: quantes unitats necessiteu vendre per no perdre? Vos sembla una xifra assolible amb els clients que heu identificat? Què canviaríeu si la resposta és no?
- L’economia submergida priva de recursos els servicis públics. Coneixeu algun cas pròxim de treball o venda sense declarar? Quines conseqüències concretes té sobre algú que sí que complix amb Hisenda?
- Per finançar el vostre projecte, quines fonts combinaríeu i per què? Hauríeu considerat el crowdfunding o les ajudes públiques abans de llegir esta unitat?
Bibliografía
- Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 9403), annex de la matèria Gestió de Projectes d’Emprenedoria.
- Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT). Educación cívico-tributaria. Portal d’educació fiscal (agenciatributaria.es).
- Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular (BOE-A-2022-5809), títol VII — impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables.
- GESTHA, Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda. Informes sobre l’economia submergida a Espanya (2024-2025). Estimació: ~24 % del PIB (~330.000 M€).
- Comissió Europea. VAT Gap in the EU. Report. Direcció General de Fiscalitat i Unió Duanera (TAXUD), edicions anuals.
- ENISA, Empresa Nacional de Innovación S.M.E. Líneas de financiación para emprendedores (enisa.es).
- IVACE, Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Generalitat Valenciana). Ayudas y financiación a emprendedores (ivace.es).
Finances per a no financers
El manual de referència per llegir balanços i comptes de resultats sense ser comptable. Capítols curts, exemples reals, just el que necessites per entendre els números del teu projecte.
Capítols 1-3 i 7
Why Banks Fail — Two Cents
Una explicació visual de la diferència entre benefici comptable i liquiditat de caixa. Encara que està pensada per a bancs, el principi és exactament el mateix que mata pimes: guanyar diners i no tindre'ls.
https://www.youtube.com/results?search_query=why+banks+fail+two+cents
@ProfesorDiv
Fils curts sobre conceptes comptables i financers aplicats a empreses reals espanyoles. Útil per entrenar l'ull quantitatiu sense haver de llegir manuals acadèmics.
Flux de caixa mensual del primer any
Per a la idea amb la qual estàs treballant en el quadern, calcula el flux de caixa previst mes a mes del primer any: entrades estimades (amb el seu termini real de cobrament) menys eixides (amb els seus terminis reals de pagament). Identifica el mes amb saldo més baix —el moment de màxima tensió de tresoreria— i la diferència que hauràs de cobrir amb finançament o amb caixa inicial.
Notes d'esta unitat
Apunta el que vulgues recordar de «Comptabilitat, fiscalitat i finançament del projecte». Es guarda només en este dispositiu.