Plantejament
La Unitat 7 presenta l’emprenedoria social com una forma d’emprendre en què el benefici és el mitjà i la missió social, el fi. Esta activitat el convertix en una cosa tangible analitzant una empresa social real. El repte pedagògic és que l’alumnat entenga el que té de distint i el que té de comú amb dos figures a les quals és fàcil confondre-la: una empresa convencional (que també ven al mercat, però busca el benefici com a fi) i una ONG (que també perseguix un fi social, però sol viure de donacions, no de vendre).
El professor presenta una empresa social documentada. Pot usar el cas de La Fageda vist en el llibre (iogurts que donen treball a persones amb discapacitat), o substituir-lo per un altre més pròxim al context de l’aula: una empresa d’inserció laboral, una cooperativa de la comarca, una marca amb segell B Corp, una empresa de comerç just o un projecte local que resolga un problema social venent un producte o servici. L’important és que siga real, documentada i econòmicament viable, no una ONG ni una utopia.
Objectius didàctics
- Identificar amb precisió la missió social d’una empresa real i distingir-la de la seua activitat comercial (CE4).
- Situar el cas entre tres figures —empresa convencional, empresa social i ONG— raonant què la diferencia de cadascuna.
- Comprendre com una empresa social equilibra impacte i viabilitat econòmica: de què viu i en què reinvertix.
- Connectar l’activitat de l’empresa amb un o diversos ODS, justificant la connexió amb dades del cas i no amb etiquetes (CE3).
- Aplicar una mirada crítica que distingisca el compromís social real del possible greenwashing.
Passos
- Enquadrament (5 min). El professor presenta l’empresa amb tres o quatre dades clau (què ven, quin problema social o ambiental ataca, des de quan opera, a qui empra o beneficia) i repartix la fitxa de treball i la roda dels ODS.
- Lectura del dossier en grup (10 min). Cada grup llig la informació i subratlla dos coses: quina és la missió social de l’empresa (el seu fi) i com guanya diners per a sostindre’s (el seu mitjà).
- Empresa, empresa social o ONG? (15 min). Cada grup completa la fitxa de tres columnes situant el cas: en què s’assembla i en què es diferencia d’una empresa convencional del mateix sector i d’una ONG que perseguira el mateix fi social. Han d’escriure una frase que definisca per què és una empresa social.
- Connexió amb els ODS (10 min). El grup tria els dos o tres ODS amb què l’activitat de l’empresa es relaciona més directament i justifica cada connexió amb una dada del cas (no val «contribuïx a l’ODS 8» a seques: cal dir com).
- Posada en comú i test del greenwashing (15 min). Cada grup exposa la seua anàlisi. El professor tanca amb la pregunta crítica: esta empresa té un impacte social real i verificable o l’aparenta per a vendre més? La classe decidix quines dades demanaria per a estar segura (nombre de persones beneficiades, percentatge de beneficis reinvertits, certificacions independents com B Corp).
- Tancament individual escrit (5 min). Cada alumne respon per escrit: Explica amb un exemple d’este cas per què esta empresa és «social» i no només una empresa més, i anomena l’ODS amb què més es relaciona (1 paràgraf).
Criteris d’avaluació
| Criteri | Descripció | Pes |
|---|---|---|
| Missió social identificada | Distingix amb precisió el fi social (el perquè) de l’activitat comercial (el com se sosté) | 30 % |
| Empresa / empresa social / ONG | Situa el cas correctament i raona què el diferencia de cada figura | 25 % |
| Connexió amb els ODS | Vincula l’activitat amb ODS concrets justificant amb dades del cas | 25 % |
| Mirada crítica (greenwashing) | Planteja quines dades demanaria per a distingir impacte real d’aparença | 20 % |
Variants i extensions
- Variant curta (30 min): entregar la fitxa de tres columnes ja iniciada i centrar el treball en la connexió amb els ODS i el test del greenwashing.
- Variant per figures: repartir a distints grups una empresa convencional, una empresa social i una ONG del mateix àmbit (per exemple, alimentació) i comparar en la posada en comú els seus fins i els seus models.
- Connexió amb la Unitat 3: reprendre la distinció entre compromís real i greenwashing aplicant-la ara a una empresa que diu tindre fi social.
- Connexió amb el projecte de la unitat: usar el cas com a model perquè els grups valoren si el seu propi projecte (activitat anterior) podria tindre una dimensió social.
Dossier
Tres organitzacions que apareixen en la Unitat 7 i que cauen en llocs distints de la fitxa de tres columnes. Cap no encaixa del tot en una sola casella: justament ahí està la discussió.
Cas A · La Fageda (Garrotxa): iogurts que donen treball
La cooperativa La Fageda fabrica iogurts i gelats que es venen en supermercats com qualsevol altra marca. Va nàixer el 1982 a la comarca de la Garrotxa amb la missió de donar treball digne a persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals greus, a qui el mercat laboral ordinari deixava fora. El seu fundador, el psicòleg Cristóbal Colón, va decidir tractar-les com a treballadors amb una ocupació real i productiva, no com a pacients a qui cuidar. Hui dona ocupació a centenars de persones, una part important d’elles amb algun tipus de discapacitat, ven els seus productes al mercat, no viu de subvencions i competix en qualitat amb les grans marques làcties.
Font: Fundació La Fageda, memòries i informació corporativa (fageda.com); premsa econòmica espanyola. Cas recollit en la Unitat 7 d’este llibre.
Cas B · Patagonia: la Terra com a única accionista
Patagonia, una marca estatunidenca de roba de muntanya, va reescriure la seua missió el 2018: «Estem en el negoci per a salvar el nostre planeta». Dona un percentatge fix de les seues vendes a causes ambientals i anima a reparar la roba en lloc de comprar-ne de nova, com en la seua campanya «No compres esta jaqueta». Al setembre de 2022 el seu fundador, Yvon Chouinard, en lloc de vendre l’empresa o traure-la a borsa, va transferir la propietat a una fundació i a un fideïcomís els beneficis del qual es destinen íntegrament a lluitar contra la crisi climàtica. El comunicat ho va resumir així: «la Terra és ara la nostra única accionista».
Fonts: Patagonia Inc., declaració de missió i comunicat «Earth is now our only shareholder» (setembre de 2022, patagonia.com/ownership); The New York Times i Reuters. Cas recollit en la Unitat 7 d’este llibre.
Cas C · Grameen Bank: prestar a qui cap banc no prestava
En els anys setanta, l’economista bangladeixí Muhammad Yunus va vore que les persones més pobres no podien eixir de la pobresa perquè cap banc els prestava diners: no tenien avals ni garanties. Va fundar el Grameen Bank, que prestava quantitats molt xicotetes —de vegades l’equivalent a uns pocs euros— a dones pobres del camp perquè muntaren el seu propi negoci, sense demanar aval. Eixes persones, «insolvents» per a la banca tradicional, tornaven els préstecs en percentatges altíssims. El microcrèdit es va estendre per tot el món, i Yunus i el Grameen Bank van rebre junts el Premi Nobel de la Pau de 2006.
Font: Fundació Nobel, Premi Nobel de la Pau 2006 (nobelprize.org). Cas recollit en la Unitat 7 d’este llibre.