Mapa d'empatia
Sis zones sobre una persona concreta, i avís quan falten les dues de les quals ix la proposta de valor.
Un mapa d'empatia descriu una persona concreta, no un públic objectiu. Posa-li nom, edat i situació: tan bon punt es convertix en «els jóvens» deixa de servir per a decidir res.
Encara no has descrit ningú. Un mapa sense persona acaba sent una llista de suposicions sobre tothom.
Què pensa i sent0
El que de veritat li preocupa i no diu en veu alta
Què veu1
El seu entorn, el que veu fer als altres, l'oferta que té al voltant
- Compañeros que traen táper y otros que piden a domicilio cada día
Què sent1
Què li diuen els seus amics, la seua família, qui li influïx
- Que comer fuera cada día sale carísimo
Què diu i fa1
Com es comporta en públic i què contradiu del que pensa
- Dice que va a organizarse el domingo y acaba pidiendo comida
Què li fa mal0
Frustracions, obstacles, riscos que li fan por
Què voldria aconseguir0
Què considera un èxit, què li facilitaria la vida de veritat
Com va el mapa
Observacions3
Zones sense res3
Ja es pot passar a la proposta—
Has descrit el que es veu per fora però no el que li fa mal ni el que voldria aconseguir. Eixe és l'error més comú: el mapa retrata una persona i no diu què necessita, així que no se'n pot derivar cap proposta de valor.
Els dos errors de sempre El primer és descriure el producte en compte de la persona: si en alguna casella apareix el teu projecte, eixa observació sobra. El segon és inventar: un mapa d'empatia s'ompli amb el que has sentit en entrevistes, no amb el que supose. Marca d'un altre color el que no has comprovat.
↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).
Competències que es treballen
Clau: CPSAA · CE · CCL