Temps estimat de lectura: 14-16 min · Bloc: B (l’activitat econòmica en la teua vida) · Abans de començar: la Unitat 4 (el diner i els mitjans de pagament); ací aprendràs a planificar-lo. N’hi ha prou amb saber sumar, restar i calcular percentatges senzills.
En acabar esta unitat sabràs:
- Fer un pressupost mensual senzill distingint el que entra del que ix.
- Separar despeses fixes de despeses variables, i necessitats de desitjos.
- Calcular el teu estalvi i entendre per què convé apartar-lo al principi del mes.
- Conéixer la regla 50-30-20 com a guia orientativa.
- Posar-te un objectiu d’estalvi realista i un pla per a arribar-hi.
Als 14 o 15 anys quasi ningú té un sou, però tot el món maneja diner: una paga, el que cau pels Reis o per un aniversari, el que es guanya fent una mà, i el que se’n va en l’entrepà, en dades del mòbil, en una dessuadora o en un videojoc. La pregunta no sol ser quant tinc, sinó on se m’ha anat. Qui al final de la setmana no sap en què va gastar els 20 € que tenia el dilluns no té un problema de diner: té un problema de control.
Esta unitat ensenya una ferramenta molt simple i molt poderosa: el pressupost. No és una cosa d’adults avorrits amb corbata. És, senzillament, escriure el que entra i el que ix per a poder decidir de veritat què fer amb el teu diner. El que aprengues ací amb una paga et servirà igual d’ací a uns anys amb una nòmina: el mètode és exactament el mateix, només canvien les xifres.
Què és un pressupost?
Un pressupost és un full —en paper, en una app o en una llibreta— on anotes quin diner entra i quin diner ix en un període, normalment un mes. La màgia no està en el full. Està en què veure el diner per escrit canvia el que decidixes. Molta gent jura que a penes gasta en llepolies o en micropagaments del mòbil… fins que ho suma un mes sencer i descobrix que són 30 €.
Un pressupost té tres parts:
- Els ingressos: tot el diner que entra.
- Les despeses: tot el diner que ix.
- L’estalvi: el que queda quan els ingressos superen les despeses.
Sona obvi, però la majoria de la gent mai ho escriu, i per això viu amb la sensació que «el diner desapareix». No desapareix: se’n va en coses concretes que, una a una, pareixien xicotetes.
Els ingressos: el que entra
Els ingressos són tot el diner que reps. A la teua edat solen ser de tres tipus:
- Paga regular: el que et donen a casa cada setmana o cada mes.
- Ingressos ocasionals: el que guanyes fent una mà (cuidar un germà xicotet, ajudar un veí, xicotets encàrrecs).
- Ingressos extraordinaris: aniversaris, Reis, comunions, un regal en metàl·lic d’un familiar.
L’important és anotar-los tal com són de veritat, no com ens agradaria que foren. Si la paga és de 20 € però un mes et van caure 50 € d’aniversari, eixe mes vas ingressar 70 €. El pressupost reflectix la realitat, no els desitjos.
Les despeses: el que ix
Les despeses són tot el diner que se’n va. Convé mirar-les de dues maneres alhora, perquè cadascuna t’ensenya una cosa distinta.
Despeses fixes i despeses variables
- Despeses fixes: es repetixen cada mes quasi igual, faces el que faces. Per exemple, una subscripció a un joc o a Spotify si la pagues tu, o la quota d’un club. La trampa de la despesa fixa és que es decidix una vegada i després va eixint cada mes sense que ho notes: una subscripció de 5,99 € que ja no uses són més de 70 € a l’any tirats.
- Despeses variables: depenen del que faces cada mes: eixir, llepolies, roba, regals, oci. Ací està el teu marge de decisió real.
Necessitats i desitjos
Una altra forma de mirar les despeses, encara més útil per a decidir, és separar:
- Necessitats: el que de veritat et fa falta (a la teua edat, quasi tot el que és important ho cobrix la teua família, però pensa en material escolar, transport si el pagues tu…).
- Desitjos: el que et ve de gust però no necessites (l’enèsima skin del joc, el caprici de la màquina, una altra samarreta).
No es tracta de no permetre’s mai un desig —això no ho complix ningú—, sinó de saber distingir-los per a decidir amb els ulls oberts. El problema mai és donar-se un caprici; és donar-se’ls tots sense adonar-se’n.
L’estalvi: el que queda… si l’apartes primer
L’estalvi és la diferència entre el que ingresses i el que gastes, quan és positiva:
Estalvi = Ingressos − Despeses
Però hi ha un truc que ho canvia tot. La majoria de la gent pensa «estalviaré el que em sobre a final de mes». I mai sobra res, perquè la despesa s’estira fins a ocupar tot el que hi ha. La regla que de veritat funciona és la contrària: paga’t a tu mateix primer. Així que entra un ingrés, aparta una part per a estalviar —encara que siga poca— abans de començar a gastar. Amb la resta, t’ho apanyes.
La regla 50-30-20
Una guia molt coneguda per a repartir el diner és la regla 50-30-20, popularitzada per l’economista i senadora estatunidenca Elizabeth Warren:
- 50 % per a necessitats.
- 30 % per a desitjos.
- 20 % per a estalvi.
Per a algú de la teua edat, amb ingressos xicotets i quasi totes les necessitats cobertes a casa, els percentatges exactes importen poc. El que importa és la idea de fons: reservar sempre una part per a estalviar i no gastar-ho tot en desitjos. Si el 20 % et pareix molt, comença pel 10 %. El decisiu és l’hàbit, no el número exacte.
Prova-ho tu mateix: introduïx els teus ingressos i la calculadora repartix automàticament el 50 %, el 30 % i el 20 % en les tres categories.
Tu reparto real frente al ideal 50-30-20
Sobre la regla 50-30-20
La regla la popularizó la senadora estadounidense Elizabeth Warren en el libro All Your Worth (2005). Reparte los ingresos netos en tres bolsillos: 50 % para necesidades (alquiler, comida, transporte básico), 30 % para deseos (ocio, ropa no esencial, suscripciones) y 20 % para ahorro o pago de deudas.
Es una guía orientativa, no una norma rígida. En ciudades caras es habitual que las necesidades superen el 50 %; lo importante es que el porcentaje de ahorro nunca quede a 0.
↗ Herramienta interactiva disponible en la versión digital del libro (profedeeconomia.es).
Posa’t un objectiu d’estalvi
Estalviar «perquè sí» és difícil de mantindre. Estalviar per a una cosa concreta és molt més fàcil, perquè cada euro que apartes t’acosta a una meta que t’il·lusiona: una consola, una bici, una entrada per a un concert, el viatge de fi de curs. Un bon objectiu d’estalvi té tres coses:
- És concret: «uns cascos de 60 €», no «estalviar diner».
- Té un termini: «per a juny».
- Té un pla: quant apartar cada setmana per a arribar a temps.
Per exemple: si vols uns cascos de 60 € i falten 12 setmanes, necessites apartar 5 € per setmana. Vist així, una meta que pareixia llunyana es convertix en un gest xicotet i repetit. Això és, en el fons, tot l’estalvi: convertir una cosa gran en molts passos xicotets.
Com fer el teu pressupost en 5 passos
- Anota els teus ingressos d’un mes. Paga, el que guanyes fent una mà, regals en metàl·lic. Apunta el que és real del mes que acaba de passar, no el que és «típic».
- Apunta les teues despeses durant un mes sencer. Porta una llibreta o una nota al mòbil i anota tot, també les despeses formiga (la llepolia, el micropagament). Sense trampes: si no ho anotes, no apareix.
- Ordena les despeses en fixes / variables i necessitats / desitjos. Voràs d’una ullada on se’t va el diner i quina part podries retallar sense que la teua vida empitjore.
- Calcula el teu estalvi. Ingressos − despeses. Si et ix negatiu, has gastat més del que va entrar: hora de mirar quins desitjos sobren.
- Fixa un objectiu i aparta’l primer. Tria una meta concreta amb termini, calcula quant apartar cada setmana i aparta eixa quantitat així que entre el diner, no al final.
Prova-ho tu mateix: introduïx un capital inicial, un tipus d’interés anual i un nombre d’anys per a vore com creix el diner amb l’interés compost.
Cómo se calcula
El saldo se actualiza cada mes con el tipo mensual r/12 = 0,4167 % y se suma la aportación mensual de 100,00 €.
De los 87.693,61 € finales, has aportado 37.000,00 € y los intereses son 50.693,61 €. Eso significa que cada euro aportado se ha convertido en 2,37 €.
↗ Herramienta interactiva disponible en la versión digital del libro (profedeeconomia.es).
Glossari
- Pressupost: full on s’anota quin diner entra i quin diner ix en un període, normalment un mes.
- Ingressos: tot el diner que entra (paga, regals en metàl·lic, el que es guanya fent una mà).
- Despeses: tot el diner que ix.
- Despesa fixa: despesa que es repetix cada mes quasi amb el mateix import (una subscripció, una quota).
- Despesa variable: despesa que depén del que faces cada mes (oci, roba, llepolies, regals).
- Necessitat: despesa en una cosa que de veritat fa falta.
- Desig: despesa en una cosa que ve de gust però no és imprescindible.
- Despesa formiga: despesa xicoteta i repetida que a penes es nota però, sumada, suposa molt de diner.
- Estalvi: diferència positiva entre ingressos i despeses. S’aparta al principi, no al final.
- Pagar-se a un mateix primer: apartar una part del diner per a estalviar així que entra, abans de gastar.
- Regla 50-30-20: repartiment orientatiu del diner: 50 % necessitats, 30 % desitjos, 20 % estalvi.
- Objectiu d’estalvi: meta concreta, amb termini i pla, per a la qual s’estalvia.
Per a aprofundir
Recursos fiables i gratuïts per a continuar aprenent sobre finances personals:
- Finanzas para Todos (finanzasparatodos.es) — portal oficial del Banc d’Espanya i la CNMV, amb guies i consells d’estalvi molt clars. La font més fiable i sense publicitat a Espanya.
- OCU — secció de diner (ocu.org) — l’Organització de Consumidors publica trucs pràctics per a estalviar i comparar preus sense caure en trampes.
- Vídeos curts d’educació financera en espanyol — busca explicacions de 5-10 minuts sobre com fer un pressupost senzill; vore el mètode amb exemples ajuda a interioritzar-lo.
- Una app o un simple full de càlcul — anotar despeses amb una app de pressupost o un full de Google Sheets és la millor forma de descobrir les teues despeses formiga.
Preguntes per a reflexionar
Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a debatre a classe o pensar en tancar la unitat:
- Si anotares tot el que gastes durant una setmana, què creus que et sorprendria més? On se’t va el diner sense adonar-te’n?
- Et resulta més fàcil estalviar quan tens un objectiu concret (una cosa que vols comprar) o quan estalvies «perquè sí»? Per què creus que passa això?
- La regla diu «paga’t a tu primer». Quin percentatge de la teua paga creus que podries apartar de manera realista cada vegada que reps diner?
Connexió amb la unitat següent
Ja saps manejar el teu propi diner: mesurar-lo, controlar-lo i estalviar per a les teues metes. En la Unitat 6 canviem d’escala: passem de la teua economia personal a la de les empreses. Voràs què és una empresa, quins tipus hi ha, què són les cooperatives i l’economia social, i com naix un projecte des d’una simple idea de negoci. Potser algun dia seràs tu qui haja de fer ja no un pressupost personal, sinó el d’un projecte propi.
Bibliografía
- Reial Decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s’establixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria (BOE-A-2022-4975).
- Banc d’Espanya i CNMV. Finanzas para Todos — portal i programa d’educació financera. https://www.finanzasparatodos.es
- Warren, E. i Tyagi, A. W. (2005). All Your Worth: The Ultimate Lifetime Money Plan. Free Press. (Origen de la regla 50-30-20.)
- OCU — Organización de Consumidores y Usuarios. Guies d’estalvi i consum. https://www.ocu.org
- INE — Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de Presupuestos Familiares (dades sobre la despesa mitjana de les llars espanyoles). https://www.ine.es
El hombre más rico de Babilonia
Un clàssic curt i molt accessible sobre les regles bàsiques de l'estalvi: pagar-se a un mateix primer, viure per davall dels teus ingressos i fer que el diner treballe. Les idees tenen un segle i continuen funcionant.
Capítols 1-3
How Compound Interest Works
L'explicació més visual de l'interés compost que voràs. En set minuts entens per què començar als 15 canvia la teua vida als 65.
https://www.youtube.com/results?search_query=two+cents+how+compound+interest+works
@FMinimalistas
Finanzas Minimalistas, un compte en espanyol sobre estalvi i inversió prudent per a principiants. Explica conceptes bàsics sense vendre cap producte.
La teua guardiola als 80 anys
Agafa una calculadora (o un full de càlcul) i calcula quant tindries amb 80 anys si començares a estalviar 10 € al mes des de hui a un 5 % anual. Després, repetix el càlcul començant als 25 anys. Compara les dues xifres. La diferència entre les dues és, literalment, el que val aprendre economia a la teua edat.
Notes d'esta unitat
Apunta el que vulgues recordar de «El meu pressupost: ingressos, despeses i estalvi». Es guarda només en este dispositiu.
Para el aula
Herramientas
Proyectos interdisciplinares
- El podcast de economía Presupuesto, ingresos, gastos y ahorro: conceptos de finanzas personales muy próximos al alumnado de ESO y con alta resonancia para una audiencia general.
- Construye tu calculadora: una hoja de cálculo para una decisión económica Primera aproximación al presupuesto para 3.º ESO: ingresos, gastos, ahorro. Punto de partida sencillo para el proyecto en niveles más bajos.