Construïx la teua calculadora: un full de càlcul per a una decisió econòmica

El repte

Tots hem sentit «estalvia des de jove» o «compte amb eixe préstec», però poques vegades ens parem a calcular què significa en euros concrets. En este projecte passareu dels consells als números: triareu una decisió econòmica real —estalviar per a comprar-te alguna cosa, comparar dues opcions de préstec, quadrar el pressupost mensual d’una persona imaginària— i construireu una ferramenta que la resolga.

El resultat no és un exercici de classe: és una calculadora funcional que qualsevol podria usar.

Què aporta cada matèria

• Economia posa la decisió i els seus conceptes: què és l’interés simple i el compost, com es calcula el cost total d’un préstec, què és un pressupost, quina diferència hi ha entre estalvi i inversió i com afecta el temps als diners.
• Tecnologia posa el disseny i la construcció de la ferramenta: estructura d’un full de càlcul, fórmules i referències de cel·la, lògica condicional, creació de gràfics i criteris d’usabilitat perquè qualsevol puga introduir les seues dades i llegir els resultats.

Com es desenvolupa

1. Triar la decisió econòmica1 sessió

   Cada equip decidix què vol modelitzar: estalviar per a una meta (un viatge, un dispositiu, un fons d'emergència), comparar dos préstecs amb diferents tipus d'interés i terminis, o quadrar el pressupost mensual d'una persona amb ingressos i despeses variables. Escriuen en dues frases quina decisió modelitzen i qui seria l'usuari de la calculadora.

2. Definir les variables i les fórmules1 sessió

   Identifiquen quines dades d'entrada necessita el model (capital inicial, tipus d'interés anual, nombre d'anys, quota mensual…) i quins resultats ha de mostrar. Escriuen les fórmules matemàtiques abans de tocar el full: interés simple I = C · r · t, capital final amb interés compost Cf = C · (1 + r)^t, quota aproximada d'un préstec de quota constant.

3. Construir el full de càlcul1 sessió

   Traduïxen el model al programa: cel·les d'entrada clarament marcades, fórmules amb referències (mai números escrits a mà), taula d'evolució any a any o mes a mes segons el cas. Comproven que en canviar les dades d'entrada els resultats es recalculen sols.

4. Provar-la amb casos realsMitja sessió

   Introduïxen dos o tres escenaris diferents (per exemple, diferents tipus d'interés o diferents terminis) i anoten què canvia en els resultats. Detecten i corregixen errors de fórmula.

5. Afegir un gràfic i polir el dissenyMitja sessió

   Inserixen un gràfic de línies o de barres que mostre l'evolució del capital, l'estalvi acumulat o la comparació entre escenaris. Ajusten etiquetes, colors i l'estructura visual perquè el full siga llegible a primera vista.

6. Presentació1 sessió

   Cada equip presenta la seua calculadora a la classe: expliquen la decisió triada, mostren com funciona introduint dades en directe i conclouen què els diu la ferramenta. La resta de la classe pot fer preguntes sobre les fórmules o proposar escenaris.

El producte final

Un full de càlcul funcional que reba dades d’entrada variables (capital, tipus d’interés, termini, ingressos, despeses…) i torne resultats calculats automàticament, una taula d’evolució i almenys un gràfic. El full ha de poder usar-se per algú que no ha vist com es va construir: etiquetes clares, estructura lògica i cap valor hardcoded en les fórmules. Cada equip el presenta en directe i demostra que el model és correcte canviant els paràmetres davant de la classe.