Ha de ser obligatori intentar un acord abans de demandar?

De què va

Des de 2025, en la majoria d’assumptes civils i mercantils cal acreditar que s’ha intentat un mitjà adequat de solució de controvèrsies perquè el tribunal admeta la demanda. Servixen una mediació, una conciliació, una oferta vinculant o una negociació documentada entre advocats. I hi ha un incentiu amb dents: l’actitud de les parts davant d’eixe intent pot tindre’s en compte en imposar les costes.

El canvi és de fons. Durant dècades acudir a la mediació va ser una recomanació que quasi ningú seguia; ara el legislador ha decidit que el jutjat siga l’últim pas i no el primer. Però l’article 24 reconeix la tutela judicial efectiva, i el mateix Tribunal Constitucional ha anul·lat en el passat requisits d’accés per desproporcionats. Esta taula redona posa a discutir els qui viuen el sistema des de costats distints.

Argumentari

A favor del requisit previ

Un juí destruïx relacions que podrien sobreviure. Veïns, socis, familiars i empreses que continuaran tractant-se ixen d’un plet pitjor del que hi van entrar. La mediació resol el conflicte sense convertir-lo en un guanyador i un perdedor.
La immensa majoria es resol als primers escalons. En consum, l’escala de reclamació resol quasi tot abans de l’arbitratge, i l’arbitratge evita el plet en la major part de la resta. Obligar a pujar el primer escaló no impedix arribar dalt.
Descarregar els jutjats és una condició de l’article 24, no el contrari. Un procés amb dilacions indegudes també vulnera la tutela judicial. Si la via prèvia reduïx la càrrega, acurta l’espera de qui sí que necessita sentència.
El requisit és flexible i barat. No exigix una mediació formal ni pagar un professional: n’hi ha prou amb una negociació documentada entre advocats o una oferta vinculant. Qui té justícia gratuïta no queda fora.

En contra: és un peatge a l'article 24

L’accés al tribunal no hauria de tindre condicions prèvies. El Tribunal Constitucional ja va anul·lar unes taxes judicials per funcionar com a barrera desproporcionada. Un tràmit obligatori és una altra barrera, encara que coste menys diners.
Beneficia la part forta. Una empresa amb departament jurídic pot allargar l’intent previ fins a desgastar qui reclama cent euros. El requisit li regala temps a qui no té pressa.
Hi ha conflictes on negociar no té sentit. Quan una part nega el fet, o hi ha violència, o el deutor simplement no respon, l’intent previ és un tràmit buit que només retarda la tutela.
La llei confon el símptoma amb la causa. Els jutjats estan saturats per falta de mitjans i per una organització que la reforma de 2025 acaba de reordenar. Traslladar el cost d’eixa saturació a qui reclama és resoldre-ho pel costat equivocat.

Com es desenvolupa

Repartiment de rols i preparació10 min

Quatre rols: jutgessa de primera instància, advocat de consumidors, mediadora professional i responsable jurídica d'una empresa. Cada u prepara la seua posició.
Cas d'arrancada5 min

El profe exposa un conflicte real i xicotet: una fiança de lloguer de 800 € que l'arrendador no torna.
Primera ronda12 min

Tres minuts per rol responent a la mateixa pregunta: què hauria de fer eixa persona el dilluns, i què li passa si va directa al jutjat?
Rèpliques croades12 min

Torn lliure moderat. Cada intervenció ha de respondre a un altre rol, no repetir la pròpia.
Preguntes del públic8 min

La classe pregunta, dirigint cada pregunta a un rol concret.
Votació raonada i tancament8 min

Votació individual amb una línia de justificació. El profe tanca amb la taula de les quatre vies i qui decidix en cada una.

Per al debrief Què diu l'evidència

Què exigix exactament la llei. Des del 3 d’abril de 2025, perquè s’admeta una demanda civil o mercantil cal acreditar un intent d’acord, llevat de matèries com la tutela de drets fonamentals, la filiació o les mesures de protecció de menors (Llei Orgànica 1/2025, art. 5). Si l’altra part no contesta en 30 dies naturals, el requisit es dona per complit i es pot demandar (art. 10). És la resposta de la llei a l’argument de l’empresa que allarga el tràmit.
El marc constitucional i europeu. El Constitucional va anul·lar diverses taxes judicials per desproporcionades (STC 140/2016). Però el TJUE admet un intent previ obligatori si no imposa una decisió, no retarda substancialment la demanda, interromp la prescripció, costa poc o res i permet demanar mesures urgents (Alassini, 2010), i sempre que el consumidor puga deixar la mediació quan vulga, sense justificar-ho i sense obligació d’anar amb advocat (Menini, 2017).
Què ha passat als jutjats. El 2025 van entrar 3.287.980 assumptes civils, un 7,7 % menys que el 2024, i en el primer trimestre de 2026 la caiguda va ser del 35,8 % respecte al mateix trimestre de 2025, quan encara no s’exigia el requisit (CGPJ, 2026). Alhora, els assumptes pendents en tots els jutjats van pujar un 3,4 % el 2025, i no hi ha estadística oficial de quants intents acaben en acord: no sabem si eixos conflictes es van resoldre o es van abandonar.
L’experiència italiana. Itàlia exigix mediar abans d’anar a plet en moltes matèries (Decret Legislatiu 28/2010). El 2024 es van registrar 162.194 mediacions, el 78 % obligatòries: quan la part convidada va comparéixer, hi va haver acord en el 32,8 % dels casos, i quan les dos parts van decidir continuar després de la primera reunió, en el 54 % (Ministeri de Justícia italià, 2025).
També al Constitucional. El febrer de 2026, el Ple del Constitucional va admetre a tràmit una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutge de Valencia de Alcántara (Càceres): pregunta si exigir l’intent previ en els processos de família amb fills menors vulnera els articles 24 i 39 de la Constitució.

Per a tancar: separeu dos preguntes. Reduïx plets el requisit? Les dades diuen que sí. Resol els conflictes o desanima qui reclama? Encara no hi ha dades, i d’eixa resposta depén que siga un filtre raonable o un peatge a l’article 24.

Fitxa de l'alumne

Dossier de dades

Xifres amb font per a preparar els arguments

3 d’abril de 2025: entra en vigor l’obligació d’intentar un acord abans de demandar en la majoria d’assumptes civils i mercantils (Llei Orgànica 1/2025).
30 dies naturals sense resposta de l’altra part són suficients per a donar per intentat l’acord i poder demandar (Llei Orgànica 1/2025, art. 10).
3.287.980 assumptes civils van entrar als jutjats el 2025, un 7,7 % menys que el 2024; en el primer trimestre de 2026, un 35,8 % menys que un any abans (CGPJ, 2026).
4.673.596 assumptes continuaven pendents en tots els jutjats a finals de 2025, un 3,4 % més que un any abans (CGPJ, 2026).
El 54 % de les mediacions italianes va acabar en acord el 2024 quan les parts van decidir continuar després de la primera reunió (Ministeri de Justícia italià, 2025).

Criteri	Què es valora	Competència
Comprensió de l'article 24	Explica que la tutela judicial efectiva no és el dret a guanyar i raona què convertix un requisit en una barrera desproporcionada.	CC
Precisió sobre les vies	No confon mediació, conciliació i arbitratge, i sap qui decidix en cada una.	CC
Consistència del rol	Defén la posició assignada amb els seus millors arguments encara que no coincidisca amb la pròpia.	CPSAA
Intervenció en la taula	Respon al que han dit els altres rols i no repetix la seua intervenció inicial.	CCL

Ha de ser obligatori intentar un acord abans de demandar?

La moció

Objectius

De què va

Argumentari

Com es desenvolupa

Dossier de dades

Preparo la meua postura

Rúbrica d'avaluació

Competències que es treballen