Què és l'economia?
Cinc milions a l'any, tres projectes i cal triar
L'ajuntament d'un poble mitjà té eixa quantitat per a inversions. Damunt de la taula, tres coses que la gent demana: arreglar el parc del barri, reformar el col·legi públic i organitzar les festes amb bon cartell.
Els tres costen diners i els tres pareixen necessaris. Però no dóna per a tot.
Vint euros i dos plans
No són els gràfics rars del telenotícies
L'economia estudia com les persones, les famílies, les empreses i els països prenen decisions quan no poden tindre-ho tot. I com que quasi mai podem tindre-ho tot, és a tot arreu.
A la teua butxaca, a la nevera de casa, a l'esplai de l'institut i a les notícies.
Escassetat
El desajust entre el que desitgem, que és quasi il·limitat, i els mitjans que tenim per a aconseguir-ho, que són limitats. Diners, temps, materials. Com que hi ha escassetat estem obligats a triar, i per això existix l'economia.
Sense escassetat no caldria decidir res.
Escassetat no significa pobresa
Una persona rica també viu en escassetat, perquè tampoc pot tindre absolutament tot el que desitja ni estar en dos llocs alhora. L'escassetat és una característica del món, no del teu compte bancari.
Les necessitats
Les primàries són imprescindibles per a viure; les secundàries milloren el benestar. Distingir-les ajuda a decidir en què gastar.
Primàries i secundàries
- Cal cobrir-les per a viure i estar sa.
- Menjar, beure, dormir, abrigar-se, un sostre, la salut.
- Si no les cobrixes, la teua vida corre perill.
- Milloren el teu benestar però no són imprescindibles.
- L'últim mòbil, un viatge, videojocs, roba de marca.
- Podries sobreviure sense elles.
Fa cinquanta anys ningú «necessitava» un mòbil
No existia. Hui, sense un, et quedes fora de moltes coses del dia a dia. La línia entre el primari i el secundari canvia amb l'època i la cultura, així que convé tindre cap crític.
Distingir el que necessites del que t'abelleix ara és de les coses més útils per a no malgastar.
La piràmide de Maslow
El 1943 va proposar ordenar les necessitats en cinc nivells: fisiològiques, seguretat, socials, reconeixement i autorealització. Solem cobrir primer els de baix, perquè costa pensar en el reconeixement social quan tens fam.
És una idea famosa, encara que la realitat sempre és més embolicada que qualsevol piràmide.
Béns, servicis i la diferència que importa
L'aigua és bé lliure i bé econòmic alhora
Cau del cel i omplin rius, però l'aigua neta i a domicili no és gratis: cal captar-la, depurar-la i portar-la per canonades. Per això pagues un rebut. I uns 2.000 milions de persones no hi tenen accés segur a casa.
L'escassetat no sempre és evident a primera vista.
Els recursos
Amb què es produïx tot
- Recursos naturals: el sòl, l'aigua, els minerals, la fusta, el sol, el vent.
- Treball: l'esforç físic i mental de les persones que cultiven, cuinen o programen.
- Capital: el fabricat per a produir altres coses. Màquines, ordinadors, camions.
- Compte: capital no són només diners. Un forn usa com a capital el forn i la pastadora.
Els recursos també són limitats
No hi ha infinita terra de cultiu, ni infinites persones treballant, ni infinites màquines. Per això cap país, per ric que siga, pot produir tot el que voldria.
Tres preguntes que qualsevol ha de respondre
- Què produir? De tot el que es podria fer, què fem?
- Com produir-ho? Amb més màquines o amb més persones?
- Per a qui? Qui rep el que s'ha produït?
- Les anirem responent al llarg de tot el curs.
El cost d'oportunitat
El valor de la millor alternativa a què renuncies
No és el que pagues en diners, sinó el que deixes de tindre o de fer. Tornant al dissabte: el cost d'oportunitat del cine no són els 15 €, és la samarreta que ja no et pots comprar.
Guanyes una vesprada de cine i perds la samarreta. Això és el cost d'oportunitat.
Calcula el cost d'oportunitat d'una decisió teua
Servix igual per als diners i per al temps, que és el recurs més escàs de tots perquè no es pot estalviar ni recuperar.
- Identifica la decisió: «esta vesprada estudie per a l'examen de mates».
- Fes la llista d'alternatives a què renuncies. Consola, amics, una sèrie.
- Tria quina d'eixes alternatives era la millor per a tu.
- Eixa millor alternativa a què renuncies és el teu cost d'oportunitat.
- Si la nota s'ho val, ha sigut una bona decisió.
També costa quedar-se al sofà
Si passes la vesprada del diumenge mirant vídeos, el cost d'oportunitat és tot el que podries haver fet amb eixes hores. No vol dir que descansar estiga mal, descansar també és valuós.
Per això els economistes diuen que no existix el menjar gratis: sempre hi ha un cost amagat.
Decisions econòmiques del teu dia a dia
- Quan gastes la paga. Cada euro en una cosa és un euro que no uses en una altra.
- Quan organitzes el teu temps. Estudiar, entrenar, descansar o quedar.
- Quan tries el menú, segons el que t'abelleix, el sa i el que hi ha.
- Quan decidixes estalviar o gastar ja. Li dedicarem una unitat sencera.
Tens 20 €, tries el cine per 15 € i et quedes sense la samarreta de 18 €. Quin és el cost d'oportunitat?
- AEls 15 € que has pagat pel cine.
- BLa samarreta, que era la teua millor alternativa.
- CEls 5 € que et sobren.
- DEls 18 € que costa la samarreta.
Solució: B. El cost d'oportunitat no són els diners que pagues, sinó la millor alternativa a què renuncies. Has guanyat la vesprada de cine i has perdut la samarreta, i eixa pèrdua és el cost real de la teua decisió.
On porta esta unitat
- Ja tens les quatre idees base, escassetat, necessitats, recursos i cost d'oportunitat.
- Unitat 2: no tries tu a soles. Famílies, empreses i Estat es relacionen entre si.
- Unitat 3: aplicar tot això a les teues compres, per a consumir amb cap.
- Eres un agent econòmic des que tens el teu primer euro i la teua primera vesprada lliure.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.