Què és l'economia?

Temps de lectura: ~14 min · Sabers: escassetat, necessitats, recursos, cost d’oportunitat · Abans de començar: res, és la primera unitat del curs.

En acabar esta unitat sabràs:

• Explicar amb les teues paraules què estudia l’economia i per què existix.
• Diferenciar allò que necessites d’allò que t’abelleix, i els béns que són gratis dels que costen.
• Reconéixer que els recursos per a produir són limitats.
• Calcular el cost d’oportunitat de qualsevol decisió, també de les teues.

Imagina que el dissabte tens 20 € a la butxaca i dos plans a la vista: anar al cine amb crispetes (15 €) o pillar-te una samarreta que fa temps que mires (18 €). No et dona per a les dues coses. Si tries el cine, et quedes sense samarreta; si tries la samarreta, et quedes sense pel·lícula. Tingues l’edat que tingues, eixa situació et sona, perquè la vius cada setmana.

Doncs bé: això ja és economia. No els gràfics rars dels telenotícies ni les paraules complicades dels polítics, sinó una cosa molt més pròxima. L’economia estudia com les persones, les famílies, les empreses i els països prenen decisions quan no poden tindre-ho tot. I com que quasi mai podem tindre-ho tot, l’economia està a tot arreu: en la teua butxaca, en la nevera de ta casa, en l’esplai de l’institut i en les notícies.

Esta unitat obri el curs explicant d’on naix l’economia (l’escassetat), quines coses volem (les necessitats), amb què les aconseguim (els recursos) i per què cada vegada que triem alguna cosa estem renunciant a una altra (el cost d’oportunitat). Són quatre idees senzilles que faràs servir tot l’any.

L’escassetat: el punt de partida de tot

Si els diners foren infinits, si els dies tingueren mil hores i si a les botigues hi haguera de tot per a tots sense límit, l’economia no existiria. Agafaríem allò que volguérem, quan volguérem. El problema —i la raó de ser d’esta assignatura— és que això no passa mai.

Anomenem escassetat esta situació: els nostres desitjos són pràcticament il·limitats, però els mitjans per a satisfer-los són limitats. Vols roba, mòbil, viatges, videojocs, eixir amb amics, estalviar per al carnet de conduir… La llista no s’acaba. Però els diners, el temps i les coses disponibles, sí que s’acaben.

Compte amb una confusió molt típica: escassetat no significa “pobresa” ni “que no hi haja quasi res”. Una persona rica també viu en escassetat, perquè tampoc pot tindre absolutament tot allò que desitja ni estar en dos llocs alhora. L’escassetat és una característica del món, no del teu compte bancari.

Com que hi ha escassetat, cal triar. I triar bé —traure el màxim partit d’allò que tens— és justament el que esta assignatura t’ajudarà a entrenar. No perquè et faces ric, sinó perquè prengues decisions amb el cap i no te’n penedisques després.

Les necessitats: allò que volem satisfer

Triem perquè volem cobrir necessitats. Una necessitat és la sensació que ens falta alguna cosa i el desig d’aconseguir-la. Algunes són bàsiques per a viure; altres fan la vida més còmoda o agradable, però podríem sobreviure sense elles.

Per a entendre-les millor les classifiquem en dos grans grups:

• Necessitats primàries (o bàsiques). Les que cal cobrir per a viure i estar sa: menjar, beure, dormir, abrigar-se, tindre un sostre, la salut. Si no les cobrixes, la teua vida corre perill.
• Necessitats secundàries. Les que milloren el teu benestar però no són imprescindibles per a sobreviure: tindre l’últim mòbil, anar de viatge, jugar a videojocs, portar roba de marca, anar al cine.

La frontera entre unes i altres no sempre és nítida i canvia amb l’època i la cultura. Fa cinquanta anys el mòbil no existia i ningú el “necessitava”; hui, sense un, et quedes fora de moltes coses del dia a dia. Per això convé tindre un cap crític: distingir allò que de veritat necessites d’allò que simplement t’abelleix en este moment és una de les habilitats més útils per a no malgastar els teus diners. Hi tornarem en la Unitat 3, quan parlem de consum responsable.

Béns i servicis: amb què cobrim les necessitats

Cobrim les necessitats amb béns i servicis:

• Un bé és alguna cosa material, que es pot tocar: una poma, una samarreta, una pilota, un mòbil.
• Un servici és alguna cosa que algú fa per tu i que no es pot tocar: un tall de cabell, una classe particular, un viatge en autobús, la consulta del metge.

I dins dels béns hi ha una distinció important:

• Béns lliures. Són tan abundants que estan disponibles per a tots sense cost i sense haver de produir-los: l’aire que respires o la llum del sol. No cal pagar per ells ni ningú els repartix.
• Béns econòmics. Són escassos: cal produir-los, costen treball i recursos, i per això tenen un preu. La immensa majoria de coses que fas servir són béns econòmics.

L’economia s’ocupa, sobretot, dels béns econòmics: precisament perquè són escassos, cal decidir com es produïxen, quantes se’n produïxen i qui els rep.

Els recursos: amb què produïm

Els béns i servicis no apareixen del no-res: cal produir-los, i per a produir-los calen recursos (els economistes també els anomenen factors de producció). Són bàsicament tres:

• Recursos naturals (la terra). Tot allò que ve de la naturalesa: el sòl on es cultiva, l’aigua, els minerals, la fusta, el petroli, l’energia del sol o del vent.
• Treball. L’esforç físic i mental de les persones. Qui cultiva, qui cuina, qui programa una app o qui et fa classe està aportant treball.
• Capital. Les coses fabricades per l’ésser humà que servixen per a produir altres coses: màquines, ferramentes, ordinadors, fàbriques, camions. Compte, en economia “capital” no és només diners: una fleca fa servir com a capital el forn i la pastadora.

Allò important és que estos recursos també són limitats. No hi ha infinita terra de cultiu, ni infinites persones treballant, ni infinites màquines. Per això cap país, per ric que siga, pot produir tot allò que voldria. Torna a aparéixer l’escassetat, ara del costat de la producció.

El cost d’oportunitat: allò que deixes de fer

Arribem a la idea més potent de la unitat, i una de les més útils de tota l’economia. Cada vegada que tries alguna cosa, automàticament estàs renunciant a una altra. A això ho anomenem cost d’oportunitat.

El cost d’oportunitat d’una decisió és el valor de la millor alternativa a què renuncies en triar. No és allò que pagues en diners, sinó allò que deixes de tindre o de fer.

Tornem al dissabte del principi: tenies 20 € i vas triar el cine (15 €). El cost d’oportunitat no són només els 15 € que has gastat, sinó la samarreta que ja no et pots comprar. Has guanyat una vesprada de cine, però has perdut la samarreta. Això és el cost d’oportunitat.

I no només passa amb els diners. També amb el temps, que és el recurs més escàs de tots perquè, a diferència dels diners, no es pot estalviar ni recuperar:

Allò bonic del cost d’oportunitat és que t’obliga a pensar de veritat. No basta amb preguntar-te “quant costa això?”, sinó “a què estic renunciant si ho faig?”. Qui aprén a pensar així pren decisions molt millors, tant amb els seus diners com amb el seu temps.

Decisions econòmiques en el teu dia a dia

Ara que tens les quatre idees —escassetat, necessitats, recursos i cost d’oportunitat—, fixa’t en quantes decisions econòmiques prens sense adonar-te’n:

• Quan gastes la paga: cada euro que fas servir en una cosa és un euro que no fas servir en una altra (cost d’oportunitat).
• Quan organitzes el teu temps: estudiar, entrenar, descansar o quedar. El temps és escàs i no se’n pot comprar més.
• Quan tries el menú: al menjador o a casa, decidixes segons allò que t’abelleix, allò que és sa i allò que hi ha disponible.
• Quan decidixes estalviar o gastar ja: guardar per a alguna cosa gran significa renunciar a xicotets capricis ara. És una decisió econòmica de les importants, i li dedicarem una unitat sencera (Unitat 5).

L’economia no és una cosa que els passe als altres “ahí fora”. Ets un agent econòmic des que tens el teu primer euro i la teua primera vesprada lliure. Per això este curs comença per ací: perquè veges que l’economia no és un món a banda, sinó el nom que li posem a una cosa que ja fas cada dia.

Què ve després en este curs

Esta unitat és la porta d’entrada al Taller d’Economia. Has vist que l’economia naix de l’escassetat i de la necessitat de triar. En la Unitat 2 veuràs que no tries tu sol: hi ha altres agents (famílies, empreses i Estat) que prenen decisions i es relacionen entre si en allò que anomenem el flux circular de la renda. En la Unitat 3 aplicaràs tot això a les teues compres, per a consumir de manera intel·ligent i responsable.

Més avant el curs entra en els diners i els mitjans de pagament (Unitat 4), el teu pressupost i el teu estalvi (Unitat 5), les empreses i l’emprenedoria (Unitat 6), el món del treball (Unitat 7), els impostos i els servicis públics (Unitat 8) i, per a tancar, un xicotet projecte propi sobre economia sostenible (Unitat 9).

Glossari

• Economia: ciència que estudia com les persones i les societats decidixen fer servir uns recursos limitats per a cobrir necessitats quasi il·limitades.
• Escassetat: desajust entre allò molt que desitgem i allò poc (diners, temps, materials) que tenim per a aconseguir-ho. És l’origen de l’economia.
• Necessitat: sensació que ens falta alguna cosa i desig de cobrir-la. Pot ser primària (per a viure) o secundària (per a estar millor).
• Bé: objecte material que servix per a cobrir una necessitat (una poma, una samarreta).
• Servici: acció que algú fa per tu i que no es pot tocar (un tall de cabell, una classe).
• Bé lliure: bé tan abundant que està disponible sense cost (l’aire, la llum del sol).
• Bé econòmic: bé escàs, que cal produir i que té preu. La majoria de les coses que fem servir.
• Recursos (o factors de producció): allò que es necessita per a produir. Són tres: naturals, treball i capital.
• Capital: béns fabricats per les persones que servixen per a produir altres béns (màquines, ferramentes, ordinadors). No és només diners.
• Cost d’oportunitat: valor de la millor alternativa a què renuncies quan tries alguna cosa.
• Decisió econòmica: qualsevol elecció sobre com fer servir un recurs escàs (diners, temps, materials).

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha picat la curiositat, ací tens recursos pensats per a la teua edat:

• “Finanzas para todos” (finanzasparatodos.es), del Banc d’Espanya i la CNMV. Per què encaixa: web pública i gratuïta amb explicacions molt clares sobre decisions de despesa i estalvi, sense vendre’t res.
• Vídeos curts d’economia bàsica del canal divulgatiu que tries (busca “qué es la escasez” o “coste de oportunidad” amb subtítols en castellà). Per què encaixa: veus els conceptes de la unitat explicats amb exemples en pocs minuts.
• El conte de la lletera (faula tradicional) o qualsevol recopilació de faules d’Isop. Per què encaixa: moltes parlen de decisions, recursos i conseqüències; rellig-ne alguna pensant en el cost d’oportunitat.
• Secció d’economia d’un periòdic durant una setmana (en versió per a joves o resums). Per què encaixa: començaràs a reconéixer paraules de la unitat —recursos, necessitats, preus— en notícies reals.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a debatre a classe o pensar a soles en tancar la unitat:

1. Pensa en l’última compra que vas fer amb els teus diners. Què vas deixar de comprar per a poder pagar-la? Eixe és el seu cost d’oportunitat: creus que va valdre la pena?
2. Fes una llista ràpida de cinc coses que diries que “necessites”. Quantes són necessitats primàries de veritat i quantes secundàries? Per què creus que de vegades confonem unes amb altres?
3. El temps no es pot comprar ni estalviar. Si tingueres una hora lliure extra cada dia, en què la faries servir? A què estaries renunciant per a fer-ho?