Impacte social i ambiental: emprendre amb propòsit
Destina el 100 % dels seus beneficis a portar aigua potable. És empresa o és ONG?
Auara és una empresa social espanyola fundada el 2016 que ven aigua mineral envasada en plàstic cent per cent reciclat. Tot el seu benefici va a projectes d'accés a aigua potable en comunitats sense xarxa: més de cent projectes i 250.000 persones fins al 2024. Factura, contracta, paga impostos i competix al lineal amb Font Vella i Solán de Cabras.
Pot una empresa renunciar deliberadament al benefici per als seus accionistes sense morir en l'intent?
La proposta de valor naix d'una necessitat local
L'empresa global pensa, el projecte local resol
Quasi qualsevol producte pot vindre hui de qualsevol part del món. Però la majoria de necessitats quotidianes es viuen en un lloc concret: un barri sense taller de bicis, un poble els majors del qual no tenen qui els porte la compra, una zona agrícola que tira un excedent que ningú aprofita. Un projecte local ho entén millor que una gran empresa llunyana.
La pregunta que valida un projecte no és «això es pot vendre?», sinó «quina necessitat del meu entorn resol, i per què jo, ací, ho faig millor?».
Emprendre és, també, fer territori
Cada projecte que arranca en un poble o un barri fa alguna cosa més que vendre: ocupa un local que estava buit, dona una primera oportunitat laboral, anima un carrer, retén talent jove que si no se n'aniria. El progrés d'un territori no arriba només de fora, ni amb una gran fàbrica que aterra ni amb subvencions llunyanes.
Es construïx també des de baix, amb moltes iniciatives xicotetes arrelades al lloc. El vostre projecte, per modest que siga, és una d'eixes peces.
Que el valor es quede a prop
Dos projectes que facturen igual i deixen coses molt distintes
El primer compra al proveïdor del polígon del costat, contracta algú del poble i encarrega la web a un autònom de la zona. El segon compra tot a una gran plataforma de fora i paga servicis a empreses llunyanes. Facturen el mateix, però en el primer cas els diners tornen a circular a l'entorn i en el segon s'evaporen quasi a l'instant.
El retorn local és la part de la despesa que es queda dins de l'economia de proximitat. A major retorn, major impacte sobre el territori amb la mateixa facturació.
Quatre decisions que reforcen el retorn local
- Comprar de proximitat quan siga raonable. No sempre serà possible, però l'exercici és buscar-ho, no descartar-ho per defecte.
- Ocupar i formar a l'entorn. Un salari local es gasta, en bona part, en comerços locals.
- Contractar servicis pròxims. Disseny, reparacions, gestoria, logística: quasi sempre hi ha opció local que ni es mira.
- Comunicar l'origen. Si el projecte és de proximitat, digueu-ho: per a molts clients és part de la proposta de valor.
Compartir en lloc de posseir-ho tot
Per a un projecte que arranca amb recursos limitats, compartir encaixa especialment bé: un local o un taller amb altres emprenedors, un espai de coworking, maquinària llogada en lloc de comprada, una plataforma veïnal d'intercanvi. Abarateix l'arrancada, reduïx recursos ociosos i de pas teixix xarxa amb altres projectes de l'entorn.
És desenvolupament local en estat pur. En lloc que cadascú ho tinga tot, la comunitat aprofita millor el que ja hi ha.
El que sobra val diners si algú ho mira
Zuvamesa elabora suc espremut amb cítrics de la mateixa Comunitat Valenciana. L'interessant no és el suc, sinó el que fa amb el que sobra: aprofita més del 90 % dels seus residus en lloc d'enviar-los a l'abocador. Pèl·lets amb les corfes, olis essencials premsats de la pell, biogàs en una planta pròpia i certificació Residu Zero d'AENOR.
No cal ser gran per a copiar la lògica. La pregunta «què tire que algú podria aprofitar?» val igual per a un projecte d'aula.
La petjada ecològica del teu projecte
On pitja el vostre projecte
- Quins materials i quina energia consumix l'activitat, i d'on vénen?
- Quins residus genera i on acaben exactament quan ixen de les vostres mans?
- Quin transport implica, tant d'entrada de materials com d'eixida cap al client?
- No cal calcular-la amb precisió científica. Basta identificar els punts crítics per a poder reduir-los.
El model lineal extrau, fabrica, usa i tira. El circular tanca el cicle perquè els materials hi tornen a entrar.
Pensar el vostre projecte en circular
- Dissenyar perquè dure i es puga arreglar, perquè el client no haja de comprar-ne un altre prompte.
- Reutilitzar abans que comprar nou: segona mà, envasos retornables, embalatge mínim.
- Convertir els residus en recurs, com Zuvamesa amb les corfes: què tireu que algú aprofitaria.
- Tancar el cicle amb el client. Arreplegar el producte al final de la seua vida, oferir recanvis, fomentar la devolució.
On hi ha un residu mal aprofitat hi ha una oportunitat
Des del 2022 la Comunitat Valenciana té llei pròpia d'economia circular i una agència autonòmica de residus. En paral·lel, sistemes com Reciclos han portat a València màquines i contenidors amb codi QR que recompensen per reciclar envasos. Més enllà de l'anècdota, l'interessant és el canvi de marc.
El que abans era brossa que algú arreplega s'està convertint en un recurs amb valor, amb regles, incentius i un mercat al voltant.
El que compreu per a produir també decidix
L'economia circular no és només el que produïu, sinó el que consumiu per a produir-ho. En l'aprovisionament significa triar materials reciclats o reciclables, proveïdors amb bones pràctiques, producte de temporada i de proximitat, menys embalatge. Cada decisió de compra és, en xicotet, un vot per un tipus d'economia.
I comprar de proximitat unix els dos objectius d'esta unitat alhora: menys petjada de transport i més retorn local.
Valor compartit i ODS
Guanyar i aportar com la mateixa cosa
Crear valor compartit significa que el projecte genera valor econòmic per a si mateix i, alhora, valor social i ambiental per al seu entorn. No és filantropia, que regala part del benefici després, ni rentat d'imatge. És dissenyar el negoci de manera que la seua forma de guanyar diners siga, en si mateixa, beneficiosa.
Un projecte que dona ocupació local, compra de proximitat i aprofita els seus residus no està sent bo a costa de la seua rendibilitat. La construïx sobre eixa base.
Un o dos ODS, no dèsset logos
- Triar un o dos ODS que el projecte toque de forma real i demostrable
- Reparació encaixa amb l'ODS 12, producció i consum responsables
- Ocupació local de qualitat, amb el 8; proximitat, amb l'11 o el 13
- Estampar els dèsset logos a la presentació final
- Triar l'ODS que queda bé en lloc del que es toca de veritat
- Afegir el propòsit al final, quan el projecte ja està dissenyat
El vostre projecte repara i revén bicicletes usades del barri, amb peces recuperades i un taller compartit. Què genera principalment?
- AFilantropia, perquè regala part del benefici a la comunitat
- BValor compartit, perquè la seua forma de guanyar diners és en si mateixa beneficiosa
- CRentat d'imatge, perquè usa la sostenibilitat com a reclam comercial
- DNomés retorn local, perquè l'impacte ambiental és indirecte
Solució: B. No hi ha repartiment posterior de benefici ni un missatge afegit damunt: el mateix model allarga la vida d'un producte, recupera peces i manté la despesa al barri. Guanyar diners i aportar són ací la mateixa operació.
L'empresa social, i per què això no és un gest bonic
Auara és una empresa social: forma jurídica empresarial —factura, paga impostos, contracta, assumix risc— amb una finalitat principal distinta del benefici per als accionistes. I hi ha una dada de fons que canvia el debat: al voltant del 30 % de mil·lennials i Gen Z declara preferir treballar en empreses amb propòsit, segons les enquestes Deloitte dels últims anys.
Eixa preferència reconfigura qui captura el millor talent i qui retén millor els seus clients. És més fàcil construir un projecte amb propòsit que empeltar-l'hi quan ja roda.
Amb això tanqueu l'anàlisi d'impacte de la Fase 4
- Justificar la proposta de valor des d'una necessitat real del vostre entorn.
- Estimar el retorn local del projecte i quines decisions l'augmentarien.
- Identificar els punts crítics de la petjada i una mesura circular per a cadascun.
- Triar un o dos ODS que el projecte toque de veritat, i saber explicar com.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.