Impacte social i ambiental: emprendre amb propòsit

Temps estimat de lectura: ~18 min · Sabers (Decret 108/2022): B4.1.1–B4.1.2, B4.2.1–B4.2.3 · Prerequisits: les àrees de l’empresa (Unitats 4-5) i la viabilitat econòmica del projecte (Unitat 6).

En acabar esta unitat sabràs:

• Justificar per què el teu projecte val la pena per al lloc on naix, no en abstracte.
• Calcular, de forma senzilla, quant del que mou el teu projecte es queda en l’economia local.
• Mirar la petjada ecològica de la teua activitat i reduir-la amb la lògica circular.
• Prendre decisions de compra i producció amb criteri de consum sostenible.
• Convertir tot això en valor compartit i connectar-lo amb un parell d’ODS concrets.

Arribem a l’última unitat del llibre, i no és casualitat que siga esta. Durant tot el curs heu construït un projecte: detectàreu una necessitat, generàreu una idea, decidíreu la seua forma jurídica, organitzàreu les àrees i comprovàreu que quadra econòmicament. Ara toca la pregunta que dona sentit a tot l’anterior i que és el segell propi d’esta matèria: què deixa el vostre projecte en el lloc on naix? No què guanya —això ja ho mesuràreu en la Unitat 6—, sinó què li torna al seu entorn.

Esta unitat no va de teoria de la sostenibilitat en general. Altres matèries ja recorren els grans marcs —els límits del planeta, les fallades de mercat, l’Agenda 2030 vista des de dalt—. Ací fem el que cap altra fa: aplicar l’anàlisi d’impacte al vostre propi projecte, amb un focus molt concret que recorre tot GPE, el desenvolupament econòmic local. Un projecte emprenedor no flota en el buit: compra a algú, ven a algú, contracta algú i genera residus en algun lloc. Totes eixes decisions poden reforçar l’economia del vostre poble o ciutat —o buidar-la—. La diferència depén de vosaltres.

El recorregut té dos meitats. Primer l’impacte social i local: per què la proposta de valor d’un projecte es justifica des d’una necessitat de l’entorn i com aconseguir que els diners i l’ocupació que mou es queden a prop. Després l’impacte ambiental aplicat: la petjada ecològica de la vostra activitat concreta, l’economia circular com a forma de reduir-la i el consum sostenible com a criteri de compra. Tanquem ajuntant les dos meitats en una idea, el valor compartit, que prepara directament la Fase 4 del quadern.

La proposta de valor naix d’una necessitat local

Torneu al principi del vostre projecte. En la Fase 0 triàreu un repte de l’entorn; en la Fase 1 el convertíreu en una idea. Eixa cadena no era un tràmit: és la columna vertebral d’un projecte amb propòsit. La proposta de valor —el que el vostre projecte oferix i per què algú el voldria— només se sosté si respon a una necessitat real de la vostra comunitat.

L’empresa global pensa, però el projecte local resol

Hui quasi qualsevol producte pot vindre de qualsevol part del món. Eixa és la cara global de l’economia. Però la majoria de necessitats quotidianes es viuen en un lloc concret: un barri sense un lloc on reparar bicicletes, un poble on els majors no tenen qui els porte la compra, un institut sense material reutilitzat de segona mà, una zona agrícola que tira un excedent que ningú aprofita. Un projecte emprenedor local detecta eixa necessitat de prop, l’entén millor que una gran empresa llunyana i la resol amb una proposta ajustada al lloc.

Açò connecta amb una cosa que ja féreu: el producte o servici com a resposta a una necessitat de la comunitat (Unitat 4). Ara ho portem un pas més enllà. No n’hi ha prou que resolga una necessitat; convé saber a qui més beneficia que el vostre projecte existisca: als proveïdors de la zona, a les persones que ocupareu, als clients que estalvien un desplaçament. Eixe mapa de beneficiats és el primer esbós del vostre impacte social.

Emprendre és, també, fer territori

Cada projecte que arranca en un poble o un barri fa una cosa més que vendre: ocupa un local que estava buit, dona una primera oportunitat laboral, anima un carrer, retén talent jove que si no se n’aniria. Els economistes ho anomenen desenvolupament econòmic local: la idea que el progrés d’un territori no arriba només des de fora —ni des d’una gran fàbrica que aterra ni des de subvencions llunyanes—, sinó que es construïx també des de baix, amb moltes iniciatives xicotetes arrelades al lloc. El vostre projecte, per modest que siga, és una d’eixes peces.

Que el valor es quede a prop: retorns en l’economia local

Una vegada justificat el perquè local, ve el com. Un projecte mou diners: cobra als clients, paga als proveïdors, abona salaris, contracta servicis. La pregunta decisiva per a l’impacte local és on acaben eixos diners. Cada euro que gasta el vostre projecte pot quedar-se en l’economia de proximitat o eixir disparat fora d’ella.

L’efecte multiplicador local, en versió senzilla

Imagineu dos projectes idèntics que ingressen el mateix. El primer compra les seues matèries primeres a un proveïdor del polígon del costat, contracta una persona del poble i encarrega la seua web a un autònom de la zona. El segon compra tot a una gran plataforma de fora, no contracta ningú local i paga servicis a empreses llunyanes. Encara que facturen igual, el retorn local és radicalment distint: en el primer cas, els diners tornen a circular en l’entorn —el proveïdor compra al seu torn en la zona, el treballador gasta el seu salari en comerços pròxims—; en el segon, s’evapora cap a fora quasi immediatament.

No es tracta de tancar-se al món ni de comprar pitjor per principi. Es tracta de mirar, decisió a decisió, si hi ha una opció local raonable i de triar-la quan la diferència valga la pena. És el mateix criteri que apliquéreu en dissenyar l’àrea d’aprovisionament (Unitat 4), ara amb una pregunta afegida: a qui compre i on està?

Producció i consum responsables

Augmentar el retorn local va de la mà de produir i consumir de forma responsable. Per al vostre projecte significa coses molt concretes:

L’economia col·laborativa com a aliada del projecte

Hi ha una forma d’organitzar l’activitat que encaixa especialment bé amb un projecte local de recursos limitats: l’economia col·laborativa, això és, compartir recursos en lloc de posseir-los tots. Per a un projecte que arranca, pot significar compartir un local o un taller amb altres emprenedors, usar un espai de coworking, llogar maquinària en lloc de comprar-la, o sumar-se a una plataforma veïnal d’intercanvi. Compartir abarateix l’arrancada, reduïx recursos ociosos i, de passada, teixix xarxa amb altres projectes de l’entorn. És desenvolupament local en estat pur: en lloc que cadascú ho tinga tot, la comunitat aprofita millor el que ja hi ha.

La petjada ecològica del teu projecte

Passem a la segona meitat: l’impacte ambiental, però també aplicat al vostre cas concret. Tota activitat econòmica deixa una petjada ecològica: consumix recursos (energia, aigua, materials) i genera residus i emissions. El vostre projecte, per xicotet que siga, també la deixa. Reconéixer-la no és un càstig, és informació per a decidir millor.

Mirar la petjada del propi projecte

No calculareu una petjada ecològica amb precisió científica —això pertany a altres matèries—, sinó identificar on prem el vostre projecte. Tres preguntes basten per a començar: quins materials i energia consumix?, quins residus genera i on acaben?, quin transport implica? Un projecte de menjar de proximitat i un que ven productes importats amb molt d’embalatge tenen petjades molt distintes, i tots dos poden reduir-la si saben on mirar.

Economia circular, aplicada al vostre cas

La forma més pràctica de reduir eixa petjada és pensar el projecte en circular en lloc d’en lineal. El model lineal —extraure, produir, tirar— dona per fet que cada cosa acaba a la brossa. L’economia circular pregunta, en cada decisió: puc usar-ne menys?, puc usar-lo més temps?, pot açò tornar a entrar en algun cicle en lloc de convertir-se en residu?

Portat al vostre projecte:

Consum sostenible: el que compres també decidix

L’economia circular no és només el que produïxes, sinó també el que consumixes per a produir. El consum sostenible aplicat al vostre projecte significa triar, en l’aprovisionament, opcions amb menys impacte: materials reciclats o reciclables, proveïdors amb bones pràctiques, productes de temporada i de proximitat, menys embalatge. Cada decisió de compra és, en xicotet, un vot per un tipus d’economia. I, com vam vore, comprar de proximitat unix dos objectius alhora: menys petjada de transport i més retorn local.

Crear valor compartit i connectar amb els ODS

Hem vist l’impacte social-local per una banda i l’ambiental per una altra. La idea que els unix, i amb què tanquem la unitat, és el valor compartit: la convicció que un projecte no ha de triar entre guanyar diners i fer el bé, sinó que pot fer les dos coses alhora si està ben dissenyat.

Què és el valor compartit

Crear valor compartit significa que el projecte genera valor econòmic per a si mateix i, al mateix temps, valor per al seu entorn —social i ambiental—. No és filantropia (regalar part del benefici) ni és rentat d’imatge: és dissenyar el negoci de manera que la seua forma de guanyar diners siga, en si mateixa, beneficiosa per a la comunitat i el planeta. Un projecte que dona ocupació local, compra de proximitat i aprofita els seus residus no està «sent bo» a costa de la seua rendibilitat: està construint la seua rendibilitat sobre una base que també beneficia el seu entorn.

Ancorar el projecte en un o dos ODS

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són el llenguatge comú per a nomenar eixe valor. No es tracta d’estampar els 17 logos en la presentació —això seria el contrari del propòsit—, sinó de triar un o dos ODS amb els quals el vostre projecte contribuïsca de veritat i poder explicar com. Un projecte de reparació encaixa amb l’ODS 12 (producció i consum responsables); un que crea ocupació local de qualitat, amb l’ODS 8 (treball digne i creixement econòmic); un de proximitat que reduïx transport, amb l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) o el 13 (acció pel clima). La regla és l’honestedat: només els ODS que el projecte toca de forma real i demostrable.

Açò, a més, vos prepara per a defendre el projecte. En la presentació final (Fase 5) haureu d’explicar no només que el vostre projecte quadra econòmicament, sinó que aporta una cosa al seu entorn. Un projecte amb impacte local i ambiental ben argumentat és, senzillament, un projecte més convincent.

Glossari

• Desenvolupament econòmic local: progrés d’un territori construït des de baix, mitjançant moltes iniciatives xicotetes arrelades al lloc, no només des de grans inversions externes.
• Proposta de valor local: el que oferix un projecte justificat des d’una necessitat real del seu entorn i des del seu avantatge per a resoldre-la millor que una solució de fora.
• Retorn local: part de la despesa d’un projecte (proveïdors, ocupació, servicis) que es queda en l’economia de proximitat i torna a circular en ella.
• Consum de proximitat: elecció de proveïdors i productes pròxims, que reduïx el transport i manté el valor en el territori.
• Economia col·laborativa: forma d’organitzar l’activitat compartint recursos (espais, maquinària, plataformes) en lloc de posseir-los tots.
• Petjada ecològica: conjunt de recursos que consumix i de residus i emissions que genera l’activitat d’un projecte.
• Economia circular aplicada: disseny del projecte per a usar-ne menys, usar-lo més temps i reincorporar materials, enfront del model lineal d’extraure-produir-tirar.
• Consum sostenible: criteri de compra que prioritza opcions de menor impacte ambiental (reciclat, reutilitzable, de proximitat, amb poc embalatge).
• Valor compartit: situació en què la forma de guanyar diners d’un projecte produïx, alhora, benefici per a la comunitat i el medi ambient.
• Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): marc comú de 17 objectius de l’ONU; en un projecte es trien un o dos als quals es contribuïx de forma real.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací tens alguns recursos per a portar l’impacte del teu projecte un pas més enllà:

• Casos d’economia circular de l’IVACE / Generalitat Valenciana (ivace.es, plataforma d’economia circular). Per què encaixa: reunix empreses valencianes reals que han tancat cicles de materials, ideals per a buscar un cas semblant al del teu projecte.
• Guia dels ODS per a pimes i emprenedors (Pacto Mundial de la ONU España, pactomundial.org). Per què encaixa: explica com una organització xicoteta pot contribuir a ODS concrets sense caure en el postureig, just el que necessites per a ancorar el teu projecte.
• Llei 5/2022 d’economia circular de la Comunitat Valenciana (resum divulgatiu). Per què encaixa: mostra el marc que ja està canviant les regles del joc dels residus en el teu territori i les oportunitats que obri.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o per a pensar en tancar la unitat i, sobretot, en preparar la Fase 4:

1. Pensa en el teu projecte: de cada euro que gastarà, quant es quedaria en el teu poble o ciutat i quant eixiria fora? Quina decisió podries canviar per a augmentar eixe retorn local?
2. Quin és el punt on el teu projecte deixa més petjada ecològica (materials, energia, residus o transport)? Quina mesura circular concreta podries aplicar-li?
3. El valor compartit consistix a guanyar i aportar alhora. En quina part del disseny del teu projecte es complix ja això, i en quina hauries d’esforçar-te perquè passe?
4. Si hagueres de triar només un ODS per al teu projecte i defendre’l en trenta segons, quin seria i amb quina prova demostraries que el complixes de veritat?