El sector públic i els impostos
El sector públic i els impostos
De cada 100 € que costa un sou, uns 41 van a Hisenda
De cada 100 € que li costa a una empresa un sou mitjà, uns 41 van a impostos i cotitzacions, comptant la cotització que paga l'empresa. Del que es veu en la nòmina, el treballador aporta una mica més del 20 %, i després paga IVA en consumir. I, alhora, molta gent espera que la sanitat l'atenga gratis, que l'institut funcione i que les pensions arriben puntuals.
Si rebutgem pagar impostos, podem exigir després carreteres bones?
Quatre funcions econòmiques del sector públic
- Proveïx béns i servicis que el mercat no oferiria bé: defensa, justícia, enllumenat, sanitat, educació.
- Redistribuïx la renda: cobra més a qui més té per a reduir les desigualtats.
- Regula l'economia: posa normes que protegixen consumidors, treballadors i medi ambient.
- Estabilitza l'economia: suavitza les crisis, per exemple gastant més quan hi ha atur.
Per què unes coses les paga l'Estat?
Els béns públics purs no els oferix el mercat perquè ningú podria cobrar-los. Per això els proveïx l'Estat.
El problema del polissó
Si no es pot impedir l'ús a qui no paga, apareix la temptació de gaudir del bé sense contribuir, esperant que el paguen els altres. Si tot el món raonara així, ningú pagaria i el bé deixaria d'existir: ens quedaríem sense carrers il·luminats, sense bombers, sense defensa. La solució que han trobat les societats és obligar tots a contribuir.
Els impostos no són voluntaris precisament pel problema del polissó.
L'enllumenat del teu carrer, és un bé públic pur?
- ANo, perquè l'ajuntament el paga amb diners públics.
- BSí: ni deixa ningú sense llum, ni es pot excloure qui no paga.
- CNo, perquè només l'usen els veïns d'eixe carrer.
- DSí, perquè és gratis per a tot el món.
Solució: B. Les dues condicions són la no-rivalitat i la no-exclusió. Que jo gaudisca del fanal no deixa ningú a fosques, i no hi ha manera d'apagar-lo només per a qui no paga. Ser gratis no és la raó: és la conseqüència.
Els quatre pilars del model europeu
- Sanitat pública: atenció mèdica universal. No pagues la consulta perquè ja està pagada.
- Educació pública: gratuïta i obligatòria fins als 16 anys, molt subvencionada després.
- Pensions: les cotitzacions de qui treballa hui paguen qui es va jubilar. Un pacte entre generacions.
- Protecció social: desocupació, ajudes a les famílies, dependència, rendes mínimes.
- Que ningú es quede sense sanitat per ser pobre ni sense educació per haver nascut en una família humil.
L'Estat també té un pressupost
Igual que una família, l'Estat planifica cada any quant ingressarà i quant gastarà. Els ingressos ixen quasi tots dels impostos; els gastos van a sanitat, educació, pensions, infraestructures i seguretat. Quan gasta més del que ingressa hi ha dèficit i ha de demanar prestat, cosa que genera deute públic que caldrà tornar amb interessos.
Gastar més exigix ingressar més, i això significa normalment més impostos.
Els impostos
El preu que paguem per viure en societat
Quan pagues l'entrada del cine reps una pel·lícula. Quan pagues un impost no reps un servici individual a canvi: contribuïxes a finançar el conjunt de servicis dels quals tots ens beneficiem. Sense ells no hi hauria hospitals públics, ni col·legis, ni carreteres, ni pensions.
La discussió legítima no és «impostos sí o no», sinó quants, a qui i en què es gasten.
Impostos directes i indirectes
- Graven la renda o la riquesa de cada persona o empresa.
- El més important és l'IRPF: grava el que guanyes al llarg de l'any.
- Són progressius per trams, així que com més guanyes, més pagues en percentatge.
- També ho són l'Impost sobre Societats i el de Patrimoni.
- No miren quant guanyes, sinó quant consumixes.
- El més conegut és l'IVA: va inclòs en el preu de quasi tot.
- No el pagues tu a Hisenda; el paga el comerciant i te'l cobra en el tiquet.
- Es cobra igual a tot el món, guanye molt o poc.
L'IRPF és una escala: cada tram de renda paga el seu percentatge i només la part que entra en cada esglaó tributa a eixe tipus.
Canviar de tram mai et fa perdre diners
Molta gent creu que si el seu sou puja i entra en el tram següent, tot el que guanya passa a pagar el percentatge alt i acaba cobrant menys. És fals. El tipus més alt s'aplica només a la part de renda que supera el llindar, no a tot. Per això el percentatge real que paga cada persona és sempre menor que el del seu tram més alt.
Els tres tipus d'IVA a Espanya
- Tipus general (21 %): la majoria de productes i servicis, des de la roba fins a l'electrònica.
- Tipus reduït (10 %): alguns aliments, el transport de viatgers, l'hostaleria.
- Tipus superreduït (4 %): pa, llet, fruites, verdures, ous, medicaments, llibres.
- Els productes de primera necessitat paguen menys perquè l'impost pese menys sobre qui menys té.
Quant IVA pagues en una compra?
La Marina fa la compra. Abans d'impostos, pa, llet i fruita li costarien 20,00 € (tipus superreduït del 4 %) i una samarreta 15,00 € (tipus general del 21 %). Calcula l'IVA total i el preu final.
- IVA dels aliments bàsics: 20,00 € × 0,04 = 0,80 €.
- IVA de la samarreta: 15,00 € × 0,21 = 3,15 €.
- IVA total pagat: 0,80 € + 3,15 € = 3,95 €.
- Preu final: (20,00 € + 15,00 €) + 3,95 € = 38,95 €.
- La Marina ha pagat quasi 4 € d'impostos sense adonar-se'n, perquè anaven dins del preu.
Per què l'IVA pesa més sobre qui menys té
L'IRPF és progressiu: qui més guanya, més paga en euros i en percentatge. L'IVA es cobra igual a tots, rics i pobres, pel mateix producte. I una persona amb pocs ingressos gasta quasi tot el que guanya, així que paga IVA sobre quasi tota la seua renda; una persona rica n'estalvia una part, que no paga IVA.
Per això es rebaixa l'IVA dels productes de primera necessitat.
A Lluís li pugen el sou i amb la pujada entra en un tram de l'IRPF amb un tipus més alt. Pot acabar cobrant menys que abans?
- ASí, si el nou tram té un percentatge força major.
- BNo: el tipus alt només s'aplica a la part que supera el llindar.
- CSí, però només si la pujada és xicoteta.
- DDepén de la comunitat autònoma on visca.
Solució: B. És el malentés més estés sobre l'IRPF. La renda es parteix en franges i cada franja tributa al seu tipus; el percentatge alt no s'aplica cap arrere. Cobrar més sempre deixa més net, encara que puge el tram.
Cadascú segons la seua capacitat econòmica
Si els impostos paguen el que tots gaudim, el just és que cadascú contribuïsca segons les seues possibilitats. Això és la justícia fiscal: un sistema progressiu, en què qui més té aporta proporcionalment més, i del qual ningú escapa. La Constitució espanyola ho diu expressament.
«Tots contribuiran al sosteniment dels gastos públics segons la seua capacitat econòmica.»
No és un delicte sense víctimes
Amagar ingressos, no declarar el que es guanya o treballar en negre per a no pagar impostos és il·legal i es persiguix. I quan algú no paga el que deu, o bé els altres paguem més per a mantindre els mateixos servicis, o bé hi ha menys diners per a sanitat, educació i pensions. Demanar factura és, senzillament, contribuir que el sistema funcione.
Cap a on va de veritat el diner
Després vénen la sanitat (~16 %) i l'educació (~10 %), i la resta es repartix entre infraestructures, justícia, defensa, seguretat i prestacions socials. Qui defrauda no li ho lleva a una entitat abstracta anomenada Hisenda.
Exigir hospitals i dir robatori als impostos no se sosté
Els servicis que donem per fets ixen d'eixos impostos i cotitzacions. Es pot discutir el repartiment, els tipus, les prioritats del pressupost o l'eficàcia del gasto, i eixa discussió és legítima i necessària. El que no encaixa és rebutjar la factura i reclamar el producte.
Que Hisenda i el ciutadà es necessiten no és una opinió política: és aritmètica del pressupost.
L'essencial d'esta unitat
- El sector públic proveïx servicis, redistribuïx renda, regula i estabilitza l'economia.
- Els béns públics purs no els oferix el mercat perquè ningú podria cobrar-los.
- L'Estat del benestar garantix sanitat, educació, pensions i protecció social. És valuós i car.
- Els impostos directes graven el que guanyes i són progressius; els indirectes graven el que consumixes.
- Unitat 9: quina economia volem deixar darrere, i el teu projecte final del taller.
Fins ací la teoria
Continua al llibre de la unitat.