Els agents econòmics i el flux circular
El mercat del poble un dissabte al matí
Onze del matí a la plaça. Parades de fruita, de roba i de formatges; gent del barri amb la cistella; paradistes que han vingut en furgoneta des de primera hora. Passa la policia local i hi ha un adhesiu de l'ajuntament marcant cada lloc.
Hi són tots els agents econòmics de la unitat, encara que no es vegen. Qui és qui?
Ningú viu en una illa
Què és un agent econòmic
Qualsevol persona, grup o organització que pren decisions econòmiques: produir, consumir, estalviar, cobrar impostos, contractar. Els economistes els agrupen en tres grans blocs que actuen de forma pareguda.
Famílies, empreses i Estat. De vegades s'hi afig un quart, la resta del món.
Què fan i què reben
- Consumixen béns i servicis per a cobrir necessitats.
- Aporten recursos, sobretot treball, a les empreses.
- També poden llogar un local o prestar els seus estalvis.
- Rendes a canvi d'eixos recursos.
- El sou del treball, el lloguer d'un pis, els interessos.
- Amb eixes rendes tornen a consumir. El cercle comença ací.
Tres coses que fan sempre
- Produïxen béns i servicis amb els recursos que les famílies aporten.
- Venen el que produïxen a famílies, a altres empreses o a l'Estat.
- Paguen rendes. Sous, lloguers i interessos.
- El seu objectiu habitual és el benefici, encara que hi ha empreses amb fi social.
Un agent molt especial
- Cobra impostos a famílies i empreses. És el seu principal ingrés.
- Oferix servicis públics a tothom. Educació, sanitat, carreteres, policia, parcs.
- Posa les regles del joc. Lleis laborals, normes de consum, competència.
- Li dedicarem la Unitat 8 sencera.
Ningú es paga tot sol una carretera
Arreplega diners de tothom a través dels impostos i els torna en forma de servicis que seria impossible que cada família es pagara pel seu compte. T'imagines pagar tu a soles un hospital?
El mercat
Quatre mercats que ja coneixes
- El mercat del poble els dissabtes, amb les seues parades.
- El supermercat o qualsevol botiga del barri.
- Un web de compravenda on ningú es veu la cara.
- El mercat de treball, en el qual entraràs amb la teua primera faena.
Per què pugen i baixen els preus
Si molta gent vol un producte i n'hi ha poc, el preu puja. Si hi ha molt producte i poca gent que el vulga, el preu baixa. Eixe estira-i-arronsa és el motor dels preus.
A 1r de Batxillerat ho veuràs amb detall amb el nom d'oferta i demanda.
«La caixa de bresquilles a un euro!»
Al fruiter li sobren caixes que s'espatllaran i baixa el preu. Hi ha molta oferta i poca demanda a eixes hores. Mentres, l'ajuntament ha donat la llicència, ha marcat els llocs i cobra una taxa per usar la plaça.
Tres agents i un mercat, tot a la mateixa plaça un dissabte al matí.
El flux circular de la renda
Seguix les fletxes entre famílies i empreses, i fixa't que l'Estat cobra impostos i torna servicis.
Com seguir el circuit pas a pas
- Les famílies treballen per a les empreses i reben salaris i rendes.
- Amb eixos diners consumixen, comprant béns i servicis a les empreses.
- Famílies i empreses paguen impostos a l'Estat.
- L'Estat torna servicis públics i ajudes, i també gasta en empreses.
- La resta del món compra el que produïm i ens ven el que produïx fora.
Si una part es frena, es frena tot
Si les famílies deixen de consumir, les empreses venen menys; si venen menys, contracten menys gent; si hi ha menys gent treballant, les famílies tenen menys per a consumir.
Per això en una crisi pareix que tot s'enfonsa alhora. El cercle s'alenteix per a tothom.
L'economia comparada amb la circulació de la sang
El 1758 el metge i economista francés François Quesnay va dibuixar el primer esquema de com circulava la riquesa. Era metge del rei i va comparar els diners amb la sang que porta oxigen a tots els òrgans.
Si la sang deixa de circular en una part, eixa part emmalaltix. La comparació continua sent boníssima.
Tu ja estàs dins del cercle
- Formes part d'una família que consumix cada vegada que compra menjar.
- Quan gastes la teua paga, dónes diners a una empresa que pagarà sous amb ells.
- Part del que pagues és IVA, que va a l'Estat i torna com a servicis que uses.
- El dia que treballes, hi entraràs també pel costat del treball.
Si en lleves un dels tres, el mercat cau
Sense famílies que compren, els paradistes se'n tornen a casa amb el gènere. Sense empreses que venguen, les famílies no tenen on comprar. Sense Estat que organitze la plaça i la mantinga neta, no hi hauria mercat possible.
L'economia és una xarxa, no una llista: cada agent necessita els altres.
Compres unes sabatilles en una botiga. Quins agents hi intervenen i com?
- ANomés tu i la botiga; l'Estat no hi pinta res.
- BLa teua família consumix, l'empresa ven i l'Estat cobra l'IVA.
- CNomés l'empresa, perquè és qui produïx.
- DNomés l'Estat, perquè regula el comerç.
Solució: B. En qualsevol compra hi intervenen els tres. Tu consumixes com a part d'una família, la botiga ven com a empresa i una part del preu és un impost que arriba a l'Estat i torna en forma de servicis.
L'essencial d'esta unitat
- Tres agents econòmics i, de vegades, un quart que és la resta del món.
- Un mercat és qualsevol sistema on es troben qui compra i qui ven.
- El flux circular explica per què tot està connectat.
- Unitat 3: aplicar esta mirada a les teues pròpies compres.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.