Recurs interactiu · Unitat 8

Matriu de decisió

Posa criteris i pesos a les vies per a resoldre un conflicte —negociar, mediar, arbitrar o demandar— i compara quina encaixa amb el teu cas.

Tornar a la Unitat 8: Tindre raó i poder demostrar-ho: tutela judicial i resolució de conflictes

Escriu les opcions que estàs valorant, els criteris que de veritat t'importen i quant pesa cadascun. Puntua de l'1 al 5. La matriu no decidix per tu: servix per a veure en què es diferencien de veritat.

Els teus criteris i quant pesen

Puntua cada opció en cada criteri (1 a 5)

Les teues opcionsM'agrada el que estudiariaEixides laborals a la meua zonaEl tinc prop de casaResultatLlevar
4,20
4,40
La millor puntuadaGrau Mitjà de Sanitat4,40 / 5
Avantatge sobre la segona0,20
El criteri que més la separa de la segonaM'agrada el que estudiaria

Empat tècnic. La diferència entre les dues primeres és tan xicoteta que la matriu no ha decidit res: o et falten criteris importants, o de veritat t'és igual i pots triar per una altra raó.

Com es calcula

Puntuació = suma de (pes del criteri ÷ pes total) × nota d'eixa opció en eixe criteri.

Els pesos es reparteixen sols, així que no cal que sumen 10 ni 100: pots posar 5, 3 i 2, o 1, 1 i 8. La puntuació final queda en la mateixa escala d'1 a 5 que les notes.

Una matriu de decisió ordena les teues raons, no les substituïx. Si el resultat et senta malament, això també és informació: potser hi havia un criteri que no havies escrit.

↗ Ferramenta interactiva disponible en la versió digital del llibre (profedeeconomia.es).

Quan usar-la

  • A la Unitat 8, després d’explicar les vies extrajudicials i el procés judicial, per a triar entre elles amb criteris explícits.
  • Quan l’alumnat resolga un supòsit de reclamació: en lloc de decidir per intuïció, fa visible què està valorant.
  • Com a tancament de la unitat, per a comprovar que la via adequada depén del cas i no existix una resposta única.

Què cal tindre en compte

Els criteris que solen decidir de veritat són quatre: cost, temps, qui decidix i relació futura amb l’altra part. La matriu servix precisament perquè eixos criteris es declaren i es ponderen en lloc d’operar en silenci.

Val la pena recordar la diferència que la matriu obliga a mirar de cara: en la negociació i en la mediació decidixen les parts; en l’arbitratge decidix un àrbitre i el seu laude té força executiva; en el procés judicial decidix un jutge amb totes les garanties de l’article 24. I des de 2025, en la majoria d’assumptes civils cal acreditar un intent previ d’acord abans de demandar, de manera que la primera fila de la matriu ja no és del tot opcional.

Per a anar més enllà

Aplica la matriu dues vegades al mateix conflicte canviant una sola dada: primer suposant que les parts no es tornaran a veure, després suposant que són veïns d’escala. La via guanyadora sol canviar sense que canvie res jurídic, cosa que ajuda a entendre per què l’ordenament oferix diversos camins en lloc d’imposar-ne un.