Quan usar-la
- A la Unitat 3, en arribar a la decisió de forma jurídica del projecte: la taula ordena el que fixa la llei i la calculadora resol el que depén del benefici previst.
- Com a part del lliurable de la Fase 2, perquè la forma triada vinga amb la seua justificació i no amb un «hem posat S.L.».
- Quan a l’equip hi haja desacord: acordar els criteris abans de discutir la conclusió és exactament el que la unitat demana practicar.
Què cal tindre en compte
- La responsabilitat decidix més que la fiscalitat. Si el projecte pot generar un deute o un dany major que el que s’ha aportat —local obert al públic, manipulació d’aliments, personal contractat—, limitar la responsabilitat pesa més que qualsevol diferència de tipus. Val la pena insistir-hi, perquè la pregunta que ix sola a classe és sempre la dels impostos.
- El tipus de l’Impost de Societats s’introduïx, no ve donat. El tipus general i els règims reduïts per a entitats xicotetes canvien d’un exercici a un altre, i la ferramenta no els dona per sabuts: cal consultar-los a l’Agència Tributària.
- La comparació fa servir l’escala estatal de l’IRPF i res més: no inclou la meitat autonòmica, ni la quota d’autònoms, ni el sou que un soci es pot cobrar de la seua societat, ni el cost de constituir-la i mantindre-la. El tall real es mou amb tot això.
- La cooperativa encaixa quan qui treballa és també qui decidix i repartix, amb un soci un vot. Té avantatges fiscals en certs casos, no exempció, i exigix comptabilitat com qualsevol societat.
- El capital mínim d’una S.L. és d’1 € des de la Llei 18/2022, però per davall de 3.000 € hi ha obligació de reserva i responsabilitat afegida dels socis.
Per a portar-la a classe
Posa el benefici que cada equip haja previst al seu projecte —normalment serà xicotet— i pregunta quina forma els convé mirant només impostos. Quasi sempre eixirà autònom o comunitat de béns. Després pregunta què passa si un client s’intoxica o si un proveïdor els reclama. La resposta canvia, i eixa és la decisió que han de justificar al document.