El meu pressupost: ingressos, despeses i estalvi
Cinc euros a la setmana des dels 15, uns 55.000 €
Ana comença als 15 anys en un fons prudent que rendix al voltant del 5 % anual. Bea fa exactament el mateix, amb la mateixa quantitat i el mateix fons, però comença als 35. Les dues paren als 65.
Ana acumula uns 55.000 € i Bea només uns 17.500 €. Com poden 20 anys canviar tant?
La pregunta no és quant tinc
La màgia no està en el full
Està en el fet que vore els diners per escrit canvia el que decidixes. Molta gent jura que a penes gasta en llepolies o micropagaments fins que ho suma un mes sencer i descobrix que són 30 €.
Tres parts: ingressos, despeses i estalvi. Sona obvi, però quasi ningú ho escriu.
Tots els diners que entren
- Paga regular: el que et donen a casa cada setmana o cada mes.
- Ocasionals: el que guanyes cuidant un germà o amb xicotets encàrrecs.
- Extraordinaris: aniversaris, Reis, un regal en metàl·lic.
- Anota'ls tal com són, no com t'agradaria que foren.
Fixes i variables
- Es repetixen cada mes quasi igual.
- Una subscripció, la quota d'un club.
- Es decidixen una vegada i després ixen sense que ho notes.
- Depenen del que faces cada mes.
- Eixir, llepolies, roba, regals, oci.
- Ací està el teu marge de decisió real.
Una subscripció de 5,99 € que ja no uses
Són més de 70 € a l'any tirats sense que aparega cap decisió conscient pel camí. Per això convé revisar de tant en tant què s'està cobrant automàticament cada mes.
Necessitats i desitjos
- El que de veres et fa falta.
- Material escolar, transport si el pagues tu.
- A la teua edat quasi tot l'important ho cobrix la família.
- El que t'abelleix però no necessites.
- Una altra skin del joc, el capritx de la màquina.
- El problema no és donar-se'n un, és donar-se'ls tots sense adonar-se'n.
La despesa formiga
Un café o un snack d'1,50 € pareix res. Un cada dia d'institut durant un curs passa de 250 €. La formiga és xicoteta; el formiguer, no. I són les despeses més fàcils de retallar sense que la teua vida empitjore.
Paga't a tu primer
Quan reps diners, el primer és apartar-ne una part, a una guardiola, a un sobre o a un altre compte, i només gastes el que queda. Si esperes a vore què sobra al final, la resposta quasi sempre és zero.
Estalviar 2 € de cada 10 mantingut en el temps val més que qualsevol colp de sort.
Una guia per a repartir els diners entre necessitats, desitjos i estalvi.
La regla 50-30-20
Meitat per a necessitats, un 30 % per a desitjos i un 20 % per a estalvi. A la teua edat, amb ingressos xicotets i quasi tot cobert a casa, els percentatges exactes importen poc.
Si el 20 % et pareix molt, comença pel 10 %. El decisiu és l'hàbit, no el número.
Tres coses que té un bon objectiu d'estalvi
- És concret: «uns cascs de 60 €», no «estalviar diners».
- Té termini: «per a juny».
- Té pla: quant apartar cada setmana per a arribar a temps.
- Exemple: 60 € en 12 setmanes són 5 € per setmana. El gran es torna xicotet.
Fes el teu pressupost en cinc passos
El que aprengues ací amb una paga et servirà igual d'ací a uns anys amb una nòmina. El mètode és el mateix, només canvien les xifres.
- Anota els teus ingressos reals d'un mes, no els típics.
- Apunta totes les despeses durant un mes sencer, també les formiga. Si no ho anotes, no apareix.
- Ordena-les en fixes i variables, i en necessitats i desitjos.
- Calcula el teu estalvi. Si ix negatiu, has gastat més del que va entrar.
- Fixa una meta amb termini i aparta els diners tan bon punt entren, no al final.
Equivocar-se amb 5 € als 14 ix barat
Els programes del Banc d'Espanya i la CNMV assenyalen que qui de jove administra la seua pròpia paga pren millors decisions d'adult. No importa la quantitat; una paga de 5 € ensenya el mateix que una de 50 €.
El que ensenya és el mecanisme, no la xifra. Equivocar-se amb una nòmina als 25 ix molt més car.
L'interés compost és la resposta
Els diners generen interessos, eixos interessos en generen més i la bola de neu creix a soles. Començar prompte amb poc rendix més que començar tard amb molt, perquè el temps treballa a favor teu.
El problema és que al principi creix poquíssim i per això quasi ningú ho veu vindre.
Reps la teua paga. Quan apartes els diners que vols estalviar?
- AAl final del mes, amb el que sobre.
- BTan bon punt la reps, abans de gastar res.
- CQuan arribe l'objectiu que vull comprar.
- DNomés els mesos en què gaste poc.
Solució: B. És la regla de pagar-se a un mateix primer. Si esperes a vore què sobra al final, la resposta quasi sempre és zero, perquè els diners disponibles tendixen a trobar una eixida.
L'essencial d'esta unitat
- Un pressupost és anotar el que entra i el que ix per a decidir millor.
- Les despeses es miren de dues formes, fixes i variables, necessitats i desitjos.
- La regla que funciona és apartar al principi, no esperar que sobre.
- Estalviar per a alguna cosa concreta és molt més fàcil que estalviar perquè sí.
- Unitat 6: qui crea els productes que compres, empreses i emprenedoria.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.