El repte
Tots hem sentit «estalvia des de jove» o «compte amb eixe préstec», però poques vegades ens parem a calcular què significa en euros concrets. En este projecte passareu dels consells als números: triareu una decisió econòmica real —estalviar per a comprar-te alguna cosa, comparar dues opcions de préstec, quadrar el pressupost mensual d’una persona imaginària— i construireu una ferramenta que la resolga.
El resultat no és un exercici de classe: és una calculadora funcional que qualsevol podria usar.
Què aporta cada matèria
- Economia posa la decisió i els seus conceptes: què és l’interés simple i el compost, com es calcula el cost total d’un préstec, què és un pressupost, quina diferència hi ha entre estalvi i inversió i com afecta el temps als diners.
- Tecnologia posa el disseny i la construcció de la ferramenta: estructura d’un full de càlcul, fórmules i referències de cel·la, lògica condicional, creació de gràfics i criteris d’usabilitat perquè qualsevol puga introduir les seues dades i llegir els resultats.
Com es desenvolupa
- Triar la decisió econòmica1 sessió
Cada equip decidix què vol modelitzar: estalviar per a una meta (un viatge, un dispositiu, un fons d'emergència), comparar dos préstecs amb diferents tipus d'interés i terminis, o quadrar el pressupost mensual d'una persona amb ingressos i despeses variables. Escriuen en dues frases quina decisió modelitzen i qui seria l'usuari de la calculadora.
- Definir les variables i les fórmules1 sessió
Identifiquen quines dades d'entrada necessita el model (capital inicial, tipus d'interés anual, nombre d'anys, quota mensual…) i quins resultats ha de mostrar. Escriuen les fórmules matemàtiques abans de tocar el full: interés simple I = C · r · t, capital final amb interés compost Cf = C · (1 + r)^t, quota aproximada d'un préstec de quota constant.
- Construir el full de càlcul1 sessió
Traduïxen el model al programa: cel·les d'entrada clarament marcades, fórmules amb referències (mai números escrits a mà), taula d'evolució any a any o mes a mes segons el cas. Comproven que en canviar les dades d'entrada els resultats es recalculen sols.
- Provar-la amb casos realsMitja sessió
Introduïxen dos o tres escenaris diferents (per exemple, diferents tipus d'interés o diferents terminis) i anoten què canvia en els resultats. Detecten i corregixen errors de fórmula.
- Afegir un gràfic i polir el dissenyMitja sessió
Inserixen un gràfic de línies o de barres que mostre l'evolució del capital, l'estalvi acumulat o la comparació entre escenaris. Ajusten etiquetes, colors i l'estructura visual perquè el full siga llegible a primera vista.
- Presentació1 sessió
Cada equip presenta la seua calculadora a la classe: expliquen la decisió triada, mostren com funciona introduint dades en directe i conclouen què els diu la ferramenta. La resta de la classe pot fer preguntes sobre les fórmules o proposar escenaris.
El producte final
Un full de càlcul funcional que reba dades d’entrada variables (capital, tipus d’interés, termini, ingressos, despeses…) i torne resultats calculats automàticament, una taula d’evolució i almenys un gràfic. El full ha de poder usar-se per algú que no ha vist com es va construir: etiquetes clares, estructura lògica i cap valor hardcoded en les fórmules. Cada equip el presenta en directe i demostra que el model és correcte canviant els paràmetres davant de la classe.
Materials per a l’alumnat
El que necessita cada equip per a treballar amb autonomia: qui fa què, què s’entrega en cada sessió, on buscar les dades i com s’avalua.
Fitxa de l’equip
Són tres rols. En parella, una persona porta el model i l’altra la construcció, i les proves es fan juntes.
- Model econòmic: definix la decisió, les variables i les fórmules, i comprova que són correctes.
- Construcció: munta el full amb referències de cel·la, la taula d’evolució i el gràfic.
- Proves i presentació: prova escenaris, detecta errors i fa la demostració en directe.
Tasques i entregues per sessió
- Triar la decisió econòmica (1 sessió). Decidiu què modelitzeu i per a qui, en dues frases. Què entregueu: la fitxa de la decisió.
- Definir les variables i les fórmules (1 sessió). Llisteu les dades d’entrada i els resultats, i escriviu les fórmules en paper abans d’obrir el full. Què entregueu: l’esquema de variables i fórmules.
- Construir el full de càlcul (1 sessió). Construïu el full: cel·les d’entrada marcades, fórmules amb referències i taula d’evolució. Què entregueu: la primera versió, que es recalcula sola en canviar una dada.
- Provar-la amb casos reals (mitja sessió). Proveu dos o tres escenaris i comproveu un resultat amb un simulador oficial. Què entregueu: la taula d’escenaris i els errors corregits.
- Afegir un gràfic i polir el disseny (mitja sessió). Afegiu un gràfic i ajusteu etiquetes i estructura. Què entregueu: la versió final del full.
- Presentació (1 sessió). Presenteu la calculadora introduint dades en directe. Què entregueu: la demostració i la conclusió que dona la ferramenta.
Fonts de dades
- Banco de España · Comparadores y simuladores del Portal del Cliente Bancario: simuladors oficials de préstecs, depòsits i TAE per a comprovar que la vostra calculadora dona el mateix resultat.
- INE · Encuesta de Presupuestos Familiares, resultats de 2025: la despesa mitjana de les llars per grups de despesa, per a donar xifres realistes a un pressupost.
- Finanzas para todos: el portal del Pla d’Educació Financera, amb materials sobre pressupost, estalvi i crèdit.
Textos i lectures de referència
- Eco 4ESO, unitat 7: «Ingressos, despeses i el pressupost personal» i «Interés simple i interés compost»; unitat 8: «TIN i TAE: per què només importa la segona».
- Eco 1BACH, unitat 3: «TIN, TAE i Euríbor». Taller 3ESO, unitat 5: el pressupost personal.
Nivells d’assoliment de la rúbrica
Quatre nivells per a cada criteri de la rúbrica, que està just davall amb el que es valora i la competència de cada criteri. «Adequat» és el que demana la rúbrica; «Avançat», el que va més enllà.
- Correcció econòmica del model
- Inicial: fórmula equivocada per a la decisió (simple on toca compost) o model que no reflectix la decisió.
- En desenvolupament: fórmules correctes, però el model oblida algun cost o supòsit important.
- Adequat: fórmules financeres correctes i model fidel a la decisió triada.
- Avançat: a més, el resultat coincidix amb un simulador oficial i l’equip explica qualsevol diferència.
- Ús correcte de fórmules i funcions
- Inicial: valors escrits a mà dins de les fórmules.
- En desenvolupament: referències de cel·la en quasi tot, però alguna fórmula falla en canviar les dades.
- Adequat: fórmules amb referències, ben construïdes i coherents en canviar les entrades.
- Avançat: a més, usa referències absolutes on toca i alguna funció condicional o financera del full.
- Usabilitat i disseny de la ferramenta
- Inicial: full confús, sense distingir dades i resultats.
- En desenvolupament: estructura clara, però sense gràfic o amb un gràfic que no aporta.
- Adequat: full estructurat, amb etiquetes clares, entrades diferenciades i un gràfic llegible que aporta informació.
- Avançat: a més, protegix les fórmules o valida les entrades perquè un usuari no el puga trencar.
- Claredat en explicar-la
- Inicial: no sap explicar què fa el full.
- En desenvolupament: explica la decisió, però no justifica les fórmules.
- Adequat: explica la decisió, justifica les fórmules i interpreta distints escenaris.
- Avançat: a més, diu quins supòsits simplifiquen la realitat (tipus fixos, sense comissions) i com canviarien el resultat.