Quan usar-la
- A la Unitat 4, tan bon punt es distingix empresa de model de negoci: el canvas és la ferramenta que fa visible eixa diferència.
- Per a dissecar un model real —una plataforma de subscripció, una aerolínia de baix cost— abans de demanar que en dissenyen un de propi.
- En analitzar els patrons recurrents (long tail, freemium, esquer i ham): cadascun es reconeix per com distorsiona blocs concrets del canvas.
Què cal tindre en compte
- Un canvas es llig en horitzontal, no bloc a bloc. El que s’avalua és la coherència: si el segment són adolescents que compren pel mòbil, el canal no pot ser una xarxa de distribuïdors; si la proposta de valor és la personalització, l’activitat clau no pot ser produir en sèrie.
- «Tothom» no és un segment de clients. És la casella que més s’espatla, i en espatlar-se arrossega la resta: sense segment definit no es pot triar canal, ni missatge, ni preu.
- La proposta de valor està al centre per alguna cosa: és la frontissa entre la meitat que mira al client (dreta) i la que mira dins (esquerra).
- Un canvas amb les nou caselles plenes pot estar malament. Un amb dues caselles buides i set de coherents sol estar millor: les buides assenyalen el que encara no se sap, que és informació honesta.
- El freemium es veu al canvas abans que al compte de resultats: apareix un segment que no paga i un altre que sí, i una estructura de costos que ha de sostindre els dos.
Per a portar-la a classe
Repartix un canvas d’una empresa coneguda amb dos blocs canviats de lloc a propòsit i demana que troben la incoherència. Costa més del que sembla i ensenya exactament el que cal aprendre: que el canvas no és un formulari, sinó una prova d’encaix. Després ja poden muntar el seu.