RA5 — Viabilitat i impacte del projecte emprenedor

Emprenedoria social i design thinking

No tot projecte emprenedor busca només guanyar diners. La emprenedoria social resol problemes de la societat o del planeta generant, a més, ingressos que la fan sostenible. El design thinking és el mètode per a arribar a eixes solucions posant sempre la persona al centre.
profedeeconomia.es01/27
El cas

Auara destina el 100 % dels seus dividends a portar aigua potable

Ven aigua mineral en botelles de plàstic 100 % reciclat, factura milions, contracta, paga impostos i competix als lineals de supermercat. Però no hi ha dividend personal per als socis; el benefici va a projectes d'accés a l'aigua.

És una empresa o una ONG? Es poden barrejar empresa i missió social sense que una destruïsca l'altra?

profedeeconomia.es02/27
§1

Emprendre per a alguna cosa més que vendre

Cada vegada més projectes naixen per a resoldre un problema social o ambiental i, alhora, sostindre's econòmicament.
profedeeconomia.es03/27
Tres categories distintes

On és la frontera

TipusQuin és el fiDe què viu
Empresa mercantilEl benefici; l'impacte és efecte secundariDe vendre
Emprenedoria socialL'impacte; el benefici és el mitjàDe vendre
ONGL'impacte, sense ànim de lucreDe donacions i subvencions

La innovació social busca solucions noves a problemes que el mercat i l'Estat no resolen bé per si sols.

profedeeconomia.es04/27
Grup de persones col·laborant amb veïns en un projecte comunitari a l'aire lliure
Un projecte comunitari sostenible
La frontera entre l'ONG, que viu de donacions, i l'emprenedoria social, que ven per a poder durar.
CristinaPessini, CC BY-SA 2.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es05/27
Concepte clau

El triple resultat

Una empresa social es mesura amb tres vares alhora: persones, planeta i benefici. Un projecte social que perd diners tots els anys acaba tancant; un que només guanya diners sense generar impacte no és social.

El repte és sostindre les dues coses alhora. Vendre bé per a poder ajudar millor.

profedeeconomia.es06/27
§2

Design thinking

Resoldre problemes complexos posant sempre la persona afectada al centre.
profedeeconomia.es07/27
IDEO i Tim Brown

Per què encaixa tan bé en el social

Els problemes socials són ambigus i la persona afectada sol saber coses que qui dissenya ignora. No es pot dissenyar una bona solució sense entendre de veres qui té el problema.

profedeeconomia.es08/27
El gràfic

És iteratiu. Empatitzar, definir, idear, prototipar i testar, i tornar a començar fins a encertar.

Les cinc fases del design thinking El design thinking és un procés iteratiu de cinc fases: empatitzar, definir, idear, prototipar i testar. Després de testar es torna a començar, repetint el cicle fins a donar amb la solució. 01 Fase 1 Empatitzar Entendre de veritat la persona i el seu problema. 02 Fase 2 Definir Concretar el problema real que vas a resoldre. 03 Fase 3 Idear Generar moltes idees sense censura. 04 Fase 4 Prototipar Construir una versió ràpida i barata. 05 Fase 5 Testar Provar-la amb persones reals i aprendre. es repetix fins a encertar-la
profedeeconomia.es09/27
Les cinc fases

Què es fa en cadascuna

  1. Empatitzar: observar, entrevistar, posar-te al seu lloc. No s'inventa res, s'escolta.
  2. Definir: «[persona] necessita [necessitat] perquè [troballa]». Definir bé és mitja solució.
  3. Idear: moltes idees sense jutjar-les. Les millors ixen després de les òbvies.
  4. Prototipar: barat i lleig però tangible guanya a perfecte i imaginari.
  5. Testar: provar amb persones reals, recollir reaccions i tornar a començar.
profedeeconomia.es10/27
Curiositat · IDEO a la televisió

Van redissenyar el carret de la compra en cinc dies

El 1999 el programa Nightline els va reptar en directe. L'equip no va començar dibuixant, va començar observant clients, caixers i pares amb xiquets. Van descobrir problemes que ningú havia posat sobre la taula.

Les millors solucions naixen d'observar les persones, no de tancar-se a tindre idees genials.

profedeeconomia.es11/27
Lideratge ètic

Quatre trets aplicables al teu projecte

  • Transparència: contar amb claredat d'on ixen els diners i on van.
  • Coherència: que el que defenses es note en com tractes treballadors i proveïdors.
  • Inclusió: donar veu a les persones afectades, no decidir per elles des de fora.
  • Responsabilitat: assumir els errors i retre comptes, no buscar culpables.
profedeeconomia.es12/27
§3

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible

193 Estats van aprovar el 2015 l'Agenda 2030, amb 17 objectius i 169 metes concretes.
profedeeconomia.es13/27
Com usar-los al teu projecte

No es tracta de marcar els dèsset

Es tracta d'identificar honestament a quin o quins contribuïx de veres i com ho mesuraràs. Dir «el meu projecte contribuïx als 17 ODS» és tan poc creïble com una proposta de valor que val per a tots.

profedeeconomia.es14/27
Instal·lació de panells solars fotovoltaics en un camp obert, exemple d'energia renovable
Energia assequible i no contaminant, l'ODS 7
Un dels terrenys on més projectes socials han trobat model viable resolent alhora un problema ambiental.
BLMArizona, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es15/27
ODS 12

La circularitat convertix un cost en oportunitat

Front a l'extraure-fabricar-usar-tirar, que els materials tornen al cicle mitjançant redisseny, reutilització, reparació i reciclatge. És un dels marcs d'impacte més útils per a un projecte d'FP.

profedeeconomia.es16/27
§4

L'economia social

Llei 5/2011. Activitats empresarials que persegueixen l'interés general anteposant les persones al capital.
profedeeconomia.es17/27
Article 4 de la Llei 5/2011

Quatre principis que la definixen

  • Primacia de les persones i del fi social sobre el capital.
  • Aplicació de resultats segons el treball aportat, no només segons el capital invertit.
  • Promoció de la solidaritat interna i amb la societat, amb ocupació estable i de qualitat.
  • Independència respecte dels poders públics.
profedeeconomia.es18/27
Formes jurídiques

Quines figures existixen

Cooperatives
Propietat dels seus socis amb la regla «un soci, un vot». De treball associat, de consumidors, agràries, d'ensenyament.
Societats laborals
Empreses on la majoria del capital pertany als propis treballadors.
Inserció i CEO
Empreses d'inserció i centres especials d'ocupació, orientats a persones en risc d'exclusió o amb discapacitat.
profedeeconomia.es19/27
70.085
persones treballadores

Mondragón va nàixer d'una escola professional el 1956

Més de 90 cooperatives en indústria, distribució, finances i coneixement, amb la regla «un soci, un vot» i un límit a la diferència salarial. Dada del 2024.

profedeeconomia.es20/27
Què demostra eixe cas

El social i el rendible no són oposats

La lògica de l'economia social, les persones per davant del capital, no és incompatible amb la dimensió industrial ni amb la competitivitat internacional. És el millor argument contra eixa falsa oposició.

profedeeconomia.es21/27
Finançament responsable

Cinc fonts coherents amb els valors

  • Banca ètica: Triodos o Fiare, que publiquen en què inverteixen els diners dels clients.
  • Crowdfunding: Goteo, Verkami. Valida l'interés i finança alhora en fases primerenques.
  • Subvencions públiques a l'economia social, a l'emprenedoria jove o a la innovació.
  • Inversió d'impacte: busquen rendibilitat econòmica i social alhora.
  • Premis i acceleradores socials, que aporten diners i mentoria a canvi d'impacte mesurable.
profedeeconomia.es22/27
Compte

El social washing existix igual que el greenwashing

Presentar un projecte com a social només per màrqueting. L'emprenedoria social de veres mesura el seu impacte i ret comptes; la falsa només ho conta.

Pregunta't: si retirara el discurs social, quedaria algun impacte real i mesurable?

profedeeconomia.es23/27
Exercici

El menjador que tira menjar

El menjador del centre malbarata menjar cada dia i hi ha famílies del barri amb dificultats. Aplica les cinc fases i decidix ODS, forma jurídica i finançament.

  1. Empatitzar. Parlar amb cuina, amb les famílies i amb direcció. Les famílies no volen sentir-se receptores de caritat.
  2. Definir: accedir a menjar digne, perquè el que sobra es tira per falta d'un canal organitzat.
  3. Idear i prototipar. Una setmana envasant a mà i entregant amb una associació del barri.
  4. ODS 2 i 12, amb el 10 com a secundari. Cooperativa d'iniciativa social o associació amb activitat.
  5. Finançament: crowdfunding per a arrancar i validar; després, subvenció autonòmica.
profedeeconomia.es24/27
Comprova que ho pilles

Un projecte ven un producte, factura i reinvertix tot el benefici en la seua missió. Què és?

  1. AUna ONG, perquè no repartix benefici.
  2. BUna empresa social, perquè viu de vendre i el seu fi és l'impacte.
  3. CUna empresa mercantil normal.
  4. DUna fundació pública.

Solució: B. Les dues preguntes que ho decidixen són de què viu i quin és el seu fi últim. Viu de vendre, com qualsevol empresa, però la seua finalitat és l'impacte mesurable i no el benefici de l'accionista.

profedeeconomia.es25/27
El projecte del mòdul

Què incorpores al pla d'empresa

  • La dimensió d'impacte del teu projecte i com la mesuraràs.
  • L'ODS o els ODS amb què connecta de veres, no els dèsset.
  • Si escau, la forma jurídica d'economia social que encaixa.
  • I la font de finançament responsable adequada a la teua fase.
  • Encara que el teu projecte siga mercantil, el currículum demana valorar-ne l'impacte amb honestedat.
profedeeconomia.es26/27

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es27/27