RA3 — Iniciativa emprenedora i innovació

Mentalitat emprenedora i innovació

Emprendre no és només muntar una empresa. És una manera de mirar els problemes que servix igual per a llançar un negoci que per a millorar el taller on treballes. Eixa mirada s'entrena, i este és el mòdul on comencem a entrenar-la.
profedeeconomia.es01/27
El cas

De vendre dessuadores en mercadets a facturar 50 milions

Bruno Casanovas i Alex Benlloch van fundar Nude Project a Barcelona cap al 2018, sense botiga, sense capital i sense formació empresarial. Van començar en fires i pop-ups amb dissenys propis. Cinc anys després obrin botigues en diversos països.

Què van fer dos xics sense avantatges evidents que milions de joves de la seua edat no van fer?

profedeeconomia.es02/27
§1

El currículum no et demana muntar una empresa

Et demana desenvolupar una mentalitat que servisca igual si emprens pel teu compte que si treballes per a altres.
profedeeconomia.es03/27
Concepte clau

Mentalitat emprenedora

La capacitat de transformar idees en accions que generen valor per a altres persones. Eixe valor pot ser econòmic, però també social o professional, com una millora al lloc on treballes.

El que la definix no és el resultat, és l'actitud: iniciativa en lloc d'espera, proposta en lloc de queixa.

profedeeconomia.es04/27
Espai de treball obert tipus coworking amb taules, ordinadors i material d'oficina
No cal una oficina així
La mentalitat emprenedora s'entrena en qualsevol entorn, també en una aula-taller o a l'empresa de pràctiques.
www.Pixel.la Free Stock Photos, CC0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es05/27
Marc europeu EntreComp, 2016

Tres àrees, quinze competències

Idees i oportunitats
Detectar-les, ser creatiu, tindre visió, valorar idees i pensar de forma ètica i sostenible.
Recursos
Conéixer-se i confiar en un mateix, sostindre la motivació, mobilitzar recursos i persones, manejar el financer.
En acció
Prendre la iniciativa, planificar, afrontar la incertesa, treballar amb altres i aprendre de l'experiència.
profedeeconomia.es06/27
Per què importa el marc

Convertix una paraula vaga en conductes observables

«Ser emprenedor» no diu res i sona a caràcter. EntreComp ho traduïx en quinze competències concretes que es poden practicar i avaluar, igual que s'aprén a soldar o a programar.

No es tracta de tindre fusta, es tracta de practicar conductes concretes.

profedeeconomia.es07/27
Les que més valoren les empreses

Sis habilitats emprenedores clau

  • Iniciativa: la diferència entre avisar que una màquina fa un soroll rar i esperar que es trenque.
  • Creativitat: no és ser artista, és no quedar-se amb la primera resposta.
  • Tolerància a l'error: un error documentat és una lliçó; un d'amagat es repetix.
  • Risc raonable: decidir amb informació incompleta sense paralitzar-se ni jugar-se-la a cegues.
  • Resiliència i treball en equip: sostindre l'esforç i mobilitzar altres.
profedeeconomia.es08/27
Curiositat

Tres segles definint el mateix

Cantillon (1730) va dir emprenedor a qui compra a preu cert per a vendre a preu incert. Say hi va afegir que trasllada recursos d'on rendixen poc a on rendixen més. Schumpeter el va fer motor del capitalisme amb la destrucció creadora.

Tres definicions, tres segles, una idea de fons: assumir risc per a crear valor on no n'hi havia.

profedeeconomia.es09/27
Un debat clàssic

L'emprenedor naix o es fa?

PosturaTesi
Escola clàssicaÉs un perfil singular amb trets innats poc freqüents
Investigació modernaÉs un rol que s'aprén amb les eines adequades

El GEM troba diferències de personalitat estadísticament xicotetes; pesen més el context i les habilitats apreses.

profedeeconomia.es10/27
§2

Emprendre i intraemprendre

Muntar una empresa és només una de les dues vies, i no la més freqüent en eixir de l'FP.
profedeeconomia.es11/27
Dues cares de la mateixa actitud

Què canvia i què no

Per compte propi
  • Control total sobre què, com i quan.
  • Risc econòmic total; respons amb el teu patrimoni.
  • És la via que desenvolupen les Unitats 5 a 9.
Intraemprendre
  • L'empresa posa recursos i assumix el risc.
  • Tu aportes iniciativa i execució.
  • Guanyes reputació, responsabilitat i sovint promoció.
profedeeconomia.es12/27
Cas · 3M i el Post-it

Un pegament fallit i un problema del cor

Spencer Silver buscava un adhesiu superfort el 1968 i en va obtindre un de dèbil que es desenganxava sense marca. Anys després Art Fry el va connectar amb els marcadors que li queien del llibre de partitures i el va desenvolupar amb el 15 % de temps lliure de l'empresa.

Ni Silver ni Fry van muntar res. Van intraemprendre dins de la seua.

profedeeconomia.es13/27
§3

Quatre tipus d'innovació

Innovar no és inventar allò que no existia. És introduir una novetat que aporta valor, encara que la idea existisca en un altre lloc.
profedeeconomia.es14/27
El gràfic

Els quatre tipus del Manual d'Oslo de l'OCDE (3a ed., 2005). No cal un producte nou per a innovar.

Els quatre tipus d'innovació La innovació pot ser de producte, de procés, d'organització o de màrqueting. No cal inventar un producte nou per a innovar. Manual d'Oslo Els quatre tipus d'innovació No cal inventar un producte nou: es pot innovar en el procés, l'organització o el màrqueting. De producte Un bé o servei nou o millorat. Ex.: un envàs de suc que es conserva sense fred. De procés Una forma nova de produir o distribuir. Ex.: demanar per app i arreplegar en taquilla. D'organització Una nova forma d'organitzar el treball o l'empresa. Ex.: equips autònoms sense caps intermedis. De màrqueting Un nou disseny, envàs, canal o forma de vendre. Ex.: vendre només en línia amb subscripció.
profedeeconomia.es15/27
Aplicat al teu sector

Què és cada tipus, amb exemple

TipusExemple real
ProducteUn taller que comença a revisar vehicles elèctrics
ProcésDigitalitzar les ordes de reparació per a no perdre papers
OrganitzacióTorns autogestionats o un canal directe amb proveïdor
MàrquetingCobrar per subscripció mensual en lloc de per servici solt

Les que més transformen una pime solen ser de procés i organització, i les detecta millor qui coneix la faena des de dins.

profedeeconomia.es16/27
Dues intensitats

Radical i incremental

Radical
  • Trenca amb l'anterior i obri mercat nou.
  • El cotxe elèctric, la impressió 3D.
  • Escassa i arriscada.
Incremental
  • Millora a poc a poc el que ja existix.
  • És la immensa majoria de la innovació real.
  • Està a l'abast de qualsevol al seu lloc.
profedeeconomia.es17/27
Curiositat

A Toyota qualsevol operari pot parar la cadena

Tirant del cordó andon si detecta un defecte. Parar costa diners, però un defecte que avança costa molt més. Eixa filosofia es diu kaizen i parteix d'una idea simple.

Les millors idees per a millorar la faena les té qui fa la faena, no qui la dirigix des d'un despatx.

profedeeconomia.es18/27
§4

Metodologies àgils

Formes de gestionar projectes on no es pot planificar tot al principi perquè les coses canvien.
profedeeconomia.es19/27
Grup de persones treballant juntes en un taller al voltant d'una taula amb materials de paper i notes
Cicles curts i ajust constant
Entregar alguna cosa utilitzable prompte, recollir feedback i corregir, en lloc de planificar mesos un producte que potser ningú vol.
UCT MOOCs, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es20/27
Scrum

Cinc elements bàsics

  • Product backlog: llista prioritzada de tot el que cal fer.
  • Sprint: cicle d'una a quatre setmanes al final del qual s'entrega alguna cosa revisable.
  • Daily: quinze minuts drets per a sincronitzar què s'ha fet, què es farà i què bloqueja.
  • Rols: el Product Owner prioritza, l'Scrum Master facilita, l'equip executa.
  • Retrospectiva: què ha funcionat i què millorar. És kaizen aplicat al propi equip.
profedeeconomia.es21/27
Kanban

Més simple i més visual

Un tauler amb columnes —Per fer, En curs, Fet— per les quals van passant targetes. D'una ullada tot l'equip veu qui fa què i on s'acumula la faena.

La seua regla d'or: limitar el treball en curs. Acabar l'encetat abans d'agafar coses noves.

profedeeconomia.es22/27
Exercici

Munta el Kanban del teu projecte

És l'eina àgil més fàcil d'adoptar a classe i la farem servir per a gestionar el projecte emprenedor del mòdul.

  1. Dibuixa tres columnes en una pissarra, una cartolina o una eina digital.
  2. Convertix el projecte en tasques xicotetes, una per targeta, amb un resultat concret.
  3. Assigna cada targeta a una persona. Evita el clàssic «pensava que ho feies tu».
  4. Ningú amb més de dues targetes en curs alhora.
  5. Reviseu el tauler cinc minuts cada sessió. Una columna encallada avisa a temps.
profedeeconomia.es23/27
Exemple · FCT en electromecànica

Cinc minuts per cotxe i zero euros de cost

Un alumne va vore que els mecànics perdien temps cada matí buscant claus en un panell sense orde. Va numerar els ganxos, els va associar a la matrícula en el full de reparació i va apegar una foto plastificada del panell al mostrador.

No va inventar res. Va detectar un problema, va proposar una solució i la va executar.

profedeeconomia.es24/27
Comprova que ho pilles

Digitalitzes les ordes de reparació del taller per a no perdre papers. Quin tipus d'innovació és?

  1. ADe producte, perquè el servici canvia.
  2. BDe procés, perquè canvia la forma de fer el mateix.
  3. CDe màrqueting, perquè millora la imatge.
  4. DRadical, perquè trenca amb l'anterior.

Solució: B. El servici que oferixes continua sent el mateix; el que canvia és com el produïxes o l'entregues. És innovació de procés i incremental, la més freqüent i la que més transforma una pime.

profedeeconomia.es25/27
El projecte del mòdul

Què entregues en tancar esta unitat

  • Una autoavaluació del teu perfil amb la rúbrica EntreComp simplificada.
  • Les teues dues competències més fortes i les dues que més necessites entrenar.
  • Una proposta de millora intraemprenedora de la teua aula-taller o del teu centre d'FCT.
  • El problema, la solució i els recursos que necessitaries.
  • Unitat 5: convertir eixe problema detectat en una oportunitat validada.
profedeeconomia.es26/27

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es27/27