Tres equips, tres formes jurídiques: quina tria cadascú?

Plantejament

Triar la forma jurídica és una de les decisions d’arrancada que més condicionen un projecte, i quasi mai hi ha una resposta única “correcta”: depén del perfil de l’equip i del risc de l’activitat. Esta activitat posa tres casos reals damunt de la taula perquè l’alumnat practique el raonament abans d’aplicar-lo al seu propi projecte en la Fase 2 del quadern. L’objectiu no és memoritzar les formes jurídiques, sinó decidir amb criteri: saber per què a un cas li convé autònom i a un altre una cooperativa.

Els tres casos

Cas A — Marta, rebosteria casolana. Marta cuina molt bé i vol vendre coques per encàrrec des de la cuina de sa casa. Comença ella sola, amb pocs clients (familiars, veïns, xarxes), una inversió mínima i sense local. Vol arrancar ja i gastar el menys possible en tràmits. El risc econòmic és baix.

Cas B — Tres amics, app de repartiment local. Aitor, Nerea i Hugo volen desenvolupar una app que connecte comerços del barri amb repartidors en bici. Necessiten invertir en desenvolupament informàtic, màrqueting i, potser, contractar algú. Hi ha diners en joc i risc de deutes si la cosa no arranca. Volen protegir el seu patrimoni personal i que l’empresa tinga una imatge seriosa davant d’inversors.

Cas C — Sis veïns, hort i consum ecològic. Sis persones d’un poble volen muntar un projecte de venda de verdura ecològica de proximitat. Tots volen treballar-hi, decidir de manera democràtica (un soci, un vot) i que el projecte tinga impacte social i arrelament local. Cap d’ells vol “manar” sobre els altres.

Objectius didàctics

• Aplicar la taula comparativa de formes jurídiques (responsabilitat, capital, nombre de socis, fiscalitat) a casos concrets.
• Justificar una elecció de forma jurídica amb arguments, no per intuïció.
• Reconéixer que la millor forma depén del perfil de l’equip i del risc de l’activitat.
• Traslladar el raonament al propi projecte del quadern (CE2).

Passos

1. Lectura individual (5 min). Cada membre llig els tres casos i, sense consultar, anota quina forma jurídica li pareix adequada per a cadascun.
2. Treball en equip — anàlisi (20 min). L’equip debat els tres casos usant la taula de la unitat. Per a cada cas òmpli la plantilla de decisió:
   • Criteris que pesen (responsabilitat, capital, nombre de socis, risc, valors).
   • Forma jurídica triada.
   • Justificació en 2-3 frases.
3. Tolerància i consens (10 min). En almenys un cas és habitual que l’equip discrepe (p. ex., en el B, autònoms o SL?). Apliqueu els passos de decisió en equip de la unitat: criteris primer, argumentar, escoltar la postura contrària, decidir amb mètode. Anoteu com vau resoldre el desacord.
4. Posada en comú (10 min). Dos o tres equips exposen la seua decisió per a un dels casos. El professor contrasta i matisa (la resposta esperable: A → autònom; B → SL; C → cooperativa).
5. Salt al projecte propi (10 min). Cada equip aplica el mateix raonament al seu projecte: quin perfil tenim, quin risc, quants som? Escriu una primera proposta de forma jurídica amb la seua justificació, que es polirà en la Fase 2 del quadern.

Lliurament

Cada equip lliura un full amb:

• La plantilla de decisió omplida per als tres casos (criteris, forma triada, justificació).
• Una nota breu sobre com es va resoldre el desacord del pas 3.
• La proposta de forma jurídica per al projecte propi, amb la seua justificació.

Criteris d’avaluació

Variants i extensions

• Variant curta (30 min): treballar només dos casos (A i C, els més clars) i el salt al projecte propi.
• Variant de debat: dividir la classe i defendre per equips postures distintes en el cas B (autònoms vs. SL), forçant a argumentar l’opció menys evident.
• Connexió amb la xarxa de suport: demanar a cada equip que localitze el PAE més pròxim (web de CIRCE) al qual acudirien per constituir la forma triada.