Solucionari — Qüestionari de la unitat 1

Economia i Emprenedoria · 4t d’ESO · Qüestionari: ud01-questionari.pdf (A4, 3 pàgines). Es contesta a la llibreta o en fulls a banda.

Temari: necessitats, béns, agents econòmics i flux circular, principis d’elecció individual i economia del comportament.

Compte amb la seqüència: els agents econòmics i el flux circular es treballen a la SA 2 («D’on ix el que consumim»). Ací entren de manera anticipada. Si la prova escrita es fa amb eixa situació no hi ha problema; si el qüestionari es fa abans, cal haver-los explicat o llevar el bloc C (preguntes 9-11, 25 i 26).

L’economia del comportament, l’anàlisi marginal i els incentius no estan al capítol 01 del llibre web: provenen d’un qüestionari d’altres cursos.

No ho compartisques amb l’alumnat. Conté el solucionari.

Puntuació orientativa (sobre 10): A necessitats 1,5 (1: 0,5 · 2: 0,5 · 3: 0,25 · 4: 0,25) · B béns 1,5 (5: 0,25 · 6: 0,25 · 7: 0,5 · 8: 0,5) · C agents 1 (9: 0,25 · 10: 0,25 · 11: 0,5) · D elecció 2,5 (12: 0,5 · 13-16: 0,5 cadascun) · E comportament 1,5 (17: 0,25 · 18: 0,75 · 19: 0,25 · 20: 0,25) · F test 10 × 0,2 = 2.

Bloc A · Necessitats

1 Primàries: cal cobrir-les per a viure i estar sa (menjar, beure, dormir, abric, sostre, atenció mèdica). Secundàries: milloren el benestar però es pot viure sense (viatjar, un concert, roba de marca, videojocs). Són il·limitades en conjunt perquè quan en cobreixes unes n’apareixen de noves; com que els recursos són escassos, no es poden cobrir totes i cal triar. Aquest és el problema econòmic. Error a caçar: confondre «il·limitades» amb «la gent és capritxosa». És un tret del conjunt, no un judici.

2 1 Likes → reconeixement (estima). 2 Alarma → seguretat. 3 Investigadora → autorealització. 4 Aigua després del partit → fisiològica. 5 Colla d’amics → socials (pertinença). Es dona per bo el 1 com a «socials» si la justificació parla de sentir-se part del grup i no d’aprovació. Dada per si pregunten: Maslow va publicar els nivells el 1943; la piràmide la van dibuixar després altres autors (el llibre web ho explica).

3 Resposta oberta. Exemples bons: connexió a internet, mòbil (per a tràmits, estudis, treball), electricitat, aigua corrent, calefacció/aire condicionat. El que puntua és per què ha canviat: la societat s’organitza al voltant d’això i sense ell no pots fer coses bàsiques (estudiar, fer tràmits, treballar).

4 No, en sentit estricte: sense mòbil no corre perill la vida, que és el que defineix una necessitat primària. Resposta excel·lent: matisa que la frontera es mou amb l’època (tindre’n un s’acosta a bàsic per a estudiar o fer tràmits), però que un mòbil de darrera generació és clarament secundària. Error a caçar: respondre amb opinió («jo no podria viure sense») en lloc de la definició, que és el que demana l’enunciat.

Bloc B · Béns i serveis

5 Bé: material, es pot tocar i guardar (una barra de pa, unes sabatilles). Servei: activitat que algú fa per a tu, no es pot emmagatzemar (un tall de cabell, una classe, un viatge en autobús).

6 L’aigua de pluja és abundant i no cal produir-la: no té preu. La de l’aixeta és escassa: cal captar-la, depurar-la i portar-la, i això costa recursos, per això es paga. Un bé lliure passa a econòmic quan es torna escàs. Exemples: l’aigua a Barcelona amb la sequera de 2024 (hi va haver restriccions), l’aire net de les ciutats (zones de baixes emissions), l’espai d’ombra en una platja plena.

7

El 3 i el 4 són el mateix objecte però l’ús decideix: si satisfà directament una necessitat és de consum; si serveix per a produir (dissenys que la dissenyadora ven) és de capital. La 6 és de capital pel mateix motiu: l’empresa la fa servir per a vendre un servei. Error a caçar: classificar pel preu («el portàtil és car, és de capital») o per la durada.

8 El far: molts el poden usar alhora sense que es gaste (que un vaixell veja la llum no impedeix que la veja un altre) i no es pot excloure qui no paga. Com que ningú pagaria voluntàriament, el proporciona l’Estat amb impostos. L’autobús urbà no és un bé públic en sentit econòmic: es pot excloure qui no paga el bitllet i té places limitades (si va ple, no hi puges). Que el finance l’Ajuntament no el converteix en bé públic. Error a caçar: «és públic perquè el paga l’Ajuntament» (és la mateixa trampa que la resposta a de la 24).

Bloc C · Agents econòmics

9 Famílies: consumeixen béns i serveis i ofereixen treball (i estalvi). Empreses: combinen factors de producció per a produir i vendre. Sector públic (Estat, CCAA, ajuntaments, Seguretat Social): cobra impostos, presta serveis, paga pensions i ajudes i posa les regles. Sector exterior: la resta del món (importacions i exportacions).

10 1 Sector públic. 2 Famílies. 3 Empreses (la cooperativa és una empresa). 4 Sector exterior: una no resident que compra un servei espanyol; és una exportació de serveis (el llibre posa aquest mateix exemple amb els turistes). 5 Sector exterior: per a Espanya és una importació. 6 Famílies que reben una transferència del sector públic: es dona per bo qualsevol dels dos si la justificació diu qui paga i qui cobra. Error a caçar: al 4, respondre «famílies» perquè la turista és una persona. La clau és que ve de fora.

11 Les famílies ofereixen treball a les empreses i reben salaris i rendes; amb eixos diners compren béns i serveis a les empreses i els paguen (consum). Per tant, el que una família gasta és l’ingrés d’una empresa, i el que l’empresa paga en salaris és l’ingrés d’una família. Exemple del llibre: la mare cobra la nòmina, la gasta al supermercat, i eixos diners paguen el salari de la caixera. Esquema: dos blocs (famílies, empreses) i dos circuits en sentit contrari: un real (treball cap a les empreses; béns i serveis cap a les famílies) i un monetari (salaris cap a les famílies; pagament del consum cap a les empreses). Error a caçar: fletxes de diners i de béns en el mateix sentit.

Bloc D · Principis d’elecció individual

12 Qualsevol exemple propi que il·lustre bé cada principi:

• Triar implica renunciar: si quede el dissabte amb els amics, no estudie.
• El cost és allò a què renuncies: el cost d’anar a la universitat no és només la matrícula, és el sou que no cobres mentre estudies.
• Pensar en el marge: no decideixes «estudiar o no», decideixes si estudies una hora més.
• Responem als incentius: si l’autobús puja de preu, més gent va en bici.

Error a caçar: repetir la frase del principi com a exemple.

13 a) El llibre: és la millor alternativa a què renuncies (amb 20 € no pots fer les dues coses). b) El cine amb els amics (l’entrada i les crispetes, i la vesprada amb ells). c) 15 € és el preu del cine, no el cost d’oportunitat. El cost d’oportunitat és el que deixes de fer amb eixos diners: el llibre. (A més sobren 5 €, que no es perden.) Error a caçar: respondre en euros. És el mateix error que ja vam veure a la fitxa «Què em costa de veritat?».

14 a) Està pagat i no es recupera faça el que faça l’Àlex: continue o no, els 90 € ja no tornen. b) Deixa que un cost que ja no pot canviar decidisca per ell: continua per no «perdre» uns diners que ja estan perduts. c) Només el que ve a partir d’ara: quant li aporta cada dissabte de guitarra davant de quant li aporta entrenar amb l’equip. Els 90 € no han d’entrar en el càlcul.

15 a) 1a hora +3 · 2a +1,5 · 3a +1 · 4a +0,5. b) Decreix: cada hora afegida aporta menys que l’anterior. c) Entrenar: la quarta hora li dona només mig punt, i ella valora més l’entrenament. La nota total (9) no serveix perquè la decisió no és «9 o res», és «8,5 o 9»: el que compta és el que afegeix eixa hora. Error a caçar: dir que el benefici marginal de la 4a hora és 9 (la nota total).

16 1 Positiu. 2 Negatiu. 3 Positiu. 4 Negatiu. 5 Negatiu. 6 Positiu. Cafeteria: qualsevol incentiu raonable. Positius: descompte o un regal (galeta, refresc més gran) per seure dins, targeta de punts que en done el doble a l’interior. Negatiu: un suplement de terrassa (ja es fa en moltes ciutats). Cal que diga quin tipus és.

Bloc E · Economia del comportament

17 L’homo economicus té tota la informació, calcula costos i beneficis sense errors, no es deixa influir per com li presenten les coses i sempre tria el que més li convé. L’economia del comportament (Daniel Kahneman i Amos Tversky, Richard Thaler) mostra que les persones reals fem servir dreceres mentals, ens afecten les emocions, la presentació i el que fan els altres, i cometem errors sistemàtics, és a dir, previsibles. Kahneman va rebre el Nobel el 2002 i Thaler el 2017. Error a caçar: «no som racionals perquè som tontos». Els biaixos afecten tothom, també els experts.

18 1 Ancoratge (el 150 fa de referència). 2 Aversió a la pèrdua (una pèrdua pesa més que un guany igual; en els experiments, al voltant del doble). 3 Efecte marc (la mateixa informació presentada diferent). 4 Efecte ramat (fer el que fan els altres). 5 Biaix del present (el benefici ara pesa més que el cost futur). 6 Excés de confiança. Sobra: biaix de confirmació.

19 Perquè si saben com decidim de veritat poden dissenyar preus, botigues i ofertes que ens empenyen a comprar més o a pagar més. Exemples vàlids: «abans/ara» o preus tatxats (ancoratge); preus acabats en ,99 (efecte del dígit de l’esquerra: ens quedem amb el 19 de 19,99, una forma d’ancoratge); «últimes unitats» o comptadors enrere (aversió a la pèrdua); «el més venut», ressenyes i estreles (efecte ramat); pagar a terminis o «compra ara, paga després» (biaix del present); «95 % sense greix» (efecte marc). La llet al fons del súper o els productes cars a l’altura dels ulls es donen per bons si expliquen que no comparem i agafem el que tenim davant (una drecera mental), encara que no li posen nom de la llista. Cal que cada exemple porte el seu biaix.

20 Oberta. Puntua que la decisió siga concreta, que el biaix quadre amb la situació i que el canvi proposat siga realista. Els més freqüents: ajornar l’estudi (biaix del present), comprar alguna cosa en rebaixes que no necessitava (ancoratge), comprar el que tenen tots (efecte ramat), no deixar un videojoc o una subscripció perquè ja estava pagat (cost enfonsat: també es dona per bo, encara que no estiga a la llista de la 18).

Bloc F · Test

Distractors que val la pena comentar en la correcció:

• 24 a) «el paga l’Ajuntament»: el mateix error que a la 8.
• 23 c) «un bé que dura molts anys»: confondre capital amb durador (a la 7 es veu que no van junts: el portàtil de sèries és durador i de consum).
• 27 d) efecte ramat: qui ho marca no distingeix encara entre biaixos; convé tornar a la 14.