Guia del professor — «El Concorde i les decisions al marge»

UD1 · Economia i Emprenedoria · 4t d’ESO · sessió completa de 55 min · treball individual, es pot comentar en parelles

Fitxa de l’alumnat: ud01-cas-concorde.pdf — 2 cares = 1 full A4 a doble cara. L’original editable és ud01-cas-concorde.html.

No ho compartisques amb l’alumnat. Conté el solucionari.

Per a què serveix

Complementa el qüestionari de la unitat 1: allà els costos enfonsats i l’anàlisi marginal ocupaven tres preguntes (14, 15 i 27). Ací es treballen a fons, amb números. Criteri 6.2 (decisions econòmiques i cost d’oportunitat).

Repartiment del temps: 20 min la part A, 30 min la part B i 5 min de posada en comú de l’exercici 9, que és el que millor lliga les dues parts.

Part A · La fal·làcia del Concorde

1 Tot el que s’havia gastat fins al 1976 en disseny i desenvolupament (més de 1.000 milions de lliures). «No es poden recuperar» vol dir que eixos diners són els mateixos decidisquen el que decidisquen: no tornen si continuen i tampoc si paren. Per tant no diferencien les dues opcions.

2 El raonament era «hem gastat massa per a parar ara» (i el component de prestigi: no reconéixer l’error davant de l’opinió pública). És un error perquè un cost que ja no pot canviar no pot inclinar la balança: siga quina siga la decisió, eixos diners ja no hi són. L’única cosa que hauria de comptar és el que passa d’ara en avant.

3 No: sabent que no seria rendible, ningú l’hauria començat. I eixa és exactament la prova per a detectar el biaix: si hui no començaries una cosa, continuar-la només perquè ja l’has pagada no és una raó econòmica.

4 Els costos que encara queden per pagar (què costa continuar a partir d’ara) i els ingressos o beneficis que encara es poden aconseguir. Resposta excel·lent: afegeix el cost d’oportunitat, què més es podria fer amb eixos diners.

5 Obertes. Temps: una sèrie de huit temporades que ja no t’agrada però portes sis; un curs d’anglés pagat; les hores d’un treball mal plantejat. Esforç o il·lusió: un equip o una activitat que no et diu res però portes anys; una amistat o una relació que es manté «per tot el que hem passat». Es valora que identifique què és el que ja no es recupera.

6 Oberta. La segona pregunta és la important: qui ignora els costos enfonsats decideix mirant només el que ve després.

Matís per a la posada en comú (bo per a qui ho pregunte): el Concorde també tenia raons no econòmiques — prestigi tecnològic, indústria aeronàutica, ocupació. Si l’objectiu era eixe, gastar no és irracional. El que sí és fal·laç és justificar-ho dient «ja hem gastat massa per a parar». Això no és un objectiu, és un cost que ja no existeix.

Part B · Decidir en el marge

7 · Les polseres de la Núria

b) Cada polsera li aporta 2 €. Li convé fer-ne una més mentre el cost marginal siga menor que 2 €: fins a la cinquena (1,90 €). La sisena li costaria 2,50 € i només li’n donaria 2: hi perd 0,50 €. c) Benefici total: amb 4 → 8 − 4,20 = 3,80 € · amb 5 → 10 − 6,10 = 3,90 € · amb 6 → 12 − 8,60 = 3,40 €. El màxim és a les 5, igual que deia la regla marginal. El sentit de l’apartat c és aquest: veure que les dues maneres donen el mateix i que la marginal és més ràpida. Error a caçar: respondre «com més en faça, més guanya».

8 · Quatre hores i dues assignatures

a) Va triant sempre l’hora que més punts li done en eixe moment: 1a de mates (3) → 1a d’anglés (2,5) → 2a de mates (2) → 2a d’anglés (1,5). Resultat: 2 hores a cada assignatura. b) 3 + 2,5 + 2 + 1,5 = 9 punts. c) Només 6,5 punts (3 + 2 + 1 + 0,5): 2,5 menys. Perd perquè les últimes hores de mates li donen menys que les primeres d’anglés; el que compta no és quina assignatura és «més important», sinó què aporta cada hora. d) La cinquena hora aniria a la 3a de mates o a la 3a d’anglés: totes dues donen 1 punt, li és igual. Error a caçar: repartir 2 i 2 «perquè és just» sense mirar la taula. El resultat és el mateix, però el raonament no; demana que explique l’ordre (apartat a).

9 · La gelateria a l’hivern

a) Ingrés marginal 180 €; cost marginal 150 € (90 + 60). Sí que li convé: guanya 30 € cada dilluns que òbriga. b) Perquè el lloguer el paga igual òbriga o tanque: no canvia amb la decisió, així que no entra en el càlcul. Repartir-lo «per setmanes» és un invent comptable que no correspon a cap cost real d’obrir eixe dia. c) No. Els 700 € del rètol ja estan pagats i no tornen: són un cost enfonsat (irrecuperable). És el Concorde en menut. d) Regla: convé fer una unitat més mentre el que en traus (ingrés marginal) siga major que el que et costa (cost marginal). Es dona per bona qualsevol formulació equivalent.

10 · Tres decisions de dissabte

El 3 és el control de l’exercici: si algú el marca com a cost enfonsat, no ha entés la diferència.

Si acaben abans

Que busquen un exemple actual de fal·làcia del Concorde: obres públiques que continuen encara que ja se sap que costaran molt més del previst (aeroports sense vols, línies de tren, estadis). Serveix per a obrir la UD6, quan es parle de despesa pública.