Guia del professor — «Què em costa de veritat?»
UD1 · Economia i Emprenedoria · 4t d’ESO · sessió completa de 55 min · treball individual
Fitxa de l’alumnat: ud01-que-em-costa-de-veritat.pdf —
4 cares = 2 fulls A4 a doble cara per alumne. Imprimir a doble cara, vora curta.
L’original editable és ud01-que-em-costa-de-veritat.html;
els salts de pàgina estan forçats i cada cara té 10 mm de marge de sobra.
No ho compartisques amb l’alumnat. Conté el solucionari.
Què avalua
| Part | Aprenentatge de la UD1 | Criteri |
|---|---|---|
| 1, 5 | Calcular el cost d’oportunitat d’una decisió quotidiana pròpia | 6.2 |
| 2, 3, 7 | Distingir i classificar necessitats, béns i serveis · vocabulari bàsic | 6.1 |
| 4 | Explicar el problema econòmic: necessitats il·limitades i recursos escassos | 6.1 |
| 6 | Reconéixer que les decisions no sempre són racionals i detectar influències | 6.2 |
La part 5 és l’embrió del producte final de la unitat («comparativa raonada de dues alternatives amb el cost d’oportunitat calculat»): el que facen ací es reprén i s’amplia.
Com portar la sessió
- Repartir i no explicar res. La primera caixa ja diu com funciona. Deixa’ls arrancar sols: la fitxa està feta per a això, i el que et pregunten els primers cinc minuts et diu molt.
- Anar per les taules. El que has de mirar no és si encerten, és si escriuen frases senceres i si a la part 5 omplin les dues columnes.
- Avís de temps a la meitat (minut 27): «hauríeu d’anar per la part 4». Sense això, la meitat es queda encallada en la 2.
- Els cinc últims minuts, posada en comú només de la part 4: que dos o tres diguen la seua combinació i què han deixat fora. És on es veu que amb els mateixos recursos cadascú tria coses distintes, i això obri la sessió següent.
Solucionari i criteris
Part 1 · Ahir vas decidir tot el dia. No hi ha resposta correcta. El que es busca és que la segona columna no quede buida: qui escriu «res» encara no ha entés que tot el temps té usos alternatius. Es corregeix amb una pregunta al marge, no amb una creu.
Part 2 · Necessitat o desig.
| Element | Esperat | Nota |
|---|---|---|
| Aigua potable a casa | N | |
| Anar al metge quan estàs malalt | N | |
| Roba d’abric a l’hivern | N | |
| Un lloc on dormir sota sostre | N | |
| Poder anar a l’institut | N | |
| Unes sabatilles de marca | D | La marca és el desig; calçar-se és la necessitat |
| Una subscripció a sèries | D | |
| El videojoc | D | |
| Unes vacances a l’estranger | D | |
| Un cotxe propi | discutible | En un poble ben comunicat, amb autobús i distàncies curtes, D. En una masia aïllada, N |
| Connexió a internet | discutible | Hui és condició per a estudiar i per a fer tràmits: defensable com a N |
| Un telèfon mòbil | discutible | Tindre’n un, N defensable; que siga l’últim model, D |
Els tres discutibles són el moll de l’os de l’exercici: la pregunta oberta val més que les dotze marques juntes. Puntua la justificació, no la lletra. Resposta bona = fa servir un criteri («sense això no puc fer X»), no una preferència («és que a mi m’agrada»).
Part 3 · Béns i serveis.
| Element | Bé o servei | Durador? |
|---|---|---|
| Una barra de pa | Bé | No durador |
| Un tall de cabell | Servei | — |
| Una bicicleta | Bé | Durador |
| El viatge en autobús a la ciutat més pròxima | Servei | — |
| Un telèfon mòbil | Bé | Durador |
| Una classe particular de matemàtiques | Servei | — |
Última pregunta: al cine compres un servei (la projecció: no te l’endús ni la revens) i les crispetes són un bé no durador. La frase ha de contindre la idea de què es pot guardar i què no.
Part 4 · Seixanta euros i un dissabte. Qualsevol combinació val si compleix els dos límits (≤ 60 € i ≤ 6 h). Errors a caçar:
- Passar-se de les 6 h però quadrar els diners — el més freqüent, perquè només compten els euros.
- Sumar malament: fes-los repassar, no els ho corregisques.
- Deixar la b) en blanc. Eixa pregunta és el cost d’oportunitat; si no la contesten, no han fet l’exercici.
Respostes esperades:
- c) No hi ha una única correcta i eixa és la gràcia: amb 60 € i 6 h, qui tria la platja i el partit va sobrat de diners i just de temps; qui tria el videojoc i la samarreta, al revés. El que s’avalua és que argumenten amb els seus propis números.
- d) Amb 200 € la restricció que mana passa a ser el temps: podrien pagar-ho tot i continuar sense poder fer-ho tot. Que arriben ací és l’objectiu de la part.
Part 5 · El cost d’oportunitat, calculat. Rúbrica curta:
| Insuficient | Adequat | Excel·lent | |
|---|---|---|---|
| Les dues alternatives | Només n’omple una | Omple les dues | Les dues, i són comparables de veritat |
| Costos | Només diners | Diners i temps | Diners, temps i alguna cosa no monetària |
| Renúncia | En blanc o repeteix el cost | Diu a què renuncia | La renúncia és concreta i creïble |
| Justificació | «Perquè m’agrada més» | Compara avantatges | Parla del que deixa arrere, no només del que guanya |
L’error típic és escriure com a renúncia el mateix preu («renuncie a 200 €»). Cal fer-los veure que la renúncia és allò que hauries fet amb eixos 200 €.
Part 6 · Qui decideix per tu.
| Cas | Què l’empeny | Decidir millor |
|---|---|---|
| a) 19,99 vs 20 | L’efecte del dígit de l’esquerra: llegim d’esquerra a dreta i arxivem «dinou i pico» | Arrodonir mentalment cap amunt abans de decidir |
| b) La llet al fons | El recorregut de la botiga està dissenyat perquè travesses tot el local | Entrar amb la llista feta i no desviar-se’n |
| c) Emporta’t 3 i paga’n 2 | Sembla estalvi, però és gastar més per unitats que no necessitaves | Preguntar-se «ho compraria si no hi haguera oferta?» |
| d) 4 pagaments de 22,50 € | Fraccionar amaga el total: 90 € continuen sent 90 € | Mirar sempre el preu total, no la quota |
Es dona per bona qualsevol formulació amb les seues paraules que arribe a la idea. La segona columna és la important: detectar el truc sense saber què fer-hi no serveix de res.
Part 7 · Vocabulari. Definicions de referència, però es valora que estiguen amb les seues paraules, no la literalitat:
- Escassetat — que no n’hi ha per a tots ni per a tot, i per això cal triar.
- Recursos — el que tens per a aconseguir coses: diners, temps, materials, gent, coneixements.
- Necessitat — allò que si et falta et causa un problema real.
- Bé — cosa material que pots tocar i guardar.
- Servei — acció que algú fa per a tu i que no pots emmagatzemar.
- Cost d’oportunitat — el valor del que deixes de fer per prendre una decisió.
Un buit al vocabulari no es penalitza igual que una definició errònia: se’ls ha dit que el buit també informa, i és informació d’avaluació inicial per a mi.
Nota d’ús
Aquesta fitxa no posa nota d’examen: és una tasca competencial de la unitat. La qualificació de la UD1 continua eixint de la prova escrita compartida amb la UD2.
Si acaben abans
Passa poc, però: que giren el full i escriguen la decisió econòmica més important que hagen vist prendre a sa casa aquest any i a què es va renunciar. No es corregeix; serveix per a la posada en comú i, si el grup hi entra, per a la UD3.