De què va
L’empresa és la unitat econòmica bàsica de producció en una economia de mercat. Combina factors productius —treball, capital, matèries primeres— per a obtindre béns i serveis que oferix en el mercat a canvi d’un preu. La seua anàlisi en l’Olimpíada abraça tres eixos: qui la dirigix i assumix el risc, quina forma jurídica adopta, com creix, i com s’organitza internament.
L’empresari i les seues funcions
L’empresari no és simplement el propietari del capital. La teoria econòmica distingix tres funcions:
- Direcció i coordinació: organitza els factors productius, assigna recursos i pren decisions estratègiques.
- Assumpció del risc: avança el pagament als factors de producció abans de conéixer el resultat de la venda; suporta la incertesa del mercat. Ací radica la justificació del benefici empresarial com a remuneració al risc.
- Innovació (Schumpeter): Joseph Schumpeter va situar l’empresari innovador en el centre del desenvolupament capitalista. Per a ell, l’empresari introduïx innovacions —nous productes, nous processos, nous mercats, noves fonts de subministrament, noves formes d’organització— que destruïxen l’equilibri anterior i generen beneficis extraordinaris temporals. Este procés és la destrucció creadora.
Objectius de l’empresa: en la teoria neoclàssica, l’objectiu únic és la maximització del benefici. En la pràctica, les grans corporacions perseguixen objectius múltiples: creixement, quota de mercat, satisfacció dels grups d’interés (stakeholders), sostenibilitat. La teoria de l’agència assenyala que quan la propietat i la direcció se separen, els directius poden actuar en el seu propi interés en compte del dels accionistes (problema principal-agent).
Formes jurídiques
L’elecció de la forma jurídica determina el capital necessari, la responsabilitat patrimonial dels socis i la fiscalitat aplicable.
| Forma jurídica | Nre. de socis | Capital mínim | Responsabilitat | Fiscalitat |
|---|---|---|---|---|
| Empresari individual (autònom) | 1 (persona física) | Sense mínim legal | Il·limitada — respon amb tot el seu patrimoni | IRPF (rendiments d’activitats econòmiques) |
| Societat de Responsabilitat Limitada (SRL/SL) | 1 o més | Des d’1 € després de la Llei 18/2022 «Crea i Creix» (abans 3.000 €); fins a assolir 3.000 € de patrimoni ha de dotar-se una reserva legal reforçada | Limitada al capital aportat | Impost sobre Societats (IS) |
| Societat Anònima (SA) | 1 o més | 60.000 € (mínim 25 % desemborsat en el moment de constitució) | Limitada al capital aportat | Impost sobre Societats (IS) |
| Societat Cooperativa | Mínim 3 (varia segons el tipus i la CCAA) | Variable segons els estatuts | Limitada al capital social | IS, amb tipus reduïts i règim especial de cooperatives protegides |
Notes importants per a l’examen:
- El capital de la SA es dividix en accions (transmissibles lliurement en borsa si cotitza); el de la SL en participacions (transferència restringida, requerix notaria i consentiment de socis).
- La responsabilitat il·limitada de l’autònom és el principal inconvenient: un fracàs empresarial pot comprometre l’habitatge habitual o altres béns personals.
- Les cooperatives es regixen pel principi de gestió democràtica (un soci, un vot) i distribuïxen excedents en forma de retorns cooperatius, no dividends.
- Existix també la Societat Limitada Nova Empresa i la Societat Unipersonal (SL o SA amb un sol soci), que ho han d’indicar expressament en la seua denominació.
Dimensió i creixement
Creixement intern vs. extern
El creixement intern (o orgànic) es produïx quan l’empresa amplia la seua capacitat productiva amb recursos propis: noves instal·lacions, noves línies de producte, obertura de delegacions. És més lent però permet més control del procés.
El creixement extern s’aconseguix mitjançant acords, fusions o adquisicions amb altres empreses, guanyant grandària de manera més ràpida.
Formes de creixement extern
- Fusió: dues o més empreses dissolen la seua personalitat jurídica per a constituir una nova societat que integra tots els patrimonis. Exemple: la fusió del Banc Santander i el Banc Central Hispano el 1999.
- Absorció: una empresa incorpora una altra o unes altres, que desapareixen, sense necessitat de constituir una nova societat. L’empresa absorbent subsistix.
- Participació o control accionarial: una empresa adquirix una part suficient del capital d’una altra per a controlar-la sense fusionar-se formalment (holding).
- Joint venture: dues empreses creen una tercera de manera conjunta per a un projecte específic, mantenint la seua autonomia.
Integració vertical i horitzontal
- Integració horitzontal: l’empresa s’unix o adquirix empreses del mateix nivell de la cadena de valor i del mateix sector. Objectiu: guanyar quota de mercat, eliminar competidors, assolir economies d’escala. Exemple: dues cadenes de supermercats que es fusionen.
- Integració vertical cap avant (forward): l’empresa s’expandix cap a fases posteriors de la cadena de valor, acostant-se al consumidor final. Exemple: un fabricant de roba que obri les seues pròpies botigues.
- Integració vertical cap arrere (backward): l’empresa incorpora fases anteriors, acostant-se a les matèries primeres o components. Exemple: un fabricant d’automòbils que adquirix una empresa d’acer.
La integració vertical reduïx la dependència de proveïdors o distribuïdors i pot millorar els marges, però augmenta la complexitat de gestió.
Diversificació
L’empresa entra en nous mercats o sectors no relacionats amb la seua activitat principal. Reduïx el risc en no dependre d’un únic sector, però exigix gestionar negocis heterogenis.
PIME enfront de gran empresa
A Espanya, la classificació de la Unió Europea definix:
- Microempresa: menys de 10 treballadors, volum de negoci inferior a 2 milions d’euros.
- Xicoteta empresa: menys de 50 treballadors, menys de 10 milions d’euros.
- Mitjana empresa: menys de 250 treballadors, menys de 50 milions d’euros.
- Gran empresa: igual o més de 250 treballadors.
Més del 99 % del teixit empresarial espanyol són PIME.
Avantatges de la gran empresa: economies d’escala, més accés a finançament, capacitat d’R+D, poder de negociació amb proveïdors i distribuïdors, diversificació de riscos.
Avantatges de la PIME: més flexibilitat i adaptació al canvi, proximitat al client, menys burocràcia interna, tracte personalitzat, menor cost de coordinació.
Economies d’escala
Es produïxen quan, en augmentar el volum de producció, el cost mitjà unitari disminuïx. Les seues fonts principals són: repartiment de costos fixos entre més unitats, més poder de negociació, especialització del treball i del capital, eficiència en compres. Les deseconomies d’escala apareixen quan la grandària excessiva genera problemes de coordinació i burocràcia que eleven el cost mitjà.
Les àrees funcionals i el marketing mix
Una empresa s’organitza internament en àrees o departaments funcionals, cada un amb objectius específics:
Àrea de producció/operacions
Transforma els inputs en outputs (béns o serveis). Gestiona la capacitat productiva, la qualitat, els inventaris i la logística. Conceptes associats: eficiència tècnica, productivitat, control de qualitat, just-in-time.
Àrea comercial i de marketing
Analitza el mercat, dissenya l’oferta i gestiona la relació amb el client. La seua ferramenta central és el marketing mix o les 4 P (McCarthy, 1960):
- Producte (Product): característiques, qualitat, disseny, marca, cicle de vida del producte (introducció → creixement → maduresa → declivi).
- Preu (Price): estratègia de fixació de preus (cost més marge, preus competitius, preus psicològics, penetració, descremat).
- Distribució (Placement): canals de distribució (directe, detallista, majorista), cobertura geogràfica, logística.
- Promoció/comunicació (Promotion): publicitat, relacions públiques, promoció de vendes, marketing digital, força de vendes.
Àrea financera
Capta i administra els recursos financers. Gestiona el balanç (actius = passius + patrimoni net), el compte de resultats (ingressos − costos = resultat), la tresoreria i les decisions d’inversió i finançament.
Àrea de recursos humans
Gestiona el capital humà: selecció, contractació, formació, retribució, motivació i relacions laborals. Les teories de motivació (Maslow, Herzberg, McGregor) són objecte freqüent de pregunta.
Errors típics en l’examen
- Confondre fusió i absorció: en la fusió desapareixen totes les empreses implicades i naix una de nova; en l’absorció només desapareix l’empresa absorbida.
- Dir que la SA “cotitza en borsa” per definició: no és cert. Una SA pot ser privada i no cotitzar. Només cotitzen les SA que han passat pel procés d’admissió a negociació (OPV/OPS).
- Invertir la integració vertical: “cap avant” és acostar-se al client final (distribució), no al proveïdor.
- Oblidar que l’empresari individual té responsabilitat il·limitada: és el punt dèbil d’esta forma jurídica.
- Les 4 P en anglés vs. en valencià: cal saber totes dues denominacions; l’examinador pot usar-ne qualsevol.
- Capital mínim de la SA: 60.000 €, no 3.000 €. La SL es pot constituir des d’1 € després de la Llei 18/2022 «Crea i Creix» (abans el mínim era 3.000 €).
En l’examen
Les preguntes sobre empresa solen combinar definició + exemple + valoració. L’esquema recomanat:
- Definir el concepte amb precisió.
- Contextualitzar amb un exemple real i concret (evitar exemples genèrics).
- Valorar avantatges i inconvenients, o comparar amb l’alternativa rellevant.
Per a preguntes sobre formes jurídiques, domina la taula comparativa de memòria. Per al creixement, practica identificar l’estratègia a partir d’un cas pràctic (és el format més habitual). Per a les 4 P, sigues capaç d’aplicar el marketing mix a una empresa o producte concret que et propose l’enunciat.