Autoconeixement i identitat personal

Temps estimat de lectura: 15-18 min · Sabers LOMLOE: A.1, A.2 · Prerequisits: cap (esta és la primera unitat).

En acabar esta unitat sabràs:

• Distingir la teua identitat personal dels rols socials que exercixes en la família, l’institut o el grup d’amics.
• Identificar els teus cinc valors principals i ordenar-los en una jerarquia explícita que pugues defendre.
• Aplicar les huit intel·ligències múltiples de Gardner al teu propi perfil sense reduir-te a una sola.
• Construir un DAFO personal coherent, amb exemples concrets en cada casella.

Esta assignatura comença per una pregunta que pareix òbvia però que quasi ningú s’ha pres seriosament abans dels setze anys: qui eres tu exactament? No es tracta d’una pregunta filosòfica abstracta. És una pregunta pràctica, perquè d’ací a uns mesos hauràs de decidir si te’n vas a Batxillerat o a Formació Professional, quina modalitat tries, en quin centre et matricules i, un poc més avant, a quina classe de faena vols dedicar bona part de la teua vida adulta. Si no saps qui eres, eixes decisions es prenen a l’atzar o, pitjor, les pren una altra persona per tu.

Conéixer-se a un mateix no és un do que apareix de colp. És un treball lent que es fa amb eines concretes. En esta primera unitat aprendrem quatre de les més útils: separar la teua identitat dels rols que exercixes, identificar els teus valors i ordenar-los per prioritat, reconéixer les teues fortaleses i debilitats amb la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, i construir el teu propi DAFO personal per prendre decisions amb el cap més clar.

I convé avisar d’una cosa des del principi: este llibre no et dirà el que has de ser. Et donarà eines perquè ho decidisques tu, amb criteri.

Identitat personal i rols socials

Una de les confusions més habituals als setze anys —i també als quaranta— és barrejar la identitat personal amb els rols socials que cadascú assumix en diferents contextos. Són coses distintes i convé separar-les amb precisió, perquè si no acabes creient que eres el que els altres esperen que sigues.

Què entenem per identitat personal

La identitat personal és el conjunt de valors, creences, interessos, capacitats i maneres d’estar en el món que et fan ser tu i no una altra persona. Té tres trets que la diferencien de qualsevol altra cosa:

• És relativament estable en el temps, encara que evoluciona amb l’experiència. La identitat dels sis anys no és la dels setze ni la dels quaranta, però hi ha un fil de continuïtat que reconeixes com a tu mateix.
• És pròpia i no transferible. Cap altra persona, per molt pareguda que siga a tu, té exactament la teua combinació de valors, interessos i maneres.
• És integradora: unix el que penses, el que sents i el que fas en un patró coherent. Quan eixos tres no encaixen, parlem de crisi d’identitat o, en termes psicològics més recents, de dissonància.

Què són els rols socials

Un rol social és el paper que exercixes dins d’un grup o institució concreta. Eres fill o filla dins de la teua família, estudiant dins de l’institut, amic o amiga dins del teu grup, jugador dins d’un equip esportiu, company dins d’un projecte. Cada rol ve amb un conjunt d’expectatives: el que se suposa que has de fer, dir i aparentar en eixe context.

Els rols són útils —sense ells la convivència seria impossible— però no són la teua identitat. Una persona pot ser excel·lent en un rol (el típic alumne model) i sentir-se buida perquè eixe rol no encaixa amb el que realment és per dins. També és habitual el contrari: algú amb males notes que en un altre context demostra una capacitat de lideratge, una creativitat o una empatia que el rol d’estudiant no permet vore.

Per què importa la diferència

Confondre identitat i rol té dues conseqüències greus:

• Decidir segons expectatives alienes. Si creus que la teua identitat és ser el bon estudiant, triaràs Batxillerat encara que la FP encaixe millor amb qui eres. Si creus que la teua identitat és ser la divertida del grup, descartaràs carreres o professions que requerixen concentració solitària, encara que t’apassionen.
• Crisi en canviar de context. Qui recolza tota la seua identitat en un sol rol —l’esportista d’elit, el delegat de classe, el fill perfecte— entra en crisi quan eixe rol desapareix o canvia. Lesions, mudances, ruptures: situacions normals es viuen com a destrucció del jo perquè no hi ha identitat davall del rol.

La idea pràctica és senzilla: els rols canvien al llarg de la vida; la identitat, no tant. Val la pena tindre clara la segona abans d’invertir anys de la teua vida a optimitzar la primera.

Els valors: el que de veritat importa

Els teus valors són les coses que consideres importants en la vida i que orienten les teues decisions, ho confesses o no. Encara que no els hages escrit mai en una llista, els valors estan presents cada vegada que decidixes què fer un dissabte de vesprada, a qui dediques el teu temps, què et molesta dels altres o què admires d’algú.

Una llista de valors comuns

No hi ha una llista universal tancada, però estos quinze valors apareixen en quasi tots els inventaris psicològics contemporanis (Schwartz, Rokeach, Values in Action). Llig-los a poc a poc:

• Família. Mantindre vincles estrets amb pares, germans, parents.
• Amistat. Cultivar relacions profundes amb persones triades.
• Llibertat. Decidir per un mateix sense coaccions externes.
• Justícia. Que cada persona reba el que li correspon.
• Seguretat. Estabilitat econòmica, laboral, emocional.
• Creativitat. Crear coses noves, expressar-se, innovar.
• Coneixement. Aprendre contínuament, entendre com funcionen les coses.
• Salut. Cuidar el cos i la ment com a prioritat.
• Reconeixement. Que els altres valoren el que fas.
• Èxit. Complir objectius visibles i mesurables.
• Honestedat. Dir la veritat encara que incomode.
• Aventura. Buscar experiències intenses i noves.
• Espiritualitat. Connectar amb una cosa més gran que un mateix (religiós o no).
• Servici. Ajudar altres persones o contribuir al bé comú.
• Tradició. Conservar costums i formes heretades.

Ningú té un sol valor. Tots en tenim diversos, i la qüestió interessant no és quins tens sinó en quin orde els poses quan entren en conflicte.

L’exercici de la jerarquia

La pregunta pràctica és: si hagueres de triar entre dos valors teus que s’enfronten en una decisió, quin guanyaria? Imagina:

• T’oferixen una faena ben pagada lluny de la teua família. Pesa més la seguretat econòmica o la família?
• Et conviden a una festa important el dia abans d’un examen decisiu. Pesa més l’amistat o l’èxit?
• Descobrixes que el teu millor amic ha copiat en un examen. Pesa més l’honestedat o l’amistat?

No hi ha respostes correctes universals. Hi ha la teua resposta. I conéixer la teua jerarquia explícita —no la que els teus pares o els teus professors creuen que tens— és l’eina més útil per no penedir-te de decisions importants.

L’exercici canònic és el següent: de la llista de quinze valors, tria els cinc que més t’importen. Després ordena’ls de l’1 al 5. Després escriu una frase explicant per què el número 1 va abans que el 2. Si no pots justificar-ho, probablement eixe no siga el teu orde real.

L’ikigai: la versió japonesa del propòsit

Una de les idees més útils per pensar el teu propòsit vital ve d’Okinawa, una illa del sud del Japó coneguda per la longevitat dels seus habitants. La paraula ikigai (生き甲斐) es traduïx aproximadament com a raó de ser o allò pel qual val la pena alçar-se cada matí.

El model popular de l’ikigai —tal com el van divulgar García i Miralles en el seu llibre del 2016— proposa buscar la intersecció de quatre cercles:

• El que ames. Allò que faries fins i tot si ningú t’ho demanara.
• El que saps fer bé. Allò en què tens talent o has desenvolupat destresa.
• El que el món necessita. Allò pel qual algú estaria disposat a agrair la teua faena.
• Allò pel qual et poden pagar. Allò que el mercat retribuïx econòmicament.

El punt en què els quatre cercles se solapen és el teu ikigai: una activitat que ames, en què eres bo, que és útil per als altres i que et dona independència econòmica.

Poques persones troben el seu ikigai del tot als setze anys, i moltes tarden dècades a aproximar-s’hi. Però conéixer el model servix per detectar quin cercle et falta en el que fas actualment. Si només complixes el que ames sense pensar si algú t’ho pagarà, vius en passió sense recursos; si només complixes allò pel qual et paguen, sense amor ni utilitat social, vius en el que David Graeber va anomenar faenes de merda.

Fortaleses i debilitats: descobrix el teu perfil

Una vegada identificats els valors, el pas següent és conéixer les teues fortaleses i debilitats: allò en què eres bo i allò en què et costa més. Esta autoavaluació no es fa d’oïda. Cal un marc que evite dos errors freqüents: creure que eres bo en tot (sobreestimació) o creure que no se’t dona bé res (infraestimació, molt més habitual als setze).

Per què la pregunta «eres llest?» està mal plantejada

Durant el segle XX, la psicologia va popularitzar la idea que existia una sola intel·ligència, mesurable amb un número anomenat coeficient intel·lectual (CI). Eixa visió funcionava bé per predir l’èxit acadèmic tradicional —exàmens de llengua, matemàtiques, memorització— però fracassava en predir l’èxit vital fora de les aules: emprenedors amb CI mitjà que triomfen, esportistes brillants que trauen justets els estudis, músics amb una oïda extraordinària que mai passarien un test estàndard.

A partir dels anys huitanta, diversos psicòlegs van proposar que la intel·ligència no és una sola cosa, sinó un conjunt de capacitats distintes que es desenvolupen de manera independent. El més influent va ser Howard Gardner, psicòleg de Harvard que va publicar el 1983 el llibre Frames of Mind.

Les huit intel·ligències múltiples de Gardner

Gardner va proposar originalment set intel·ligències i en va afegir una octava anys després. Cada persona té les huit en distint grau; ningú és bo en tot ni dolent en tot. La clau és saber el teu perfil: en quines dues o tres destaques més i quines dues o tres són la teua zona menys desenvolupada.

• Intel·ligència lingüística. Capacitat per usar les paraules amb precisió, escriure, parlar en públic, aprendre idiomes. Qui la té desenvolupada gaudix llegint, debatent, redactant. Professions típiques: periodista, escriptor, advocat, professor de llengua, traductor.
• Intel·ligència logicomatemàtica. Capacitat per raonar de manera estructurada, manejar números, identificar patrons, resoldre problemes abstractes. Professions típiques: programador, enginyer, científic, economista, comptable.
• Intel·ligència espacial. Capacitat per visualitzar objectes en tres dimensions, orientar-se, dibuixar, dissenyar. Professions típiques: arquitecte, dissenyador gràfic, escultor, pilot, cirurgià.
• Intel·ligència musical. Capacitat per reconéixer ritmes, melodies, tons; per compondre, interpretar o apreciar música amb profunditat. Professions típiques: músic, productor, enginyer de so, professor de música.
• Intel·ligència corporal-cinestèsica. Capacitat per usar el cos de manera precisa: esport, dansa, artesania, maneig d’eines. Professions típiques: esportista, ballarí, cirurgià, electricista, mecànic, fisioterapeuta.
• Intel·ligència naturalista. Capacitat per observar, classificar i entendre el món natural: animals, plantes, fenòmens meteorològics, ecosistemes. Professions típiques: biòleg, veterinari, agricultor, guardaboscos, naturalista.
• Intel·ligència interpersonal. Capacitat per entendre les altres persones: les seues emocions, motivacions, intencions. Professions típiques: professor, comercial, psicòleg, mediador, líder d’equip, infermer.
• Intel·ligència intrapersonal. Capacitat per entendre’s a un mateix: emocions pròpies, motivacions, límits. No té una professió òbvia, però és la base de la maduresa emocional i de bona part de la salut mental.

Com identificar el teu perfil

No cal un test car ni un psicòleg. Els indicis més fiables són tres preguntes que convé fer-se en fred:

• Quines activitats faig en el meu temps lliure, sense que ningú m’obligue? Qui escriu, llig o debat per gust té intel·ligència lingüística. Qui construïx coses amb les seues mans, cinestèsica. Qui es passa hores resolent problemes en un full, logicomatemàtica.
• En quines tasques el temps se’m passa volant? El psicòleg Csikszentmihalyi va anomenar flow (flux) a eixe estat en què perds la noció del temps perquè l’activitat encaixa amb les teues capacitats. Les tasques en què entres en flow apunten a les teues intel·ligències dominants.
• Què fan els meus amics quan em demanen ajuda? Si et demanen corregir un text, lingüística. Si et demanen ajuda amb un problema de matemàtiques, logicomatemàtica. Si et demanen consell sentimental, interpersonal o intrapersonal.

L’objectiu no és etiquetar-se en una sola intel·ligència, sinó reconéixer les teues dues o tres dominants i les teues dues menys desenvolupades, per prendre decisions acadèmiques i professionals coherents amb eixe perfil.

Prova-ho tu mateix: el test RIASEC creua els teus interessos amb sis tipus d’entorn professional (Realista, Investigador, Artístic, Social, Emprenedor, Convencional) i et torna una combinació de tres lletres que complementa el perfil d’intel·ligències de Gardner. Fes-lo servir com a punt de partida per al debat de la secció MirarFora al final de la unitat.

↗ Herramienta interactiva disponible en la versión digital del libro (profedeeconomia.es).

El DAFO personal

El DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) és una eina nascuda als anys seixanta per a l’anàlisi estratègica d’empreses. Funciona també, sorprenentment bé, per analitzar una persona. El vorem en versió empresarial en Eco 4ESO i Empresa 2BACH; ací l’apliquem a tu.

La idea és construir una taula de quatre caselles que creuen dos eixos: factors interns (el que està dins de tu) enfront de factors externs (el que està en el teu entorn) i factors positius enfront de factors negatius.

Les quatre caselles

• Fortaleses (internes i positives). El que se’t dona bé i depén de tu. Exemples: «se’m dona bé explicar coses en públic», «tinc molta constància», «parle anglés amb fluïdesa». Connecta directament amb les teues intel·ligències dominants.
• Debilitats (internes i negatives). El que et costa i depén de tu millorar-ho. Exemples: «em frustre ràpid quan una cosa no em ix», «procrastine molt amb tasques llargues», «em pose nerviós en exàmens orals». No són defectes morals; són àrees amb marge de millora.
• Oportunitats (externes i positives). El que l’entorn t’oferix i pots aprofitar. Exemples: «el meu institut té un programa Erasmus», «el meu tio treballa en una empresa del sector que m’interessa i em pot donar pràctiques», «visc en una ciutat amb bona oferta de FP». No depenen de tu, però estan ahí.
• Amenaces (externes i negatives). El que l’entorn et dificulta. Exemples: «l’economia familiar limita les meues opcions de mudar-me a estudiar», «no hi ha transport públic a l’institut que m’interessa», «el meu grup d’amics no valora estudiar i això m’influïx». Reconéixer-les no és queixar-se: és planificar amb realisme.

Preguntes guia per casella

Quan et bloqueges, usa estes preguntes:

• Fortaleses: Què diuen els meus amics que se’m dona bé? Quines tasques escolars faig amb menys esforç que la mitjana? Què he aconseguit en els últims dos anys de què estiga satisfet?
• Debilitats: En quines situacions solc sentir-me insegur? Quines tasques ajorne sempre? Quina crítica he rebut més d’una vegada per part de persones distintes?
• Oportunitats: Quins recursos hi ha en el meu entorn (família, institut, ciutat) que encara no he aprofitat? Quins canvis socials o econòmics podrien afavorir el meu tipus de perfil?
• Amenaces: Quins obstacles reals tinc? Quines pressions de l’entorn m’empenten en direccions que no encaixen amb mi? Quines coses poden empitjorar si no actue?

Exemple de DAFO personal d’una alumna fictícia

Imagina Carla, alumna de 4t d’ESO que dubta entre Batxillerat de Ciències i FP de Grau Mitjà en Sanitat. El seu DAFO podria quedar així:

• Fortaleses: se li dona bé la biologia i la química; té paciència amb persones majors (ajuda la seua àvia malalta); li interessa el cos humà des de xicoteta.
• Debilitats: procrastina amb les matemàtiques; es bloqueja en exàmens llargs; li costa parlar en públic.
• Oportunitats: el seu institut oferix FP d’Auxiliar d’Infermeria amb pràctiques en un hospital comarcal; la seua família coneix una infermera que pot orientar-la.
• Amenaces: si tria Batxillerat i després no aconseguix la nota per a Medicina, haurà invertit dos anys amb final incert; la matrícula universitària és cara per a la seua família.

Creuant: la fortalesa paciència amb persones i l’oportunitat FP amb pràctiques en hospital apunten a una via curta, pagada i realista. La debilitat bloqueig en exàmens llargs agreuja l’amenaça invertir dos anys de Batxillerat amb final incert. Sense garantir el resultat, el DAFO orienta la decisió amb criteris explícits que es poden discutir i revisar.

La teua identitat no està tancada

Convé acabar la unitat amb una idea important: la teua identitat no està fixada per sempre. El que descobrisques hui sobre els teus valors, les teues intel·ligències i el teu DAFO és una foto del moment, no una sentència vitalícia. Les persones evolucionen, els entorns canvien, les oportunitats apareixen.

El psicòleg Erik Erikson va descriure l’adolescència com l’etapa de cerca d’identitat per excel·lència: l’edat en què el jo del xiquet es descompon i comença a construir-se el jo adult. Eixa construcció no es completa als díhuit; continua, amb menys intensitat, durant tota la vida. El que sí que ocorre entre els catorze i els vint és que es posen els fonaments sobre els quals s’edificarà tota la resta.

L’eina més útil per a eixa construcció no és cap test sofisticat: és l’hàbit de preguntar-se en fred, una vegada al mes o cada trimestre, les quatre preguntes centrals d’esta unitat. Quins són els meus cinc valors principals? Quines activitats em fan perdre la noció del temps? Què se’m dona especialment bé i què em costa? Quines oportunitats i amenaces hi ha en el meu entorn? Qui es fa estes preguntes regularment pren decisions més coherents i es penedix menys.

Connexió amb el projecte de vida

Cada unitat d’este llibre acaba connectant amb el projecte de vida que anirem construint al llarg del curs i que tancarem com a capstone en la Unitat 10. L’aportació d’esta primera unitat és la base de tot el que ve: la teua llista jerarquitzada de cinc valors, el teu perfil d’intel·ligències dominants (dues o tres) i el teu DAFO personal complet. Estos tres documents són els fonaments del projecte. Sense ells, qualsevol decisió sobre estudis, pràctiques o faena es pren sense brúixola.

Glossari

• Identitat personal: combinació estable, pròpia i integradora de valors, creences, interessos i capacitats que et definix com a persona distinta de les altres. No coincidix amb el teu nom, la teua edat ni els rols que exercixes.
• Rol social: paper que exercixes dins d’un grup o institució concreta (fill, estudiant, amic, jugador), amb un conjunt d’expectatives associat. És contextual i canviant, no és la teua identitat.
• Autoconcepte: descripció que fas de tu mateix, cognitiva i quasi neutral («soc alt, se’m dona bé dibuixar»). És el teu retrat intern.
• Valor: allò que consideres important en la vida i que orienta les teues decisions, ho hages escrit o no. La qüestió clau no és quins valors tens, sinó en quin orde els poses quan entren en conflicte.
• Jerarquia de valors: ordenació explícita dels teus valors principals que et permet decidir amb criteri quan dos d’ells xoquen en una mateixa decisió.
• Ikigai: terme japonés que designa la raó de ser, allò pel qual val la pena alçar-se cada matí. El model popular el situa en la intersecció del que ames, el que saps fer, el que el món necessita i allò pel qual et poden pagar.
• Intel·ligències múltiples: teoria de Howard Gardner segons la qual la intel·ligència no és una sola capacitat, sinó huit relativament independents (lingüística, logicomatemàtica, espacial, musical, corporal-cinestèsica, naturalista, interpersonal i intrapersonal).
• Intel·ligència intrapersonal: capacitat per entendre’s a un mateix —emocions, motivacions, límits—. És la base de la maduresa emocional i de bona part de la salut mental.
• Flow (flux): estat descrit per Csikszentmihalyi en què perds la noció del temps perquè l’activitat encaixa amb les teues capacitats. Les tasques en què entres en flow apunten a les teues intel·ligències dominants.
• DAFO personal: eina que creua factors interns (Fortaleses i Debilitats) amb factors externs (Oportunitats i Amenaces) per analitzar la teua situació i decidir amb criteri.
• Capital social: xarxa de relacions, contactes i mentors amb què comptes. En el pla del projecte de vida, condiciona l’accés a informació, oportunitats i orientació realista sobre professions.
• Mobilitat social: capacitat de superar el nivell socioeconòmic de partida de la família, sobretot a través de l’educació, les beques i les xarxes externes a l’entorn familiar.

Per aprofundir

Si esta unitat t’ha interessat, ací van alguns recursos per anar més enllà:

• What makes a good life? Lessons from the longest study on happiness — xarrada TED de Robert Waldinger (2015, subtítols en espanyol). Per què encaixa: el director del Harvard Study resumix en 13 minuts per què la qualitat de les teues relacions prediu el teu benestar millor que els diners o les notes.
• The puzzle of motivation — xarrada TED de Dan Pink (2009). Per què encaixa: introduïx l’autonomia, la mestria i el propòsit com a motors reals de la motivació; connecta directament amb l’ikigai i amb triar estudis per una cosa més que el sou.
• Ikigai: los secretos de Japón para una vida larga y feliz — Héctor García i Francesc Miralles (2016). Per què encaixa: lectura curta i amable que desenvolupa els quatre cercles del propòsit amb exemples d’Okinawa.
• Orientació acadèmica i professional — TodoFP (Ministeri d’Educació, FP i Esports). Per què encaixa: portal oficial amb tests d’autoconeixement i exploració d’itineraris per començar a connectar el teu perfil amb vies reals. Accés lliure a todofp.es.
• Entiende tu mente — pòdcast de psicologia divulgativa de Molo Cebrián i Luis Muiño. Per què encaixa: episodis breus sobre identitat, valors i autoconeixement, en castellà i accessibles per a adolescents.

Preguntes per reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per discutir en classe o per pensar individualment en tancar la unitat:

1. Quins creus que són els teus tres valors més importants? Coincidixen amb els que la teua família o els teus amics esperarien que digueres? Què et diu eixa diferència, si n’hi ha?
2. Pensa en una activitat en què el temps se’t passa volant. Quina intel·ligència o intel·ligències de Gardner creus que posa en joc? L’havies tingut en compte en imaginar el teu futur?
3. Quina part del teu «punt d’eixida» (el sostre familiar de la Unit 3, que ja intuïxes ací) t’ajuda i quina part et limita? Quina oportunitat del teu entorn podries aprofitar més del que ho fas ara?