De què va
Quan una empresa trasllada la seua producció a un altre país amb costos laborals més baixos, la reacció sol ser immediata: titulars de tancament de fàbrica, treballadors al carrer, protestes. Però la història econòmica també mostra països que es van industrialitzar i van eixir de la pobresa precisament gràcies a rebre eixa producció. Este debat posa cara a cara quatre perspectives que rarament s’escolten juntes: l’empresa que deslocalitza, el treballador del país d’origen que perd l’ocupació, el treballador del país receptor que la guanya, i el consumidor que rep el producte més barat. Qui té raó?
Argumentari
Com es desenvolupa
- Assignació de rols i preparació12 min
Es formen quatre grups: empresa multinacional, treballadors del país d'origen, treballadors del país receptor, consumidors. Cada grup prepara 2-3 arguments des de la seua perspectiva.
- Ronda de presentacions12 min
Cada grup exposa la seua posició en 3 minuts sense interrupcions.
- Taula redona: rèplica creuada14 min
El moderador proposa preguntes a grups concrets ('L'empresa: què respongueu als treballadors?'). Es busca diàleg real entre rols, no monòlegs.
- Torn lliure6 min
Qualsevol grup pot dirigir-se a un altre amb una pregunta directa.
- Debrief10 min
El profe retira els rols: pot haver-hi deslocalització amb estàndards laborals i mediambientals mínims? Quin paper té la regulació internacional?
Dossier de dades
Xifres amb font per a preparar els arguments
- Almenys 1.134 persones van morir el 24 d’abril de 2013 en l’esfondrament del Rana Plaza (Bangladesh), un edifici amb cinc fàbriques de confecció que cosien per a marques europees i estatunidenques (OIT).
- 12.500 takes al mes, uns 113 dòlars al canvi d’aleshores, va fixar Bangladesh com a salari mínim de la confecció el desembre de 2023; els sindicats en demanaven 23.000 (Junta de Salari Mínim de Bangladesh, 2023).
- 1.221 euros al mes en 14 pagues és el salari mínim a Espanya el 2026 (Reial Decret 126/2026).
- Més de 5.000 treballadors i 1.500 milions de facturació: des de juliol de 2029, les empreses que superen els dos llindars hauran de vigilar els drets humans i el medi ambient en tota la seua cadena de subministrament (Directiva (UE) 2026/470).
- Des de l’1 de gener de 2026, qui importa a la UE acer, alumini, ciment, fertilitzants, electricitat o hidrogen ha de pagar pel CO₂ emés en fabricar-los (Reglament (UE) 2023/956).