RA5 — Viabilitat i posada en marxa del projecte emprenedor

Viabilitat i posada en marxa

Huit unitats han preparat el terreny. En esta, el teu projecte es mesura amb números: quant costa arrancar, quant cal vendre per a no perdre, quina forma jurídica triar i quins tràmits fer. És la unitat capstone: ací el projecte emprenedor es tanca i es defén.
profedeeconomia.es01/27
El cas

Moltes empreses noves no arriben a complir cinc anys

La intuïció popular diu que moren per mala idea o producte deficient. Els qui assessoren emprenedors assenyalen una altra causa molt freqüent: la falta de tresoreria, sovint amb una estimació irreal de la inversió inicial.

S'acaba la caixa abans que les vendes arriben a la velocitat de creuer.

profedeeconomia.es02/27
§1

La pregunta que no admet literatura

Tot el projecte convergix ací. És viable, sí o no? I detectar la inviabilitat abans de posar els diners és l'objectiu.
profedeeconomia.es03/27
El que es busca

No que tots els projectes isquen rendibles sobre el paper

Es busca que aprengues a llegir els números amb honestedat i a decidir si arrancar, iterar o aparcar. Una idea bonica, validada i amb impacte social pot ser inviable si els números no ixen.

profedeeconomia.es04/27
La inversió inicial

Tots els diners que necessites abans de vendre

Immobilitzat
El que dura més d'un any. Maquinària, vehicles, mobiliari, equips, obres, un web.
Existències inicials
L'estoc de matèries primeres o productes per a poder començar.
Tresoreria inicial
El coixí per als primers mesos. És la despesa que més s'oblida i la que més empreses enfonsa.
profedeeconomia.es05/27
D'on ixen els diners

Recursos propis i aliens

Propis
  • El que posen els socis o l'emprenedor, i les subvencions a fons perdut.
  • No cal tornar-los, però cal tindre'ls.
  • Determinen quant de risc assumixes tu.
Aliens
  • Préstecs, microcrèdits ENISA, crowdfunding de préstec.
  • Cal tornar-los, quasi sempre amb interessos.
  • Amplien la teua capacitat, però comprometen caixa futura.
profedeeconomia.es06/27
Regla prudent

La inversió ha d'estar coberta al 100 %, amb marge

Un pla que arranca just sol acabar demanant diners a mitjan camí, en el pitjor moment possible. I qui demana diners amb urgència els aconseguix més cars o no els aconseguix.

profedeeconomia.es07/27
§2

El punt mort

Probablement el càlcul més important de tot el pla. Et diu quant cal vendre només per a començar a guanyar.
profedeeconomia.es08/27
El gràfic

On els ingressos igualen els costos totals. Per davall perds, per damunt guanyes.

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 UNITATS VENUDES · Q EUROS · € CF = 3.000 € Cost total Ingrés total Q* = 3.000 unitats € 4.500 = punt mort PÈRDUA BENEFICI
profedeeconomia.es09/27
La fórmula

Costos fixos entre marge de contribució

El marge de contribució unitari és el que aporta cada unitat després de pagar el seu cost variable: preu menys cost variable unitari. Dividint els costos fixos entre eixe marge ix quantes unitats cobrixen els costos.

Calcular-lo és barat; no calcular-lo ix caríssim.

profedeeconomia.es10/27
Per a què servix de veres

Convertix una intuïció en una xifra comparable

Si el punt mort ix en 800 unitats al mes i la teua validació deia 300, el projecte no és viable tal com està. Cal actuar abans de gastar res: pujar el preu, baixar els costos fixos o reconsiderar el model.

profedeeconomia.es11/27
§3

La forma jurídica

Condiciona la responsabilitat davant dels deutes, els impostos, el capital necessari i la imatge del projecte.
profedeeconomia.es12/27
El gràfic

Vas sol o acompanyat? Quant risc de deutes assumixes? Vocació cooperativa? És una orientació, no substituïx una assessoria.

PREGUNTA 1 Vas sol? SÍ NO PREGUNTA 2 Poc risc de deutes? PREGUNTA 3 Vocació cooperativa? SÍ NO SÍ NO Autònom o ERL si vols protegir l'habitatge habitual SLU Responsabilitat limitada i fiscalitat de Societats Cooperativa Un soci, un vot Tipus IS reduït al 20 % SL Si capteu capital després, transformació a SA És una orientació: un cas concret convé revisar-lo amb una assessoria.
profedeeconomia.es13/27
Quatre formes habituals

Què implica cadascuna

FormaResponsabilitatTributa per
AutònomIl·limitada, amb el teu patrimoniIRPF
Societat LimitadaLimitada al capital aportatImpost sobre Societats
Societat AnònimaLimitada, capital mínim 60.000 €Impost sobre Societats
CooperativaLimitada, un soci un votSocietats amb tipus reduït

El criteri que més pesa en triar és la responsabilitat front als deutes, no l'estalvi fiscal immediat.

profedeeconomia.es14/27
Curiositat

L'SL d'1 euro té lletra menuda

La llei Crea i Creix del 2022 va rebaixar el capital mínim de 3.000 € a 1 €. Però mentres no s'arriben als 3.000, cal destinar el 20 % del benefici anual a reserva legal i els socis responen solidàriament de la diferència en liquidació.

Abaratir la creació no significa que crear-la amb 1 € siga sempre bona idea.

profedeeconomia.es15/27
Posada en marxa

Els tràmits per a arrancar a Espanya

  1. Societats: certificació negativa de denominació, depòsit del capital i escriptura davant notari.
  2. Identificació fiscal: NIF de la societat a l'Agència Tributària.
  3. Hisenda: declaració censal (model 036) i alta a l'IAE, encara que la majoria n'estiga exempta.
  4. Seguretat Social: alta al RETA o inscripció com a empresa i alta de treballadors.
  5. Registre Mercantil i tràmits locals: llicència d'activitat i obertura del centre de treball.
profedeeconomia.es16/27
Per a simplificar

CIRCE i els Punts d'Atenció a l'Emprenedor

Permeten fer molts d'estos tràmits de forma telemàtica amb un únic document, el DUE. És especialment útil per a autònoms i societats limitades, i estalvia setmanes de gestió.

profedeeconomia.es17/27
§4

L'anàlisi de viabilitat

Integra tot l'anterior. Un projecte és viable quan les tres dimensions es complixen alhora.
profedeeconomia.es18/27
Grup de persones reunides al voltant d'una taula de reunions analitzant documents
El tècnic, el comercial i el financer
Falla una sola dimensió i el projecte, tal com està, no se sosté.
U.S. Department of Defense, domini públic via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es19/27
Tres dimensions

Què pregunta cadascuna

  • Tècnica: tens recursos, coneixement i proveïdors? És legalment possible?
  • Comercial: hi ha mercat suficient? Algú ha pagat de veres?
  • Economicofinancera: superes el punt mort en termini raonable i tens caixa fins llavors?
  • Que falle l'anàlisi no vol dir que el projecte siga dolent, vol dir que cal iterar.
profedeeconomia.es20/27
Cas · Glovo

Comercialment viable i deficitària alhora durant anys

Cada comanda deixava un marge mínim i captar usuaris i repartidors costava moltíssim. Va sobreviure perquè va aconseguir rondes d'inversió successives fins a assolir escala, i va acabar adquirida per Delivery Hero.

La majoria de projectes d'FP no alçaran milions. Per això han de ser viables amb caixa pròpia molt abans.

profedeeconomia.es21/27
El document que tanca el mòdul

De quina unitat ix cada bloc del pla

BlocD'on ix
Idea i proposta de valorUnitats 5 i 7
Màrqueting i captacióUnitat 7
Entorn, impacte i operacionsUnitats 6 i 8
Forma jurídica, finances i viabilitatEsta unitat

La regla d'or: la coherència entre blocs pesa més que la longitud. Un avaluador detecta la contradicció en trenta segons.

profedeeconomia.es22/27
Exercici

ReUña, manicura sostenible a domicili

Preu 18 €, cost variable 5 €, costos fixos 240 € al mes i una previsió validada de 120 servicis mensuals. Inversió inicial de 3.340 €, amb coixí per a sis mesos, coberta amb 1.500 € propis i 1.840 € de microcrèdit.

  1. Marge de contribució: 18 − 5 = 13 € per servici.
  2. Punt mort: 240 / 13 = 19 servicis al mes. Només el 16 % de la previsió.
  3. Resultat: (13 × 120) − 240 = +1.320 € al mes de benefici operatiu.
  4. Forma jurídica: autònoma. Va sola, capital baix i risc de deute modest.
  5. Viable, amb matisos: 1.320 € és tota la renda de la titular, per davall del SMI, i baixa quan s'acaba la tarifa reduïda.
profedeeconomia.es23/27
Comprova que ho pilles

El teu punt mort són 800 unitats al mes i la teua validació diu que en vendràs 300. Què fas?

  1. AArrancar igualment i confiar que les vendes pugen.
  2. BIterar abans de gastar: pujar preu, baixar fixos o canviar el model.
  3. CDemanar un préstec més gran per a aguantar més temps.
  4. DIgnorar el punt mort perquè és una estimació.

Solució: B. Per a això es calcula el punt mort, per a detectar la inviabilitat abans de posar els diners. Endeutar-se més sense canviar l'estructura només allarga la pèrdua i agreuja el problema de tresoreria.

profedeeconomia.es24/27
Una persona presenta el seu projecte davant d'un públic en un esdeveniment per a emprenedors
La defensa pública tanca el mòdul
No premia la idea més brillant, sinó la capacitat de comunicar el projecte i sostindre'n les decisions.
MarkChristopherWebster, CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
profedeeconomia.es25/27
Tancament del mòdul

On acaba IPE II

  • Saps estimar la inversió inicial, inclòs el coixí de tresoreria.
  • Saps calcular el punt mort i interpretar-lo front a la teua previsió validada.
  • Saps triar forma jurídica i justificar-la, i coneixes els tràmits d'alta.
  • Emprendre no és només fundar una empresa, és una actitud i un mètode.
  • Servix igual per al teu negoci, per a intraemprendre o per a un projecte social.
profedeeconomia.es26/27

Fins ací la teoria

Continua al llibre de la unitat.

profedeeconomia.es27/27