Mentalitat emprenedora i innovació

Temps estimat de lectura: ~12 min · Resultat d’aprenentatge: RA3 (RD 659/2023, Annex V) · Prerequisits: Unitat 3 (competències per a l’ocupació).

En acabar esta unitat sabràs:

• Reconéixer les habilitats que componen la mentalitat emprenedora i situar el teu propi perfil.
• Distingir entre emprendre pel compte propi i intraemprendre dins d’una empresa.
• Diferenciar els quatre tipus d’innovació i posar exemples del teu sector professional.
• Entendre per a què servixen les metodologies àgils i com es treballa amb un tauler Kanban.

Obrim amb esta unitat el bloc emprenedor del mòdul (RA3, RA4 i RA5 de l’Annex V). Convé aclarir des de la primera línia un malentés freqüent: el RD 659/2023 no et demana que muntes una empresa. El que demana el currículum d’Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat és que desenvolupes una mentalitat emprenedora —iniciativa, creativitat, tolerància a l’error, treball per projectes— que et servisca tant si decidixes emprendre pel teu compte com si treballes per a altres. De fet, la majoria de qui acaba un cicle de FP treballa pel compte d’altri, i precisament ahí la iniciativa emprenedora és un dels trets que més valoren les empreses.

Per això este mòdul és aplicat: no estudiarem teoria empresarial abstracta, sinó que entrenarem una manera d’actuar sobre un projecte real, connectat amb la teua família professional i amb el teu centre de treball en la FCT o la FP Dual.

Què és la mentalitat emprenedora

La mentalitat emprenedora és un conjunt d’actituds i habilitats que permeten detectar oportunitats, generar idees i posar-les en marxa assumint un risc raonable. No és un do amb què es naix: el marc europeu de competència emprenedora EntreComp (publicat per la Comissió Europea en 2016) la descriu com una competència que s’aprén i s’entrena, igual que s’aprén a soldar o a programar.

Les àrees d’EntreComp

EntreComp organitza la competència emprenedora en tres grans àrees, cadascuna amb diverses habilitats concretes:

• Idees i oportunitats. Detectar oportunitats, ser creatiu, tindre visió, valorar idees, pensar de manera ètica i sostenible.
• Recursos. Conéixer-se a un mateix i confiar en les capacitats pròpies, mantindre la motivació, mobilitzar recursos, manejar allò economicofinancer, mobilitzar altres persones.
• En acció. Prendre la iniciativa, planificar i gestionar, afrontar la incertesa i el risc, treballar amb altres, aprendre de l’experiència.

El gran avantatge d’EntreComp per a la FP és que convertix una paraula vaga («ser emprenedor») en una llista de 15 competències observables i entrenables. No es tracta de «tindre fusta», sinó de practicar conductes concretes.

Habilitats emprenedores clau

De les quinze competències d’EntreComp, estes són les que més es treballen en un mòdul d’ocupabilitat i les que més reconeixen les empreses en una persona acabada de titular:

• Iniciativa. Fer sense que t’ho manen. És la diferència entre l’operari que avisa que una màquina fa un soroll estrany i el que espera que es trenque.
• Creativitat. Trobar solucions distintes a les habituals. No és «ser artista»: és no quedar-se amb la primera resposta.
• Tolerància a l’error. Entendre la fallada com a informació, no com a fracàs. Un error documentat és una lliçó; un error amagat es repetix.
• Assumpció de risc raonable. Decidir amb informació incompleta sense paralitzar-se, però sense jugar-se-la a cegues.
• Resiliència. Sostindre l’esforç quan les coses es torcen.
• Treball en equip i mobilització d’altres. Quasi cap projecte es trau avant en solitari.

Emprendre vs. intraemprendre

Existix la idea que emprendre és muntar una empresa. És només una de les dues vies, i no la més freqüent per a qui ix de la FP.

Emprenedoria pel compte propi

És crear la teua pròpia activitat: donar-te d’alta com a autònom, muntar una societat, obrir un taller, llançar un servici. Assumixes el control total, però també tot el risc econòmic i totes les decisions. És la via que desenvoluparem al llarg de les unitats 5 a 9, amb les ferramentes del model de negoci i el pla de viabilitat.

Intraemprenedoria

La intraemprenedoria (intrapreneurship) és aplicar la mentalitat emprenedora dins d’una empresa que no és teua. L’intraemprenedor proposa millores, llança projectes interns, detecta ineficiències i les resol, sense assumir el risc financer de muntar res pel seu compte. El terme el van popularitzar Gifford i Elizabeth Pinchot als anys 80.

Per a la majoria de l’alumnat de FP, esta és la via més realista i la més immediata: tan prompte com entres en una empresa —siga en la FCT, en la FP Dual o en la teua primera ocupació—, pots començar a intraemprendre. I és exactament el que diferencia un bon professional d’un d’excel·lent.

Innovació: quatre tipus que convé distingir

Innovar no és inventar alguna cosa que no existia. Innovació és introduir una novetat que aporta valor, encara que la idea ja existira en un altre lloc. El Manual d’Oslo de l’OCDE —la referència internacional per a mesurar la innovació— distingix quatre tipus, i tots són perfectament aplicables al teu sector professional, no només als laboratoris.

• Innovació de producte. Un bé o servici nou o clarament millorat. Un taller d’automoció que comença a oferir revisió de vehicles elèctrics; una perruqueria que afig un servici de coloració vegetal.
• Innovació de procés. Una manera nova de produir o entregar el mateix. Canviar l’ordre de les tasques de cuina per a traure els plats més ràpid; digitalitzar les ordres de reparació per a no perdre papers.
• Innovació d’organització. Una nova manera d’organitzar el treball, les persones o les relacions externes. Implantar torns autogestionats; crear un canal directe amb un proveïdor.
• Innovació de màrqueting / comercialització. Una nova manera de presentar, vendre o cobrar. Vendre per subscripció mensual en compte de per servici solt; obrir un perfil professional en xarxes per a captar clients locals.

La majoria de les innovacions que de veritat transformen una pime no són de producte, sinó de procés i d’organització: xicotets canvis en com es fan les coses que estalvien temps, reduïxen errors o milloren l’experiència del client. I eixes són exactament les que un titulat de FP, que coneix el treball des de dins, està en millor posició per a detectar.

Innovació radical vs. incremental

• Innovació radical (o disruptiva): trenca amb allò anterior i obri un mercat nou. El cotxe elèctric enfront del de combustió, la fabricació additiva (impressió 3D) enfront del mecanitzat tradicional. És escassa i arriscada.
• Innovació incremental: millora a poc a poc allò que ja existix. És la immensa majoria de la innovació real i la que està a l’abast de qualsevol en el seu lloc de treball. Sumar cent millores xicotetes sol transformar més una empresa que esperar una única gran idea.

Metodologies àgils

Quan una idea emprenedora passa a executar-se, cal una manera d’organitzar el treball. Les metodologies àgils són maneres de gestionar projectes pensades per a entorns d’incertesa, on no es pot planificar tot de colp al principi perquè les coses canvien. Van nàixer en el desenvolupament de programari (el Manifest Àgil, 2001) però hui s’usen en qualsevol projecte, inclòs un projecte emprenedor de FP.

La idea central és treballar en cicles curts, entregar alguna cosa utilitzable prompte, recollir feedback i ajustar, en lloc de passar mesos planificant un producte perfecte que potser ningú vol. Encaixa perfectament amb la lògica de validació que veurem en la Unitat 5.

Scrum

Scrum organitza el treball en sprints: cicles curts (d’una a quatre setmanes) al final dels quals l’equip entrega alguna cosa concreta i revisable. Els seus elements bàsics:

• Product backlog: llista prioritzada de tot el que cal fer.
• Sprint: el cicle de treball amb un objectiu clar.
• Daily / reunió diària: 15 minuts dempeus per a sincronitzar què va fer cadascú, què farà i què el bloqueja.
• Rols: el Product Owner (definix què es fa i prioritza), el Scrum Master (facilita i elimina obstacles) i l’equip de desenvolupament.
• Retrospectiva: al final de cada sprint, l’equip revisa què va funcionar i què millorar. És kaizen aplicat al propi equip.

Kanban

Kanban és més simple i més visual: un tauler amb columnes que representen els estats del treball —típicament Per fer, En curs i Fet— per les quals van passant targetes amb cada tasca. D’una ullada, tot l’equip veu qui fa què i on s’acumula el treball. La seua regla d’or és limitar el treball en curs: no començar deu coses a la vegada, sinó acabar les començades abans d’agafar-ne de noves. El tauler Kanban és la ferramenta àgil més fàcil d’adoptar a classe i l’usarem per a gestionar el projecte emprenedor d’este mòdul.

Aplicar la mentalitat emprenedora al teu entorn

Tot l’anterior es queda en teoria si no es practica. La manera d’entrenar la mentalitat emprenedora en este mòdul no és imaginar un negoci fantàstic, sinó mirar amb ulls crítics un entorn que ja coneixes: la teua aula-taller, el teu centre de FCT, la teua empresa de FP Dual. Quasi sempre hi ha processos que es poden millorar, esperes que es poden eliminar, errors que es repetixen.

Connexió amb el projecte del mòdul

Esta unitat arranca el projecte emprenedor que recorrerà les pròximes cinc. L’entregable de tancament té dues parts:

1. Una autoavaluació del teu perfil emprenedor amb la rúbrica EntreComp simplificada: identifica les teues dues competències més fortes i les dues que més necessites entrenar.
2. Una proposta de millora intraemprenedora detectada en la teua aula-taller o en el teu centre de FCT: el problema, la solució i els recursos que necessitaries. Esta detecció de problemes és la matèria primera de la Unitat 5, on aprendrem a convertir un problema en una oportunitat de negoci validada.

Glossari

• Mentalitat emprenedora. Conjunt d’actituds i habilitats per a transformar idees en accions que generen valor (econòmic, social o professional).
• EntreComp. Marc europeu de competència emprenedora (Comissió Europea, 2016) que organitza la competència en tres àrees i quinze habilitats entrenables.
• Iniciativa. Capacitat d’actuar i proposar sense esperar que t’ho manen.
• Tolerància a l’error. Actitud que entén la fallada com a informació per a aprendre, no com a fracàs que amagar.
• Intraemprenedoria. Aplicació de la mentalitat emprenedora dins d’una empresa aliena: proposar i executar millores sense assumir el risc financer de muntar un negoci.
• Innovació. Introducció d’una novetat que aporta valor; segons el Manual d’Oslo (OCDE), pot ser de producte, procés, organització o màrqueting.
• Innovació incremental. Millora progressiva d’alguna cosa que ja existix; és la més freqüent i accessible.
• Innovació radical / disruptiva. Innovació que trenca amb allò anterior i obri un mercat nou.
• Kaizen. Filosofia japonesa de millora contínua basada en moltes millores xicotetes proposades per qui fa el treball.
• Metodologies àgils. Maneres de gestionar projectes en cicles curts amb entregues freqüents i ajust continu (Manifest Àgil, 2001).
• Scrum. Metodologia àgil que organitza el treball en sprints amb rols i reunions definides.
• Kanban. Metodologia àgil visual que usa un tauler de columnes (Per fer / En curs / Fet) i limita el treball en curs.

Per a aprofundir

• EntreComp: The Entrepreneurship Competence Framework — Comissió Europea / Bacigalupo et al. (2016). Per què encaixa: el marc de referència europeu; l’annex amb les 15 competències és una rúbrica directa d’autoavaluació.
• L’intraemprenedor — concepte de Gifford Pinchot III (1985). Per què encaixa: l’obra que va donar nom a la intraemprenedoria, amb casos clàssics com el de 3M.
• Què és Scrum en 8 minuts? — vídeos divulgatius de la Scrum Alliance. Per què encaixa: introducció ràpida i visual abans de la primera sessió amb el tauler.
• Manual d’Oslo — OCDE / Eurostat (4a edició, 2018). Per què encaixa: definix oficialment els tipus d’innovació; els capítols introductoris són accessibles.
• The Toyota Way / kaizen explicat — documentals breus sobre el sistema de producció Toyota. Per què encaixa: il·lustra la millora contínua aplicada al taller, molt pròxim a la FP industrial.

Preguntes per a reflexionar

1. El mòdul insistix que emprendre no és només muntar una empresa. Hi estàs d’acord? Coneixes algú que «emprenga» en la seua faena sense tindre un negoci propi? Què fa exactament?
2. De les habilitats emprenedores (iniciativa, creativitat, tolerància a l’error, resiliència…), quina creus que tens més entrenada i quina menys? D’on ve eixa diferència?
3. En el teu sector professional, se t’ocorre una innovació de procés o organització —no de producte— que milloraria el dia a dia? Per què creus que encara no s’ha implantat?