Temps estimat de lectura: ~17 min · Resultat d’aprenentatge: RA2 (analitza el sector productiu relacionant-lo amb el seu perfil professional) · Prerequisits: Unitats 1-3 (ocupabilitat, autoconeixement i projecte professional).

En acabar esta unitat sabràs:

  • Identificar les ocupacions concretes a què dona accés el teu títol i on trobar-les en el Catàleg Nacional de Qualificacions.
  • Llegir dades reals del mercat de treball del teu sector amb l’Observatori de les Ocupacions del SEPE.
  • Distingir les dos grans vies d’ocupació per compte d’altri: sector privat i funció pública (oposició i borsa).
  • Reconéixer jaciments d’ocupació emergents lligats a la transició digital i ecològica de la teua família professional.
  • Creuar el teu perfil amb les exigències del sector per a detectar què tens i què et falta abans d’eixir a buscar ocupació.

En les tres primeres unitats has treballat cap a dins: què és l’ocupabilitat, qui eres professionalment i quin projecte vols construir. Esta unitat gira la càmera cap a fora. El teu títol de Formació Professional no et prepara per a «treballar» en abstracte: t’habilita per a un conjunt tancat d’ocupacions, definit en una norma oficial, dins d’un sector productiu que té la seua pròpia geografia, les seues empreses, els seus convenis i la seua demanda real de professionals.

Conéixer eixe sector no és un tràmit acadèmic. És la diferència entre buscar ocupació a cegues («a vore si ix res») i buscar-la amb un mapa («estes són les cinc ocupacions per a les quals estic qualificada, estes les empreses que les contracten a la meua província, i esta la via pública si preferisc estabilitat»). Esta unitat et dona eixe mapa i, sobretot, t’ensenya a llegir-lo amb fonts oficials que s’actualitzen cada any.

Què és el sector productiu i on encaixa el teu títol

Un sector productiu és el conjunt d’activitats econòmiques que produïxen un mateix tipus de bé o servici: la sanitat, l’hostaleria, l’automoció, la informàtica, la construcció. L’economia es repartix primer en els quatre grans sectors econòmics que ja coneixes (primari, secundari, terciari i l’emergent quaternari), i dins de cadascun hi ha sectors productius concrets on s’ubica cada família professional de l’FP.

Los sectores económicos en España por empleo Reparto aproximado del empleo en España en 2025: sector primario en torno al 4 por ciento, sector secundario en torno al 20 por ciento y sector terciario en torno al 76 por ciento, con ejemplos de ocupaciones de cada sector. % del empleo en España · datos aprox. 2025 Ocupa a pocas personas porque la maquinaria ha sustituido mano de obra, pero sigue siendo estratégico: produce los alimentos y materias primas que necesitan los otros sectores. Transforma las materias primas en productos. Su peso ha bajado en España por la deslocalización de fábricas, aunque genera empleos de mayor cualificación y mejor pagados. Es el más grande de las economías desarrolladas: turismo, comercio, sanidad, educación, tecnología. En España pesa especialmente por el turismo y la hostelería. 4% 20% 76% Sector primario · ~4% De la naturaleza Extraer recursos del medio. · Agricultor/a · Ganadero/a · Pescador/a · Minero/a · Trabajador/a forestal Sector secundario · ~20% Transformar Industria y construcción. · Operario/a de fábrica · Electricista · Soldador/a · Albañil · Mecánico/a Sector terciario · ~76% Servicios Prestar utilidad, no un bien. · Profesor/a · Enfermero/a · Camarero/a · Comercial · Programador/a
Repartiment de l'ocupació a Espanya per sectors econòmics (dades INE, aprox. 2025). La teua família professional se situa en un d'ells: identifica'l per a entendre la lògica del seu mercat de treball.
Operaris treballant en una línia de muntatge d'una fàbrica d'electrònica.
El sector secundari —fabricació, electricitat, manteniment— mou menys volum d'ocupació que els servicis, però arrossega una escassetat crònica de professionals qualificats que millora salaris i estabilitat per a qui té el títol adequat. Foto: Steve Jurvetson from Menlo Park, USA, CC BY 2.0 via Wikimedia Commons

Espanya és una economia fortament terciaritzada: al voltant del 76 % de l’ocupació està en servicis. Això condiciona el mercat de qualsevol títol: les famílies professionals de Sanitat, Hostaleria i Turisme, Informàtica, Comerç o Servicis Socioculturals es mouen en un terreny amb molta demanda però també amb molta rotació i estacionalitat. Les famílies del sector secundari (Fabricació Mecànica, Electricitat, Instal·lació i Manteniment) tenen menys volum però escassetat crònica de professionals qualificats, la qual cosa millora salaris i estabilitat.

Les ocupacions del teu títol: la CNO

Per a parlar d’ocupació amb dades cal un llenguatge comú. Eixe llenguatge és la Classificació Nacional d’Ocupacions (CNO-11), elaborada per l’INE. Assigna un codi a cada ocupació del país (per exemple, 5611 «auxiliars d’infermeria», 7531 «soldadors i oxitalladors», 3814 «tècnics en assistència a l’usuari de tecnologies de la informació»). Tota estadística laboral seriosa —contractes, atur, vacants— es publica per codi CNO. Conéixer els codis associats al teu títol et permet buscar dades exactes de la teua professió, no aproximacions.

El procediment per a passar de «tinc este títol» a «estes són les meues dades de mercat» és sempre el mateix.

Mapa ocupacional

Com identificar les ocupacions reals del teu títol en quatre passos

  1. Localitza el teu títol en TodoFP (todofp.es). Cada cicle publica una fitxa amb l’apartat «Quina professió vas a aprendre?», on apareix la llista literal d’ocupacions i llocs de treball a què dona accés. Eixa llista és el teu punt de partida.
  2. Traduïx-les a codis CNO. En la mateixa fitxa o en el reial decret del títol figuren les ocupacions; busca-les en el cercador de la CNO-11 de l’INE per a obtindre el seu codi numèric. Anota’ls: seran la teua paraula clau en totes les estadístiques.
  3. Creua-ho amb el Catàleg de Qualificacions. Comprova en l’Incual quines qualificacions acredita el teu títol i si pots complementar-les amb un certificat de professionalitat que amplie el teu ventall d’ocupacions.
  4. Filtra per la teua província. Una ocupació demandada a Madrid pot estar saturada a la teua comarca i al revés. L’apartat següent t’ensenya a obtindre eixa dada territorial.

Llegir el mercat de treball amb dades oficials

Façana d'una oficina pública d'ocupació amb el seu rètol identificatiu.
Les oficines dels servicis públics d'ocupació no sols tramiten prestacions: gestionen borses de treball i bolquen en l'Observatori de les Ocupacions les dades de contractació que permeten llegir el mercat del teu sector província a província. Foto: Globetrotter19, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons

La font clau és l’Observatori de les Ocupacions del SEPE. Publica cada any l’Informe del Mercat de Treball estatal, provincial i per col·lectius, i indicadors per ocupació: nombre de contractes, variació interanual, perfil de qui l’exercix i, sobretot, el llistat d’ocupacions més contractades i d’ocupacions amb millor comportament (les que més creixen). És la dada més fiable i gratuïta que existix sobre demanda real.

Al seu costat convé manejar altres dos fonts. L’EPA de l’INE oferix les taxes agregades (activitat, atur i ocupació) que contextualitzen el teu sector. I els servicis públics d’ocupació autonòmics (Labora a la Comunitat Valenciana, SOC a Catalunya, Lanbide a Euskadi, SAE a Andalusia…) afinen el detall municipal i gestionen les borses de treball públiques de la teua zona.

Ejercicio resuelto 4.1

Decidir entre dos províncies amb dades de l'Observatori de les Ocupacions

Enunciat

Hugo acaba el Grau Mitjà de Gestió Administrativa. Li oferixen faena en dos províncies i dubta. Consulta l’Observatori de les Ocupacions del SEPE per a l’ocupació CNO 4309 «empleats administratius» i obté estes dades (xifres il·lustratives d’un any concret):

  • Província A: 18.400 contractes en l’any, variació interanual +2,1 %, contracte indefinit en el 28 % dels casos.
  • Província B: 9.700 contractes en l’any, variació interanual +6,4 %, contracte indefinit en el 41 % dels casos.

Què li diuen estes dades i què hauria de ponderar abans de decidir?

Solució pas a pas

  1. Volum. La província A genera quasi el doble de contractes (18.400 enfront de 9.700): hi ha més oportunitats absolutes i, si una oferta falla, hi ha més alternatives. És un mercat més gran.
  2. Dinamisme. La província B creix tres vegades més ràpid (+6,4 % enfront de +2,1 %): el mercat s’està expandint, senyal d’empreses que òbrin o s’amplien. Un mercat xicotet però accelerat pot donar més recorregut a mitjà termini.
  3. Qualitat de l’ocupació. En B quasi la mitat dels contractes són indefinits (41 %) enfront del 28 % d’A: l’estabilitat esperada és clarament major en B.
  4. Lectura conjunta. A oferix quantitat i xarxa de seguretat; B oferix qualitat i creixement. Cap dada decidix a soles: Hugo ha de creuar-les amb el cost de vida de cada província, la distància a la seua xarxa personal i la seua preferència entre estabilitat i volum d’opcions.

Conclusió: les dades no trien per tu, però convertixen un pressentiment («em sona millor A») en una decisió informada. Sense l’Observatori, Hugo hauria comparat dos províncies a cegues.

Dos vies d’ocupació per compte d’altri: privat i funció pública

Quan treballes per compte d’altri a Espanya existixen dos grans ocupadors amb regles d’accés molt diferents. Convé conéixer les dos des del principi del cicle, perquè preparar-ne una (especialment la pública) porta temps.

El sector privat

És la via majoritària: empreses que contracten segons la seua necessitat mitjançant processos de selecció que controlen elles (currículum, entrevista, prova tècnica). L’accés és ràpid i flexible, però l’estabilitat depén del tipus de contracte i de la marxa de l’empresa. L’ocupabilitat ací es juga en la qualitat de la teua candidatura i en la teua xarxa de contactes, que treballaràs en la Unitat 5.

La funció pública

L’Administració (ajuntaments, comunitats autònomes, Estat, sanitat i educació públiques) contracta per principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat (Constitució, art. 103.3, i Reial Decret Legislatiu 5/2015, Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, EBEP). Això obliga a processos selectius públics i reglats. Per a molts títols d’FP hi ha dos portes:

  • Oposició: proves selectives (temari, examen, a vegades prova pràctica) per a obtindre una plaça fixa o, en certs casos, laboral. Dona la màxima estabilitat del mercat laboral espanyol, a canvi d’una preparació llarga.
  • Borsa de treball: llista d’aspirants ordenada per barem (titulació, experiència, a vegades un examen) de la qual l’Administració crida per a contractes temporals (substitucions, reforços, interinitats). És la via d’entrada més habitual a l’ocupació pública per a titulats d’FP, perquè permet començar a treballar i acumular experiència mentres, si es vol, es prepara l’oposició.

Jaciments d’ocupació: cap a on es mou el teu sector

Un jaciment d’ocupació és un àmbit d’activitat emergent amb capacitat de generar llocs de treball nous a mitjà termini. Els identifiquen informes com l’OECD Skills Outlook, l’Observatori Estatal de l’FP o els estudis sectorials del SEPE, i quasi tots conflueixen en dos grans motors transversals que afecten totes les famílies professionals.

  • Transició digital: digitalització de processos, dades, ciberseguretat, automatització, intel·ligència artificial aplicada. No sols crea ocupació en Informàtica: demana perfils híbrids en sanitat (història clínica digital), comerç (e-commerce i logística), indústria (manteniment 4.0) o administració (gestió electrònica).
  • Transició ecològica: energies renovables, eficiència energètica, rehabilitació d’edificis, mobilitat elèctrica, economia circular i gestió de residus. Genera demanda en Energia i Aigua, Electricitat i Electrònica, Edificació, Transport i Manteniment, i en perfils «verds» dins d’oficis tradicionals.

A estos se suma l’economia de les cures (l’envelliment de la població dispara la demanda de professionals sociosanitaris i d’atenció a la dependència) i el turisme de major valor afegit. La clau no és memoritzar la llista, sinó entendre que la teua qualificació de base es revaloritza si la combines amb una competència emergent d’un d’estos motors.

Creuar el teu perfil amb el sector: l’ajust

Conéixer el sector només servix si el confrontes amb el teu propi perfil professional, el que vas treballar en les Unitats 2 i 3. L’objectiu és detectar l’ajust (el que el sector demana i tu ja tens) i la bretxa (el que el sector demana i encara et falta), perquè la bretxa és exactament el teu pla de millora per a la resta del cicle.

Diagnòstic d'ajust

Com confrontar el teu perfil amb les exigències reals del sector

  1. Llista les exigències reals del sector. Agafa cinc ofertes d’ocupació verdaderes de la teua ocupació (en portals públics com Empléate del SEPE o en privats) i subratlla els requisits repetits: titulació, idiomes, carnets, programari, competències transversals, experiència.
  2. Col·loca el teu perfil al costat. Per a cada requisit marca «el tinc», «el tinc a mitges» o «no el tinc». Sigues honesta: ací no s’aprova ni se suspén, es diagnostica.
  3. Identifica les tres bretxes més repetides. Les que apareixen en diverses ofertes són prioritàries: tanquen moltes portes alhora. Una bretxa que ix en una sola oferta és anecdòtica.
  4. Convertix cada bretxa en una acció concreta amb termini: un mòdul del cicle on reforçar-la, un certificat, un curs, un nivell d’idioma, pràctiques que aporten eixa experiència. Això és, literalment, el teu full de ruta d’ocupabilitat per als pròxims mesos.

Glossari

  • Sector productiu: conjunt d’activitats econòmiques que produïxen un mateix tipus de bé o servici (sanitat, hostaleria, automoció…).
  • Família professional: agrupació de l’FP que reunix els cicles d’un mateix camp d’activitat (Sanitat, Informàtica, Electricitat…).
  • Qualificació professional: conjunt de competències amb valor per a l’ocupació, arreplegat en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNCP).
  • CNCP / Incual: Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, gestionat per l’Institut Nacional de les Qualificacions; definix què acredita cada títol.
  • CNO-11: Classificació Nacional d’Ocupacions de l’INE; assigna un codi a cada ocupació i és la base de tota estadística laboral.
  • Observatori de les Ocupacions: servici del SEPE que publica dades anuals de contractació, atur i prospecció per ocupació i territori.
  • Jaciment d’ocupació: àmbit emergent amb capacitat de crear llocs de treball nous a mitjà termini.
  • Sector privat: empreses que contracten segons la seua necessitat mitjançant processos de selecció propis.
  • Funció pública: ocupació en l’Administració, regida pels principis d’igualtat, mèrit i capacitat (EBEP).
  • Oposició: procés selectiu públic per a accedir a una plaça, normalment fixa, en l’Administració.
  • Borsa de treball: llista baremada d’aspirants de la qual l’Administració crida per a contractes temporals (substitucions, interinitats).
  • EBEP: Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (RDLeg 5/2015), norma marc de l’ocupació pública.
  • Skills mismatch (desajust de qualificacions): desfasament entre la formació de la població i les competències que el mercat realment demana.
  • Perfil professional: conjunt de competències, coneixements i experiència que definix el que una persona pot aportar a un lloc.

Per a aprofundir

Estes fonts oficials i gratuïtes et permeten construir el mapa del teu propi sector amb dades vives:

  • Observatori de les OcupacionsSEPE (sepe.es). Per què encaixa: informes anuals per ocupació i província; el recurs central per a saber qui contracta el teu títol i on.
  • TodoFPMinisteri d’Educació, FP i Esports (todofp.es). Per què encaixa: fitxa de cada cicle amb les ocupacions a què dona accés i els centres que l’impartixen.
  • Incual — Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (incual). Per què encaixa: definix quines qualificacions acredita el teu títol i com ampliar-les amb certificats de professionalitat.
  • Classificació Nacional d’Ocupacions (CNO-11)INE (ine.es). Per què encaixa: el diccionari de codis que necessites per a buscar estadístiques exactes de la teua professió.
  • Portal d’ocupació pública i EBEPFunció Pública (funcionpublica.hacienda.gob.es). Per què encaixa: explica oposicions, borses i els subgrups a què dona accés cada títol d’FP.

Preguntes per a reflexionar

Estes preguntes no tenen una resposta única. Servixen per a discutir a classe o per a pensar individualment en tancar la unitat:

  1. El teu títol dona accés a diverses ocupacions diferents. Després de llegir les dades de l’Observatori, quina té millor combinació de volum, creixement i estabilitat a la teua província? Coincidix amb la que més t’atrau?
  2. Sector privat i funció pública oferixen avantatges oposats: rapidesa i flexibilitat enfront d’estabilitat i procés reglat. En la teua situació actual, quin pes dones a cada cosa? Té sentit per a tu l’estratègia de «borsa primer, oposició després»?
  3. Els jaciments d’ocupació premien qui combina la seua qualificació de base amb una competència digital o verda emergent. Quina competència d’eixe tipus podries afegir al teu títol durant el cicle per a obrir més portes?

Cap a la Unitat 5

Ja tens el mapa del sector i el diagnòstic del teu ajust. La unitat següent se centra en una competència que decidix bona part de la teua ocupabilitat hui: aprendre de manera autònoma i gestionar la teua identitat digital. Veuràs com muntar el teu entorn personal d’aprenentatge (PLE) per a no quedar-te obsoleta, i com construir una marca personal coherent en la xarxa, perquè cada vegada més processos de selecció comencen buscant el teu nom a internet.

Bibliografía

  1. Jefatura del Estado (2022). Ley Orgánica 3/2022, de 31 de marzo, de ordenación e integración de la Formación Profesional (LOFP). BOE-A-2022-5139.
  2. Ministerio de Educación y Formación Profesional (2023). Real Decreto 659/2023, de 18 de julio, por el que se desarrolla la ordenación del Sistema de Formación Profesional (Anexo V, currículo de los módulos comunes). BOE-A-2023-17122.
  3. Servicio Público de Empleo Estatal — SEPE (2025). Informe del Mercado de Trabajo Estatal y Datos del Observatorio de las Ocupaciones. sepe.es.
  4. Instituto Nacional de Estadística — INE. Clasificación Nacional de Ocupaciones (CNO-11) y Encuesta de Población Activa (EPA). ine.es.
  5. Jefatura del Estado (2015). Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, Texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público (EBEP). boe.es/eli/es/rdlg/2015/10/30/5.
  6. Instituto Nacional de las Cualificaciones — Incual. Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales. educacionfpydeportes.gob.es.
  7. OCDE (2025). OECD Skills Outlook 2025: Learning for life. París: OECD Publishing.
  8. Cámara de Comercio de España (2024). Informe sobre vacantes de difícil cobertura y desajuste de cualificaciones en España.
Mirar fora · U4
Libro

El economista camuflado

Tim Harford · Temas de Hoy, 2007

Per què els preus, els sous i l'oferta d'ocupació es mouen com es mouen en cada sector. Lectura accessible que t'ajuda a entendre la lògica econòmica darrere de les dades del SEPE i de l'INE.

Capítols sobre mercats de treball i formació de preus

Cuenta · Podcast · Web

sepe.es — Estadístiques per sector

Web · Servici Públic d'Ocupació Estatal

Taules mensuals de contractes signats per sector i província. És el termòmetre gratuït per a saber quines empreses estan movent ocupació a la teua zona.

Actividad · 20-30 min

Les tres empreses que més contracten en el teu sector i província

Identifica les tres empreses del sector del teu cicle que més contracten a la teua província, usant les dades del SEPE o portals com InfoJobs / LinkedIn. Per a cadascuna: grandària aproximada, perfils que busquen i si formen internament o no.

Els teus apunts

Notes d'esta unitat

Apunta el que vulgues recordar de «El sector productiu i el teu perfil». Es guarda només en este dispositiu.

Guardat

Para el aula

Repaso en clase Repasa esta unidad con Cajút El profe elige IPE I · Unidad 4 y los alumnos responden desde el móvil.