Els agents econòmics i el flux circular

Temps de lectura: ~15 min · Sabers: agents econòmics, mercat, flux circular · Abans de començar: la Unitat 1 (escassetat, recursos) ajuda, però esta unitat es pot seguir a soles.

En acabar esta unitat sabràs:

• Nomenar els tres agents econòmics i dir què fa cada un.
• Explicar què és un mercat, amb exemples del teu poble o ciutat.
• Llegir l’esquema del flux circular i seguir per on van els diners.
• Situar-te a tu mateix dins del circuit econòmic.

En la Unitat 1 vas veure que cada persona pren decisions econòmiques quan tria com fer servir allò que té. Però cap persona viu en una illa: la teua paga ix del sou de qui la treballa, eixe sou el paga una empresa, eixa empresa ven els seus productes a altres famílies, eixes famílies paguen impostos a l’Estat i l’Estat torna a tots servicis com l’educació o la sanitat. Tot està connectat.

En esta unitat anem a ordenar eixe embolic. Per a entendre una economia no cal seguir milions de persones una per una: basta amb agrupar-les en uns pocs agents econòmics que es comporten de manera semblant. Veurem qui són, com es posen d’acord als mercats i com els diners circulen entre tots formant un cercle que no para mai: el flux circular de la renda.

Què és un agent econòmic?

Un agent econòmic és qualsevol persona, grup o organització que pren decisions econòmiques: produir, consumir, estalviar, cobrar impostos, contractar… En comptes d’estudiar cada individu, els economistes agrupen tothom en tres grans agents que actuen de manera semblant.

• Les famílies (també anomenades economies domèstiques).
• Les empreses.
• L’Estat (o sector públic).

A estos tres se’ls afig de vegades un quart, el sector exterior (la resta del món: allò que venem fora i allò que comprem de fora), però en este curs ens centrarem sobretot en els tres principals. Anem a veure’ls un a un.

Les famílies

Una família o economia domèstica és un grup de persones que viuen juntes i compartixen els seus ingressos i les seues despeses. Ta casa és una economia domèstica. També ho és una persona que viu a soles: no cal ser molts.

Què fan les famílies en l’economia? Bàsicament dues coses:

• Consumixen. Compren béns i servicis per a cobrir les seues necessitats: menjar, roba, transport, oci. Són els grans consumidors de l’economia.
• Aporten recursos. Les persones de la família treballen a les empreses i, a canvi, reben un sou. També poden llogar un local que posseïxen o prestar els seus estalvis. És a dir, les famílies posen el treball (i de vegades terra o capital) que les empreses necessiten per a produir.

A canvi d’aportar eixos recursos, les famílies reben rendes: el sou del treball (salari), el lloguer d’un pis, els interessos del banc. Amb eixes rendes, tornen a consumir. Ja veus el cercle començant a formar-se?

Les empreses

Una empresa és una organització que combina recursos (treball, màquines, materials) per a produir béns i servicis i vendre’ls. Una fleca, un taller mecànic, una app de repartiment, una fàbrica de sabates o el supermercat del barri són empreses.

Què fan les empreses?

• Produïxen béns i servicis fent servir els recursos que les famílies els aporten (sobretot, treball).
• Venen allò produït a les famílies, a altres empreses o a l’Estat.
• Paguen rendes: sous als seus treballadors, lloguers a qui els cedix locals, interessos a qui els presta diners.

L’objectiu habitual d’una empresa privada és obtindre benefici: que allò que ingressa per vendre siga major que allò que gasta a produir. Però també existixen empreses el fi principal de les quals no és guanyar diners, sinó resoldre un problema social (ho veuràs en la Unitat 6, quan parlem d’economia social i emprenedoria).

L’Estat (sector públic)

L’Estat o sector públic és el conjunt d’administracions que organitzen la vida en comú: el Govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments. És un agent econòmic molt especial, perquè el seu paper és diferent del dels altres.

Què fa l’Estat?

• Cobra impostos a famílies i empreses. És la seua principal font d’ingressos.
• Oferix servicis públics a tots: educació (el teu institut), sanitat, carreteres, policia, parcs, ajudes a qui ho necessita.
• Posa les regles del joc econòmic: lleis laborals, normes de consum, control de la competència.

L’Estat arreplega diners de tots a través dels impostos i els torna en forma de servicis que seria impossible que cada família es pagara pel seu compte (t’imagines pagar tu sol una carretera o un hospital?). Li dedicarem la Unitat 8 sencera.

El mercat: on els agents es troben

Els agents no actuen aïllats: es troben als mercats. Un mercat és qualsevol lloc o sistema on compradors i venedors es posen en contacte per a intercanviar béns, servicis o recursos a canvi d’un preu.

Compte: un mercat no ha de ser per força un lloc físic amb parades. N’hi ha molts tipus:

• El mercat del teu poble els dissabtes, amb les seues parades: eixe és l’exemple clàssic.
• El supermercat o qualsevol botiga.
• Una web de compravenda com Wallapop, on ningú es veu la cara però hi ha compra i venda.
• El mercat de treball: el lloc (hui, sobretot internet i les empreses) on qui busca faena i qui oferix faena es troben. Tu hi entraràs quan busques la teua primera faena.

En un mercat, el preu és el senyal que posa d’acord les dues parts. Si molta gent vol un producte i n’hi ha poc (escassetat, un altre cop), el preu puja; si hi ha molt de producte i poca gent que el vol, el preu baixa. Eixe estira i afluixa entre allò que la gent vol comprar i allò que s’oferix a la venda és el motor dels preus. En 1r de Batxillerat ho estudiaràs amb detall amb el nom d‘“oferta i demanda”; de moment basta amb la idea.

El flux circular de la renda

Arribem a la idea central de la unitat. Si ajuntes tot l’anterior, descobrixes una cosa preciosa: els diners no es queden quiets, circulen sense parar entre els agents formant un cercle. A eixe circuit l’anomenem flux circular de la renda.

La idea és esta. Les famílies donen el seu treball a les empreses; les empreses paguen sous a les famílies; les famílies fan servir eixos sous per a comprar allò que produïxen les empreses; les empreses ingressen eixos diners i tornen a pagar sous… i tornem a començar. Al mig, l’Estat cobra impostos a uns i a altres i torna servicis públics a tots. Els diners fan voltes i voltes, i mentres ho fan, mantenen viva tota l’economia.

No t’espantes per les paraules de l’esquema (consum, salaris, impostos, exportacions…). Llig-lo a poc a poc seguint les fletxes:

La conclusió és allò important: l’economia és un sistema en què tot està connectat. Si les famílies deixen de consumir, les empreses venen menys; si venen menys, contracten menys gent; si hi ha menys gent treballant, les famílies tenen menys diners per a consumir… i el cercle es frena. Això explica per què quan hi ha una crisi “tot s’enfonsa alhora”: el cercle s’alenteix per a tots al mateix temps.

Tu dins del cercle

Potser penses que tot això és cosa d’adults amb nòmines i empreses. No ho és. Tu ja estàs dins del flux circular, encara que siga en un paper xicotet:

• Formes part d’una família que consumix: cada vegada que ta casa compra menjar, està alimentant el cercle.
• Quan gastes la teua paga en una botiga, estàs donant diners a una empresa que pagarà sous amb ells.
• Quan compres alguna cosa, part del preu és IVA, un impost que va a l’Estat i torna en forma de servicis que tu fas servir (el teu institut, sense anar més lluny).
• El dia que tingues la teua primera faena, entraràs en el cercle també pel costat del treball: aportaràs el teu esforç i rebràs la teua primera renda.

Entendre el cercle servix per a una cosa molt pràctica: t’ajuda a veure que les teues decisions no són només teues, que tenen efecte en els altres, i que allò que passa “en l’economia” del país acaba arribant a ta casa. No ets un espectador: ets un agent.

Glossari

• Agent econòmic: persona, grup o organització que pren decisions econòmiques (consumir, produir, cobrar impostos…).
• Família (o economia domèstica): grup de persones que compartixen ingressos i despeses. Consumixen i aporten recursos a canvi de rendes.
• Empresa: organització que combina recursos per a produir i vendre béns i servicis, normalment buscant benefici.
• Estat (o sector públic): conjunt d’administracions (Govern, CCAA, ajuntaments) que cobra impostos, oferix servicis públics i fixa les regles.
• Sector exterior: la resta del món; amb ell intercanviem exportacions (allò que venem fora) i importacions (allò que comprem de fora).
• Mercat: qualsevol lloc o sistema on compradors i venedors intercanvien a canvi d’un preu. Pot ser físic o digital.
• Preu: quantitat de diners que es paga per un bé o servici; puja quan hi ha molta demanda i poca oferta, i baixa al revés.
• Renda: diners que rep una família per aportar recursos: salari pel treball, lloguer per un local, interessos per l’estalvi.
• Flux circular de la renda: esquema que mostra com els diners circulen sense parar entre famílies, empreses i Estat.
• Impost: pagament obligatori que famílies i empreses fan a l’Estat per a finançar els servicis públics.

Per a aprofundir

Si esta unitat t’ha picat la curiositat, ací tens recursos pensats per a la teua edat:

• Portal “Educación cívico-tributaria” de l’Agència Tributària (agenciatributaria.es). Per què encaixa: explica amb materials per a joves per què paguem impostos i què fa l’Estat amb ells; connecta directament amb el paper de l’Estat en el cercle.
• Vídeos del “flux circular de la renda” (busca el terme amb subtítols en castellà). Per què encaixa: veure l’esquema animat, amb els diners movent-se entre els agents, ajuda moltíssim a entendre’l.
• Una visita real al teu mercat o supermercat amb la llista dels tres agents a la mà. Per què encaixa: identificar in situ qui és la família, qui l’empresa i on està l’Estat fixa la idea millor que qualsevol text.
• Programes divulgatius d’economia per a tots els públics a RTVE a la carta. Per què encaixa: mostren amb exemples pròxims com allò que passa en l’economia del país arriba a les cases.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a debatre a classe o pensar a soles en tancar la unitat:

1. Pensa en la teua última compra. Quina empresa va rebre els teus diners? Qui creus que cobra un sou gràcies a eixa venda? Seguix el camí dels diners un parell de passos.
2. Quins servicis públics has fet servir hui sense adonar-te’n (el carrer, l’institut, l’aigua, l’autobús…)? D’on ixen els diners per a pagar-los?
3. Si totes les famílies d’un poble decidiren de colp estalviar i deixar de consumir durant un mes, què els passaria a les botigues del poble? I als seus treballadors? Fes servir la idea del cercle per a respondre.