El Dret laboral existix perquè qui contracta i qui és contractat no negocien en igualtat de condicions. Tota la resta —el conveni, el salari mínim, la indemnització, l'atur— són maneres distintes de corregir eixe desequilibri.
El teu primer contracte. Sense papers, amb hores de més i una quitança que no quadra.
Cas · Dret laboral
Tens 17 anys i et contracten per a l'estiu en una gelateria del passeig marítim. L'acord és de paraula: 40 hores setmanals, 1.100 € al mes «nets», de juny a setembre. El primer dia et diuen que el contracte «el firmem més endavant, que ara hi ha molt d'embolic». És la teua primera faena i no vols començar posant problemes.
El teu contracte diu una cosa i el conveni del sector en diu una altra. Ixes triada delegada just quan toca negociar-lo.
Cas · Negociació col·lectiva
Tens 19 anys i treballes de cambrera en una cadena de cafeteries amb seixanta persones en plantilla. Ningú del torn de vesprada no ha llegit mai el conveni col·lectiu d'hostaleria de la província: se sap que existix perquè apareix anomenat a la nòmina i poca cosa més. Este mes hi ha eleccions sindicals, t'hi presentes quasi per accident i ixes triada delegada. Tres setmanes després s'obri la negociació del conveni i resulta que la taula és un lloc on s'escriu Dret: el que allí es firme obligarà totes les empreses i totes les persones del sector, estiguen o no afiliades, hagen anat o no a l'assemblea.